Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
del Pirineu Axial. La Seu té una alçada de 690 m: la cota màxima del municipi és als Rocs de la
Mitxella, a 900 metres.
La Seu d’Urgell es pot dir que es troba entre l’eix axial del Pirineu i el Pre-Pirineu, al mateix
temps de nord a sud separa les parts orientals i occidentals d’aquests sistemes muntanyosos
catalans.
La muntanya més característica de la zona és la serra del Cadí, que forma part del Pre- Pirineu
oriental i que està orientada d’E a W, de relleus abruptes especialment al vessant Nord, però
que al sector més occidental se suavitza fins a baixar de forma gradual cap a la Seu. En canvi
el relleu del cantó nord, a la serralada pirinenca, presenta pendents més importants amb
torrents de recorregut curt però de cabal temporal considerable.
Pendents
El projecte es situa en la seva major extensió en zona planera amb pendents inferiors al 10%.
Només trobem zones amb pendents del 10-20% o 20-30% a la zona de llera del riu Valira i els
marges agrícoles dels camps de cultiu dels col·lectors per a la millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials
Veure plànol 2.1.1:Estudi del medi: Pendents
Orientacions
L’àmbit d’estudi es situat principalment en zones orientades a l’oest/sud-oest.
Veure plànol 2.1.2: Estudi del medi: Orientacions
4.3.2 Geologia
Com a la resta dels Pirineus axials, la prehistòria geomòrfica de l’Alt Urgell no comença fins el
Paleozoic tardà (Carbonífer). Aleshores, a impulsos de forces compressores profundes,
emergiren del fons d’un geosinclinal marí gran aquests esquists ordovicians, de margues
siluarianes i, ja cap a migjorn –on les aigües no eren tan profundes- aparegueren carbons i
conglomerats poc compactes del carbonífer, que es prolonguen en els conglomerats i gresos
23