INFORME FASE 1 Valoració de la documentació ... - Parc de l'Alba

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 12 de 71
Taula 2.1. Mètodes emprats per establir la concentració de contaminants en l’aire partint de sòls i
residus, d’aigua subterrània i lixiviats
Medi i mètode de
mesura
SR‐Contaminants en
sòl i subsòl o en
residus
GW‐Contaminants
en l’aigua
subterrània o lixiviats
SS‐Contaminants en
sòl superficial
Procediment Mètode de càlcul per avaluar concentració aire
receptor
Es tracta de mostrejar sòl i
residus (generalment durant
el sondeig) i analitzar els
compostos més volàtils
mitjançant tècniques
adients (mostreig espai de
cap o purga i trampa seguit
de determinació amb
GS/MS) No s’aplica a gasos,
sinó vapors COV.
A partir de la concentració de contaminants en
sòl o residu es planteja un model d’equilibri de
partició múltiple (llei de Henry o de Raoult,
partició sòl‐humitat) que permet avaluar la
composició de sòl‐gas en contacte amb sòl o
residu. A partir d’aquest focus es poden
plantejar models de difusió de vapors a través
de capes de sòl fins l’exterior (model de caixa) o
models de difusió, advecció i convecció a través
d’edificis (Johnson & Ettinger) per calcular
concentracions i/o fluxos.
Es tracta de mostrejar aigua A partir de la concentració de contaminants
subterrània o de diversos dissolts o en fase lliure es planteja un model
piezòmetres o cubetes de d’equilibri de partició (llei de Henry o de Raoult)
lixiviats i analitzar els que permet avaluar la composició de sòl‐gas en
compostos més volàtils contacte amb l’aigua o fase lliure. A partir
mitjançant tècniques d’aquest focus es poden plantejar models de
adients (mostreig espai de difusió de vapors a través de capes de sòl fins
cap o purga i trampa seguit l’exterior (model de caixa) o models de difusió,
de determinació amb advecció i convecció a través d’edificis (Johnson
GS/MS). No s’aplica a gasos, & Ettinger) per calcular concentracions i/o
sinó vapors COV.
fluxos.
A partir de la concentració de contaminants en
Es tracta de mostrejar sòl
superficial i analitzar els
elements i compostos lligats
al sòl pels mètodes adients
sòl es plantegen models de concentració a l’aire
en forma de partícules que permetin avaluar el
contaminant a l’aire. Aquests models poden
agafar valors de mesures de PM10 i assumir que
el contaminant del sòl passa a l’aire o bé
calcular la presència de partícules a l’aire a
El segon enfocament consisteix en la mesura directa dels contaminants, ja sigui en sòl‐gas
(subsòl, emissió de xemeneies) o en l’aire atmosfèric exterior (mesures d’immissió).
La Taula 2.2 es centra en mesures de vapors i gasos en punts més propers als receptors com
són sòl‐gas o aire atmosfèric. Aquestes mesures obren la possibilitat de utilitzar menys
modelització i, per tant, obtenir una incertesa menor del medi aire en el punt on es troba el
receptor. D’altra banda, la informació és molt vàlida per avaluar realment quins compostos
volàtils s’han de tenir en compte per avaluar el risc, ja que mesura en un punt més proper al
receptor.
El mètode AA és quantitatiu i sensible, però cal conèixer amb detall condicions per adsorbir els
contaminats avaluats. Aquesta informació és rellevant per evitar que els contaminant s’escapin
durant el procediment de mostreig per manca de retenció (saturació, ruptura).