Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
La rovira de Quercus faginea valentina és una roureda continental, adaptada al fred hivernal i a
les fortes calors de l’estiu. Potencialment s’estén per la zona pre-pirinenca compresa entre els
600-700 m i els 1000 m, però a les parts més baixes queda restringida als obacs perquè als
solells pertanyen encara al domini del carrascar. Als Pirineus el domini de les rouredes seques
(com la de roure de fulla petita o de roure martinenc) s’extingeix entorn dels 1300–1400 m.
L’estrat arbori d’aquesta roureda està format pel roure de fulla petita (Quercus faginea
valentina), la pinassa o pi gargallà (Pinus nigra salzmannii), la blada de fulla gran (Acer opalus
granatense) i el pi roig (Pinus sylvestris). Externament és una formació arbòria de recobriment
molt alt.
A l’estrat arbustiu la humitat regnant permet la presència del boix (Buxus sempervirens), el
corner (Amelanchcier ovalis), l’arç blanc (Crataegus monogyna), el cirerer de guineu (Prunus
mahaleb), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la coronil·la boscana (Coronilla emerus) i el
sanguinyol (Cornus sanguinea).
Sota d’aquest estrat, es troba un estrat herbaci amb una viola peculiar endèmica del nord-est
ibèric (Viola willkommii), el marxívol (Helleborus foetidus), la fetgera (Anemone hepatica), el
gerani sanguini (Geranium sanguineum), l’espunyidera (Galium vernum) i la roja (Rubia
peregrina).
Foto 4: El marxívol és una espècie pròpia de les rouredes submediterrànies.
41