complex d'equipaments i serveis empresarials per la ... - Arbúcies

Can Delfí:
Els fonaments són les mateixes parets, que penetren dins del terreny, fins una fondària que varia entre
60 i 90 cm. Són continus i tenen una amplada que varia entre els 60-85 cm.
L’estructura vertical de l’edifici està formada per murs de càrrega de gran espessor, i les seves
característiques varien segons l’època de la seva construcció. A la planta baixa n’hi ha de mampostería
de pedra de gran dimensió, de mampostería de menor dimensió amb franges horitzontals de maó i
morter de calç. A la planta primera trobem parets de maó i parets de pedra, tapia i morter de calç. A la
planta segona les parets estan formades per fàbrica de maó massís excepte les façanes principals, que
son de mampostería barrejada amb franges de maó.
En definitiva, trobem diversos sistemes que varien en funció de la situació dins l’edifici i de la seva data
de construcció. En aquest sentit trobem fins a tres fases diferenciades.
La última fase comportà una voluntat d’ennobliment de la façana, amb la disposició del porxo porticat i de
la ornamentació del plà de façana amb relleus i pilastres.
Els forjats són de bigues de fusta escairades en major o menor grau, recolzades directament a parets o
bé sobre una segona estructura horitzontal de suport formada per jàsseres creuades de fusta per tallar
les llums. L’entrebigat es realitza amb revoltons de rasillons, amb capa superior de terres i morters.
La coberta és de teula àrab, sobre solera de rasillons i llates de fusta, recolzades en bigues inclinades de
fusta, seguint la tradicional construcció de la masia catalana.
Actualment l’edifici es troba desocupat.
La manca de manteniment, l’edat, els assentaments diferencials, les filtracions de coberta i fins i tot algun
incendi fan que l’edifici presenti greus patologies estructurals.
PROPOSTA:
CAN DELFÍ:
El fet d’establir una entreplanta que es perllongarà un cop enderrocada la part superior de Can Quiquet
permet aflorar les arcades i conformar un espai porticat de rebuda abocat a la futura placeta.
Té accés en tres cotes diferents, la qual cosa pot permetre estudiar multiplicitats d’ús.
Comptant les golfes disposarà un total de cinc plantes, de les quals s’habilitaran exclusivament les
plantes primera, segona i golfes, quedant la resta consolidada estructuralemt però sense habilitar.
Per tal de poder donar cabuda a un programa administratiu el més ampli possible s’ha optat per alliberar
el volum interior del màxim possible de particions
L’estat dels forjats actuals ens fan considerar la necessitat de construir forjats nous, de tipus col.laborant
amb greca d’acer galvanitzat inferior. Es realitzarà l’enderroc de l’entrebigat existent, quedant les
biguetes a l’aire i arriostrant els fulls de fàbrica. Un cop restaurades quedarà un espai entre aquestes i la
greca del nou forjat per on discorreran, semivistes, les instal.lacions.
Tindrem doncs la visió dels elements preexistents de fusta, que conjuntament amb els paraments
interiors verticals repicats i sanejats (obra de fàbrica, mamposteries de pedra) contrastaran amb les
noves actuacions.
La planta a cota del passeig (semisoterrani) s’excavarà aproximadament 90 cm, recalçant els elements
que ho sol.licitin.
Part habilitada:
Ocupa les dues plantes superiors i les golfes, amb accés directe des de la plaça-coberta de l’edifici nou, i
connectat a la resta de Can Delfí mitjançant escales i ascensor.
La distribució de la planta primera i segona és similar. Es conformen espais de treball i/o reunió: un espai
únic susceptible d’ésser dividit mitjançant envans mòbils (façana est), una sala polivalent permet
trobades de major afluència (cantonada sudoest), despatxos més independents (cantonada noroest), i
nucli de serveis higiénics.
En planta segona es creen dobles espais sobre la sala comú i els despatxos, permetent-se la visió delplà
inferior de coberta.
La planta golfes (de poca alçada quan ens allunyem del carener) resta com zona de magatzems i
instal.lacions.