Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
A la major part de la comarca de l’Alt Urgell domina la vegetació submediterrània de caràcter
sec. A la part meridional i baixa, el bosc mediterrani de carrasca ocuparia encara una part
important del terreny, alternant amb el bosc submediterrani de roure valencià amb pinassa.
Tant les condicions locals com l’orientació dels vessants de muntanya decidiran el caràcter
mediterrani o submediterrani de la vegetació. Així a les solanes arrecerades, els ambients més
favorables, creixen les comunitats vegetals mediterrànies com els alzinars continentals, assolint
la Seu d’Urgell. En condicions normals, el bosc predominant seria la roureda de roure valencià.
Però a la part baixa de la comarca, el paisatge té un altre element important. Es tracta dels
pasturatges secs de jonça i fenàs de marge (Aphyllantion) i més rarament, les brolles de
romaní (Rosmarino-Ericion), sensibles al fred.
Als sectors submediterranis, es poden diferenciar dos nivells. Al nivell inferior està el domini del
roure de fulla petita o valencià (Quercus faginea), sovint acompanyat per la pinassa (Pinus
nigra salzmannii). Al nivell superior hi ha el domini del roure martinenc (Quercus humilis), que
freqüentment forma boscos mixtos amb el pi roig (Pinus sylvestris). Aquesta comunitat rep el
nom de Buxo-Quercetum pubescentis. Els pasturatges de les clarianes de bosc submediterrani
tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta de joncedes de l’Aphyllantion.
Entre els 1300 i els 1700 m, les muntanyes de la comarca presenten grans boscúries de pi roig
(Pinus sylvestris). Les condicions climàtiques, el lliuren del seus principals competidors (faigs i
roures martinencs). Per sobre dels 1600 m, el pi roig es substituït pel pi negre (Pinus mugo
uncinata).
A la ribera del riu Segre, als voltants de la Seu d’Urgell, hi ha una gran extensió de prats
dalladors (Arrhenatherion).
Pel que fa al municipi de la Seu d’Urgell, el paisatge agrícola representa bona part de la plana
de l'Urgellet. Actualment s'observa un paisatge verd la major part de l'any, malgrat que el clima
sigui estacionalment poc plujós. Això és a causa de la transformació dels prats de secà en
regadiu que es produí a principis del segle XX. Els marges dels prats presenten una gran
riquesa d'espècies vegetals i animals malgrat que sembli que només hi ha herba. Arbustos com
39