INFORME FASE 1 Valoració de la documentació ... - Parc de l'Alba

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 28 de 71
considerar l’efecte acumulatiu de tots els contaminants i totes les vies en els informes
analitzats.
Per altra banda, l’enfocament utilitzar per IDOM també fa difícil conèixer quins són el
contaminants que més influeixen en el risc i per tant establir unes alternatives de gestió que
minimitzin aquest risc.
Fonts d’exposició i vies d’exposició
Es considera el sòl i l’aigua subterrània com a principals fonts d’exposició. Les vies d’exposició
considerades són bàsicament la inhalació de volàtils procedents d’aquestes fonts (en interiors
o exteriors en funció de l’escenari).
També es considera el contacte dèrmic i la ingestió de sòl en un cas hipotètic de que un
receptor pogués entrar en contacte amb el sòl contaminat que actualment es troba a una
profunditat de varis metres. Degut a la profunditat del sòl, és un cas molt hipotètic pensar que
algun receptor hi pot entrar en contacte. IDOM ho justifica amb el fet que es preveu excavar
material superficial en tots els sectors i que aquest pugui quedar en una zona exterior sense
pavimentar. En aquest cas, també s’hauria de considerar la via d’inhalació de partícules, que
no està considerada en cap moment en aquesta avaluació de risc.
De forma correcta, la inhalació de volàtils procedents del sòl es considera en els escenaris
sobre el vas de l’abocador. Igualment, la inhalació de volàtils procedents de l’aigua subterrània
es considera en els escenaris sobre el vas de l’abocador i en els escenaris fora del vas de
l’abocador en els quals s’ha detectat una ploma d’afecció en aigua subterrània.
Els resultats de concentració de sòl‐gas també es tenen en compte per tal de valorar el risc
(vegeu Figura 3.3). En aquest cas, el què es fa és, en primer lloc, determinar les concentracions
admissibles en aire interior i/o exterior, en funció de l’escenari, mitjançant el programa RISC.
Per tal de traslladar les concentracions en interior o exterior a concentracions de sòl‐gas,
s’utilitza un factor d’atenuació per a interiors de 0.01 i per a exteriors de 0.001. Per tant, les
concentracions admissibles calculades per ambients interiors es divideixen per 0.01 i es
comparen amb les concentracions mesurades de sòl‐gas. Al mateix temps, les concentracions
admissibles calculades per exteriors, es divideixen per 0.001 i es comparen amb les
concentracions mesurades de sòl‐gas. En cas que les concentracions mesurades en sòl‐gas
siguin superiors a les concentracions admissibles calculades després d’aplicar el factor
d’atenuació es considera risc inadmissible pel contaminant per aquella via i aquell escenari.
Segons IDOM, aquesta aproximació suposa, de manera molt conservativa, que les mesures de
sòl‐gas corresponen a l’estrat superficial del sòl (primer metre) i que la litologia és molt
permissiva per tal de considerar la previsible presència d’estrats d’alta porositat i camins
preferents de transport.