INFORME FASE 1 Valoració de la documentació ... - Parc de l'Alba

INFORME FASE 1
Valoració de la documentació disponible
i disseny de la campanya complementària
v.03. Document de treball
PROJECTE
ELABORACIÓ DE LA PROPOSTA DE SOLUCIONS DE RECUPERACIÓ AMBIENTAL DE
L’ABOCADOR DE CAN PLANAS A PARTIR DE L’ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ DISPONIBLE.
DICTÀMEN VECTOR GASOS I ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS
PR12/0075
Fundació CTM Centre Tecnològic
Manresa, 26 de març de 2012
Preparat Revisat Aprovat
Dra. Irene Jubany
Dr. Vicenç Martí
Dr. Joan de Pablo
Director de projecte

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 2 de 71

ÍNDEX
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 3 de 71
1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 8
1.1. Antecedents ....................................................................................................................... 8
1.2. Objectiu del projecte .......................................................................................................... 8
1.3. Contingut del document .................................................................................................... 9
2. VALORACIÓ DE LA DIAGNOSI DEL VECTOR AIRE ..................................................................... 11
2.1. Valoració de resultats dels informes ................................................................................ 14
2.1.1. Terrenys dins de l’abocador (residus) ....................................................................... 14
2.1.2. Terrenys al voltant de l’abocador (sòl natural) ......................................................... 19
2.2. Conclusions....................................................................................................................... 21
3. VALORACIÓ DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS ............................................................. 23
3.1. Anàlisi de risc de la situació actual ................................................................................... 23
3.1.1. Valoració .................................................................................................................... 23
3.1.2. Conclusions ............................................................................................................... 25
3.2. Anàlisi de risc del pla urbanístic ....................................................................................... 26
3.2.1. Metodologia i paràmetres ......................................................................................... 26
3.2.2. Valoració dels resultats ............................................................................................. 32
3.2.3. Conclusions ............................................................................................................... 38
3.3. Anàlisi de risc residual post actuació ............................................................................... 39
3.3.1. Valoració .................................................................................................................... 39
3.3.2. Conclusions ............................................................................................................... 43
4. VALORACIÓ DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES DE GESTIÓ I RECUPERACIÓ AMBIENTAL ...... 44
4.1. Alternatives de gestió d’IDOM ......................................................................................... 44
4.2. Proposta SGM ................................................................................................................... 45
4.3. Comentaris Ponència Ambiental ...................................................................................... 46
5. PROPOSTA MOSTREIG ............................................................................................................. 48
5.1. Sòl superficial ................................................................................................................... 49
5.1.1. Dades disponibles...................................................................................................... 49
5.1.2. Avaluació situació actual realitzada per CTM ........................................................... 51
5.1.3. Avaluació situació actual realitzada per IDOM ......................................................... 52
5.1.4. Discussió .................................................................................................................... 52
5.1.5. Proposta de mostreig ................................................................................................ 52

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 4 de 71
5.2. Gasos i vapors ................................................................................................................... 54
5.2.1. Antecedents .............................................................................................................. 54
5.2.2. Proposta de mostreig ................................................................................................ 55
5.2.3. Especificacions tècniques .......................................................................................... 57
6. CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 58
7. REFERÈNCIES ........................................................................................................................... 60
8. ANNEXES.................................................................................................................................. 62
8.1. ANNEX A. Models equilibri volàtils ................................................................................... 62
8.2. ANNEX B. Taula 2.b de criteris USPEA 2002 ..................................................................... 63
8.3. ANNEX C. Ubicació de contaminants rellevants a l’abocador .......................................... 67
8.4. ANNEX D. Paràmetres per campanya de volàtils ............................................................. 71

ÍNDEX DE FIGURES
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 5 de 71
Figura 3.1. Esquema de l’anàlisi de risc quantitatiu segons RD 9/2005. ..................................... 26
Figura 3.2. Esquema de la determinació de concentracions admissibles. .................................. 27
Figura 3.3. Esquema de la metodologia d’avaluació de les concentracions de sòl‐gas
utilitzada per IDOM. .......................................................................................................... 29
Figura 3.4. Taula mostrant concentracions mesurades en sòl superiors a les
concentracions admissibles calculades (Sector 1, pàg. 476, IDOM, 2008c) ..................... 34
Figura 3.5. Taula amb concentracions admissibles de sòl‐gas per sota del límit de detecció
de la tècnica (Sector 9, pàg. 486 , IDOM, 2008c) .............................................................. 34
Figura 3.6. Taules mostrant concentracions admissibles amb el símbol “>”. Taula superior
recull contaminants en sòl (Sector 2, pàg. 477, IDOM, 2008c). Taula inferior recull
contaminants en aigua subterrània (Sector 5, pàg. 483, IDOM, 2008c) ........................... 36
Figura 3.7. Localització dels assajos de buit realitzats per IDOM............................................... 41
Figura 3.8. Representació gràfica dels valors calculats per IDOM de permeabilitat
intrínseca ........................................................................................................................... 42
Figura 5.1. Localització de les mostres de sòl superficial disponibles. ....................................... 50
Figura 5.2. Localització aproximada dels punts de mostreig de sòl superficial proposats. ........ 53
Figura 5.3. Localització aproximada dels punts de mostreig de vapor i gasos proposats. ......... 55

ÍNDEX DE TAULES
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 6 de 71
Taula 2.1. Mètodes emprats per establir la concentració de contaminants en l’aire partint
de sòls i residus, d’aigua subterrània i lixiviats ................................................................. 12
Taula 2.2. Mètodes principals emprats per establir la concentració de contaminants en
sòl‐gas i aire ...................................................................................................................... 13
Taula 2.3. Mètodes principals emprats per establir la concentració de contaminants en
sòl‐gas i aire ...................................................................................................................... 16
Taula 3.1. Vies d’exposició considerades en l’avaluació del risc actual realitzada per IDOM .... 24
Taula 3.2. Propietats considerades del sòl/rebliment segons la tipologia de terreny a cada
sector. ............................................................................................................................... 31
Taula 3.3. Contaminants que suposen risc per inhalació de vapors en cada sector (segons
anàlisi quantitativa de risc realitzat per IDOM, 2008c). ................................................... 37
Taula 3.4. Situacions de risc quantificades i potencials derivades de l’informe IDOM
(2008c). ............................................................................................................................. 38
Taula 4.1. Característiques i objectiu de l’alternativa 3A (IDOM, 2008d). .................................. 44
Taula 5.1. Vies d’exposició a considerar en anàlisi de risc de la situació actual o futura
sense intervenció. ............................................................................................................. 48
Taula 5.2. Mostres de sòl superficial (< 15 cm) i valors per sobre els NGRs. .............................. 49
Taula 5.3. Vies d’exposició i escenaris considerats en l’avaluació del risc realitzada per
CTM (2003) ........................................................................................................................ 51
Taula 5.4. Famílies de paràmetres a analitzar en sòl superficial. ................................................ 53
Taula 5.6. Contaminants a determinar en mostreig de vapors i gasos. ...................................... 57
Taula C‐1. Sòls i residus documentats per IDOM que superen els criteris, NGRs i altres per
volàtils ............................................................................................................................... 67
Taula C‐2. Aigua subterrània i lixiviats amb volàtils documentats a IDOM que superen
criteris ............................................................................................................................... 68
Taula C‐3. Vapors i gasos en vector aire documentats a IDOM que superen criteris
(GC/FID)............................................................................................................................. 69
Taula C‐4. Vapors i gasos en vector aire documentats a IDOM que superen criteris
(screening) ........................................................................................................................ 70
Taula C‐5. Vapors en sondeigs SG pel mètode dels tubs reactius (IDOM, 2008b) ...................... 70

ACRÒNIMS
ACA. Agència Catalana de l’Aigua
ARC. Agència de Residus de Catalunya
BTEX. Benzè, toluè, etilbenzè i xilens
COV. Compost orgànic volàtil
CV. Clorur de vinil
DCE. Dicloroetilè
GC/FID. Cromatografia de gasos amb detector d’ionització per flama
GC/MS. Cromatografia de gasos amb detector d’espectrometria de masses
NGR. Nivell Genèric de Referència
PCE. Tetracloroetilè
PID. Detector de Fotoionització
PTV. Parc Tecnològic del Vallès
RD. Reial Decret
TCE. Tricloroetilè
TPH. Hidrocarburs totals del petroli
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 7 de 71

1. INTRODUCCIÓ
1.1. Antecedents
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 8 de 71
Part dels terrenys del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès a la zona de Can Planas es
troben ocupats per un antic abocador legalitzat de residus industrials i residus inerts que
ocupa una superfície màxima de 182500 m 2 . L’origen d’aquest abocador rau en una antiga
explotació d’argiles que va donar lloc a la formació de tres cubetes de fondària de fins a 40 m.
Aquestes cubetes, van ser posteriorment utilitzades com a abocador de residus de construcció,
demolició i residus industrials diversos per l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus en el període 1982‐1995.
A partir de la clausura de l’abocador al 1995 s’han realitzat varis treballs encarregats a
diferents empreses i entitats per tal de caracteritzar els residus, el flux de l’aigua subterrània,
la composició dels gasos i el risc que pot suposar per la salut humana.
Els estudis més complerts van ser elaborat per IDOM durant el període 2008‐2009. En aquests
estudis es delimita l’abast de l’abocador, es realitza una anàlisi de solucions i es defineix una
de les solucions a nivell d’avantprojecte.
A 5 d’octubre de 2010 el Consorci aprova l’expedient de contractació per a la redacció del
projecte executiu de recuperació ambiental en base a l’alternativa 3 del treball d’IDOM. A 24
de gener de 2011 l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès demana que es suspengui el procés
de contractació per tal de demanar una segona opinió tècnica a partir de la diagnosi realitzada
per IDOM. Es decideix formular aquest encàrrec a entitats vinculades al món acadèmic i de la
investigació per tal d’aportar el màxim reconeixement, prestigi i expertesa en l’estudi.
El present document correspon a la segona opinió científico‐tècnica respecte al vector gasos i a
l’anàlisi de risc per a la salut humana que ha elaborat la Fundació CTM Centre Tecnològic
juntament amb el Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de
Catalunya.
1.2. Objectiu del projecte
L’objectiu d’aquest projecte es l’elaboració d’un dictamen científico‐tècnic sobre el vector
gasos i l’anàlisi quantitativa de riscos de l’abocador de Can Planas en base a dos pilars, l’estudi
de la documentació existent i la proposta i valoració de noves dades de camp.
Per tal de portar a terme aquest objectiu les feines a realitzar s’han dividit en dues fases.
Fase 1. Revisió de la documentació disponible i disseny de la campanya
complementària (si s’escau) de camp.
Fase 2. Supervisió de la campanya de camp, revisió de l’anàlisi quantitativa de riscos i
elaboració d’informe final.

Aquest informe correspon a la Fase 1 del projecte
1.3. Contingut del document
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 9 de 71
Aquest document està dividit en diferents apartats per tal de donar resposta a les
especificacions del projecte.
En primer lloc es fa una valoració de la documentació existent centrada en els aspectes del
vector gas. Bàsicament es valoren els treballs realitzats per IDOM i les noves dades de
seguiment post‐clausura. La revisió es fa en base a les metodologies utilitzades, els resultats
obtinguts i la seva utilitat en l’anàlisi de risc.
Els documents proporcionats són:
‐ Projecte de restauració del terral d’argiles de Can Planas 1era. Fase. 1989.
‐ Estudi geotècnic general del CDCV “Estudi marc per al desenvolupament de les obres
d’urbanització del Pla Parcial del CDCV”. JOLSA. Juliol de 2003. (JOLSA, 2003)
‐ Estudi d’impacte ambiental de l’abocador de residus industrials i sòlids urbans
emplaçat a Can Planas (Cerdanyola del Vallès). Laboratori de Gestió de Residus del
Centre Tecnològic de Manresa (CTM). Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Informe Final Maig del 2003. (CTM, 2003)
‐ Estudi Hidrogeològic de l’entorn del dipòsit de Can Planas (Cerdanyola del Vallès),
encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya a la FCIHS. Maig de 2006.
‐ Resultats dels treballs desenvolupats en el marc del Conveni entre el centre direccional
de Cerdanyola del Vallès i la Fundació privada Centre Internacional d’Hidrologia
Subterrània (FCIHS) per l’avaluació de la potencialitat quantitativa i qualitativa dels
aqüífers dins del seu àmbit territorial. Maig de 2007.
‐ Consultoria i assistència tècnica per a delimitar amb precisió els rebliments existents
en l’àmbit del pla parcial del centre direccional de Cerdanyola del Vallès. Consisteix en
un buidat d’informació de les diferents administracions i estudi de fotografia aèria
històrica. GEOCISA. Juny de 2007.
‐ Informe mediambiental aglutinador fins la data realitzat per IDOM. Novembre de
2008.
o Fase I: Diagnòstic preliminar i proposta d’investigació.(IDOM, 2008a)
o Fase II: Treballs d’investigació i diagnòstic mediambiental. (IDOM, 2008b)
o Fase III: Avaluació de riscos ambientals. (IDOM, 2008c)
o Fase IV: Anàlisi d’alternatives de gestió i recuperació ambiental. (IDOM, 2008d)
‐ Informe d’observacions i suggeriments donant resposta a les observacions al procés de
Can Planas durant l’exposició al públic dels documents d’IDOM. Març de 2009.
‐ Informe addicional a les parcel∙les dels privats a Can Planas. LITOCLEAN. Setembre de
2009. (Litoclean, 2009)
‐ Redacció del modificat del avantprojecte de restauració de Can Planas amb
l’alternativa adoptada. IDOM. Novembre de 2009.
‐

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 10 de 71
‐ Informe valoratiu dels treballs realitzats a Can Planas fins a la data. Encarregat pels
privats a SGM. Juny de 2011 (SGM, 2011)
‐ Comentaris a les dades de seguiment preoperacional del D.C. Clausurat de Can Planas.
Àrea Metropolitana de Barcelona. Febrer 2009‐Novembre 2011 (AMB, 2012)
‐ Ponència ambiental Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya (Generalitat, 2010)
En segon lloc es realitza una valoració de les diferents anàlisis de risc realitzades per IDOM,
tant de la situació actual, com de la situació futura.
En tercer lloc es realitza una valora la informació disponible per tal de poder realitzar una
valoració de les diferents alternatives de gestió i recuperació ambiental de l’emplaçament.
Finalment es realitza una proposta de mostreig que inclou mostreig de sòl superficial i gasos i
vapors per tal de donar resposta a les limitacions trobades en la valoració de la documentació
existent.

2. VALORACIÓ DE LA DIAGNOSI DEL VECTOR AIRE
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 11 de 71
En el present capítol es realitza una revisió en profunditat dels mètodes emprats i dels
resultats obtinguts per l’empresa IDOM i per altres consultores en relació a la determinació i
diagnosi referida a gasos, vapors i contaminats lligats a partícules en l’aire dins de l’entorn de
l’abocador de Can Planas. Dins d’aquest entorn es considerarà la sortida de gasos i vapors a
través de les xemeneies de l’abocador, de la superfície que delimita l’abocador i del terreny
natural entorn a l’abocador.
L’objectiu pretén establir un llistat de contaminants d’interès, estudiar la idoneïtats i
limitacions de les tècniques emprades com a font de dades a utilitzar en una avaluació de risc
per salut humana i establir les bases per a dissenyar una campanya adient i fiable per la
determinació de gasos i vapors, així com contaminants lligats a partícules si s’escau.
Els mètodes trobats en aquesta avaluació de la documentació per calcular vapors i gasos com a
entrada d’avaluacions de risc es poden classificar en grans apartat, que es resumeixen a Taula
2.1 i Taula 2.2.
El primer enfocament consisteix en modelitzar la concentració de vapors partint de mesures
d’altres vectors ambientals (sòl, residu, aigua subterrània, lixiviats). La Taula 2.1 es centra en
aquests vectors ambientals i indica el mètode analític emprat i els càlculs de modelització que
es realitzen. Aquest models i càlculs es poden trobar en normatives (ASTM 1995) i en
programaris específics (WHI 2001, GSI 2009) basats en les normatives. La mesura de
contaminants en aquestes matrius és molt sensible i existeixen un gran nombre de laboratoris
acreditats que poden subministrar resultats molt fiables.
La modelització que es realitza empra models normalitzats d’equilibri de partició i transport de
contaminants per calcular la concentració en contacte amb els receptors partint de les
concentracions mesurades. L’inconvenient de la modelització és que cal que la realitat
s’aproximi a les condicions dels models normalitzats i que les dades que alimenten els models
siguin adequades. Generalment es tendeix a ser molt conservatiu en aquests models, per tant
els resultats de la modelització estan sotmesos a una incertesa que s’ha de tenir en compte
com influeix en el resultat final.
Independentment del tipus de modelització emprada, resulta interessant avaluar finalment la
concentració de contaminants en la fase sòl‐gas. El terme sòl‐gas s’utilitza per designar l’aire
que es troba en el subsòl. La presència dels volàtils en la fase gas en el subsòl en aquest primer
enfocament es considera a partir de la modelització de la transferència des de sòl, residu,
aigua subterrània o fase lliure amb contaminants. A l’Annex A es consideren alguns aspectes
d’aquesta modelització. Partint d’aquest sòl‐gas és possible modelitzar finalment la
concentració en l’aire atmosfèric exterior i/o interior d’edificis utilitzant els models adequats
que donen factor de dilució entre mesura de sòl‐gas i aire exterior o interior.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 12 de 71
Taula 2.1. Mètodes emprats per establir la concentració de contaminants en l’aire partint de sòls i
residus, d’aigua subterrània i lixiviats
Medi i mètode de
mesura
SR‐Contaminants en
sòl i subsòl o en
residus
GW‐Contaminants
en l’aigua
subterrània o lixiviats
SS‐Contaminants en
sòl superficial
Procediment Mètode de càlcul per avaluar concentració aire
receptor
Es tracta de mostrejar sòl i
residus (generalment durant
el sondeig) i analitzar els
compostos més volàtils
mitjançant tècniques
adients (mostreig espai de
cap o purga i trampa seguit
de determinació amb
GS/MS) No s’aplica a gasos,
sinó vapors COV.
A partir de la concentració de contaminants en
sòl o residu es planteja un model d’equilibri de
partició múltiple (llei de Henry o de Raoult,
partició sòl‐humitat) que permet avaluar la
composició de sòl‐gas en contacte amb sòl o
residu. A partir d’aquest focus es poden
plantejar models de difusió de vapors a través
de capes de sòl fins l’exterior (model de caixa) o
models de difusió, advecció i convecció a través
d’edificis (Johnson & Ettinger) per calcular
concentracions i/o fluxos.
Es tracta de mostrejar aigua A partir de la concentració de contaminants
subterrània o de diversos dissolts o en fase lliure es planteja un model
piezòmetres o cubetes de d’equilibri de partició (llei de Henry o de Raoult)
lixiviats i analitzar els que permet avaluar la composició de sòl‐gas en
compostos més volàtils contacte amb l’aigua o fase lliure. A partir
mitjançant tècniques d’aquest focus es poden plantejar models de
adients (mostreig espai de difusió de vapors a través de capes de sòl fins
cap o purga i trampa seguit l’exterior (model de caixa) o models de difusió,
de determinació amb advecció i convecció a través d’edificis (Johnson
GS/MS). No s’aplica a gasos, & Ettinger) per calcular concentracions i/o
sinó vapors COV.
fluxos.
A partir de la concentració de contaminants en
Es tracta de mostrejar sòl
superficial i analitzar els
elements i compostos lligats
al sòl pels mètodes adients
sòl es plantegen models de concentració a l’aire
en forma de partícules que permetin avaluar el
contaminant a l’aire. Aquests models poden
agafar valors de mesures de PM10 i assumir que
el contaminant del sòl passa a l’aire o bé
calcular la presència de partícules a l’aire a
El segon enfocament consisteix en la mesura directa dels contaminants, ja sigui en sòl‐gas
(subsòl, emissió de xemeneies) o en l’aire atmosfèric exterior (mesures d’immissió).
La Taula 2.2 es centra en mesures de vapors i gasos en punts més propers als receptors com
són sòl‐gas o aire atmosfèric. Aquestes mesures obren la possibilitat de utilitzar menys
modelització i, per tant, obtenir una incertesa menor del medi aire en el punt on es troba el
receptor. D’altra banda, la informació és molt vàlida per avaluar realment quins compostos
volàtils s’han de tenir en compte per avaluar el risc, ja que mesura en un punt més proper al
receptor.
El mètode AA és quantitatiu i sensible, però cal conèixer amb detall condicions per adsorbir els
contaminats avaluats. Aquesta informació és rellevant per evitar que els contaminant s’escapin
durant el procediment de mostreig per manca de retenció (saturació, ruptura).

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 13 de 71
Taula 2.2. Mètodes principals emprats per establir la concentració de contaminants en sòl‐gas i aire
Medi i mètode de
mesura
AA‐Mesura de
contaminants en sòl‐gas
dins de piezòmetres a
diferents fondàries
amb adsorció sobre
carbó actiu
AT‐Mesura de
contaminants en sòl‐gas
dins de piezòmetres a
diferents fondàries
mitjançant tubs reactius
AD‐Mesura directa de
contaminants en sòl‐gas
dins de piezòmetres a
diferents fondàries
amb aparell portàtil
AX‐ Emissió de
contaminants sortida de
xemeneies abocador
AI‐Immissió de
contaminants aire
atmosfèric
Procediment
Es tracta de mostrejar el sòl‐gas
amb bomba i fer‐lo passar per un
Mètode de càlcul per avaluar
concentració aire receptor
adsorbent que reté els contaminats No hi ha un procediment normalitzat
i es desorbeix en un cromatògraf de modelització però
(idealment GC/MS) .
conceptualment els valors es poden
És quantitatiu, però cal conèixer
cabal, temps, condicions de
temperatura i pressió i idoneïtat de
les fases.
assimilar a sòl‐gas en el subsòl.
Es tracta de situar uns tubs reactius
dins de piezòmetres que actuen
com a captadors passius i donen
valors positius o negatius. Aquests
tubs són qualitatius, tot i que es
conegui el llindar de reactivitat
Es tracta d’introduir una sonda que
No es pot utilitzar quantitativament.
La informació qualitativa és molt
vàlida per avaluar quins compostos
s’han de tenir en compte per avaluar
el risc ja que mesura el subsòl.
mesura compostos específics
(gasos, alguns vapors) de forma
individual. Només els resultat de
gasos tipus amoníac, sulfhídric (no
vapors) es consideren quantitatius.
Poc sensible.
Pels gasos no hi ha un procediment
normalitzat de modelització però
conceptualment els valors es poden
assimilar a sòl‐gas en el subsòl.
Es tracta igual que AA i permet
resultats quantitatius.
Alternativament es pot mostrejar
un volum conegut dins d’una bossa
de mostreig (tipus Tedlar) i injectar
el sòl‐gas a un cromatògraf.
Si es coneix el cabal d’emissió de les
xemeneies es pot arribar a avaluar,
mitjançant models de dispersió en
aire atmosfèric, la concentració que
inhalen els receptors.
Alternativament els valors es poden
assimilar a sòl‐gas en el subsòl.
Es tracta igual que AA sobre aire No caldria modelització ja que són
exterior i permet resultats mesures de contaminants en aire
quantitatius. Les concentracions en que inhalen els receptors, aptes per
aire atmosfèric són inferiors i cal avaluar el risc. Si que cal
que el mostreig permeti arribar a modelització per modelització de
nivells més baixos
dispersió atmosfèrica
El mètode AT és qualitatiu, indicant presència de contaminants per sobre un llindar. Cal tenir
en compte possibles interferències amb contaminants que es comporten de forma similar. Els
aparells de mesura directe són correctes per pocs gasos, però són poc sensibles. Els aparell PID
no donen una mesura individual, però permeten avaluar presència de COVs
Les mesures directes d’immissió (cas AI) en escenaris actuals és la situació ideal, donat que es
poden utilitzar directament en l’avaluació de risc i permetrien prescindir de la modelització des
de les fonts. La mesura, però, cal fer‐la amb tècniques que garanteixin la suficient
representativitat i sensibilitat per mesurar els nivells baixos que exigeix l’avaluació de risc.

2.1. Valoració de resultats dels informes
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 14 de 71
Per referències anteriors a 2008 hi ha poques anàlisis de volàtils, que es citen bàsicament en
l’històric AMB (2012) i en CTM (2003). En aquesta darrera referència es refereix a mostres
d’aigua subterrània com la S‐85 mostrejada per JOLSA que conté BTEX, naftalè i altres
hidrocarburs i a mostres d’immissió amb BTEX de EMA. Degut a l’antiguitat d’aquestes fonts,
es considera que les concentracions de volàtils actuals poden no ser representatives, degut a
fenòmens de volatilització o altres fenòmens d’atenuació natural, com la biodegradació de
compostos curts (exemple BTEX) i s’ha optat per centrar‐se en els estudis posteriors a IDOM.
2.1.1. Terrenys dins de l’abocador (residus)
Volàtils en sòls i residus
Els compostos volàtils en sòls i residus analitzats per IDOM s’han realitzat amb un mètode
basat en GC/MS (que permet la seva identificació) i amb un mètode acreditat per un
organisme competent holandès, fet que suposa una elevada fiabilitat. Les pàgines 554‐831 del
document (IDOM 2008b), recullen tots els resultats analítics realitzats pel laboratori Analytico.
S’ha aplicat , per tant, una metodologia com la detallada en la Taula 2.1 opció SR.
IDOM agafa com a referència els NGRs de contaminants en sòls del Real Decret 9/2005 i la
llista tècnica dels NGRs (ARC) pel cas del elements com a referència per comparar els valor
trobats a l’emplaçament. Aquesta comparació és idònia ja que els valor de referència estan
basada en el risc per la salut humana plantejat en diferents usos del terreny (industrial,
residencial i altres usos). La superació d’aquests NGRs no implica sòl contaminat, però és un
bon punt de partida que IDOM ha realitzat correctament i que es pot utilitzar per identificar els
volàtils lligats a aquestes fases. Cal recalcar la presència de tricloretilè (tricloretè) en la mostra
MR‐301, que no havia estat identificat per IDOM (pàg. 429 IDOM 2008b) degut a la
nomenclatura diferent del mateix compost.
El treball de Litoclean (2009) està enfocat a determinar les zones límit entre l’abocador i el sòl
natural a partir de caracterització de mostres com a residu sospitoses dels sondeigs, tot i
establint tres zones. Una de les zones al nord‐oest de l’abocador, en la que es caracteritzen
mostres integrades i mostres denominades S1 fins S8, una altra és al sud‐oest amb les mostres
S13 a S15 i una altra en la zona de foses d’alumini (mostres S9‐S12).
En aquest estudi (p. 34) s’utilitza un PID amb un mètode d’espai de cap arbitrari, que com s’ha
citat al principi del capítol 2 i es citarà més endavant, no es poden considerar quantitatius. Tot i
fer un enfocament basat en residus (per tant menys sensible que en el cas de sòls), no es
detecten valors de PCBs, mercuri i BTEX per sobre dels límits de detecció en la zona Nord‐oest i
els sondeigs indiquen residus inerts. Les anàlisis efectuades en les altres zones no contemplen
BTEX ni PCBs, tot i que S‐14 mostra un pH elevat i S‐15 restes de mercuri que suposen residus
no inerts.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 15 de 71
A l’Annex C recull una selecció de compostos amb concentracions rellevants elaborada per
CTM, principalment a partir dels resultats d’IDOM amb l’objectiu de dissenyar correctament
una campanya de mostreig.
Aigua subterrània i lixiviats
Els compostos volàtils aigües subterrànies i lixiviats analitzats per IDOM s’han realitzat amb un
mètode basat en GC/MS (que permet la seva identificació) i amb un mètode acreditat per un
organisme competent holandès, fet que suposa també una elevada fiabilitat. Per tant es
consideraria un mètode GW de la Taula 2.1.
La referència que agafa IDOM per dictaminar les mostres més contaminades en aigües
subterrànies es basa en la nova llista holandesa (VROM, 2009). Aquesta llista considera
diversos usos de l’aigua subterrània, incloent el possible impacte sobre ecosistemes i és un
criteri que s’utilitza generalment. Si es vol avaluar principalment l’impacte dels vapors sobre la
salut humana, però, agafar aquesta llista com a criteri resulta un enfocament preliminar massa
conservatiu.
Els valors de contaminants d’IDOM pels pous SP‐10, SP‐11, SP‐14, SP‐17, i SP‐21 es poden
contrastar amb els d’AMB (2012) duts a terme al juliol del 2010 i al gener del 2011 a través de
l’estudi de FCC‐Ámbito (2011). Comparant ambdós valors s’obtenen valors similars pels
piezòmetres SP‐10 i SP‐17, i inferiors (tendència a la baixa) pels piezòmetres SP‐11, SP‐14 i SP‐
21. Les fases lliures a SP‐9 i SP‐12 encara es mantenien. De fet, aquestes conclusions de
tendència similar o inferior és la mateixa de FCC‐ Ámbito (2011).
Els estudis de Novaterra i AMB (2011) a l’octubre del 2011 s’han centrat en l’aigua subterrània
de la cubeta nord de l’abocador i piezòmetres al voltant. A l’interior es varen detectar 24.1 µg/l
de benzè a N3 superant criteri benzineres ACA (2008). Aquests valors són conseqüents amb la
proximitat de SP‐9, on hi ha fase lliure amb BTEX.
Com a conclusió, les mesures de contaminants volàtils estan ben mesurades en totes les
referències, si be els criteris preliminars en el cas d’IDOM són massa restrictius. A l’Annex C es
recull una selecció de compostos amb concentracions rellevants elaborada per CTM a partir
dels resultats d’IDOM amb l’objectiu de dissenyar la campanya de mostreig.
Aire interior piezòmetres, (sòl‐gas)
Els compostos volàtils en sòl‐gas analitzats per IDOM s’han realitzat de diverses formes i amb
diferents mètodes.
La major part de les mostres s’han determinat amb un mètode consistent en bombejar un
volum conegut a través d’una fase de carbó actiu i desorbir‐la en un aparell de cromatografia
com el mètode AA de la Taula 2.1. Això s’extreu de la pàg. 49 d’ IDOM (2008b):
“Totes les mostres han sigut preses amb bomba de baix cabal sobre suport de carbó actiu
complint els protocols de mostreig establerts per OSHA6, ASTM7 NIOSH (NMAM)8 i USEPA9 per

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 16 de 71
a cada compost valorat, i donant abast a les especificacions del laboratori acreditat segons
norma NEN‐EN‐ISO/IEC 17025”
La concentració dels contaminants en sòl‐gas s’hauria de calcular a partir de la divisió de la
quantitat trobada sobre el carbó actiu (mostra portada a laboratori Analytico) i el volum de sòl‐
gas que s’ha passat a través de l’adsorbent, que segurament prové de mesures d’IDOM a partir
d’un cabal i temps de bombeig realitzats en condicions de pressió.
Als diferents volums del treball d’IDOM, però, no consten els registres de mostreig indicant dia
i data mostreig, equips específics, cabal, temps de mostreig, fase de carbó específica, pressió o
temperatura. A la Taula 2.3 apareixen alguns exemples de mostres, comparant el valor de
concentració amb el valor analític.
Taula 2.3. Mètodes principals emprats per establir la concentració de contaminants en sòl‐gas i aire
SG1‐8‐III
Mostres
SG6‐10‐III SG‐3 (assaig buit)
Valor reportat a l’informe (pàg. 433 IDOM 2008b,)
Contaminant Clorur de vinil Toluè Benzè
Conc. (mg/m3 o µg/l) 28.33 35 0.32
Dades per traçar el resultat citat a l’informe (IDOM 2008b)
Valor laboratori
Analytico
(µg/a carbó actiu)
170 210 2.9
Pàgina informe IDOM
2008b
819 713 738
Aquests resultats no estan traçats en cap part de la memòria ni en els fulls de càlcul, per tant
no es pot esbrinar si els resultats són correctes. Com a conclusió no es pot traçar cap
concentració de sòl‐gas en cap cas, ja que no es disposa del volum que es va adsorbir sobre el
carbó actiu.
Un altre aspecte, apart del mostreig, és l’anàlisi. Als informes Analytico apareix el mètode
W6235 d’Analytico que sembla que està basat en GC/FID, que no permet la identificació
unívoca, ja que és un detector de flama (FID), si bé es poden caracteritzar els compostos pel
temps de retenció. El mètode d’anàlisi emprat no està acreditat per un organisme (al costat
dels resultats no apareix la Q, com és el cas de les anàlisis de sòl i aigua, que si estan acreditats
per Analytico) i està qualificat de qualitatiu en el nom. Per tot això, el mètode d’anàlisi del sòl‐
gas té una major incertesa que la resta de resultats (sòls i aigua).
La metodologia que agafa IDOM per dictaminar les mostres més contaminades a partir de
diverses mostres de sòl‐gas es basa en el document (USEPA, 2002), que té en compte un
enfocament basat en risc.
Per cancerígens, aquesta guia considera el càlcul de la concentració límit que suposa risc a
partir de:

Càncer = [(10 ‐5 ∙AT)/(EF ∙ED ∙URF)] (2.1)
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 17 de 71
AT = Temps de vida (25550 dies equivalents a 70 anys), EF = Freqüència d’exposició (350
dies/any) ED = Durada d’exposició (30 anys), URF = Unit Risk Factor (dada toxicològica
cancerígena per inhalació).
Per no cancerígens, de forma paral∙lela:
Cno‐càncer = RfC∙1000 g/mg (2.2)
On RfC = Reference Concentration (dada toxicològica no cancerígena per inhalació)
A partir d’aquestes dades es calcula la concentració en aire que s’inhala que suposa un risc
límit admissible per a cada contaminant i s’agafa la mínima de les dues concentracions. Aquest
enfocament és molt conservatiu, ja que considera una exposició continuada (inhalació de 20
m 3 al dia) en el cas cancerigen durant 30 anys, 350 dies/any i en el cas no cancerigen 365
dies/any mentre dura l’exposició.
Partint d’aquests valors s’han aplicats factors de dilució de 10 cops per sòls poc profunds
(Shallow) i factors de 100 cops (Deep) per a sòls profunds. Aquesta metodologia és força
conservativa ja que suposa una dilució entre 10 i 100 cops del sòl‐gas fins la concentració de
l’aire exterior. Les mostres de l’abocador típicament es troben en fondàries superiors a 8 m,
tot i així es considera una metodologia adequada per l’establiment de criteris com és el cas
d’abocadors.
IDOM, enlloc d’agafar els valors de la guia (amb dades de toxicitat del 2002) ha partit de valors
toxicològics (URF i RfC) dels programaris RBCA i BPRISC emprats posteriorment en l’avaluació
de risc i recollits en les pàgines 137, 142, 146, 152 i 156 i diversos llistats del programari BPRISC
d’ IDOM (2008c). Amb aquest valors ha calculat nous valors guia utilitzant les expressions
anteriors. Pels valors no cancerígens ha aplicat correctament l’expressió , però pels
cancerígens IDOM ha aplicat una expressió més conservativa que l’anterior ja que ha suposat
AT=DE i un valor de EF=365d/any, fet que suposa valors de Ccàncer 2.4 cops inferiors (més
conservatius).
Els valors basats en la toxicitat per les fraccions alifàtiques i aromàtiques és correcte i està
extret del TPHWGC (1999).
Com a resultat, IDOM ha aplicat una metodologia correcta, si bé ha calculat uns valors 2.4 cops
més baixos (conservatius) en el cas de compostos cancerígens del que marca la metodologia i
ha utilitzat uns valors de toxicitat que són adequats, però caldria revisar el seu valor numèric
respecte l’estat de l’art actual.
En comparar aquests valors de referència amb alguns contaminants, IDOM s’ha trobat que les
tècniques analítiques no eren prou sensibles i s’obtenien un límits de detecció superiors al
valor del criteri en el cas del naftalè i la major part de volàtils clorats. Aquest seria un dels
aspectes a millorar en futures campanyes.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 18 de 71
Un altre aspecte a discutir és la metodologia analítica de realitzar el buit prèviament per
avaluar el sòl‐gas. Aquesta metodologia permet obtenir els vapors d’una zona al voltant, però
en el cas que s’apliqui prop d’un focus contaminat (sòl, residu, aigua, etc..) pot desplaçar més
vapors del focus cap el sòl‐gas que els propis de l’equilibri a una pressió total d’1 atm, degut a
que l’aplicació del buit afavoreix el desplaçament de contaminants (vegeu Annex A).
Comparant les mostres més properes realitzades pels mateixos mètodes no sembla, però,
haver diferències.
Apart de les mesures en laboratori s’han efectuat mesures utilitzant dos mètodes amb tubs
colorimètrics.
El primer mètode consisteix en el mètode head space (IDOM 2008b pàg. 25) i utilitza una bossa
(volum no reportat) on es posa una quantitat de sòl (tampoc reportada) obtingut en els
sondeigs SG durant 15 minuts a temperatura ambient (tampoc especificada). Després d’aquest
temps es mesura amb PID la presència de COV i en cas positiu es bombeja el gas de l’espai de
cap a través dels tubs.
A més d’aquestes condicions arbitràries cal afegir que les mesures d’aquests tubs cal corregir‐
les per temperatura i humitat (no reportades) i que existeixen interferències ja que els
principis de detecció es base en reaccions no selectives. Així, en alguns casos hi ha
interferències de compostos de la mateixa família (per exemple en el tub de CV interfereix
DCE, TCE i PCE per sobre de certs nivells) o de famílies diferents (en el de PCE influeixen els
aromàtics) (GASTEC, 2012). Algunes reaccions són comunes (per exemple el pas de Cr(VI) a
Cr(III) en presència de butanol, hexà, CV) fet que fa pensar que alguns positius puguin ser
realment interferències. També cal afegir que la sensibilitat es funció del temps que es fa
passar el contaminant a través del tub.
El segon mètode incorpora els tubs reactius dins dels piezòmetres i es fa la determinació a la
boca dels sondeigs. En aquest cas no queda clar si els tubs s’han utilitzat com a mostrejadors
passius ni quant temps han estat en contacte els vapors amb els tubs, ni les condicions de
temperatura i humitat per corregir les mesures. Donat que s’utilitzen tubs reactius es pot fer
un comentari similar.
En definitiva, tot i que apareixen concentracions en ppm i mg/m 3 de sòl‐gas pel mètode dels
tubs colorimètrics (IDOM 2008b, pàg. 434) es desestima el valor quantitatiu dels mateixos i
s’agafen els valor com a qualitatius, tot i entenent que hi poden haver interferències que donin
falsos positius.
Els valors de contaminants d’IDOM pels pous SG‐5 i SG‐6 es poden contrastar amb els d’AMB
(2012) per BTEX, hexà, ciclohexà, 1,2 dicloretà, TCE i PCE duts a terme al 2011. Comparant
ambdós valors s’obtenen a SG‐5 i SG‐6 al 2008 superiors al 2011, però dins del mateix ordre de
magnitud. AMB utilitza 15 litres de volum de captació de mostra, assolint una major
sensibilitat del mètode.
Valors immissió en aire atmosfèric

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 19 de 71
A l’informe d’AMB (2012) apareixen valors d’immissió de BTEX mesurats per adsorció d’aire
sobre carbó actiu al 2003 en 9 punts en diferents direccions entorn a S‐4 on només toluè i xilè
eren detectables. Aquests valors ja es van considerar en avaluacions de risc prèvies (CTM,
2003). En el cas del benzè els límits de detecció 6 µg/m 3 encara són insuficients per poder
avaluar els risc de forma correcta. Tot i els resultats, val a dir que només són representatius de
l’entorn de S‐4 i seria interessant disposar de més valors en punts representatius, sobretot fora
de l’abocador.
2.1.2. Terrenys al voltant de l’abocador (sòl natural)
L’estudi de l’impacte de gasos i vapors al voltant de l’abocador (zona terreny natural) s’ha
considerat principalment a partir de 3 vies:
‐ La dispersió dels gasos i vapors que emet l’abocador i les xemeneies en l’aire
atmosfèric.
‐ L’impacte dels volàtils provinents de l’aigua subterrània en el subsòl del terreny
natural sobre el subsòl i en l’aire atmosfèric.
‐ La difusió lateral de vapors de l’abocador al subsòl i del subsòl a l’aire atmosfèric.
Dispersió de gasos i vapors atmosfèrics
En aquest apartat es considera la modelització de vapors i gasos fora de l’abocador per efecte
de l’abocador i per efecte de les xemeneies. En el cas d’IDOM només s’ha modelitzat l’impacte
de l’abocador.
L’estudi de dispersió dels contaminants de l’abocador (a partir de pàg. 489 d’IDOM, 2008c)
considera un model gaussià tridimensional aplicat a una font rectangular, vàlid per gasos
neutres (que es comporten com l’aire). El programari SCREEN3 resulta molt adient per realitzar
aquest tipus de modelització.
IDOM considera una distribució de diverses estabilitats i que el vent bufa contínuament a
Cerdanyola i al PTV, sense considerar meteorologia real de la zona (enfocament conservatiu).
L’entrada de dades del programari en el cas de font superficial necessita un flux. IDOM estima
un flux per difusió força conservatiu per una concentració inicial de partida d'1 mg/m 3 en el
subsòl, ja que es calcula:
On:
F = (C – CO) ∙ Deff /LT (2.3)
F = Taxa d'emissió del contaminant (g/s∙cm 2 ).
C = Concentració del contaminant a la font. S'ha pres un valor de partida de 10 ‐9 g/cm 3 (1
mg/m 3 ).

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 20 de 71
CO = Concentració inicial en superfície. Prenent un valor nul, la transferència és la màxima
possible, és a dir, es tracta de la situació més desfavorable (gradient màxim).
Deff = Difusivitat efectiva. Ve donada pel model de Millingon‐Kirk i és característica de cada
compost i terreny. S'ha adoptat un valor per defecte de 10 ‐2 cm 2 /s (valor representatiu de
compostos d'alta mobilitat en terrenys amb gran capacitat de difusió, per tant molt
conservatiu).
LT = Gruix d'estrat. S'ha adoptat un valor de 30 cm
El resultat presenta un valor estàndard de F= 0.3∙10‐12 g/cm 2 ∙s, que està ben calculat. També
es parla d’una font superficial de W=480 per B=250 m i una velocitat del vent de u=1 m/s que
és representativa de la meteorologia de la zona. Aplicant aquesta superfície al flux, això
suposaria una valor de Q=F.S=3.96∙10 ‐4 g/s.
En el programa, però s’introdueix un valor amb unitats diferents (0.3∙10‐12 g/m 2 ∙s) que és
10000 cops menor en totes les simulacions (vegeu pàg. 505‐513 d’ IDOM 2008c).
La simulació conclou que es dilueix entre 10 i 100 milions de cops respecte la concentració del
de sòl‐gas del subsòl, per tant realment seria entre mil i 10 mil cops respecte el subsòl
considerant el flux real. Aquestes dilucions i les hipòtesis efectuades donaria uns valors pel
benzè i alguns clorats volàtils inadmissible per algunes ubicacions, segons criteris emprats per
IDOM.
L’estudi de dispersió dels contaminants des de les xemeneies no s’inclou per la situació actual
sinó només pel projecte futur. Val a dir que en aquests casos s’utilitza una font puntual
considerant un focus similar a una xemeneia industrial. Aquest model utilitza valors de cabal
d’aire i concentració de contaminants per a calcular el flux puntual. A la realitat, però, la
xemeneia d’un abocador genera un flux que no és només advectiu (pel moviment d’un gas
amb contaminant) sinó que es combina amb mecanismes de difusió del subsòl. El concepte de
cabal és diferent al cas d’una emissió industrial i cal afegir que és complex determinar un
possible cabal d’aire des de la xemeneia.
Això implica que les dades d’emissió de xemeneies des de S‐4 i pous de lixiviats nou i vell
d’AMB (2012) difícilment es poden utilitzar per a modelitzar la dispersió, si bé responen a un
control d’emissió que està legislat i, per tant, els valors sí que es poden contrastar amb aquests
marc legals referents a qualitat d’aire en emissió.
Un estudi de l’històric dels màxims de les xemeneies i pous (AMB 2012) del darrers anys indica
un valor de 4.3 mg/m 3 de benzè al 2011 en S4, un valor de toluè de 0.48 mg/m 3 en pou de
lixiviats nou al 2010 i 0.29 mg/m 3 en pou de lixiviats vell al 2009.
La mateixa entitat va realitzar al 2002 un estudi de BTEX de la composició del sòl‐gas al subsòl
amb un valor de toluè de 3.33 mg/m 3 (AMB 2012).
Tot i que la ubicació no és la mateixa, aquesta valors de BTEX (benzè i toluè) són entre un i dos
ordres de magnitud superiors als valors publicats per IDOM.

Volàtils des de l’aigua subterrània i lixiviats
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 21 de 71
L’entrada de volàtils des del subsòl (aigua subterrània) seria una altra via a considerar. Els
piezòmetres amb aigua subterrània que formen la xarxa al voltant de l’abocador són:
‐ A l’oest: SP‐1, SP‐3, SP‐5 i Pz‐5
‐ Al sud: SP‐7, SP‐8 i Pz‐1, Pz‐4
‐ A l’oest: SP‐2, SP‐6, SP‐26 i Pz‐2 i Pz‐3
Les anàlisis de l’aigua d’aquests pous es recullen a la pàg. 432 d’IDOM (2008b)
Agafant la xarxa Pz s’observa només un punt amb 3 mg/l de TPHs i traces de BTEX i volàtils
clorats en Pz‐3 que caldria avaluar de cara al possible risc. Respecte a la xarxa SP, comentar
que SP‐6 i SP‐8 mostren traces de BTEX i volàtils, mentre que SP‐2 i SP‐26 traces de clorats
volàtils. Val a dir que el blanc utilitzat de referència també presentava traces de clorats volàtils,
per tant aquests tipus de compostos podrien ser atribuïbles a altres focus apart de l’abocador.
A l’informe d’AMB (2012) també es recull la composició del drenatge de l’abocador de Can
Planas que té nivells de BTEX i TPHs rellevants i que caldria considerar com una font potencial
de risc degut a volàtils provinents de lixiviats.
A l’informe de Novaterra i AMB (2011) s’obtenen 512 µg/l TPHs a Pz‐3 superant criteri
benzineres ACA (2008), mentre que N1, N2, Pz‐5 varen estar sota aquest criteri. En conclusió,
els valors de volàtils, exceptuant Pz‐3 i el dren de Can Planas (al nord‐est) serien els punts a
tenir en compte com a possible impacte per superar criteris ACA (2008).
A la zona oest ha presentat aigües subterrànies netes i també s’ha comprovat que els sòls S‐4,
S‐6 i S‐8 presenten nivells de contaminants sota els NGRs d’altres usos. La zona oest de
l’abocador, per tant, té les aigües subterrànies netes i sòls nets.
Entrada lateral de gasos i volàtils des de l’abocador
En varis dels documents d’IDOM es cita la possibilitat d’entrada de vapors lateralment des de
l’abocador fins a zones del subsòl sense vapors entorn a l’abocador, però no es suporta amb
cap evidència de presència de vapors en el subsòl en les zones del voltant ni cap càlcul de
modelització que estimi possibles valors.
De fet les analítiques de gasos de SG‐11, que és un punt límit a l’oest de l’abocador, varen
donar valors per sota els límits de detecció, indicant que no hi ha grans concentracions dels
vapors de l’abocador a la zona límit. Tal i com s’ha comentat, seria interessant de disposar de
tècniques analítiques més sensibles per tal d’avaluar amb major exactitud les concentracions al
subsòl, especialment en terreny natural.
2.2. Conclusions
En base als anteriors apartats es conclou que:

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 22 de 71
‐ IDOM ha realitzat anàlisis de qualitat i exhaustives de sòls, residus, aigües subterrànies
i lixiviats que han permès identificar els volàtils lligats a aquestes fases i que permetran
un bon mostreig de volàtils.
‐ Els criteris preliminars de comparació dels contaminants en aigües subterrànies i sòl‐
gas són més restrictius del compte. Els valors de toxicitat emprats en el cas del sòl‐gas
caldria referir‐los a un estat de l’art actual.
‐ Les mesures de sòl‐gas presenten diverses particularitats.
o En el cas del mètode d’adsorció no s’ha reportat el volum adsorbit sobre el
carbó actiu ni el detall d’aquesta fase. Les tècniques analítiques no vas ser
prou sensibles en el cas del naftalè i la major part de volàtils clorats. Aquest
seria un dels aspectes a millorar en futures campanyes.
o El mètode dels tubs colorimètrics és qualitatiu tot i que es reportin
concentracions.
o Comparant les mostres SG‐5 i SG‐6 al 2002 i 2008 no sembla que hagi
diferències molt elevades.
‐ La simulació de dispersió de contaminants a l’aire atmosfèrica conclou erròniament
que es dilueix entre 10 i 100 milions de cops respecte la concentració del sòl‐gas del
subsòl. Realment la dilució estaria entre mil i 10 mil cops respecte el subsòl
considerant el flux real, fet que suposaria uns valors pel benzè i alguns clorats volàtils
inadmissible per algunes ubicacions, segons criteris emprats per IDOM.
‐ Els valors de volàtils en aigua subterrània de Pz‐3 i el dren de Can Planas s’haurien de
tenir en com a possible impacte.
‐ A la zona oest de l’abocador les aigües subterrànies i sòls no presenten contaminació.
El piezòmetre SG‐11 presenta un sòl‐gas amb una contaminació mínima.
‐ Les anàlisis de sòls i sòl‐gas d’ IDOM s’han centrat a profunditats elevades i val a dir
que hi ha poques mostres de sòl‐gas mesurades amb mètodes quantitatius més prop
de la superfície, que haguessin donat una idea més realista de l’impacte a la superfície.

3. VALORACIÓ DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA DE RISCOS
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 23 de 71
En aquest apartat es valoren les anàlisis de risc realitzades per IDOM. Concretament existeixen
tres anàlisis de risc que són:
‐ Anàlisi de risc de la situació actual: Avaluació de riscos sota la situació actual a l’entorn
de l’abocador de Can Planas (IDOM, 2008c, pàg. 22‐29)
‐ Anàlisi de risc del pla urbanístic: Desenvolupament de l’anàlisi de riscos en l’àmbit de
l’abocador de Can Planas (Pla urbanístic aprovat) (IDOM, 2008c, pàg. 30‐60)
‐ Anàlisi de risc residual post‐actuació: Anàlisi de risc residual (IDOM, 2009a, pàg. 22).
Es realitza una descripció de com han estat plantejades les diferents anàlisis de risc destacant
de forma raonada el punts febles o poc precisos que s’han detectat.
3.1. Anàlisi de risc de la situació actual
En aquesta anàlisi es considera l’afecció del propi vas de l’abocador i les àrees que poden tenir
concentracions significatives dels contaminants com la conca que comprèn l’abocador com a
límit de la dispersió a través de l’aigua subterrània i l’àrea d’influència dels gasos de l’abocador
per dispersió atmosfèrica. Els receptors que es tenen en compte són:
‐ Residents que, de forma esporàdica i no habitual, desenvolupen algun tipus d’activitat
a la superfície de l’abocador (jocs, esport, passeig, etc.)
‐ Treballadors del Parc Tecnològic
‐ Habitants del nucli urbà de Cerdanyola del Vallès per exposició als gasos provinents de
l’àrea de l’abocador en el seu estat actual
‐ Usuaris dels pous existents de l’entorn de l’abocador.
Les vies d’exposició considerades per a cada tipus de receptor es mostren en la Taula 3.1.
3.1.1. Valoració
Receptors sobre l’àrea de l’abocador
Per al receptor tipus “resident amb activitat esporàdica sobre l’abocador” no s’ha realitzat una
valoració qualitativa del risc ja que no s’han definit uns patrons d’exposició dels receptors i per
tant no s’ha pogut calcular una dosi de contaminant.
L’avaluació s’ha realitzat a partir de:
‐ Valoració de les concentracions de contaminant registrades en el material de
rebliment enfront dels nivells genèrics de referència aplicables per a l’avaluació
d’exposicions cròniques
‐ Valoració d’exposicions de curta durada o agudes que poguessin generar un efecte
advers sobre la salut humana

Medi
Sòl
Aire
Aigua
‐ Situacions d’explosió.
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 24 de 71
Taula 3.1. Vies d’exposició considerades en l’avaluació del risc actual realitzada per IDOM
Tipologia de
contaminants
Contaminants
material de
rebliment
Contaminants
material de
rebliment
Volàtils del
material de
rebliment, aigua
subterrània i
altres gasos
d’abocador
Tots els
contaminats
que porta
l’aigua
subterrània
Via
d’exposició
Contacte
dèrmic
Residents
amb activitat
esporàdica a
l’abocador
X
Ingestió X
Inhalació de
vapors
exterior
Contacte
dèrmic
Treballadors
Parc
Tecnològic
Habitants
nucli urbà
Cerdanyola
del Vallès
X X X
Usuaris
pous
d’extracció
a l’entorn
de
l’abocador
X (només
aigua
subterrània
reg en
aspersió)
Ingestió X
En aquest apartat es conclou que els nivells de contaminats superen els valors de referència
aplicables a certs compostos (NGRs del RD 9/2005 i NGRs de l’ARC).
Tot i que es determina que els nivells d’alguns contaminants és superior als valors de
referència, es conclou que no existeix risc ja que la probabilitat d’ocurrència d’efectes adversos
puntuals sobre aquests usuaris aïllats és molt baixa. S’arriba a aquesta conclusió sense càlculs
de risc i sense considerar la via d’inhalació de partícules.
La situació real és que l’emplaçament és accessible a gent que pot passejar, anar a cavalls, etc..
fet pel qual s’hauria de considerar alguna pauta per possibles infractors en la situació actual i
verificar que el risc és admissible, incloent l’efecte de contaminants en partícules.
Receptors a l’entorn de l’àrea de l’abocador
Per als receptors en l’entorn del vas de l’abocador es realitza una modelització del transport
dels contaminants de l’aigua subterrània a través del terreny natural i una modelització de la
dispersió atmosfèrica dels contaminats procedents de l’aigua subterrània i dels materials de
l’abocador que els permet calcular la dilució que ha de patir qualsevol compost volàtil des de la
font fins al receptor.
X

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 25 de 71
Aquestes modelitzacions impliquen un grau d’incertesa molt elevat en el resultat final, o sigui
en la concentració de contaminant a la que estan exposats els receptors. En aquest cas també
es conclou que no existeix risc ja que la dilució calculada suposaria unes concentracions pels
receptors molt inferiors a les admeses. De totes maneres, s’ha detectat un error en el càlcul de
la dispersió atmosfèrica dels gasos procedents de la superfície de l’abocador que comportaria
concentracions en el receptor 10 4 vegades superiors als considerats (vegeu detall en apartat
2.1.2). Per tant, les conclusions d’IDOM podrien no ser correctes.
Per altra banda, no es considera per a aquests receptors l’efecte sumat de la sortida de gasos
de les xemeneies existents a l’abocador.
Aquest enfocament s’escapa del clàssic per realitzar l’avaluació quantitativa de risc en el cas de
sòls contaminats i que es recull en RD 9/2005.
Receptors usuaris dels pous d’extracció existents a l’entorn de l’abocador
Per a l’avaluació del risc que suposaria la utilització de l’aigua subterrània dels pous existents a
l’entorn de l’abocador es diu que es comparen:
‐ Els nivells actuals de contaminants en els pou d’abastament actuals (deuen ser els
pous SP1, SP3 i PZ5) amb els valors de referència de potabilitat
‐ Els valors de concentració predites en pous més llunyans (pou granja Rosita, pou
polígon industrial i pou viver) mitjançant la modelització hidrogeològica amb els valors
de potabilitat.
Les seves conclusions són que en cap cas se superen els valors de referència de la normativa
holandesa. Cal remarcar que és molt difícil comprovar aquestes afirmacions ja que no està clar
quins són els pous als quals es fa referència i en quins apartats dels annexes especificats hi ha
la informació rellevant.
Novament l’enfocament es desvia de la metodologia d’avaluació de risc (avaluació de toxicitat,
exposició indicadors de risc o derivació de valors objectius)
3.1.2. Conclusions
Les conclusions de la valoració de l’anàlisi de risc de la situació actual són:
‐ No hi ha una anàlisi quantitativa de risc per als receptors sobre el vas de l’abocador
degut a que es considera que no existeixen receptors sobre el vas de l’abocador.
‐ Es resultats obtinguts en l’anàlisi de risc dels receptors situats als voltants de
l’abocador pot no ser correcta degut a un error en el càlcul de la dispersió atmosfèrica
de vapors.
‐ No es considera l’efecte additiu de la sortida de gasos de les xemeneies, ni pels
receptors sobre l’abocador ni pels receptors al voltant de l’abocador.
‐ No es realitza una anàlisi de risc quantitativa segons l’enfocament clàssic que es recull
al RD 9/2005.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 26 de 71
Per tant, es requereix la realització de forma correcta d’una anàlisi de risc de la situació actual
de l’emplaçament.
3.2. Anàlisi de risc del pla urbanístic
En aquest apartat s’analitza en primer lloc la metodologia utilitzada per a la realització de
l’anàlisi de risc i els paràmetres i consideracions més rellevants. En segon lloc es destaquen els
resultats i les interpretacions dels resultats que fa IDOM que són rellevants i d’interès en
aquesta avaluació.
IDOM, en aquest anàlisis de risc parteix del diagnòstic ambiental realitzat a la Fase II del seu
projecte en el qual es considera la distribució de l’afecció al sòl, aigua subterrània i gasos, la
distribució de la tipologia de residus detectats a l’abocador, els usos previstos a l’àrea de
l’abocador, la dispersió de l’afecció fora dels límits de l’abocador i els usos actuals i previstos
del mateix i es detecten els escenaris de risc potencial en els casos en els que es donen
receptors, fonts d’exposició i vies d’exposició potencials.
3.2.1. Metodologia i paràmetres
Determinació de nivells límits d’admissió
La metodologia d’anàlisi quantitativa de risc segons el RD 9/2005 es basa en la comparació de
l’exposició i la toxicitat per tal d’avaluar si l’exposició supera la toxicitat segons uns criteris
establerts per a risc sistèmic i risc cancerigen (Figura 3.1). L’exposició es determina a partir de
definir les diferents fonts i contaminants, el model conceptual, les vies d’exposició i els
receptors específics per a l’escenari avaluat.
Fonts i concentració
contaminants
Model conceptual
emplaçament
Vies d’exposició
Receptors
Avaluació
exposició
Risc inadmissible:
IR sistèmic > 1
IR carcinogènic > 10 ‐5
Caracterització
del risc
Avaluació
toxicitat
Risc admissible:
IR sistèmic < 1
IR carcinogènic < 10 ‐5
Figura 3.1. Esquema de l’anàlisi de risc quantitatiu segons RD 9/2005.
Esquema AQR
Dades
toxicològiques
validades

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 27 de 71
La principal característica de les avaluacions de risc que es realitzen en el treball d’IDOM és
que no es fan segons la metodologia establerta en el RD 9/2005 sinó que es fan a partir del
càlcul de concentracions admissibles en aire i sòl i la comparació d’aquestes amb les
concentracions mesurades tal i com s’esquematitza a la Figura 3.2.
Risc inadmissible:
Conc.mesurada > Conc. admissible
Fonts i concentració
contaminants
Model conceptual
emplaçament
Via d’exposició
Receptors
Comparació
Risc admissible:
Conc.mesurada < Conc. admissible
Avaluació
exposició
Concentració admissible
contaminant
Caracterització
del risc
Avaluació
toxicitat
Figura 3.2. Esquema de la determinació de concentracions admissibles.
Esquema determinació
concentracions admissibles
Dades
toxicològiques
validades
Límit entre risc admissible i risc
inadmissible:
IR sistèmic = 1
IR carcinogènic = 10 ‐5
Per a la determinació d’aquestes concentracions admissibles s’utilitzen els programes RBCA i
RISC. En ambdós casos es determina la concentració admissible de cada contaminant com a
contaminant individual per a vies individuals (excepte en el contacte directe que es considera
conjuntament la ingestió i el contacte dèrmic). Això significa que es calcula la concentració
màxima de cada contaminant individual que faria que el risc estigués al límit de ser admissible
considerant solament una via d’exposició. Degut a que quan es realitza una anàlisi de risc per a
varis contaminants i per a varies vies es considera acumulatiu, això implica que si varies
substàncies es troben a la concentració admissible avaluada en aquest apartat, i s’avalua el risc
global d’aquestes substàncies sobre el receptor definit, el risc sigui no admissible. Per tant, la
determinació de les concentracions admissibles no té en compte l’efecte additiu del risc quan
hi ha varies substàncies. Això significa que tenint en compte aquest tipus d’avaluació, les
concentracions trobades són poc conservatives si simultàniament hi ha diversos contaminants.
L’alternativa a la determinació individual de les concentracions admissibles és la determinació
conjunta considerant l’efecte acumulatiu de tots els contaminants i totes lies vies. No és una
solució única ni fàcil ja que en aquest cas existeixen infinitat de solucions al problema. Hi ha
infinitat de combinacions de les concentracions dels contaminants involucrats que donarien el
mateix nivell de risc admissible, cosa que fa molt difícil utilitzar aquesta aproximació si no es
defineixen uns criteris clars de càlcul. En cap cas s’ha utilitzat aquesta alternativa per a

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 28 de 71
considerar l’efecte acumulatiu de tots els contaminants i totes les vies en els informes
analitzats.
Per altra banda, l’enfocament utilitzar per IDOM també fa difícil conèixer quins són el
contaminants que més influeixen en el risc i per tant establir unes alternatives de gestió que
minimitzin aquest risc.
Fonts d’exposició i vies d’exposició
Es considera el sòl i l’aigua subterrània com a principals fonts d’exposició. Les vies d’exposició
considerades són bàsicament la inhalació de volàtils procedents d’aquestes fonts (en interiors
o exteriors en funció de l’escenari).
També es considera el contacte dèrmic i la ingestió de sòl en un cas hipotètic de que un
receptor pogués entrar en contacte amb el sòl contaminat que actualment es troba a una
profunditat de varis metres. Degut a la profunditat del sòl, és un cas molt hipotètic pensar que
algun receptor hi pot entrar en contacte. IDOM ho justifica amb el fet que es preveu excavar
material superficial en tots els sectors i que aquest pugui quedar en una zona exterior sense
pavimentar. En aquest cas, també s’hauria de considerar la via d’inhalació de partícules, que
no està considerada en cap moment en aquesta avaluació de risc.
De forma correcta, la inhalació de volàtils procedents del sòl es considera en els escenaris
sobre el vas de l’abocador. Igualment, la inhalació de volàtils procedents de l’aigua subterrània
es considera en els escenaris sobre el vas de l’abocador i en els escenaris fora del vas de
l’abocador en els quals s’ha detectat una ploma d’afecció en aigua subterrània.
Els resultats de concentració de sòl‐gas també es tenen en compte per tal de valorar el risc
(vegeu Figura 3.3). En aquest cas, el què es fa és, en primer lloc, determinar les concentracions
admissibles en aire interior i/o exterior, en funció de l’escenari, mitjançant el programa RISC.
Per tal de traslladar les concentracions en interior o exterior a concentracions de sòl‐gas,
s’utilitza un factor d’atenuació per a interiors de 0.01 i per a exteriors de 0.001. Per tant, les
concentracions admissibles calculades per ambients interiors es divideixen per 0.01 i es
comparen amb les concentracions mesurades de sòl‐gas. Al mateix temps, les concentracions
admissibles calculades per exteriors, es divideixen per 0.001 i es comparen amb les
concentracions mesurades de sòl‐gas. En cas que les concentracions mesurades en sòl‐gas
siguin superiors a les concentracions admissibles calculades després d’aplicar el factor
d’atenuació es considera risc inadmissible pel contaminant per aquella via i aquell escenari.
Segons IDOM, aquesta aproximació suposa, de manera molt conservativa, que les mesures de
sòl‐gas corresponen a l’estrat superficial del sòl (primer metre) i que la litologia és molt
permissiva per tal de considerar la previsible presència d’estrats d’alta porositat i camins
preferents de transport.

Risc inadmissible:
Conc.mesurada > Conc. admissible
Concentració sòl gas
mesurada
Model conceptual
emplaçament
Via exposició:
inhalació de vapors
interior o exterior
Receptors
Concentració admissible sòl
gas per interior
Concentració admissible
contaminant en interior
Comparació
Dividit per 0.01
Avaluació
exposició
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 29 de 71
Risc admissible:
Conc.mesurada < Conc. admissible
Concentració admissible sòl
gas per exterior
Caracterització
del risc
Dividit per 0.001
Concentració admissible
contaminant en exterior
Avaluació
toxicitat
Dades
toxicològiques
validades
Límit entre risc admissible i risc
inadmissible:
IR sistèmic = 1
IR carcinogènic = 10 ‐5
Figura 3.3. Esquema de la metodologia d’avaluació de les concentracions de sòl‐gas utilitzada per IDOM.
Segons descrit en el document d’IDOM (vegeu pàg. 39 IDOM, 2008c), aquests factors han estat
desenvolupats mitjançant el mètode descrit en USEPA (2002). En aquesta referència es
contempla específicament el factor d’atenuació de 0.01 per a convertir concentracions de sòl‐
gas profundes (>1.5 m) a concentracions interiors. Ara bé, en aquesta referència no es
contempla cap factor d’atenuació per a ambients exteriors, ja que no és motiu d’estudi del
document. La metodologia que es descriu en USEPA (2002) per a determinar els factors
d’atenuació és l’estudi estadístic de diferents casos en els quals es disposa de concentracions
de sòl‐gas i concentracions en interior i de la comparació d’aquestes. Cal destacar que el factor
d’atenuació que s’obté en aquesta referència entre la concentració d’aigua subterrània i la
concentració en interior és de 0.001, igual com el factor utilitzat com a exterior en l’estudi
d’IDOM. Malgrat no quedar molt clar com s’obtenen els factors d’atenuació de 0.01 i 0.001,
sembla que la seva utilització podria ser una bona aproximació.
Tot i així, segons USEPA (2002), aquests factors d’atenuació empírics són aptes per a una
avaluació preliminar (tier 2) i no per a una avaluació específica de l’emplaçament (tier 3).
Per tant, la forma com han estat avaluades les concentracions de sòl‐gas pel què fa al risc que
suposen no és del tot acurada i per tant, els resultats obtinguts poden no ser correctes pels
següents motius:

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 30 de 71
‐ Tal i com es demostra en l’apartat 0, no es pot traçar la concentració de sòl‐gas i per
tant no es pot conèixer a què correspon la concentració que es detalla en les taules del
document d’IDOM (sòl‐gas profund, mitjana entre tota la columna...).
‐ La utilització de factors d’atenuació és una aproximació molt conservativa apta per a
una fase preliminar d’avaluació de risc i no per a una anàlisi quantitativa de risc.
Concentracions d’exposició
Per a cada escenari i sector considerat s’ha comparat la concentració admissible amb la
màxima concentració detectada a la zona, tant pel què fa a sòl, com a aigua subterrània i
també sòl‐gas. Tot i que l’afecció pot no ser homogènia en tot el sector, la consideració dels
valors màxims mesurats és una forma correcta i conservativa per a avaluar el cas més
desfavorable.
En alguns dels sectors s’han considerat concentracions de sòl, aigua o sòl‐gas de zones annexes
amb l’objectiu de ser el màxim conservatius o per manca de suficients dades de tots els vectors
dins el sector d’estudi. Pel què fa al sòl‐gas, IDOM ho justifica dient que els gasos amb nivells
no admissibles poden mobilitzar‐se en la massa de rebliment.
Usos del sòl i receptors potencials
S’ha dividit la zona de l’abocador i l’àrea d’influència en 9 sectors amb usos diferents en funció
del desenvolupament urbanístic vigent en aquell moment (Pla Parcial Centre Direccional de
Cerdanyola del Vallès).
Per a cada sector s’han definit uns usos del sòl i uns receptors potencials. S’ha considerat, en
tots els casos, el receptor més sensible de forma conservativa i correcta.
Paràmetres físics del medi
Es defineixen tres tipologies de sòl/rebliment dins l’abocador segons dades experimentals i
dades bibliogràfiques. Tot i que els paràmetres no es resumeixen en cap taula, dels fitxers del
programa RBCA es poden els valors pels paràmetres que es mostren a la Taula 3.2.
Les tres tipologies de sòl considerades i les propietats associades defineixen tres
comportaments molt diferents dels sòls respecte al transport de vapors ja que la distribució de
la porositat total entre la fracció d’aigua i la fracció d’aire és molt diferent en les tres opcions.
La tipologia de sòl que afavoreix més el transport de vapors és l’anomenada graves i llims (GM)
ja que se li ha associat una fracció volumètrica d’aigua molt baixa a la zona no saturada. En
canvi, la tipologia de llims (ML) és la que té més proporció d’aigua i per tant afavoreix menys la
difusió dels vapors. Cal destacar que en algunes de les zones estudiades, les simulacions es
realitzen considerant dues categories de sòls diferents degut a l’heterogeneïtat del terreny per
tal de trobar les condicions més desfavorables.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 31 de 71
Taula 3.2. Propietats considerades del sòl/rebliment segons la tipologia de terreny a cada sector.
Paràmetre
Arenes llimoses
(SM)
Llims (ML)
Graves i llims
(GM)
Gruix de la zona capil∙lar cm 9 17 5
Densitat global de sòl g/cm 3
1.7 1.7 1.7
Fracció de carboni orgànic ‐ 0.01 0.01 0.01
Conductivitat hidràulica vertical cm/d 86 0.86 1000
Permeabilitat al vapor cm 2
1∙10 ‐9
1∙10 ‐11 9.9∙10 ‐8
Profunditat fins al sòl afectat Cm 30 30 30
ph sòl/aigua subterrània 6.8 6.8 6.8
Porositat total ‐ 0.41 0.46 0.25
Fracció volumètrica d’aigua (zona
capil∙lar)
‐ 0.369 0.414 0.22
Fracció volumètrica d’aire
(zona capil∙lar)
‐ 0.041 0.046 0.03
Fracció volumètrica d’aigua (zona no
saturada)
‐ 0.12 0.3 0.004
Fracció volumètrica d’aire
(zona no saturada)
‐ 0.29 0.16 0.246
Fracció volumètrica d’aigua (fonaments
edificis)
‐ 0
0
0
Fracció volumètrica d’aire
(fonaments edificis)
‐ 0.26 0.26 0.26
Pel què fa als paràmetres referents a gruixos de les diferents capes i profunditats d’aquestes
(zona capil∙lar, zona no saturada, aigua subterrània, sòl afectat), els valors són diferents per a
cada regió en funció de les dades mesurades en camp. L’únic paràmetre que es manté
constant a totes les zones és la presència d’una capa de 30 cm de material net en superfície
per sota de la qual hi ha el sòl contaminat. Aquesta assumpció és molt conservativa si tenim en
compte que en moltes ocasions, el contaminant s’ha trobat a profunditat de varis metres, de
totes maneres i com que no es tracta d’un rebliment homogeni sinó d’un abocador amb
materials varis a l’interior, es podria considerar una aproximació adequada.
Paràmetres d’exposició
Els paràmetres d’exposició es mostren convenientment en l’Annex 3 del document IDOM
(2008c). Els valors considerats són suficientment conservatius per a avaluar el cas més
desfavorable d’exposició.
Paràmetres constructius
No tots els paràmetres constructius utilitzats per al càlculs dels escenaris interiors s’exposen
en l’Annex 3 del document d’IDOM (2008c). Alguns paràmetres com la fracció d’esquerdes en
els fonaments i la pressió diferencial entre dins i fora que s’han de buscar en els informes de
les modelitzacions. Aquest paràmetres són crucials per a calcular el cabal d’aire d’entrada als
edificis a través dels fonaments i per tant per a la determinació de la concentració en interiors.
Per a aquests paràmetres s’han utilitzat valors molt conservatius, concretament 10 ‐2 per la
fracció d’esquerdes en els fonaments i 40 g/cm∙s 2 per la diferencia de pressió que donen

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 32 de 71
cabals de 4.13 cm 3 /s. Amb valors no tant conservatius però d’ús freqüent en les modelitzacions
es podrien obtenir valors de cabals de 0.6 cm 3 /s. Per tant els escenaris que consideren interior
d’edificis han estat avaluats de forma molt conservativa.
Efectes crònics
En la valoració d’efectes crònics s’ha utilitzat la metodologia de càlcul de concentracions
admissibles que ja s’ha comentat. Els contaminants s’han avaluat tant pel què fa als efectes
cancerígens com als efectes sistèmics.
Pel què fa als valors toxicològics de referència s’han utilitzat valors de varies fonts, de
reconegut prestigi. En l’Annex 3 del document 3 es mostren en taules tots els valors utilitzats i
les seves referències (en acrònim), tot i que no hi ha la clau per a saber traslladar els acrònims
a les referències específiques.
Només cal remarcar que de cara a noves anàlisis de risc s’hauran d’actualitzar els valors de
toxicitat per tal que siguin els últims valors acceptats a la data actual.
Efectes aguts
Els efectes aguts s’han avaluat comparant directament les concentracions del sòl‐gas amb les
concentracions màximes admissibles segons valors de referència. No existeix una taula
comparativa d’aquests valors per a cada sector. Es mostren les conclusions directament.
Aquests valors de referència estan basats en una exposició ocupacional, però no tenen en
compte un exposició contínua a llarg terme.
Explosió
El risc d’explosió també s’ha avaluat a partir de la comparació directa de les concentracions del
sòl‐gas amb les concentracions màximes admissibles segons valors de referència. Igual com en
el cas anterior, no es mostren les taules comparatives dels valors de forma clara per a poder
comprovar les conclusions que se’n treuen.
La superació del límit d’explosió s’hauria de fer amb una caracterització individual acurada (ex:
CH4, H2, etc..), ja que l’explosió es relaciona a vegades amb un detector IR que dona una idea
de l’explosió a partir dels enllaços C‐H.
3.2.2. Valoració dels resultats
Els resultats s’exposen en forma de taula resum en el sí del document. Per tal de traçar les
observacions exposades en aquestes taules s’han de revisar varis annexes dins el document
d’IDOM (2008c).
A l’Annex 2 del document d’IDOM es mostren les concentracions de partida, o sigui, les
concentracions disponibles i d’interès en cada sector pel què fa a sòl, aigua subterrània i sòl‐
gas. Cal destacar l’error en la taula corresponent a S4‐sòl, en la que tots els valors de
concentració estan desplaçats una posició cap amunt respecte el nom del paràmetre. Al final

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 33 de 71
d’aquest annex també es mostren els resultats en forma de taules de les modelitzacions dels
fluxos d’aigua subterrània i transport de contaminants a llarg termini (50 anys).
A l’Annex 3 del document d’IDOM es recullen alguns dels paràmetres d’entrada a les
simulacions i els informes de les modelitzacions de risc realitzades amb els programes RBCA i
RISC. Degut a que per a tots els escenaris s’ha simulat tots els contaminants considerats en
l’estudi, independentment de si són rellevants en cada sector concret, el volum d’aquests
informes és molt gran i es fa molt difícil trobar els resultats d’interès. Pel què fa als informes de
modelització, falten els corresponents al sector 7.
A l’Annex 4 del document d’IDOM es recullen les taules resum de comparació entre les
concentracions admissibles calculades amb els programes RBCA i RISC i les concentracions
mesurades a camp, tant pel què fa al sòl com l’aigua subterrània com el sòl‐gas. Cal destacar,
que tot i que no es menciona enlloc, només es mostren els resultats en els quals les
concentracions mesurades superen les concentracions admissibles. Per tant, no es poden
consultar (i comprovar) de forma fàcil i sistemàtica els resultats en els quals les concentracions
mesurades són inferiors a les admissibles. Està clar que si per a cada sector, escenari i via
d’exposició s’hagués hagut de fer una taula per a tots els contaminants, el volum d’aquest
annex hauria estat molt gran, però el fet de no incloure els resultats dels contaminants més
rellevants en totes les zones i vies no permet comprovar si les concentracions trobades són
properes o llunyanes al valor admissible calculat.
Finalment, l’Annex 6 del document d’IDOM inclou dues figures amb una representació gràfica
dels riscos per inhalació i contacte directe que resumeix els resultats obtinguts. Pel què fa a la
figura 4, es resumeix el risc per inhalació distingint si el risc és per inhalació de sòl‐gas, de
vapors procedents del sòl en interiors o per vapors provinents del sòl en exteriors. La figura 5
mostra simplement la posició de les mostres que donarien risc per contacte directe (dèrmic i
oral) en cas d’entrar en contacte directe amb un receptor. Hi ha mostres sobrepassant els
valors admissibles en tots els sectors, tot i que això no queda reflectit en l’Annex 4, on només
es mostra una taula per al sector 1.
Avaluació resultats contacte directe
Aquesta avaluació no depèn del sector d’estudi ja que per a avaluar el contacte directe
(ingestió de sòl i contacte dèrmic) no es necessita cap model de transport de contaminant i per
tant només influeixen els paràmetres d’exposició que han estat considerats genèrics per a tota
l’àrea. De fet, aquesta via és una via d’exposició hipotètica que considera que hi pugui haver
un contacte directe amb els contaminants del rebliment de l’abocador de forma contínua
degut a que en el moviment de terres, les parts contaminades hagin pogut quedar al
descobert. Els paràmetres d’exposició que s’han pres són molt conservatius, com es demostra
en les concentracions admissibles que es calculen per alguns dels contaminants. En alguns
casos, les concentracions admissibles són inferiors als valors acceptats de NGRs determinats
per l’ARC. A la Figura 3.4 es reprodueix la taula de l’Annex 4 que compara els valors
admissibles calculats amb els valors màxims detectats al sector. Es pot observar que tant les
concentracions admissibles com les concentracions màximes detectades al sector estan per

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 34 de 71
sota dels NGRs per a altres usos establerts per a l’ARC, que són 30 mg/kg per l’arsènic i 500
mg/kg pel bari i per tant aquesta mostra no podria considerar‐se com a contaminada. Aquest
error és degut bàsicament al fet de considerar tots els contaminants en l’avaluació del risc, fins
i tot els que no superen els NGRs i a no revisar amb visió crítica els resultats obtinguts de les
simulacions.
Figura 3.4. Taula mostrant concentracions mesurades en sòl superiors a les concentracions admissibles
calculades (Sector 1, pàg. 476, IDOM, 2008c)
Per a la resta de sectors no es pot fer l’observació directa de quins són els nivells de neteja
establerts i quins contaminants els superen ja que no hi ha taules comparatives. S’haurien
d’extreure les dades de les simulacions amb el programa RISC i comparar els resultats amb les
taules recull de concentracions mesurades. Només hi ha el resum de punts problemàtics en
forma de gràfica que es mostra en la Figura 5 de l’Annex 6 del document.
Avaluació resultats sòl‐gas
Les taules de l’Annex 4 en les que es compraren les concentracions admissibles calculades amb
les concentracions mesurades presenten algunes característiques que cal destacar. Per alguns
contaminants, com per exemple el naftalè o el triclormetà (cloroform) (vegeu Figura 3.5), la
concentració admissible és inferior al límit de detecció de la tecnologia i per tant no es pot
concloure si existeix risc o no per aquells contaminants. En els casos que hi ha d’altres
contaminants que sí que superen els valors admissibles, la conclusió és clara, però en els casos
que tots els contaminants presenten valors inferiors al límit de detecció, no es pot extreure
cap conclusió. En el cas del sector 9, per exemple, IDOM conclou que sí que hi ha risc degut a la
presència de gasos d’abocador (pàgina 60, Fase III).
Figura 3.5. Taula amb concentracions admissibles de sòl‐gas per sota del límit de detecció de la tècnica
(Sector 9, pàg. 486 , IDOM, 2008c)

Presència de fase lliure
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 35 de 71
Els contaminants procedents del sòl i de l’aigua subterrània que superen les concentracions
admissibles calculades són bàsicament TPHs, alguns contaminants individuals orgànics i
organoclorats i el mercuri segons els càlculs realitzats per IDOM.
Pel què fa als TPHs (TPHs alifàtics i aromàtics de cadenes equivalents a C10‐C16 i C16‐C22) i al
mercuri, en els llistats de l’Annex 4 (IDOM, Fase III) es pot observar que a les taules
corresponents a la inhalació de vapors procedent de l’aigua subterrània i del sòl apareixen el
símbol “>” abans de les concentracions admissibles (Figura 3.6). Aquest símbol, copiat
directament dels fitxers de les simulacions amb el programa RBCA, indica que la concentració
escrita a continuació és la solubilitat efectiva del component en aigua subterrània o la
concentració residual de saturació (Csat) en sòls. Això significa que la concentració del
component en la font de contaminant no arriba a nivells que puguin representar un risc pel
receptor considerat. En altres paraules, la concentració màxima de sòl‐gas que es pot generar
a partir d’aquell contaminant que és la concentració en equilibri amb el medi saturat (sòl o
aigua subterrània) no suposa una concentració de risc en el receptor considerat en aquell
escenari ja que l’atenuació que suposa el transport del contaminant és suficient. Com que la
concentració de sòl‐gas en equilibri amb el medi saturat és la concentració màxima que es pot
assolir segons les lleis d’equilibri, el fet que la concentració en la font sigui superior no implica
un risc superior pel receptor. Per tant, en els casos que la concentració admissible conté un
“>”, no existeix risc pel receptor degut a aquell contaminant, sigui quina sigui la concentració
mesurada en el medi.
IDOM ha valorat els resultats de forma correcta sense considerar‐los com a causants de risc
inadmissible. De totes maneres els ha considerat amb la frase “saturació per TPH amb risc
potencial per inhalació”, que és una afirmació una mica ambigua. En l’apartat d’anàlisi
d’incertesa (apartat 8, document Fase III) s’especifica que “es considera que hi ha situacions de
risc potencial associada a la presència de compostos en saturació, considerant‐se com a
situació de risc admissible aquella en què les mateixes es mantenen per sota la saturació".
Aquesta consideració és molt conservativa ja que s’ha comprovat que en situacions de
saturació el risc és també admissible.
Tot i que IDOM especifica que en els seus càlculs no s’ha considerat la presència de fase lliure,
aquesta s’hauria d’haver tingut en compte ja que els resultats analítics mostres que moltes de
les mostres analitzades contenien valors per sobre de la solubilitat o concentració de
saturació. En general, no considerar la presència de fase lliure és una mesura conservadora la
qual genera uns valors de neteja basats en risc més baixos per a sòls i aigües subterrànies. El
fet de considerar la presència de fase lliure mitjançant l’aplicació de la llei de Raoult implicaria
tenir en compte la reducció efectiva de la solubilitat i la pressió de vapor per a cada
contaminant degut a la presència de múltiples components que competeixen entre si per a la
dissolució o la volatilització.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 36 de 71
Figura 3.6. Taules mostrant concentracions admissibles amb el símbol “>”. Taula superior recull
contaminants en sòl (Sector 2, pàg. 477, IDOM, 2008c). Taula inferior recull contaminants en aigua
subterrània (Sector 5, pàg. 483, IDOM, 2008c)
En resum, tant el fet de no considerar la presència de fase lliure com la interpretació dels
resultats implica una estimació molt conservativa del risc que suposen aquests compostos.
Contaminants que suposen risc per inhalació de vapors
A la Taula 3.3 es resumeixen els contaminants individuals que segons els resultats exposats a
l’Annex 4 presenten concentracions superiors a les concentracions admissibles calculades a
cada sector considerat. En aquesta taula només es recullen els contaminants que suposen risc
per inhalació de volàtils. Això significa que no es consideren les vies de contacte directe ja que
no representen un risc real (només risc en cas que el material en profunditat pugui quedar
exposat en superfície). Tampoc es consideren els contaminants amb risc per exposició aguda o
amb risc d’explosió ja que aquests no es poden resumir de forma directa al no tenir una taula
on es mostrin de forma específica. També cal destacar que per alguns d’aquests contaminants,
les concentracions admissibles calculades són inferiors als valors NGR del RD 9/2005.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 37 de 71
Taula 3.3. Contaminants que suposen risc per inhalació de vapors en cada sector (segons anàlisi
quantitativa de risc realitzat per IDOM, 2008c).
Contaminant
1 2 3 4
Sector
5 6 7 8 9
Benzè
Sòl
Sòl‐gas
Sòl‐gas
Xilens Sòl
TPH alifàtic C8‐C10 Sòl
TPH aromàtic C7‐C8 Sòl‐gas
TPH aromàtic C10‐C16 Sòl Sòl
1,2,3‐trimetilbenzè Sòl
1,2,4‐trimetilbenzè Sòl Sòl Sòl
1,3,5‐trimetilbenzè Sòl Sòl
Clorur de vinil Sòl‐gas
1,2‐dicloroetà Sòl
Tricloroetilè Sòl
Mercuri Sòl
Es pot observar que, segons els càlculs d’IDOM, només hi hauria risc degut a la inhalació dels
contaminants presents al sòl i no en els contaminants presents a l’aigua subterrània. Per altra
banda, només en els sectors 4 i 5 s’han detectat concentracions al sòl‐gas que suposarien risc
no admissible. En general estem parlant de nou contaminants individuals i de tres fraccions de
TPHs. Els escenaris d’inhalació dels sectors 4, 5 i 9 són interiors i els escenaris en el sector 7
són exteriors, per tant, en general es pot concloure que sobre el vas de l’abocador es poden
donar situacions de risc inadmissible tant pel què fa a usos interiors com usos exteriors.
Valoració de les conclusions d’IDOM
En l’apartat 9 de resum i conclusions (IDOM, Fase III) es resumeixen els resultats obtinguts
amb l’anàlisi de risc i se’n deriven les actuacions requerides: mesures correctores i preventives
que es descriuen en més detall en l’apartat 10 del document d’IDOM.
Com a resum de les conclusions que exposen i havent valorat la forma com es fa l’anàlisi de
risc, es pot considerar que existeix una situació de risc quantificat i quatre situacions de risc
potencial (vegeu Taula 3.4) per a les quals IDOM n’ha estudiat les mesures correctores i
actuacions preventives i ha elaborat diferents alternatives per a la gestió de l’emplaçament.
L’única situació de risc quantificada és la de inhalació de vapors provinents del material de
rebliment i/o del sòl‐gas en sectors situats totalment sobre el vas de l’abocador, tant per a
escenaris interiors com exteriors.
Anàlisi d’incertesa
La Fase III del document d’IDOM (pàg. 61) inclou un apartat on es descriu qualitativament
quines són les principals incerteses relatives al desenvolupament de l’anàlisi de riscos. En cap
cas no es realitza un anàlisi de sensibilitat dels paràmetres utilitzats que permeti valorar

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 38 de 71
quantitativament la incertesa dels resultats obtinguts. En definitiva, no es presenta una
avaluació de la incertesa dels anàlisi de risc realitzats.
Taula 3.4. Situacions de risc quantificades i potencials derivades de l’informe IDOM (2008c).
Situació de risc quantificat
Inhalació de vapors (en interiors i exteriors) provinents del material de rebliment i sòl‐gas en
sectors situats totalment sobre el vas de l’abocador.
Situació de risc potencial
Contacte directe amb el material del rebliment en cas de trobar‐se en superfície. Generalitzat a
tots els sectors.
Inhalació de vapors (en interiors i exteriors) provinents de l’aigua subterrània i el sòl en sectors
situats totalment o parcialment sobre el vas de l’abocador degut a la mobilitat dels gasos dins el
vas de l’abocador
Inhalació de vapors en zones limítrofes a l’abocador (fora el vas de l’abocador) per transferència a
través de rebliments i terrenys naturals.
Explosió o exposició aguda per presència d’espais confinats o l’ocurrència d’acumulació de gasos
en espais tancats.
3.2.3. Conclusions
A partir de la valoració de l’anàlisi de risc realitzada per IDOM sobre el plantejament del pla
urbanístic es poden definir les següents conclusions:
‐ La avaluació de risc es basa, en general, en el càlcul dels valors admissibles, detectant‐
se parts metodològiques que es desvien del RD9/2005 com:
o No es defineixen clarament els escenaris plantejats, utilitzant el terme ambigu
de “risc potencial”.
o No es consideren totes les vies d’exposició conjuntament (ingestió, inhalació i
contacte dèrmic) per a totes les fonts de contaminants (sòl i aigua subterrània)
o Es determinen valors admissibles inferiors als NGRs.
o Es conclou risc inadmissible degut a concentracions de contaminants inferiors
als NGRs.
o No es modelitza de forma adequada la presència de fase lliure.
o En algunes ocasions els mètodes analítics tenen una sensibilitat inferior als
valors admissibles calculats.
o S’utilitzen aproximacions empíriques per a l’avaluació del risc del sòl‐gas.
‐ En general, els paràmetres utilitzats i els escenaris plantejats són molt conservatius.
‐ Es detecta risc inadmissible de forma quantificada per la inhalació de vapors (en
interiors i exteriors) provinents del material de rebliment i sòl‐gas en sectors situats
totalment sobre el vas de l’abocador.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 39 de 71
‐ Es detecten quatres situacions de risc potencial no quantificat.
‐ L’anàlisi d’incertesa és qualitatiu. No existeix anàlisi de sensibilitat dels paràmetres.
3.3. Anàlisi de risc residual post actuació
En aquest apartat es valora l’anàlisi de risc residual que es realitza en el document d’IDOM
Modificat de l’avantprojecte d’actuacions per a la recuperació ambiental de l’abocador de Can
Planas (IDOM, 2009a).
La metodologia utilitzada en aquesta avaluació de risc i els paràmetres de referència utilitzats
són els mateixos que en l’anàlisi quantitativa de risc del pla urbanístic i per tant presenta les
mateixes limitacions.
3.3.1. Valoració
Avaluació transport de gasos vertical
En aquest punt IDOM fa una valoració del risc per inhalació de vapors procedents del vas de
l’abocador considerant les capes impermeabilitzants superiors de l’estructura sense considerar
les capes drenants i el sistema de recollida de gasos. Es considera un receptor adult i nen fent
activitats de passeig i activitats esportives. Segons IDOM s’utilitzen les concentracions
màximes detectades en la massa de rebliment. Les simulacions es realitzen amb el programa
RISC i s’avalua el risc acumulat dels contaminants a partir de 4 simulacions diferents
considerant diferents famílies de contaminants. IDOM conclou que el grau d’atenuació de les
capes impermeables superiors serien suficients per a garantir risc admissible, ja que els índexs
de risc són varies ordres de magnitud inferiors als valors límits.
Cal destacar que no es pot verificar que aquesta conclusió sigui correcte perquè en l’Annex 9
del document d’IDOM, on s’adjunten els informes de les simulacions, no hi ha inclosos els
informes que genera el programa RISC en els quals s’especifiquen els paràmetres que
influeixen en el transport i les concentracions considerades en el sòl. Per tant no es pot
comprovar que les concentracions utilitzades siguin les màximes ni es pot conèixer de quina
forma s’ha simulat la capa impermeabilitzant.
Avaluació dispersió atmosfèrica de gasos procedents dels sistema de captació (xemeneia)
Per tal d’avaluar la dispersió atmosfèrica de gasos procedents de les xemeneies, s’utilitza un
model de dispersió de gasos amb font puntual com es descriu en l’apartat 2.1.2.
A partir d’una concentració de referència a la sortida de xemeneia d’ 1 g/m 3 i cabals arbitraris
de 1 i 10 m 3 /h en xemeneies de 2 i 3 m, obté uns valor de dilució. IDOM determina que es
necessita un grau de dilució de 10 ‐4 per assolir tots els valors admissibles i conclou que en un
marge d’uns 10‐100 m s’assoleix aquesta dilució. Per tant, en l’avantprojecte es recomana
delimitar un perímetre de seguretat amb aquestes dimensions.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 40 de 71
El model de dispersió amb focus puntual utilitza el producte de cabal de gas de xemeneia (q)
per la concentració (Ce) (emissió de contaminant Q=p∙Ce) com a referència. Això implica que
no té sentit plantejar una dilució entre la concentració de sortida i el punt d’immissió, ja que el
factor determinant és l’emissió del contaminant (Q) i no la concentració (Ce). Els cabals de
simulació no estan justificats i per tant es podrien obtenir els mateixos resultats amb diversos
parells q i Ce. L’enfocament de suposar un cabal com si es tractes d’una xemeneia industrial
pot no ser adequat, degut a la presència d’altres fenòmens com difusió, tal i com s’ha
comentat en l’apartat 2.1.2.
Cal destacar també que no hi ha cap taula en la qual es vegi directament que amb aquest grau
de dilució s’aconsegueix minimitza el risc. En segon lloc, cal tenir en compte que, tal i com
IDOM comenta, la xemeneia disposarà d’un sistema de tractament de gasos que minimitzarà
el contingut en contaminants de l’aire sortint i per tant es minimitzarà el risc degut a aquests
gasos.
Avaluació del transport lateral de gasos a través del terreny natural
Aquesta solució constructiva contempla la presència de pantalles impermeables a gasos en les
zones on hi pot haver edificis. Segons IDOM les pantalles han d’evitar bàsicament el transport
dels gasos de l’abocador cap al terreny natural que hi podria haver a través de fractures o
estrats de sòl de major permeabilitat. En principi el terreny natural es considera de baixa
permeabilitat i per tant amb una altra capacitat d’atenuar el transport dels vapors però les
possibles fractures o estrats de major permeabilitat no es poden controlar.
Les pantalles van acompanyades d’altres mesures com connexió de la pantalla amb el sistema
de segellat superficial per a reconduir els gasos cap al sistema de captació i tractament general
i un sistema de columnes de graves per a reduir al màxim la fuga de gasos a través de juntes.
IDOM conclou que amb el sistema constructiu proposat, l’atenuació sobre els gasos
d’abocador aconsegueix ordres mínims de 10 ‐5 de manera que les concentracions que
poguessin donar‐se sobre el receptor serien admissibles pels receptors al voltant de
l’abocador. Aquest valor de 10 ‐5 no és un valor justificat en aquest document. Només es
mostren les concentracions admissibles en interior calculades amb el programa RISC per a
escenari residencial i comercial.
En cas de fallida del sistema, IDOM assegura sense cap càlcul que ho suporti, que una molècula
de gas tindria major tendència a l’ascens enfront a la difusió lateral.
A partir dels resultats dels assajos de buit realitzats en la fase d’investigació i caracterització es
conclou que el radi de mobilització màxim de gasos és de 10 m sobre el terreny natural
després de la pantalla proposada. A partir d’aquesta dada, es pren la distància de 10 m com a
distància de seguretat en terreny natural per a l’atenuació del transport de vapors. De totes
maners, aquest valor de 10 no està convenientment justificat tal i com es mostra a
continuació.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 41 de 71
Si s’analitza amb deteniment els assajos de buit realitzats en la fase d’investigació i
caracterització (IDOM 2008b, pàg. 24‐25 i 146‐148) s’observen les següents característiques:
‐ Dels 6 punts on s’han realitzat assajos de buit, només un està situat en terreny natural
(vegeu Figura 3.7).
‐ La presència de compostos volàtils afecta l’eficiència de l’assaig. IDOM estima una alta
incertesa en la valoració de l’eficiència dels assajos realitzats en presència de volàtils.
‐ No es presenta cap resultat corresponent a l’assaig de buit en terreny natural. Només
es comenta que “la pressió de buit generada en el punt d’assaig mostra una major
resistència del material enfront dels materials de rebliment”.
‐ Els radis d’influència calculats dins l’abocador són d’entre 5 i 7 m.
Pz‐4
Figura 3.7. Localització dels assajos de buit realitzats per IDOM
Per altra banda, IDOM també compara valors de permeabilitat intrínseca (permeabilitat del
sòl‐gas) calculats a partir dels valors de permeabilitat hidràulica determinats en assajos de
bombament. Aquests valors es podrien utilitzar per a calcular la possible advecció de gasos en
cas d’existir pressions diferencials en diferents punts.
La Figura 3.8 resumeix els valors obtinguts. Aquesta figura ha estat elaborada a partir de les
dades de la Taula 45 de l’informe d’IDOM (IDOM, Fase III). Cal dir que aquests valors no són del
tot fiables si considerem les valoracions realitzades per l’equip que realitza el dictamen
hidrogeològic Es pot observar que no hi ha una tendència clara ni es distingeixen els punts
Pz‐3
Localització assajos de buit
Localització assajos de
bombeig

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 42 de 71
situats dins i fora de l’abocador. IDOM interpreta que “en general, el material natural presenta
una permeabilitat lleugerament menor (un ordre de magnitud) als gasos que els materials de
rebliment que indica una preferència al moviment d’aquests en els materials de rebliment
enfront estrats naturals i per tant una mobilització limitada cap a estrats externs al vas de
l’abocador”. Aquesta afirmació és difícil de fer si es té en compte la distribució dels valors que
es mostra a la Figura 3.8. Només és certa si es consideren els valors promitjos i no la dispersió
dels resultats. El valor promig de la permeabilitat intrínseca en sòl natural és de 4.58∙10 ‐9 cm 2 i
en rebliment de l’abocador és de 2.58∙10 ‐8 cm 2 .
Amb tot això, no es pot concloure de manera clara si la difusió dels gasos i la possible advecció
d’aquests seria diferent dins el vas de l’abocador o fora, en terreny natural. Per altra banda, el
criteri de 10 m de radi d’influència fora de l’abocador no està convenientment justificat.
Permeabilitat intrínseca (cm2)
1,0E‐06
1,0E‐07
1,0E‐08
1,0E‐09
1,0E‐10
1,0E‐11
SP‐10
SP‐1
Promig abocador
Pz‐3
Promig sòl natural
SP‐11
Pz‐4
SP‐19
SP‐3
SP‐15
Figura 3.8. Representació gràfica dels valors calculats per IDOM de permeabilitat intrínseca
Avaluació del transport de contaminants a través de l’aigua subterrània
SP‐5
En aquest apartat es comparen les concentracions admissibles en aigua subterrània calculades
segons anàlisi de risc per als escenaris residencials, comercials i lúdics que podrien tenir lloc a
les zones sud, sud‐est i est de l’abocador amb les concentracions estimades amb una simulació
a 50 anys que té en compte els canvis de flux d’aigua subterrània deguda a la solució
constructiva escollida (pantalles impermeables a gasos). Aquesta comparació dóna
concentracions estimades molt més baixes que les admissibles segons anàlisi de risc i per tant,
es conclou que no hi hauria risc.
En el present informe no s’ha entrat a valorar la simulació hidrogeoquímica realitzada per estar
fora de l’abast del plec de condicions i per tant, es parteix de la base que és correcta.
El càlcul de les concentracions admissibles s’ha realitzat a partir de suposicions molt
conservatives, tal i com IDOM admet, cosa que fa que el resultat obtingut sigui també molt
conservatiu.
SP‐6
SP‐7
SP‐8
SP‐21
Sòl natural
Abocador
Promig sòl natural
Promig abocador

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 43 de 71
Cal destacar, de totes maneres, que en la valoració de risc realitzada en la Fase II, en la que no
es considerava cap actuació de mitigació, el risc degut a l’aigua subterrània va sortir acceptable
en totes les simulacions realitzades, per tant, era d’esperar que amb les mesures proposades,
el risc continués essent acceptable.
Avaluació dels nivells de qualitat d’aigua d’abastiment per a reg
En cas de donar‐se extracció d’aigua subterrània per usos de reg de jardins i/o reg de d’hortes
residencials d’autoconsum, IDOM ha calculat els nivells de contaminants admissibles en l’aigua
considerant les vies d’ingestió accidental d’aigua, absorció dèrmica, inhalació de volàtils i
ingesta de vegetals (en el cas d’horta) com a valors de referència.
3.3.2. Conclusions
En general, la valoració dels riscos residuals no es pot considerar acurada o convenientment
justificada.
‐ Pel què fa a la difusió de gasos a través del segellat superficial, no es pot comprovar
com s’ha avaluat el segellat superficial pel què fa a la seva baixa permeabilitat als
gasos.
‐ En l’avaluació de la dispersió atmosfèrica, el radi de seguretat de 10‐100 m no és
justificable perquè els cabals de gas simulats no són mesurats sinó que suposats.
‐ La dispersió lateral de gasos a través del terreny natural no està quantificada ni es pot
comprovar el factor d’atenuació que suposaria la barrera impermeable que es
dissenya.
‐ La distància de seguretat de 10 m que es proposa a nivell de radi d’influència de gasos
en terreny natural no està justificada, ja que es basa en valors dins l’abocador
arrodonits a l’alça sense criteri clar. La difusió dins i fora de l’abocador no està
quantificada
‐ L’advecció dels gasos (permeabilitat intrínseca) dins i fora l’abocador presenta
resultats dispersos sense poder‐se distingir de forma clara valors entre dins i fora
l’abocador.
‐ Es quantifica que després de l’actuació els volàtils procedents de l’aigua subterrània en
segueixen suposant un risc admissible pels receptors definits.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 44 de 71
4. VALORACIÓ DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES DE GESTIÓ I RECUPERACIÓ
AMBIENTAL
En el present capítol es consideren les diverses alternatives de gestió d’IDOM i de SGM (SGM,
2011), així com la resolució de la Ponència Ambiental de la Generalitat de Catalunya (ARC i
ACA).
4.1. Alternatives de gestió d’IDOM
IDOM proposa diferents alternatives per a la gestió i recuperació ambiental de l’emplaçament
a partir dels resultats de l’anàlisi quantitativa de risc per tal de fer‐lo compatible amb els usos
del Pla Urbanístic existent en el moment de la realització del projecte. A partir d’uns criteris
específics es valoren les alternatives obtenint‐se la 3A com a millor. L’alternativa 3A correspon
a una actuació mixta d’excavació i segellat superior i lateral. La Taula 4.1 mostra les principals
característiques d’aquesta alternativa.
Taula 4.1. Característiques i objectiu de l’alternativa 3A (IDOM, 2008d).
3A. Actuació mixta (excavació, segellat i mur d’aïllament)
Excavació de part dels residus (nord, est i sud‐est) per a fer‐ho compatible amb els
usos del sòl (pla urbanístic).
Segellat superficial tipus abocador controlat
Mur de formigó bentonita amb recobriment aïllant a gasos i agua per ambdós costats
des del terreny natural a la superfície (a la zona nord excavada).
Mur impermeable a gasos fins a cota de residu (zona est i sud‐est excavades)
Pantalla impermeable a gasos i aigua subterrània fins a aqüífer A (petita zona oest) al
límit de l’abocador.
Pantalla impermeable a gasos (a est i oest) al límit de l’abocador.
La presència de murs/pantalles de baixa permeabilitat als gasos limita a nivells
acceptables la difusió lateral de gasos a través del material de rebliment del vas
d’abocador cap als receptros ubicats fora del segellat.
Objectiu: Fer viable el pla urbanístic i limitar la difusió superficial i lateral de gasos des de la massa de
rebliment i limitar la taxa d’infiltració d’aigua a través d’aquest, atenuant en conseqüència el grau
d’afecció al terreny natural mitjançant les plomes d’afecció al terreny natural.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 45 de 71
Aquesta alternativa és la que s’ha treballat a nivell d’avantprojecte en el document d’IDOM
(2009) i per la qual s’ha avaluat el risc residual que s’ha comentat en l’apartat 3.3.
Amb la informació disponible no es pot realitzar una valoració justificada de les alternatives i
de la solució constructiva a nivell d’avantprojecte tant a les limitacions trobades en les
mesures i càlculs relacionats amb els vapors procedents de l’abocador com a les mancances
metodològiques detectades a les diferents anàlisis de risc avaluades.
Per altra banda, no es pot considerar que les diferents mesures correctores i preventives
proposades a la solució constructiva definida a nivell d’avantprojecte estiguin suficientment
justificades de forma quantitativa i per tant no es poden valorar objectivament.
La proposta de mostreig de gasos i sòl superficial que es presenta en aquest informe han de
permetre valorar convenientment aquestes alternatives i proposar noves solucions en cas
necessari.
4.2. Proposta SGM
SGM (SGM, 2011) realitza una revisió retrospectiva i reelaborada de diversos informes incloent
JOLSA (2003), CTM (2003), IDOM (2008a‐d), Litoclean (2009) i AMB (2012) comentant aspectes
puntuals dels mateixos.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 46 de 71
El document considera conceptualment l’abocador com un reactor alimentat solament per
aigua freàtica i estableix qualitativament unes vies d’exposició dins de l’abocador. A nivell
analític torna a mapejar el treballs considerant els nivells de sòls respecte els NGRs, les taules
de EMSHTR respecte als nivells de contaminants per us de boca i la llista holandesa ja
esmentada.
L’informe analitza les tendències de l’aigua subterrània i emissions de NH3 i CH4 establint que
els gasos s’han atenuat molt amb el temps i ho lliga directament amb les sals d’alumini.
L’informe es va elaborar poc desprès de les surgències del març del 2011 i conclou que calen
més estudis hidrogeològics i que els estudis de IDOM són redundants.
Des del punt de vista del vector gas l’atenuació de gasos NH3 i CH4 i de volàtils en l’abocador és
important posar‐la de manifest tot i que és molt qüestionable que els gasos NH3 i CH4
provinguin només de las sals foses ja que són gasos molt habituals en abocadors de residus
urbans que no tenen perquè estar lligats a residus especials. Això dificulta fer els estudis que
es demanen. El mapeig no aporta més informació respecte a risc, però posa de manifest que
s’ha realitzat un excés de caracterització de l’abocador respecte els voltants, on seria més
necessari caracteritzar el sòl.
El seguiment de les anàlisis de contaminants de fulles d’eucaliptus és molt difícil de
correlacionar amb la presència de contaminants en vectors d’interès i ofereix una presència
esbiaixada per la diferent bioconcentració dels contaminants (només s’analitzen metalls, que
són poc rellevants).
4.3. Comentaris Ponència Ambiental
La ponència ambiental de la Generalitat de Catalunya (Generalitat, 2010) estableix que no cal
l’avaluació d’impacte ambiental però demana actuacions per part de l’ACA, ARC i Protecció
Civil a l’alternativa proposada (pantalles de gasos i aigües subterrànies). A continuació es
comenten els aspectes més rellevants que incideixen que afecten al vector gasos i a l’anàlisi de
risc.
L’ACA estableix al setembre del 2009 actuacions de caracterització, restauració i establiment
de xarxes de control d’aigua subterrània. En la caracterització proposa fer un seguiment acurat
de la zona nord‐est i dels lixiviats i del dren, que des de CTM ja s’ha comentat com la zona que
pot ser més problemàtica.
En la restauració és planteja l’extracció de les fases lliures detectades en SP‐9 i SP‐12 , que
resulten focus localitzats importants dins de l’abocador.
La xarxa de control d’aigua subterrània demana ser ampliada entre l’abocador i aigües avall.
Les campanyes que s’han anat seguint amb les anàlisis d’AMB responen a la urgència
plantejada per l’ACA.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 47 de 71
L’ARC considera una sèrie de prescripcions tècniques addicionals. El projecte d’execució haurà
de limitar els usos a sobre de la capa segellada de l’abocador, distàncies dels soterranis als
límits de l’abocador, profunditat dels edificis i una avaluació específica de risc químic i ris
d’explosió de l’escenari execució de les obres que defineixi les condicions de seguretat de
treball. En aquests treballs també es demana una protecció a l’amiant en el cas de que aquest
material es presenti, tot i que no hi ha evidències de la seva existència en aquest abocador.
Es proposa una xarxa de control estable de gasos (CH4 (LEL), CO, SH2, NH3, VOCS, BTEX, TPH
volàtils, PAHs volàtils) al voltant de l’abocador i la seva comparació amb els valors que es
recullen a USEPA (USEPA 2002) que presenta una metodologia basada en risc. Com a possibles
punts de control en la fase pre‐operacional també es proposen controlar els piezòmetres SG i
SP.
Els requeriments de Protecció Civil tornen a incidir en garantir la seguretat en front del risc
químic (ja sigui accidental o com a conseqüència de l’exposició).

5. PROPOSTA MOSTREIG
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 48 de 71
En aquest apartat es presenta i justifica una proposta de mostreig per tal de donar solució a les
mancances detectades en els estudis realitzats fins el moment en l’àmbit de l’abocador de Can
Planas en referència al vector gasos i a l’anàlisi de risc.
Des del punt de vista d’anàlisi del risc de la situació actual de l’emplaçament o d’una possible
situació futura sense intervenció, s’haurien de considerar les vies d’exposició i la tipologia de
contaminants que es detallen a la Taula 5.1 si no es considera la via d’ingestió o contacte
directe amb l’aigua subterrània.
Taula 5.1. Vies d’exposició a considerar en anàlisi de risc de la situació actual o futura sense intervenció.
Medi Tipologia de contaminants Via d’exposició Ús actual
Ús futur sense
intervenció
Sòl
Contaminants en superfície
Contaminants en superfície
Contacte dèrmic
Ingestió
X
X
X
X
Aire Contaminants en superfície
Inhalació de
partícules
X X
Aire
Volàtils del sòl superficial,
del subsòl (residu) i de
l’aigua subterrània
Inhalació de
vapors exterior
X X
Per a la determinació del risc que suposa cada una de les vies d’exposició s’utilitza la dosi de
contaminant que rep el receptor que es defineixi. En el càlcul de la dosis de contaminant en la
via d’exposició de contacte dèrmic i ingestió de sòl s’utilitzen directament les concentracions
dels contaminants analitzats en sòl superficial que és la part del sòl que pot entrar en contacte
amb el receptor.
Per al càlcul de la dosis de contaminants en la via d’inhalació de partícules es pot realitzar una
estimació de la concentració de partícules en l’aire (mg/m 3 ) suposant que la concentració de
contaminant en les partícules és proporcional a la del sòl.
Pel què fa a la dosis de contaminants inhalats en forma de vapors es pot realitzar una
modelització del transport dels vapors des del subsòl o des de l’aigua subterrània a través dels
materials que separen el contaminant amb la superfície (càlcul de flux de vapors) i considerant
un model de caixa es pot transformar el flux de vapor a concentració de volàtils en aire.
Per tant, tant en la via d’inhalació de partícules com en la inhalació de vapors se solen realitzar
una sèrie de suposicions en els models de transport que porten associats una incertesa en el
càlcul final de dosi i per tant en la determinació del risc.
En cas de disposar de la concentració dels contaminants en forma de partícules en l’aire i de la
concentració dels contaminants volàtils en l’aire exterior, les suposicions del transport no
s’han de realitzar i es pot calcular la dosis directament. Per això, en aquesta proposta de
mostreig es prioritza la mesura directa per tal d’evitar al màxim la modelització.

5.1. Sòl superficial
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 49 de 71
La composició del sòl superficial és necessària per tal de determinar el risc per a les vies de
contacte directe com són la ingestió de sòl i el contacte dèrmic. També és necessària per a
poder estimar la concentració dels contaminants en les partícules de l’aire que es poden
ingerir per la via d’inhalació de partícules. Tal i com s’ha comentat, aquestes vies s’haurien de
considerar en l’anàlisi del risc per a la situació actual o per a una situació futura sense
intervenció a la superfície de l’abocador.
En aquest apartat, es fa en primer lloc una revisió de les dades existents. En segon lloc, es
resumeix breument la metodologia i els resultats de les anàlisis de risc sobre la situació actual
realitzades fins al moment. Finalment, tenint en compte la informació revisada, es realitza una
proposta de mostreig.
5.1.1. Dades disponibles
A partir dels mostrejos documentats a l’abocador s’han revisat els resultats analítics de les
mostres superficials. S’han considerat com a mostres superficials aquelles corresponents als
primers 10‐15 cm de sòl segons criteri d’IHOBE (1994). La Taula 5.2 resumeix els resultats de
les mostres que compleixen amb aquest criteri destacant les mostres que han donat valors de
concentració per a compostos orgànics per sobre dels NGRs segons el RD 9/2005 i per a
elements, per sobre dels NGRs publicats per l’ARC. La Figura 5.1 mostra la localització de les
mostres.
Taula 5.2. Mostres de sòl superficial (< 15 cm) i valors per sobre els NGRs.
Referència IDOM (2008)
Num. de mostres
superficials
Profunditat
mostres
Mostres
considerades
Metalls
Hidrocarburs
monoaromàtics
Hidrocarburs
aromàtics
policíclics
CTM (2003)
(Annex A1)
13 14 3
0 – 2 m (integrades) 0 m 0 m
S‐3 (CD‐301), S‐7 (DC‐701), S‐8
(DC‐801), SP‐9 (DC‐901‐SP), SP‐
12 (DC‐1201‐SP), S‐17 (DC‐
1701), SP‐17 (DC‐1701‐SP), S‐
20 (DC‐2001), S‐23 (DC‐2301),
SG‐1 (DC‐101‐SG), SG‐4 (DC‐
401‐SG), SG‐7 (DC‐701‐SG), SG‐
8 (DC‐801‐SG)
Analitzats com a lixiviat
No es poden comparar amb els
NGRs
Analitzats
Cap valor per sobre els NGRs
Analitzats
Afectació per benzo(a)pirè en
les mostres SP‐12, S‐23 i SG‐8.
CTM‐1, CTM‐2, CTM‐3,
CTM‐4, CTM‐5, CTM‐6,
CTM‐7, CTM‐8, CTM‐9,
CTM‐10, CTM‐11, CTM‐12,
CTM‐13, CTM‐14
Analitzats
Afectació generalitzada per
Ni
JOLSA (2003)
S48, S49, S116
Analitzats
Afectació per Ni en la
mostra S49
No analitzat No analitzat
No analitzat
Analitzats
Cap valor per sobre
els NGRs
TPHs Analitzats No analitzat No analitzat

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 50 de 71
Referència IDOM (2008)
Mostra SP‐17 presenta > 50
mg/kg.
CTM (2003)
(Annex A1)
JOLSA (2003)
PCBs
Analitzats
Cap valor per sobre els NGRs
No analitzat No analitzat
Organoclorats No analitzat No analitzat No analitzat
Figura 5.1. Localització de les mostres de sòl superficial disponibles.
Cal destacar que les mostres d’IDOM corresponen a una mostra integrada entre 0‐0.6 m en
algunes mostres i fins a 0‐2 m en altres mostres, per tant, no són estrictament mostres
superficials. Pel què fa la es mostres de CTM, cal destacar que la mostra CTM‐1 es va realitzar
fora del vas de l’abocador i també mostra presència de níquel elevada indicant que el níquel
present sobre l’abocador podria no tenir l’origen en aquest. La mostra CTM‐6 també
presentava nivells per sobre els NGRs d’arsènic i crom però no s’ha considerat perquè en
l’informe (CTM, 2003) es considera que pot estar contaminada per residu d’un sondeig proper.

Medi
Sòl
Aire
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 51 de 71
Es pot observar a la Taula 5.2 que, tot i disposar de 30 mostres superficials, no s’han analitzat
tots els paràmetres que podrien ser rellevants i que per tant, no es disposa d’informació
suficient per a realitzar una anàlisi de risc que consideri les vies de contacte directe (ingestió i
contacte dèrmic) i la inhalació de partícules.
5.1.2. Avaluació situació actual realitzada per CTM
La situació actual de l’abocador va ser analitzada per primera vegada per CTM (CTM, 2003). En
aquest estudi es va avaluar qualitativament i quantitativament el risc d’afectes adversos degut
al sòl superficial i als volàtils provinents del sòl en diversos escenaris sobre l’abocador i a
l’entorn d’aquest a partir de les dades analítiques disponibles fins al moment i sense
considerar cap tipus d’actuació preventiva. Les vies d’exposició i escenaris considerats en
aquest estudi es mostren a la Taula 5.3.
Taula 5.3. Vies d’exposició i escenaris considerats en l’avaluació del risc realitzada per CTM (2003)
Tipologia de
contaminants
Contaminants fins a 3
m de profunditat
Vegetals contaminats
pel sòl superficial
Volàtils del sòl
superficial, del subsòl i
de l’aigua subterrània
Via d’exposició
Àrea infantil
i parc públic Residencial
Industrial/
Comercial
Residencial
hort
Treballador
Ingestió X X X X X
Contacte dèrmic X X X X
Inhalació X X X X X
Ingestió vegetal X
Inhalació de
volàtils exterior
Inhalació de
vapors interior
X X X X X
X X X
Per a l’avaluació de les dosis degudes a la contaminació del sòl es van utilitzar les
concentracions de metalls pesats mesurades en sòl a profunditats entre 0 i 3 m (mostreig
realitzats per Jolsa) i en sòl superficial (0 m, mostreig realitzat per CTM). Aquestes
concentracions també es van utilitzar per al càlcul de via d’inhalació de partícules.
Les concentracions dels contaminants en l’aire no es van avaluar a partir de modelització del
transport dels contaminants en el subsòl sinó es van agafar els valors disponibles d’immissió i
emissió. Els contaminats considerats van ser: benzè, toluè, etilbenzè i xilè.
La conclusió d’aquest estudi respecte a l’afecció del sòl va ser que els escenaris plantejats en
els quals hi havia un contacte directe amb aquest (àrea infantil, parc públic i residencial amb
hort) presentaven un risc inadmissible però el risc era admissible pels escenaris sense contacte
directe amb el sòl. Pel què fa al risc degut a la inhalació de volàtils es va quantificar com a
inadmissible pels escenaris a sobre l’abocador (excepte l’escenari “treballador”) però com a
admissibles en els escenaris plantejats fora l’abocador.
Per tant, pel què fa al contacte directe amb el sòl i a la inhalació de partícules, no es va avaluar
només el sòl superficial sinó que es van considerar mostres fins a 3 m de profunditat.

5.1.3. Avaluació situació actual realitzada per IDOM
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 52 de 71
La situació actual de l’abocador també va ser analitzada per IDOM en la Fase III del projecte
(IDOM, 2008). La valoració d’aquesta anàlisi de risc ja s’ha descrit en l’apartat 3.1 amb les
següents conclusions:
‐ No hi ha una anàlisi quantitativa de risc per als receptors sobre el vas de l’abocador
degut a que es considera que no existeixen receptors sobre el vas de l’abocador.
‐ Es resultats obtinguts en l’anàlisi de risc dels receptors situats als voltants de
l’abocador pot no ser correcta degut a un error en el càlcul de la dispersió atmosfèrica
de vapors.
5.1.4. Discussió
Les anàlisis de risc realitzades fins al moment no són prou acurades com per a poder concloure
si la situació actual de l’abocador suposa un risc per a la salut humana pels possibles receptors
situats sobre el vas de l’abocador o els receptors existents al voltant d’aquest. Pel què fa a
l’avaluació realitzada pel CTM (2003), al ser una avaluació preliminar, es va considerar la
contaminació a nivells de fins a 3 m com a sòl superficial de forma massa conservativa. En
canvi en l’avaluació d’IDOM (2008), en realitat no es realitza cap anàlisi quantitativa de risc ja
que es considera que no es pot definir un receptor.
Si s’analitzen les dades disponibles de sòl superficial aparentment sembla que no existeixi
contaminació important en superfície. Tot i així, en cap de les mostres s’han analitzat tots els
compostos amb NGRs del RD9/2005.
Per tant, per tal de realitzar una anàlisi quantitativa de risc fiable de la situació actual es
requeriria un mostreig de sòl superficial en el què es determinessin tots els compostos del
RD9/2005, els elements considerats per l’ARC i els altres compostos rellevants deguts a la
contaminació existent en el sòl.
Pel què fa a les partícules en suspensió que podrien ser inhalades no es considera necessari
plantejar un mostreig ja que es considera que el càlcul per estimació a partir de les
concentracions en sòl serà suficient. Aquest plantejament es base en dues premisses. En
primer lloc, sembla que l’afecció en sòl superficial no serà molt important i en segon lloc, la via
d’inhalació de partícules no serà la via més rellevant en l’anàlisi de risc. Per tant, no es
considera necessari destinar recursos a la determinació de les partícules en l’aire quan
aquestes es poden calcular per aproximació a partir de les concentracions al sòl, que sí que es
determinaran acuradament segons el mostreig que es planteja.
5.1.5. Proposta de mostreig
Es planteja la realització d’un mostreig de sòl superficial (0‐15 cm) a la zona de l’abocador amb
mostres també fora de la superfície de l’abocador. Els punts de mostreig s’han definit de forma
que es situen 10 punts a l’interior del vas de l’abocador (2 en zona d’inerts, 6 en zona de inerts

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 53 de 71
i no inerts i 2 en zona amb sals d’alumini) i 4 punts fora de l’abocador però propers a aquests.
Alguns dels punts dins l’abocador es situen propers als punts on anteriorment es van detectar
compostos orgànics. La Figura 5.2 mostra esquemàticament la proposta de localització dels
punts de mostreig.
Figura 5.2. Localització aproximada dels punts de mostreig de sòl superficial proposats.
Els paràmetres que s’haurien d’analitzar en aquestes mostres es recullen a la Taula 5.4, que
inclou els paràmetres del RD 9/2005 i els elements considerats per l’ARC. Cal remarcar que els
orgànics volàtils i orgànics clorats volàtils no són rellevants per contacte directe ja que al ser
volàtils, és poc probable que es trobin en superfície.
Taula 5.4. Famílies de paràmetres a analitzar en sòl superficial.
Punt proposat per a
mostreig superficial
Família Contaminants específics
Característiques Pes sec, matèria orgànica
Metalls As, Sb, Ba, Be, Cd, Cr, Co, Cu, Hg, Pb, Mo, Ni, Se, Sn, V, Zn, Tl
Hidrocarburs Benzè, etilbenzè, toluè, xilens, estirè, hexacloroetà
orgànics volàtils Acetona
Fenols Fenol, cresols
TPHs Diferenciació entre número de carbonis i aromàtics/alifàtics
Policíclics Naftalè, acenaftè, fluorè, antrazè, fluorantè, pirè, benzo(a)antracè, crisè,

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 54 de 71
Família Contaminants específics
aromàtics benzo(b)fluorantè, benzo(k)fluorantè, benzo(a)pirè, dibenzo(ah)antracè,
benzo(ghi)perilè, indeno(123cd)pirè
Hidrocarburs Diclorometà, triclorometà, tricloroetilè, tetracloroetilè, 1,1‐dicloroetà, 1,2‐
clorats volàtils dicloroetà, 1,1,2‐tricloroetà, cis+trans 1,2‐dicloroetilè, clorur de vinil
Clorbenzens Monoclorbenzè, 1,2‐diclorbenzè, 1,4‐diclorbenzè, 1,2,4‐triclorbenzè
Clorfenols
Monoclorfenols, 2,4‐diclorfenol, 2,4,5‐triclorfenol, 2,4,6‐triclorfenol,
pentaclorfenol
PCBs Suma
Pesticides
orgànics clorats
4,4‐DDE, 4,4‐DDT, 4,4‐DDD, hexaclorobutadiè i altres
5.2. Gasos i vapors
Una caracterització acurada dels gasos i vapors que pot rebre els possibles receptors és
necessària per tal d’evitar al màxim modelitzacions del transport dels contaminants des del
subsòl.
En aquest apartat es descriuen breument les conclusions de l’anàlisi de la informació
disponible per tal de justificar la proposta de mostreig de vapors i gasos i es presenta la que es
presenta a continuació.
5.2.1. Antecedents
A partir de l’avaluació de la informació dels documents més rellevants sobre Can Planas s’ha
arribat a les següents conclusions:
‐ S’han identificat sòls, aigües subterrànies i sòl‐gas amb volàtils a fondàries
considerables dins de l’abocador (vegeu llista de contaminants a l’Annex C).
‐ Per alguns contaminants s’han utilitzat uns mètodes analítics amb una sensibilitat
inferior al valors admissibles.
‐ Les concentracions de volàtils en l’aire exterior s’han estimat de forma conservativa a
partir de les anteriors mesures.
‐ El càlcul de dispersió dels gasos i vapors procedents de la superfície de l’abocador
mostra un error de 4 ordres de magnitud i parteix de fluxos conservatius estimats.
Per tant, es requereix una caracterització de vapors i gasos adequada per tal de poder donar
resposta a les següents qüestions:
‐ Risc de la situació actual (o futura sense actuació) per als receptors definits sobre
l’abocador
‐ Risc de la situació actual (o futura sense actuació) per als receptors a l’entorn de
l’abocador (nucli urbà de Cerdanyola del Vallès i treballadors del Parc Tecnològic del
Vallès)

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 55 de 71
‐ Risc de la situació actual (o futura sense actuació) als entorns propers de l’abocador
per moviment lateral dels vapors cap al terreny natural.
D’altra banda, a l’Annex C es recopilen les mostres més rellevants de sòls, residus, aigua
subterrània i sòl‐gas , utilitzant com a criteri la superació de determinats nivells lligats a risc per
salut humana que permetran detallar un mapa de mostreig.
5.2.2. Proposta de mostreig
La proposta de mostreig de vapors i gasos que es presenta inclou tres tipus de determinacions:
anàlisi de volàtils per immissió, determinació de fluxos d’emissió i caracterització de sòl‐gas. La
situació aproximada dels punts de mostreig seria de 3 punts exterior a l’abocador on es
mesuraria la qualitat de l’aire atmosfèric, 5 punts a l’interior de l’abocador on es
determinarien fluxos i 8 punts a l’exterior de l’abocador per a determinar gasos i vapors en el
subsòl. La situació aproximada d’aquests punts s’indica a la Figura 5.3.
Immissió
Mostreig immissió
Mostreig flux
Mostreig sòl gas
Figura 5.3. Localització aproximada dels punts de mostreig de vapor i gasos proposats.
Es tracta de captar aire atmosfèric exterior al voltant de l’abocador en la direcció del vent. La
captació es fa amb unes bombes d’uns 70 ml/h que passen l’aire a través d’unes fases que
adsorbeixen els volàtils. Aquesta determinació permetria avaluar directament el risc en
ambient exterior degut a l’abocador en la direcció del vent ja que aquest tipus de mostreig
permet determinar molt acuradament la concentració de diversos volàtils.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 56 de 71
Per tal de determinar la concentració dels diferents contaminants cal mostrejar durant 24 h
amb mètodes normalitzats, fet que precisa que els mostrejadors o bé estiguin en instal∙lacions
o bé estiguin vigilats i protegits de l’abast de possibles sabotatges o furts. Per tant, es proposa
que els mostrejadors es trobin en empreses, instal∙lacions vigilades, etc. Concretament es
proposen 3 punts de mostreig ubicats en una empresa del PTV (sud‐est de l’abocador), les
instal∙lacions esportives (camp de futbol) de Cerdanyola del Vallès (est de l’abocador) i el
castell de Sant Marçal (oest de l’abocador, referència abans de l’abocador.
Prèviament al mostreig caldrà fer un estudi meteorològic per a comprovar que el vent bufa des
de l’oest i per tant es donin les condicions més conservatives, altrament el resultat no seria
representatiu. Per altra banda, també s’ha de comprovar que el punt de referència abans de
l’abocador (castell de Sant Marçal) no rebi la influència d’altres fonts de contaminants com
podrien ser l’abocador Elena.
Flux d’emissió
Es tracta de d’instal∙lar en punts concrets sobre el vas de l’abocador uns dispositius clavats a
terra que capturen els volàtils que s’emeten del subsòl en unes bosses tipus Tedlar. Mitjançant
aire sintètic es desplacen els volàtils de la bossa cap a les fases que adsorbeixen els volàtils. Un
cop calibrat el mètode, es controla el temps de captació i coneixent la superfície d’entrada i la
quantitat total de contaminant es determina el flux de tots els contaminants en aquest punt.
En aquest cas la concentració de contaminants és superior a la de l’aire exterior, per tant no
caldria un mostreig de 24 h, sinó força menor.
Aquesta metodologia permetrà mesurar el flux de gasos de l’abocador en diversos punts, que
unit al de les xemeneies, permetria també calcular les concentracions per dispersió fora de
l’abocador. En el cas de les xemeneies s’intentarà mesura un cabal d’emissió i s’aplicarà el
producte d’aquests cabals per les concentracions per esbrinar les emissions puntuals de
contaminants.
Per obtenir bons resultats es recomanen 3 o 4 rèpliques dels valors per a cada punt. Es
proposen 5 punts de mostreig ubicats sobre l’abocador.
Sòl‐gas
Es tracta de bombejar el sòl‐gas del subsòl de sondejos amb una bomba a través de les fases
que adsorbeixen els volàtils amb una solució similar a IDOM, però que seria més sensible, ja
que es pretenen bombejar un volum més (més de 6‐9 litres).
Com a plantejament inicial es proposa aplicar a 2 sondeigs existents, el SG‐7 i el SG‐11, que van
donar valors per sota dels límits de detecció i proposar 6 punts més. Aquest sondeigs són
limítrofes amb l’abocador i permetrien assessorar el tema de la possible entrada lateral de
gasos, constituint punts de vigilància.

5.2.3. Especificacions tècniques
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 57 de 71
Es planteja mesurar els contaminants amb volum de captació i fases adequades per assolir els
límit de quantificació de l’Annex D en el cas d’immissió.
Els orgànics s’han agrupat en les famílies que es mostren a la Taula 5.5.
Taula 5.5. Contaminants a determinar en mostreig de vapors i gasos.
Família Contaminants específics
Benzè
Etilbenzè
Toluè
Xilens
BTEX i hidrocarburs del petroli 1,2,4‐Trimetilbenzè
1,3,5‐Trimetilbenzè
Naftalè
Pentà (no cal si es fa alifàtic C5‐C8)
Hexà (no cal si es fa alifàtic C5‐C8)
Diclorometà (clorur metilè)
Triclorometà (cloroform)
1,1‐Dicloroetà
1,2‐Dicloroetà
Cloroetans i cloroetens
Tetracloroetilè (percloroetilè)
Tricloroetilè
cis1,2‐Dicloroetilè
Clorur de vinil
Monoclorobenzè
Clorobenzens
1,2‐Diclorobenzè
1,4‐Diclorobenzè
Alifàtiques (C5‐C8)
Alifàtiques (C8‐C16)
Fraccions d’hidrocarburs del petroli
Aromàtiques (C7‐C8)
Aromàtiques (C8‐C16)
Disulfur de carboni
Amoníac (NH3)
Altres
Sulfhídric (H2S)
Mercuri (només una mesura de flux)

6. CONCLUSIONS
Les conclusions d’aquest informe es detallen a continuació.
Respecte la valoració de la diagnosi del vector aire:
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 58 de 71
‐ IDOM ha realitzat anàlisis de qualitat i exhaustives de sòls, residus, aigües subterrànies
i lixiviats que han permès identificar els volàtils lligats a aquestes fases i que permetran
un bon disseny del mostreig de volàtils.
‐ Es disposa de varies mesures de sòl‐gas realitzades amb mètodes diferents per IDOM.
En alguns casos no es poden considerar quantitatives i en altres no es pot comprovar
la seva validesa per falta de dades experimentals.
‐ La simulació de dispersió de contaminants en aire per a receptors entorn de l’abocador
realitzada per IDOM és errònia i conclou una dilució 10000 vegades superior entre el
sòl‐gas i el receptor.
‐ A l’entorn de l’abocador s’han de considerar els volàtils procedents de l’aigua
subterrània en dos punts (Pz‐3 i dren de Can Planas) com a fonts potencials de volàtils,
a partir de treballs d’IDOM, AMB i Novaterra.
‐ No s’ha detectat sòl‐gas amb concentracions significatives dels contaminants en alguns
punts de l’entorn de l’abocador.
‐ Algunes anàlisis no han tingut prou sensibilitat per avaluar si es superen els valors
proposats i cal millorar‐les.
Respecte la valoració de l’anàlisi de risc:
‐ El risc en la situació actual no està quantificada per als receptors esporàdics sobre
l’abocador i pot ser errònia per als receptors al voltant de l’abocador degut a l’error de
càlcul en la dispersió dels gasos. Per tant, caldria realitzar una anàlisi quantitativa de
risc de la situació actual per a receptors esporàdics sobre el vas de l’abocador i a
l’entorn d’aquest en base a escenaris reals.
‐ En general les avaluacions de risc no es realitzen segons l’enfocament clàssic que es
recull al RD 9/2005 que calcula indicadors de risc sistèmic i carcinogènic, sinó que es
calculen nivells admissibles pels vectors sòl, aigua subterrània i sòl‐gas per separat.
‐ Caldria millorar la definició dels escenaris plantejats i considerar totes les vies
d’exposició conjuntament per a totes les fonts de contaminants.
‐ En general, els paràmetres utilitzats i els escenaris plantejats són molt conservatius.
‐ Per a la valoració del pla urbanístic es detecta risc inadmissible de forma quantificada
per la inhalació de vapors (en interiors i exteriors) provinents del material de rebliment
i sòl‐gas en sectors situats totalment sobre el vas de l’abocador. De situacions de risc
“potencial” no quantificat se’n detecten quatre.
‐ En general, en l’anàlisi de risc residual de la solució a nivell d’avantprojecte no es
presenten suficients evidències quantificades.
Respecte la valoració de les diferents alternatives de gestió i recuperació ambiental:

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 59 de 71
‐ La informació disponible no permet realitzar una valoració justificada de les
alternatives i de la solució constructiva a nivell d’avantprojecte degut tant a les
limitacions trobades en les mesures i càlculs relacionats amb els vapors procedents de
l’abocador com a les mancances metodològiques detectades a les diferents anàlisis de
risc avaluades.
‐ No es pot considerar que les diferents mesures correctores i preventives proposades a
la solució constructiva definida a nivell d’avantprojecte estiguin suficientment
justificades de forma quantitativa i per tant no es poden valorar objectivament.
‐ L’informe SGM aporta poques dades noves, però posa èmfasi en que cal avaluar millor
l’hidrogeologia, les tendències temporals dels contaminants (volàtils, principalment) i
que s’ha caracteritzat la zona de l’abocador en excès. L’informe d’anàlisi foliar de SGM
no es considera rellevant pel projecte
Respecte la proposta de mostreig:
‐ Es proposa un mostreig de sòl superficial sobre l’abocador per a poder quantificar
convenientment el risc de la situació actual.
‐ Es proposa un mostreig de gasos que contempla determinació de concentracions
d’immissió a l’entorn de l’abocador, determinació de fluxos d’emissió sobre l’abocador
i determinació de sòl‐gas a l’entorn de l’abocador amb l’objectiu d’obtenir les dades
suficients per a l’avaluació del risc de la situació actual i la situació futura.
‐ Ambdues anàlisis es dimensionen per tal de poder assolir uns nivells que permetin
avaluar el risc per la salut humana i/o tenir dades de partida prou sensibles per la
modelització de concentracions en medi receptor.

7. REFERÈNCIES
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 60 de 71
ACA, 2008. Protocol d'actuacions de descontaminació de les aigües subterrànies en Estacions
de Servei. Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
AMB, 2012. Comentaris a les dades de seguiment preoperacional del D.C. Clausurat de Can
Planas. Àrea Metropolitana de Barcelona. Febrer 2009‐Novembre 2011.
ARC, 2012. Nivells genèrics de referència per a elements. Web de l’Agència de Residus de
Catalunya, consultada a febrer de 2012. http://www20.gencat.cat/
ASTM, 1995. Risk‐Based Corrective Action Applied at Petroleum Release Sites. E1739‐95.
CTM, 2003. Estudi d’impacte ambiental de l’abocador de residus industrials i sòlids urbans
emplaçat a Can Planas (Cerdanyola del Vallès). Laboratori de Gestió de Residus del Centre
Tecnològic de Manresa (CTM) i Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Informe final maig
de 2003.
FCC‐Ámbito, 2011, Seguiment piezòmetres interiors de l’abocador de Can Planas, a Cerdanyola
del Vallès, Gener 2011.
GASTEC, 2012. Web consultada a febrer de 2012.
http://www.instrumentdepot.com/index.php?cPath=32&osCsid=85ie8777b1sh6jk9fvvil54r0
Generalitat de Catalunya, 2010. Tramesa declaració de no aplicabilitat del tràmit, recuperació
ambiental de l’abocador de Can Planas. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya
GSI, 2009. Manual del usuario para el software RBCA Tool Kit for Chemical Releases, v 2.5e.
IDOM, 2008a. Estudi de delimitació i activitat de l’abocador de Can Planas. Anàlisi de solucions,
Definició de la solució adoptada a nivell d’avantprojecte. Fase I. Diagnòstic preliminar i
proposta d’investigació. V.3. Novembre de 2008.
IDOM, 2008b. Estudi de delimitació i activitat de l’abocador de Can Planas. Anàlisi de
solucions, Definició de la solució adoptada a nivell d’avantprojecte. Fase II. Treballs
d’investigació i diagnòstic mediambiental. V.3. Novembre de 2008.
IDOM, 2008c. Estudi de delimitació i activitat de l’abocador de Can Planas. Anàlisi de solucions,
Definició de la solució adoptada a nivell d’avantprojecte. Fase III. Avaluació de riscos
ambientals i primera proposta d’alternatives. V.2. Novembre de 2008.
IDOM, 2008d. Estudi de delimitació i activitat de l’abocador de Can Planas. Anàlisi de
solucions, Definició de la solució adoptada a nivell d’avantprojecte. Fase IV. Anàlii de gestió i
recuperació ambiental. V.4. Novembre de 2008.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 61 de 71
IDOM, 2009a. Modificat de l’avantprojecte d’actuacions per a la recuperació ambiental de
l’abocador de Can Planas. Novembre de 2009.
IDOM, 2009b, Estudi de la delimitació i activitat de l’abocador de Can Planas. Anàlisi de
solucions. Definició de la solució adoptada a nivell d’avantprojecte. Informe d’observacions i
suggeriments, Febrer 2009.
IHOBE, 1994. Manual práctico para la investigación de la contaminación del suelo.
JOLSA, 2003. Estudi marc per al desenvolupament de les obres d’urbanització del Pla Parcial
del CDCV. Juliol 2003.
Litoclean, 2009. Caracterització detallada de la zona a excavar i del límit sud‐oest de l’antic
abocador de Can Planas, Cerdanyola
Novaterra i AMB, 2011, Estudi hidrogeològic preliminar de la cubeta Nord‐Est de l’abocador
de Can Planas i el seu entorn, Cerdanyola del Vallès, Octubre 2011
RD 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente
contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos
contaminados.
Ribes, A., Carrera, G., Gallego, E., Roca, X., Berenguer, M.J., Guardino, X. (2007) Development
and validation of a method for air‐quality and nuisance odors monitoring of volatile organic
compounds using multi‐sorbent adsorption and gas chromatography/mass spectrometry
thermal desorption system J. Chromatogr. A 1140, 44–55.
SGM, 2011, Anàlisi de la documentació i propostes de recerca a l’abocador de Can Planas,
Cerdanyola del Vallès, Juny 2011.
TPHCWG, 1999. Human Health Risk‐Based Evaluation of Petroleum Release Sites:
Implementing the Working Group Approach. Total Petroleum Hydrocarbon Criteria Working
Group Toxicology Technical Action. TPHCWG Series Volume 5, Amherst Scientific Publishers
USEPA, 2002. OSWER Draft Guidance for Evaluating the Vapor Intrusion to Indoor Air Pathway
from Groundwater and Soils (Subsurface Vapor Intrusion Guidance). EPA530‐D‐02‐004. United
States Environmental Protection Agency.
VROM, 2009, The Ministry of Housing, Spatial Planning and Environment Directorate‐General
for Environmental Protection from Netherlands Intervention values and target values ‐ soil
quality standards http://www.contaminatedland.co.uk/std‐guid/dutch‐l.htm#KEYWORD‐
SEVEN.
WHI, 2001. Risc 4 User’s Manual.

8. ANNEXES
8.1. ANNEX A. Models equilibri volàtils
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 62 de 71
A continuació s’introdueixen conceptes sobre models d’equilibri entre les fases mesurades (sòl
i aigua subterrània) i la concentració de contaminants en sòl‐gas. Aquests conceptes són
importants per entendre alguns enfocaments realitzats per les consultories i, alhora, entendre
el comportament dels contaminants.
La presència de volàtils en la fase sòl‐gas (Csg (mg/m 3 ) degut a aigua subterrània contaminada o
sòl contaminat en absència de fase lliure en equilibri depèn de la concentració de contaminant
en la fase aquosa, CW (µg/l) i de la constant de Henry adimensional (H).
Csg=H∙Cw (A‐1)
H=H’/R∙T (A‐2)
R la constant dels gasos (0,082 atm.l/K.mol), T la temperatura en graus Kelvin (K)
Els compostos volàtils es caracteritzen per una volatilitat que, en termes de constant de Henry
(H’), es pot definir per sobre de 10 ‐5 atm.m 3 /mol (USEPA, 2002). Aquest valor límit expressat en
valor de constant de Henry adimensional a 298 K (H) suposa un valor de 4∙10 ‐4 com a límit de
volatilitat.
Si la solubilitat del contaminant és molt baixa, apareixerà ràpidament fase lliure.
Si es considera una fase lliure i els vapors es comporten com a gasos ideals la concentració de
saturació (Csgsat en mg/m 3 ) màxima vindrà donada per
Csgsat=10 6 ∙x∙Pv∙M/R.T= H∙x∙S (A‐3)
On x és la fracció molar del contaminant en la fase lliure, Pv és la pressió de vapor (atm) del
contaminant, M la massa molecular (g/mol) del contaminant, i 10 6 el factor per passar de g/l a
mg/m 3 . El terme S expressa la solubilitat del contaminant en aigua en µg/l. L’anterior expressió
marca la concentració màxima que es pot assolir en aire de cada contaminant, que s’assoleix
considerant aquest equilibri amb x=1 (fase pura).
En aquesta altra expressió es constata que la presencia de vapors en sòl‐gas màxima seria
funció de la pressió de vapor i de la massa molecular entre d’altres. Per tant, apart d’una H
elevada, la solubilitat S o la pressió de vapor dels compostos, Pv, pot limitar la presència
màxima de contaminant en sol gas.

8.2. ANNEX B. Taula 2.b de criteris USPEA 2002

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 64 de 71

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 65 de 71

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 66 de 71

8.3. ANNEX C. Ubicació de contaminants rellevants a l’abocador
Taula C‐1. Sòls i residus documentats per IDOM que superen els criteris, NGRs i altres per volàtils
Referència IDOM, 2008b, pàg.429‐431
Tipus de mostra Sòl i residus (mg/Kg)
Criteris
Hidrocarburs monobenzènics
Benzè MR‐303, MR‐1702‐SP, DC 1101
Supera NGR altres usos, més de 50 mg/Kg TPHs o 10 mg/kg cas
NGRs associats a fraccions hidrocarbur
Etilbenzè MR‐303, MR‐502‐2, MR‐503‐2, MR‐1203‐SP
Toluè MR‐303, MR‐502‐2, MR‐503‐2, MR‐901‐SP, DC1101
Xilens (sum) MR‐503‐2, MR‐1203‐SP
1,2,4‐Trimetilbenzè MR‐503‐2, MR‐1203‐SP
1,3,5‐Trimetilbenzè MR‐1203‐SP
Hidrocarburs Aromàtics Policíclics volàtils
Naftalè
Fluorè MR‐1702‐SP
Bifenils Policlorats
PCB totals
Hidrocarburs clorats alifàtics
1,2 Dicloretà MR‐1004
MR‐303, MR‐502‐2, MR‐1203‐SP, MR‐1701‐SP, MR‐1702‐SP, DC
1101
MR303, MR‐901‐SP, MR‐1006‐02, MR‐1104, MR‐1203‐SP, MR‐
1604, MR‐1701, MR‐1701‐SP, MR‐1801, MR‐1901, MR‐1902, MR‐
2001, MR2201, MR2202
cis1,2‐Dicloroetilè MR‐902, MR‐1003, MR‐1101, MR‐1302
Tricloretilè (tricloretè) MR‐301
Clorur de vinil MR‐902, MR‐1003, MR‐1004, MR‐1101, MR‐1302
Clorobenzens
Monoclorobenzè MR‐1702‐02
1,2‐Diclorobenzè MR‐902, MR1004
1,4‐Diclorobenzè MR‐1006‐02
1,2,4‐Triclorobenzè M‐503‐2
MR‐301, MR‐303, MS‐501, MR‐502‐2, MR503‐2, MR‐902, MR‐901‐
SP, MR‐1006‐02, MR‐1302, MR‐1501, MR‐1502, MR‐1604, MR‐
1701, MR‐1702, MR‐1902, MR‐1901‐SP, MR‐1701‐SP, MR‐1702‐
TPHs
SP, MR‐2001, MR‐2002, MR‐2201, MR‐2202, MR‐2301, DC 1101
Mercuri MR‐1604
Comentaris Valors molt propers als LD, Residus

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 68 de 71
Taula C‐2. Aigua subterrània i lixiviats amb volàtils documentats a IDOM que superen criteris
Referència IDOM, 2008b, pàg.432
Tipus de mostra Aigua subterrània (µg/l)
Criteri
Hidrocarburs monobenzènics
Benzè
Etilbenzè MA‐12
BTEX (sum) MA‐09, MA‐10, MA‐12, MA‐13
1,2,4‐Trimetilbenzè MA‐09, MA‐10, MA‐12
Hidrocarburs Aromàtics Policíclics volàtils
Naftalè MA‐12
Hidrocarburs clorats alifàtics
Clorur de vinil
TPHs
Mercuri MA‐POZO VIEJO
Comentaris
Nivells alerta xarxa seguiment ext benzineres (B, BTEX, TPHs), USEPA,
2002, taula 2.b
MA‐09, MA‐10, MA‐12, MA‐13, MA‐17, MA‐18, MA‐21, MA‐POZO
NUEVO
MA‐13, MA‐14, MA‐15
, MA‐16, MA‐21, MA‐POZO NUEVO
MA‐09, MA‐10, MA‐12, MA‐13, MA‐15, MA‐16, MA‐17, MA‐18, MA‐19,
MA‐PZ3, MA‐POZONUEVO, MA‐POZO VIEJO
Toluè i xilè no superen el criteri individualment, però si els BTEX en
conjunt. Les mostres de TPHs i la presencia de compostos individuals
donarien evidencia de presencia de fase lliure lligada a hidrocarburs del
petroli.

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 69 de 71
Taula C‐3. Vapors i gasos en vector aire documentats a IDOM que superen criteris (GC/FID)
Referència IDOM, 2008b, pàg.713, 738, 780 i 818
Sòl‐gas en interior de piezòmetres directes i amb el
Tipus de mostra
mètode buit
Criteri Mateix criteri IDOM
Hidrocarburs monobenzènics
SG1‐8‐III, SG1‐3,5‐I, SG2‐10‐III, SG‐3, SG‐4, SG5‐10‐II,
Benzè
SG5‐10‐III, SG6‐10‐II, SG6‐10‐III, SG‐7, SG‐10
SG1‐3,5‐I, SG2‐10‐III, SG5‐10‐II, SG5‐10‐III, SG6‐10‐III,
Etilbenzè
SG7, SG‐10
SG1‐3,5‐I, SG2‐10‐III, SG5‐10‐II, SG5‐10‐III, SG6‐10‐II,
Toluè
SG6‐10‐III, SG7, SG‐10
SG1‐3,5‐I, SG2‐10‐III, SG‐3, SG5‐10‐II, SG5‐10‐III, SG6‐
Xilens (sum)
10‐II, SG6‐10‐III
1,2,4‐Trimetilbenzè
SG5‐10‐II, SG6‐10‐II
1,3,5‐Trimetilbenzè
SG5‐10‐II, SG6‐10‐II
SG1‐8‐III, SG1‐3,5‐I, SG2‐10‐III, SG‐3, SG‐4,SG5‐10‐
Fraccions TPHs volàtils suposades II, SG5‐10‐III,SG5‐6‐I S, G6‐10‐II, SG6‐10‐III, SG‐7,
aromàtics
SG‐9, SG‐10
Hidrocarburs clorats alifàtics
1,1‐Dicloroetano
Tetracloroetileno
Tricloroetileno
cis1,2‐Dicloroetilè
0Clorur de vinil
SG1‐8‐II
SG6‐10‐II
SG1‐8‐III, SG6‐10‐II
Comentaris Assaig Buit
SG1‐8‐III, SG1‐3,5‐I, SG6‐10‐II, SG6‐10‐III
SG1‐8‐III, SG1‐3,5‐I, SG5‐10‐II, SG5‐10‐III, SG6‐10‐II,
SG6‐10‐III

INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 70 de 71
Taula C‐4. Vapors i gasos en vector aire documentats a IDOM que superen criteris (screening)
Referència IDOM, 2008b
Tipus de mostra Sòl‐gas en interior de piezòmetres directes i amb el mètode buit
Criteri Mateix criteri IDOM
Hidrocarburs monobenzènics
Benzè
Etilbenzè
Toluè
SG2‐10‐III, SG5‐10‐II
Xilens (sum) SG5‐10‐II, SG5‐10‐III
1,2,4‐Trimetilbenzè
Hidrocarburs alifàtics
Pentà
Hexà
SG1‐3,5‐I, SG5‐10‐II, SG5‐10‐III, SG6‐5‐I, SG6‐10‐II
SG2‐10‐III, SG5‐6‐I, SG5‐10‐II, SG6‐5‐I, SG6‐10‐II, SG6‐10‐III
SG5‐10‐II
Methyl‐Cyclopentane SG1‐8‐III
Hidrocarburs clorats alifàtics
Clorur de vinil (Cloretilè)
SG1‐8‐III, SG2‐10‐III, SG5‐10‐III, SG6‐10‐II, SG6‐10‐III
SG1‐8‐III, SG2‐10‐III,
CFCs*
Fluorodichloromethane SG1‐3,5‐I, SG1‐8‐III
Dichlorodifluoromethane SG1‐3,5‐I
Productes oxidats
Isopropyl alcohol SG6‐5‐I, SG6‐10‐II, SG6‐10‐III
1‐Butanol SG6‐10‐II
2‐Methyl‐2‐propanol SG5‐6‐I, SG5‐10‐III
Comentaris
*http://www.epa.gov/ozone/science/ods/classtwo.html
SG1‐3,5‐I, SG1‐8‐III, SG‐3, SG‐4, SG5‐10‐II, SG5‐10‐III, SG6‐5‐I, SG6‐10‐
II, SG6‐10‐III, SG‐10
Taula C‐5. Vapors en sondeigs SG pel mètode dels tubs reactius (IDOM, 2008b)
Sondeig SG1 SG2 SG3 SG4 SG5 SG6 SG7 SG8 SG9 SG10
TPH
Benzè
Toluè
PCE
TCE
CV
Formaldehid
À.Acètic
1-butanol
Hexà

8.4. ANNEX D. Paràmetres per campanya de volàtils
Paràmetre
INFORME FASE 1 – Document de treball
30/03/2012
Pàgina 71 de 71
Límit quantificació
(µg/m 3 )
Benzè 0,6
Etilbenzè 19
Toluè 500
Xilens (sum) 10
1,2,4‐Trimetilbenzè 0,7
1,3,5‐Trimetilbenzè 0,6
Naftalè 0,3
Pentà 50
Hexà 67
Diclorometà (clorur metilè) 59
Triclorometà (cloroform) 0,21
1,1‐Dicloroetà 3
1,2‐Dicloroetà 0,18
Tetracloroetilè 0,81
Tricloroetilè 0,2
cis1,2‐Dicloroetilè 10
Clorur de vinil 1,1
Monoclorobenzè 2
1,2‐Diclorobenzè 20
1,4‐Diclorobenzè 0,4
TPHs alif 5‐8 1800
TPHs alif 8‐16 100
TPHs arom 7‐8 37
TPHs arom 8‐16 20
Disulfur carboni 67
Mercuri 0,03
NH3
SH2
Els valors en negreta es poden mesurar mitjançant un cabal de mostreig entre 80 i 120 ml/min
amb absorbents Carbotrap, Carbopack X Carboxen 569 i un desorbidor tèrmic Perkin Elmer
ATD 400 acoblada a cromatografia de gasos equipada amb sistema de detecció per
espectrometria de masses (TD‐GC‐MS) (Ribes i col., 2007).
10
0,2