Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...
Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...
Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Informe ambiental d<strong>el</strong> PEU d’infraestructures d<strong>el</strong> subsector 1 “Horta d<strong>el</strong> Valira”. Millora <strong>de</strong> la xarxa d’evacuació d’aigües<br />
pluvials i connexió <strong>de</strong> la xarxa <strong>el</strong>èctrica d<strong>el</strong> sector amb la xarxa general <strong>de</strong> distribució.<br />
A la major part <strong>de</strong> la comarca <strong>de</strong> l’Alt Urg<strong>el</strong>l domina la vegetació submediterrània <strong>de</strong> caràcter<br />
sec. A la part meridional i baixa, <strong>el</strong> bosc mediterrani <strong>de</strong> carrasca ocuparia encara una part<br />
important d<strong>el</strong> terreny, alternant amb <strong>el</strong> bosc submediterrani <strong>de</strong> roure valencià amb pinassa.<br />
Tant les condicions locals com l’orientació d<strong>el</strong>s vessants <strong>de</strong> muntanya <strong>de</strong>cidiran <strong>el</strong> caràcter<br />
mediterrani o submediterrani <strong>de</strong> la vegetació. Així a les solanes arrecera<strong>de</strong>s, <strong>el</strong>s ambients més<br />
favorables, creixen les comunitats vegetals mediterrànies com <strong>el</strong>s alzinars continentals, assolint<br />
la <strong>Seu</strong> d’Urg<strong>el</strong>l. En condicions normals, <strong>el</strong> bosc predominant seria la roureda <strong>de</strong> roure valencià.<br />
Però a la part baixa <strong>de</strong> la comarca, <strong>el</strong> paisatge té un altre <strong>el</strong>ement important. Es tracta d<strong>el</strong>s<br />
pasturatges secs <strong>de</strong> jonça i fenàs <strong>de</strong> marge (Aphyllantion) i més rarament, les brolles <strong>de</strong><br />
romaní (Rosmarino-Ericion), sensibles al fred.<br />
Als sectors submediterranis, es po<strong>de</strong>n diferenciar dos niv<strong>el</strong>ls. Al niv<strong>el</strong>l inferior està <strong>el</strong> domini d<strong>el</strong><br />
roure <strong>de</strong> fulla petita o valencià (Quercus faginea), sovint acompanyat <strong>per</strong> la pinassa (Pinus<br />
nigra salzmannii). Al niv<strong>el</strong>l su<strong>per</strong>ior hi ha <strong>el</strong> domini d<strong>el</strong> roure martinenc (Quercus humilis), que<br />
freqüentment forma boscos mixtos amb <strong>el</strong> pi roig (Pinus sylvestris). Aquesta comunitat rep <strong>el</strong><br />
nom <strong>de</strong> Buxo-Quercetum pubescentis. Els pasturatges <strong>de</strong> les clarianes <strong>de</strong> bosc submediterrani<br />
tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta <strong>de</strong> jonce<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’Aphyllantion.<br />
Entre <strong>el</strong>s 1300 i <strong>el</strong>s 1700 m, les muntanyes <strong>de</strong> la comarca presenten grans boscúries <strong>de</strong> pi roig<br />
(Pinus sylvestris). Les condicions climàtiques, <strong>el</strong> lliuren d<strong>el</strong> seus principals competidors (faigs i<br />
roures martinencs). Per sobre d<strong>el</strong>s 1600 m, <strong>el</strong> pi roig es substituït p<strong>el</strong> pi negre (Pinus mugo<br />
uncinata).<br />
A la ribera d<strong>el</strong> riu Segre, als voltants <strong>de</strong> la <strong>Seu</strong> d’Urg<strong>el</strong>l, hi ha una gran extensió <strong>de</strong> prats<br />
dalladors (Arrhenatherion).<br />
P<strong>el</strong> que fa al municipi <strong>de</strong> la <strong>Seu</strong> d’Urg<strong>el</strong>l, <strong>el</strong> paisatge agrícola representa bona part <strong>de</strong> la plana<br />
<strong>de</strong> l'Urg<strong>el</strong>let. Actualment s'observa un paisatge verd la major part <strong>de</strong> l'any, malgrat que <strong>el</strong> clima<br />
sigui estacionalment poc plujós. Això és a causa <strong>de</strong> la transformació d<strong>el</strong>s prats <strong>de</strong> secà en<br />
regadiu que es produí a principis d<strong>el</strong> segle XX. Els marges d<strong>el</strong>s prats presenten una gran<br />
riquesa d'espècies vegetals i animals malgrat que sembli que només hi ha herba. Arbustos com<br />
39