Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

ª FUOC • 71Z799C07MO
ANOTACIONS
Nota
A.K. Erlang, enginyer danès
de la primeria del segle XX,
va establir els models matemàtics
que s’utilitzen per a
mesurar el trànsit telefònic.
Es pot trobar molta informació
sobre això en l’adreça
següent:
http://www.erlang.com.
22
Programari lliure
més de connectar-se entre ells, connectar amb els abonats de l’altra:
es tria un cable dels que formen l’enllaç, es connecta amb l’abonat lo-
cal i es demana a l’altra central que connecti l’enllaç amb la destinació
abonada, si no està ocupat amb cap altra trucada.
La connexió entre les dues centrals comporta un primer escull impor-
tant: és necessari decidir amb quantes línies diferents es durà a terme.
Suposem que la central A de la figura anterior proporciona servei a
cent abonats i la B, a dos-cents cinquanta. Sembla que, si es pretén
donar el millor servei possible, es necessitin cent línies perquè tots els
abonats de la central A puguin parlar de manera simultània amb al-
tres punts de la central B.
No obstant això, la probabilitat que tots els abonats d’una central realit-
zin una trucada al mateix moment és molt baixa, ja que les trucades són,
en general, curtes i esporàdiques. Per tant, és completament innecessari
que la connexió entre les dues centrals tingui en compte totes les truca-
des possibles: aquesta situació no es donarà mai i té un cost exagerat.
Uns models matemàtics bastant complexos permeten calcular el
nombre concret d’enllaços que es necessiten a partir de l’estadística
de les trucades que serveixen les centrals (la freqüència d’aparició i
la seva durada).
Suposem que en l’exemple anterior aquests models ens donen vint-
i-cinc enllaços. Si en un moment donat hi ha vint-i-cinc trucades en
curs entre A i B i arriba una altra trucada, no tindrà cap camí dispo-
nible i, per tant, no es podrà establir. Aquesta situació es denomina
bloqueig: tot i que l’abonat a qui es vol trucar no està ocupat, no es
pot trobar un camí lliure a la xarxa per a establir la comunicació.
D’aquesta situació es desprenen dues idees fonamentals amb relació
a la xarxa telefònica:
• La commutació de circuits requereix passar per tres fases per a
cada comunicació:
– Establiment de trucada. Quan se sol·licita iniciar una conversa,
és necessari esbrinar si el destinatari està disponible i, en cas afir-