Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C07MO
ANOTACIONS
Nota
Les RFC es poden consultar
en l’adreça següent:
http://www.ietf.org.
12
Programari lliure
terconnectades. Precisament, és la capacitat d’homogeneïtzar el
que de fet és heterogeni, el que ha catapultat la xarxa Internet al
seu estatus actual.
Els protocols que distingeixen la xarxa Internet com una unitat són l’IP
(Internet protocol) i el TCP (protocol de control de transmissió o trans-
mission control protocol). Aquests protocols no són els únics que es
necessiten per a fer funcionar la xarxa Internet, però sí els més impor-
tants. Per aquest motiu, a tots en conjunt se’ls anomena normalment
pila TCP/IP (TCP/IP stack).
En concret, en aquesta part es descriu el protocol IP i els seus col·labo-
radors més immediats (ARP i ICMP), i també els mecanismes d’accés a
Internet de què disposem: per mitjà d’una xarxa d’àrea local o un enllaç
telefònic: mitjançant PPP i un mòdem tradicional o, més recentment,
mitjançant ADSL.
TCP/IP no és un estàndard de iure. Cap organisme internacional
d’estandardització no s’ha encarregat d’emetre’l. Al contrari, el fun-
cionament dels seus protocols està recollit en uns documents anome-
nats RFC (demanda de comentaris o request for comments), que són
propostes que s’han fet sobre el funcionament d’un protocol concret,
o d’una part. El procés és simple: una vegada feta pública una pro-
posta, si ningú no hi posa cap objecció, ja es considera aprovada i
llesta per a ser implementada.
A més de consultar aquest material didàctic i la bibliografia recoma-
nada, en què s’expliquen els protocols pedagògicament, es recoma-
na llegir alguna RFC, encara que només sigui perquè es faci una
idea del procés que ha seguit la xarxa des dels seus inicis.
En la quarta part, descriurem els protocols d’aplicació més utilitzats
actualment a Internet i els programes més habituals que els imple-
menten, com són la connexió remota (Telnet, rlogin), la transferència
d’arxius (FTP), el correu electrònic (SMTP, POP, IMAP), les news
(NNTP), el WWW (HTTP) i la missatgeria instantània.
Tots aquests programes es coneixen com aplicacions distribuïdes, ja que
estan formades per diferents parts que es poden executar en màquines