INFORME FASE 1 Valoració de la documentació ... - Parc de l'Alba

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 46 de 71
El document considera conceptualment l’abocador com un reactor alimentat solament per
aigua freàtica i estableix qualitativament unes vies d’exposició dins de l’abocador. A nivell
analític torna a mapejar el treballs considerant els nivells de sòls respecte els NGRs, les taules
de EMSHTR respecte als nivells de contaminants per us de boca i la llista holandesa ja
esmentada.
L’informe analitza les tendències de l’aigua subterrània i emissions de NH3 i CH4 establint que
els gasos s’han atenuat molt amb el temps i ho lliga directament amb les sals d’alumini.
L’informe es va elaborar poc desprès de les surgències del març del 2011 i conclou que calen
més estudis hidrogeològics i que els estudis de IDOM són redundants.
Des del punt de vista del vector gas l’atenuació de gasos NH3 i CH4 i de volàtils en l’abocador és
important posar‐la de manifest tot i que és molt qüestionable que els gasos NH3 i CH4
provinguin només de las sals foses ja que són gasos molt habituals en abocadors de residus
urbans que no tenen perquè estar lligats a residus especials. Això dificulta fer els estudis que
es demanen. El mapeig no aporta més informació respecte a risc, però posa de manifest que
s’ha realitzat un excés de caracterització de l’abocador respecte els voltants, on seria més
necessari caracteritzar el sòl.
El seguiment de les anàlisis de contaminants de fulles d’eucaliptus és molt difícil de
correlacionar amb la presència de contaminants en vectors d’interès i ofereix una presència
esbiaixada per la diferent bioconcentració dels contaminants (només s’analitzen metalls, que
són poc rellevants).
4.3. Comentaris Ponència Ambiental
La ponència ambiental de la Generalitat de Catalunya (Generalitat, 2010) estableix que no cal
l’avaluació d’impacte ambiental però demana actuacions per part de l’ACA, ARC i Protecció
Civil a l’alternativa proposada (pantalles de gasos i aigües subterrànies). A continuació es
comenten els aspectes més rellevants que incideixen que afecten al vector gasos i a l’anàlisi de
risc.
L’ACA estableix al setembre del 2009 actuacions de caracterització, restauració i establiment
de xarxes de control d’aigua subterrània. En la caracterització proposa fer un seguiment acurat
de la zona nord‐est i dels lixiviats i del dren, que des de CTM ja s’ha comentat com la zona que
pot ser més problemàtica.
En la restauració és planteja l’extracció de les fases lliures detectades en SP‐9 i SP‐12 , que
resulten focus localitzats importants dins de l’abocador.
La xarxa de control d’aigua subterrània demana ser ampliada entre l’abocador i aigües avall.
Les campanyes que s’han anat seguint amb les anàlisis d’AMB responen a la urgència
plantejada per l’ACA.