Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

ª FUOC • 71Z799C07MO ANOTACIONS Nota Veurem el significat de les funcions de control en l’apartat 18.1.2. 192 Programari lliure d) El dispositiu NVT és full duplex; tot i que, per norma general, tre- balla en manera half duplex; és a dir, només envia les dades de l’usuari quan ha llegit una línia completa o quan rep algun altre senyal local que provoqui la transmissió. e) Si l’usuari, de moment, no disposa de més dades per a enviar, i s’han processat totes les dades rebudes, el terminal pot transme- tre al sistema remot un senyal, denominat Go Ahead (GA), per a indicar-li que és el seu torn d’enviar dades. f) L’NVT també pot generar, a instàncies de l’usuari, dos senyals més, denominats Break (BRK) i Synch. El significat del primer de- pèn de l’aplicació. El segon serveix per a cancel·lar les dades que hagi enviat el terminal i encara no hagin estat processades pel sistema remot. Nota Només s’hauria d’utilitzar el senyal GA quan l’altre sistema no tingués cap altra manera de saber que no ha d’esperar més dades. Una situació típica és que l’usuari (client) generi línies d’una en una i el sistema remot (servidor) enviï respostes de zero, una o més línies a cada una. En aquest cas, només serà necessari que el servidor enviï el senyal GA per a notificar que el control passa a l’usuari del terminal, i no serà necessari que el client li ho enviï després de cada línia. g) Així mateix, hi ha cinc funcions de control que pot generar l’NVT a instàncies de l’usuari: Interrupt Process (IP), Abort Output (AO), Are You There (AYT), Erase Character (EC) i Erase Line (EL). Si el client i el servidor suporten una funcionalitat més avançada que la d’un NVT, que és el més habitual, el protocol permet que duguin a terme una negociació per a posar-se d’acord sobre quines característiques diferents de les d’un NVT utilitzaran en la comunicació. La negociació consisteix a intercanviar codis que indiquen les opcions del protocol que cada part vol o està disposada a utilitzar.
Xarxes de computadors Els quatre codis que s’utilitzen per a implementar la negociació són els següents: • DO és una petició que s’envia per a demanar que s’utilitzi una op- ció determinada. • WILL és un oferiment que s’envia per a indicar que el sistema està preparat per a utilitzar una opció determinada. • DON’T significa que el sistema no vol que s’utilitzi l’opció indicada. • WON’T significa que el sistema no està preparat per a utilitzar l’opció indicada. Per norma general, la negociació de les opcions es produeix a l’inici de la connexió, però també és possible efectuar-la en qualsevol altre moment. Cada sistema ha de començar a utilitzar una opció quan envia o rep la resposta positiva corresponent. Aquest mecanisme de negociació està dissenyat perquè sigui fàcil- ment extensible. Si un sistema no reconeix una opció determinada que se li demana o se li ofereix, simplement ha de contestar amb WON’T o DON’T. A vegades es necessita més informació per a negociar una opció, com el valor d’algun paràmetre. En aquest cas, en primer lloc s’han de posar d’acord les dues parts amb el mecanisme bàsic dels DO/ DON’T/WILL/WON’T per a utilitzar l’opció desitjada i, una vegada s’hagi acceptat, s’ha de dur a terme una subnegociació dels valors dels paràmetres utilitzant la sintaxi específica de cada opció. Nota El mecanisme de negociació és simètric, de manera que qualsevol de les dues parts pot enviar un DO o un WILL. Després d’enviar un DO, es pot rebre un WILL com a resposta positiva o un WON’T com a resposta negativa. De la mateixa manera, després d’enviar un WILL, es pot rebre un DO com a resposta positiva o un DON’T com a resposta negativa. Això significa que un DO pot actuar com a petició o com a confirmació si l’altra part ha enviat un WILL, i viceversa. 193 Nota ª FUOC • 71Z799C07MO Les opcions telnet possibles no estan definides en l’especificació del protocol, sinó en especificacions independents. Nota ANOTACIONS Moltes opcions defineixen les seves ordres per a la subnegociació, com ara IS (per a enviar el valor d’un paràmetre), SEND (per a demanar que l’altra part l’enviï), etc.
Page 1 and 2:
José María Barceló Ordinas Jordi
Page 3 and 4:
Índex Xarxes de computadors Agraï
Page 5 and 6:
Xarxes de computadors 12. Protocols
Page 7:
Xarxes de computadors 19.5.3. Missa
Page 11 and 12:
Introducció Xarxes de computadors
Page 13:
Xarxes de computadors diferents. Aq
Page 16 and 17:
ª FUOC • 71Z799C07MO ANOTACIONS
Page 19 and 20:
1. Breu història de les comunicaci
Page 21 and 22:
Xarxes de computadors D’aquest fe
Page 23 and 24:
Xarxes de computadors matiu, s’ha
Page 25 and 26:
Xarxes de computadors També es van
Page 27 and 28:
Xarxes de computadors telefònica q
Page 29 and 30:
Xarxes de computadors tablir el cam
Page 31 and 32:
Xarxes de computadors Convé consid
Page 33 and 34:
Xarxes de computadors • Una xarxa
Page 35 and 36:
1.5. La banda ampla Xarxes de compu
Page 37 and 38:
2. Arquitectures de protocols: el m
Page 39 and 40:
Xarxes de computadors formàtic, ub
Page 41 and 42:
2.4. Els set nivells del model OSI
Page 43 and 44:
Xarxes de computadors punts de vist
Page 45:
Xarxes de computadors port a l’ap
Page 49 and 50:
3. Les xarxes d’àrea local Xarxe
Page 51:
Xarxes de computadors Com es pot ve
Page 54 and 55:
Page 56 and 57:
Page 59 and 60:
5. Cablatge estructurat Xarxes de c
Page 61:
Xarxes de computadors Els costos d
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 69 and 70:
7. Estructura de protocols a Intern
Page 71 and 72:
7.1. Protocols d’Internet Xarxes
Page 73:
Xarxes de computadors Imaginem que
Page 76 and 77:
Page 78 and 79:
Page 80 and 81:
Page 82 and 83:
Page 84 and 85:
Page 86 and 87:
Page 88 and 89:
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
Page 96 and 97:
Page 99 and 100:
Xarxes de computadors 10. L’ICMP
Page 101 and 102:
Xarxes de computadors ració de mis
Page 103 and 104:
Xarxes de computadors Cada encamina
Page 105 and 106:
Xarxes de computadors El programa t
Page 107 and 108:
11. Xarxes d’accés a Internet Xa
Page 109 and 110:
Xarxes de computadors • Protocols
Page 111 and 112:
Xarxes de computadors Tanmateix, hi
Page 113 and 114:
Xarxes de computadors En general, l
Page 115 and 116:
11.3.1. Format de la trama Ethernet
Page 117 and 118:
Xarxes de computadors Les trames qu
Page 119 and 120:
Xarxes de computadors aquesta xarxa
Page 121:
Xarxes de computadors als quals est
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 131 and 132:
14. El TCP (transmission control pr
Page 133 and 134:
14.2. Format del segment TCP Xarxes
Page 135 and 136:
Xarxes de computadors e) El camp Lo
Page 137 and 138:
Xarxes de computadors j) El camp Ur
Page 139 and 140:
Xarxes de computadors Considerem qu
Page 141 and 142: Xarxes de computadors enviat pel cl
Page 143 and 144: Xarxes de computadors En una connex
Page 145 and 146: Xarxes de computadors En el diagram
Page 147 and 148: Xarxes de computadors La fase d’e
Page 149 and 150: Xarxes de computadors ent podria ex
Page 151 and 152: Xarxes de computadors Mentre que el
Page 153 and 154: Xarxes de computadors 3. El TCP nom
Page 155 and 156: Xarxes de computadors Les línies q
Page 157: Xarxes de computadors transmet un s
Page 161 and 162: 15. El model client/servidor Xarxes
Page 163 and 164: • Múltiples servidors: Xarxes de
Page 165: Xarxes de computadors Jabber, veur
Page 168 and 169: ª FUOC • 71Z799C07MO ANOTACIONS
Page 189 and 190: 17. Serveis bàsics d’Internet 17
Page 191: Xarxes de computadors b) Hi ha tres
Page 195 and 196: Xarxes de computadors • AO (Abort
Page 197 and 198: Xarxes de computadors 17.2. Termina
Page 199 and 200: Xarxes de computadors • Si no dis
Page 201 and 202: Xarxes de computadors • Si és ze
Page 203: Xarxes de computadors • En el seg
Page 242 and 243:
Page 244 and 245:
ª FUOC • 71Z799C07MO 211 Estatus
Page 246 and 247:
Page 248 and 249:
Page 250 and 251:
Page 252 and 253:
Page 254 and 255:
Page 256 and 257:
Page 258 and 259:
Page 260 and 261:
Page 262 and 263:
Page 264 and 265:
Page 266 and 267:
Page 268 and 269:
Page 270 and 271:
Page 272 and 273:
Page 274 and 275:
Page 276 and 277:
Page 278 and 279:
Page 280 and 281:
Page 282 and 283:
Page 284 and 285:
Page 286 and 287:
Page 288 and 289:
Page 290 and 291:
Page 293 and 294:
21. Servei hipermèdia: WWW 21.1. D
Page 295 and 296:
Xarxes de computadors que permet de
Page 297 and 298:
Xarxes de computadors nom complet d
Page 299 and 300:
Xarxes de computadors Per a obtenir
Page 301 and 302:
La sintaxi de les línies d’estat
Page 303 and 304:
Capçaleres dels missatges HTTP Xar
Page 305 and 306:
Xarxes de computadors e) Expires: d
Page 307 and 308:
Xarxes de computadors un accés no
Page 309 and 310:
21.3.3. Mètodes del servei HTTP El
Page 311 and 312:
Xarxes de computadors En la configu
Page 313 and 314:
22. Missatgeria instantània Xarxes
Page 315:
22.1.2. AIM Xarxes de computadors A
Page 318 and 319:
Page 320 and 321:
Page 323:
Bibliografia Xarxes de computadors
Page 326 and 327:
Page 328 and 329:
Page 330 and 331:
Page 332 and 333:
Page 334 and 335:
Page 336 and 337:
Page 338 and 339:
Page 340 and 341:
Page 342 and 343:
Page 344 and 345:
Page 346:
U La universidad virtual Formació
show all

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?