INFORME FASE 1 Valoració de la documentació ... - Parc de l'Alba

2.1. Valoració de resultats dels informes
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 14 de 71
Per referències anteriors a 2008 hi ha poques anàlisis de volàtils, que es citen bàsicament en
l’històric AMB (2012) i en CTM (2003). En aquesta darrera referència es refereix a mostres
d’aigua subterrània com la S‐85 mostrejada per JOLSA que conté BTEX, naftalè i altres
hidrocarburs i a mostres d’immissió amb BTEX de EMA. Degut a l’antiguitat d’aquestes fonts,
es considera que les concentracions de volàtils actuals poden no ser representatives, degut a
fenòmens de volatilització o altres fenòmens d’atenuació natural, com la biodegradació de
compostos curts (exemple BTEX) i s’ha optat per centrar‐se en els estudis posteriors a IDOM.
2.1.1. Terrenys dins de l’abocador (residus)
Volàtils en sòls i residus
Els compostos volàtils en sòls i residus analitzats per IDOM s’han realitzat amb un mètode
basat en GC/MS (que permet la seva identificació) i amb un mètode acreditat per un
organisme competent holandès, fet que suposa una elevada fiabilitat. Les pàgines 554‐831 del
document (IDOM 2008b), recullen tots els resultats analítics realitzats pel laboratori Analytico.
S’ha aplicat , per tant, una metodologia com la detallada en la Taula 2.1 opció SR.
IDOM agafa com a referència els NGRs de contaminants en sòls del Real Decret 9/2005 i la
llista tècnica dels NGRs (ARC) pel cas del elements com a referència per comparar els valor
trobats a l’emplaçament. Aquesta comparació és idònia ja que els valor de referència estan
basada en el risc per la salut humana plantejat en diferents usos del terreny (industrial,
residencial i altres usos). La superació d’aquests NGRs no implica sòl contaminat, però és un
bon punt de partida que IDOM ha realitzat correctament i que es pot utilitzar per identificar els
volàtils lligats a aquestes fases. Cal recalcar la presència de tricloretilè (tricloretè) en la mostra
MR‐301, que no havia estat identificat per IDOM (pàg. 429 IDOM 2008b) degut a la
nomenclatura diferent del mateix compost.
El treball de Litoclean (2009) està enfocat a determinar les zones límit entre l’abocador i el sòl
natural a partir de caracterització de mostres com a residu sospitoses dels sondeigs, tot i
establint tres zones. Una de les zones al nord‐oest de l’abocador, en la que es caracteritzen
mostres integrades i mostres denominades S1 fins S8, una altra és al sud‐oest amb les mostres
S13 a S15 i una altra en la zona de foses d’alumini (mostres S9‐S12).
En aquest estudi (p. 34) s’utilitza un PID amb un mètode d’espai de cap arbitrari, que com s’ha
citat al principi del capítol 2 i es citarà més endavant, no es poden considerar quantitatius. Tot i
fer un enfocament basat en residus (per tant menys sensible que en el cas de sòls), no es
detecten valors de PCBs, mercuri i BTEX per sobre dels límits de detecció en la zona Nord‐oest i
els sondeigs indiquen residus inerts. Les anàlisis efectuades en les altres zones no contemplen
BTEX ni PCBs, tot i que S‐14 mostra un pH elevat i S‐15 restes de mercuri que suposen residus
no inerts.