24.04.2013 Views

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

Xarxes de computadors - Universitat Oberta de Catalunya

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ª FUOC • 71Z799C07MO<br />

ANOTACIONS<br />

Nota<br />

A.K. Erlang, enginyer danès<br />

<strong>de</strong> la primeria <strong>de</strong>l segle XX,<br />

va establir els mo<strong>de</strong>ls matemàtics<br />

que s’utilitzen per a<br />

mesurar el trànsit telefònic.<br />

Es pot trobar molta informació<br />

sobre això en l’adreça<br />

següent:<br />

http://www.erlang.com.<br />

22<br />

Programari lliure<br />

més <strong>de</strong> connectar-se entre ells, connectar amb els abonats <strong>de</strong> l’altra:<br />

es tria un cable <strong>de</strong>ls que formen l’enllaç, es connecta amb l’abonat lo-<br />

cal i es <strong>de</strong>mana a l’altra central que connecti l’enllaç amb la <strong>de</strong>stinació<br />

abonada, si no està ocupat amb cap altra trucada.<br />

La connexió entre les dues centrals comporta un primer escull impor-<br />

tant: és necessari <strong>de</strong>cidir amb quantes línies diferents es durà a terme.<br />

Suposem que la central A <strong>de</strong> la figura anterior proporciona servei a<br />

cent abonats i la B, a dos-cents cinquanta. Sembla que, si es pretén<br />

donar el millor servei possible, es necessitin cent línies perquè tots els<br />

abonats <strong>de</strong> la central A puguin parlar <strong>de</strong> manera simultània amb al-<br />

tres punts <strong>de</strong> la central B.<br />

No obstant això, la probabilitat que tots els abonats d’una central realit-<br />

zin una trucada al mateix moment és molt baixa, ja que les truca<strong>de</strong>s són,<br />

en general, curtes i esporàdiques. Per tant, és completament innecessari<br />

que la connexió entre les dues centrals tingui en compte totes les truca-<br />

<strong>de</strong>s possibles: aquesta situació no es donarà mai i té un cost exagerat.<br />

Uns mo<strong>de</strong>ls matemàtics bastant complexos permeten calcular el<br />

nombre concret d’enllaços que es necessiten a partir <strong>de</strong> l’estadística<br />

<strong>de</strong> les truca<strong>de</strong>s que serveixen les centrals (la freqüència d’aparició i<br />

la seva durada).<br />

Suposem que en l’exemple anterior aquests mo<strong>de</strong>ls ens donen vint-<br />

i-cinc enllaços. Si en un moment donat hi ha vint-i-cinc truca<strong>de</strong>s en<br />

curs entre A i B i arriba una altra trucada, no tindrà cap camí dispo-<br />

nible i, per tant, no es podrà establir. Aquesta situació es <strong>de</strong>nomina<br />

bloqueig: tot i que l’abonat a qui es vol trucar no està ocupat, no es<br />

pot trobar un camí lliure a la xarxa per a establir la comunicació.<br />

D’aquesta situació es <strong>de</strong>sprenen dues i<strong>de</strong>es fonamentals amb relació<br />

a la xarxa telefònica:<br />

• La commutació <strong>de</strong> circuits requereix passar per tres fases per a<br />

cada comunicació:<br />

– Establiment <strong>de</strong> trucada. Quan se sol·licita iniciar una conversa,<br />

és necessari esbrinar si el <strong>de</strong>stinatari està disponible i, en cas afir-

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!