Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...
Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...
Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Informe ambiental d<strong>el</strong> PEU d’infraestructures d<strong>el</strong> subsector 1 “Horta d<strong>el</strong> Valira”. Millora <strong>de</strong> la xarxa d’evacuació d’aigües<br />
pluvials i connexió <strong>de</strong> la xarxa <strong>el</strong>èctrica d<strong>el</strong> sector amb la xarxa general <strong>de</strong> distribució.<br />
d<strong>el</strong> Pirineu Axial. <strong>La</strong> <strong>Seu</strong> té una alçada <strong>de</strong> 690 m: la cota màxima d<strong>el</strong> municipi és als Rocs <strong>de</strong> la<br />
Mitx<strong>el</strong>la, a 900 metres.<br />
<strong>La</strong> <strong>Seu</strong> d’Urg<strong>el</strong>l es pot dir que es troba entre l’eix axial d<strong>el</strong> Pirineu i <strong>el</strong> Pre-Pirineu, al mateix<br />
temps <strong>de</strong> nord a sud separa les parts orientals i occi<strong>de</strong>ntals d’aquests sistemes muntanyosos<br />
catalans.<br />
<strong>La</strong> muntanya més característica <strong>de</strong> la zona és la serra d<strong>el</strong> Cadí, que forma part d<strong>el</strong> Pre- Pirineu<br />
oriental i que està orientada d’E a W, <strong>de</strong> r<strong>el</strong>leus abruptes especialment al vessant Nord, <strong>per</strong>ò<br />
que al sector més occi<strong>de</strong>ntal se suavitza fins a baixar <strong>de</strong> forma gradual cap a la <strong>Seu</strong>. En canvi<br />
<strong>el</strong> r<strong>el</strong>leu d<strong>el</strong> cantó nord, a la serralada pirinenca, presenta pen<strong>de</strong>nts més importants amb<br />
torrents <strong>de</strong> recorregut curt <strong>per</strong>ò <strong>de</strong> cabal temporal consi<strong>de</strong>rable.<br />
Pen<strong>de</strong>nts<br />
El projecte es situa en la seva major extensió en zona planera amb pen<strong>de</strong>nts inferiors al 10%.<br />
Només trobem zones amb pen<strong>de</strong>nts d<strong>el</strong> 10-20% o 20-30% a la zona <strong>de</strong> llera d<strong>el</strong> riu Valira i <strong>el</strong>s<br />
marges agrícoles d<strong>el</strong>s camps <strong>de</strong> cultiu d<strong>el</strong>s col·lectors <strong>per</strong> a la millora <strong>de</strong> la xarxa d’evacuació<br />
d’aigües pluvials<br />
Veure plànol 2.1.1:Estudi d<strong>el</strong> medi: Pen<strong>de</strong>nts<br />
Orientacions<br />
L’àmbit d’estudi es situat principalment en zones orienta<strong>de</strong>s a l’oest/sud-oest.<br />
Veure plànol 2.1.2: Estudi d<strong>el</strong> medi: Orientacions<br />
4.3.2 Geologia<br />
Com a la resta d<strong>el</strong>s Pirineus axials, la prehistòria geomòrfica <strong>de</strong> l’Alt Urg<strong>el</strong>l no comença fins <strong>el</strong><br />
Paleozoic tardà (Carbonífer). Aleshores, a impulsos <strong>de</strong> forces compressores profun<strong>de</strong>s,<br />
emergiren d<strong>el</strong> fons d’un geosinclinal marí gran aquests esquists ordovicians, <strong>de</strong> margues<br />
siluarianes i, ja cap a migjorn –on les aigües no eren tan profun<strong>de</strong>s- aparegueren carbons i<br />
conglomerats poc compactes d<strong>el</strong> carbonífer, que es prolonguen en <strong>el</strong>s conglomerats i gresos<br />
23