Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Entre la fauna amfíbica, el tritó pirinenc (Euproctus asper) i el tòtil (Alytes obstetricans) són
d’Interès Especial (RD 439/90) i pertanyen a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.
Veure plànol 2.2.2: Estudi del medi: Fauna
4.5 Paisatge
La comarca de l‘Alt Urgell és situada al bell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, s’obre en
una espaiosa esplanada de muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als
Pirineus.
L’Alt Urgell és una de les comarques amb més varietat paisatgística. Als sectors
submediterranis, es poden diferenciar dos nivells. Al nivell inferior està el domini del roure de
fulla petita o valencià, sovint acompanyat per la pinassa. Al nivell superior hi ha el domini del
roure martinenc, que freqüentment forma boscos mixtos amb el rajolet. Els pasturatges de les
clarianes de bosc submediterrani tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta de
joncedes. Entre els 1300 i els 1700 m, les muntanyes de la comarca presenten grans boscúries
de pi roig.
A partir d’aquest marc general es poden establir tres grans unitats incloses en l’àmbit d’estudi.
Aquestes tres zones són les que defineixen el caràcter del territori i prevalen per sobre dels
diferents usos que es van superposant, amb major o menor ordre, i que acaben de configurar el
paisatge actual:
• El riu Segre i el Valira, eixos de la vall, definits pel seu cabal permanent i amb vegetació
visible que es desenvolupa en els seus marges. El Segre fa de límit de les zones urbanes
tradicionals, deixant, en el seu marge dret, tota la zona urbana, tradicional i d'eixample, i les
zones de prats, pastures i conreus, sobretot a l’esquerra.
• Els vessants muntanyosos que emmarquen les valls que conflueixen a la Seu d’Urgell,
retallant els peus de muntanya, en les zones més pendents, fent límit amb les zones de prat i
pastures
56