Juliol, 2009 - APICAT

no compleixen amb els requisits, i poden
ser de l’Argentina, de la Xina o de qualsevol
lloc. No es fan controls. Els apicultors
volem treure una marca de qualitat de les
mels de Catalunya. És una oportunitat que
no podem deixar perdre, però no veig que
el Departament ofereixi cap garantia ni cap
ajuda. No volem
una “Q” de qualitat,
volem un segell
que identifiqui la
mel produïda a Catalunya.
Si no ens
posem les piles, no
ho farà ningú. No és
una oportunitat, és
un deure; si no, no podrem competir amb
aquests preus baixíssims.
Per què triga tant de realitzar-se
aquest projecte?
Ens hem de posar d’acord les cinc associacions,
tot i que sí que sabem el que volem:
identificar la mel produïda pels apicultors
de Catalunya i que sigui de Catalunya. Evidentment
es marcarien uns paràmetres. En
aquests moments, poder diferenciar una
mel produïda a Catalunya d’una de produïda
en un altre lloc és un pas de gegant. La
nostra competència són les marques blanques;
ara bé, nosaltres podem oferir mel de
romaní, bruc o castanyer que no té ningú.
18
ENTREVISTA
● Jordi Planellas amb els seus ruscos pels voltants de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Volem un segell
que identifiqui la
mel produïda a
Catalunya, no una
“Q” de qualitat,
El consumidor no està educat?
No, primer hauríem d’educar-lo. Aquí parlem
de mel en general, però si anem més al
nord, el consumidor demana un tipus específic
de mel, ja que no totes tenen el mateix
color, sabor o procedència. M’agradaria que
arribés el dia en què als grans supermercats,
com passa a França,
hi hagués la possibilitat
de comprar les
mels que ven directament
l’apicultor, i
no només les marques
blanques com
passa aquí. Seria
molt interessant poder
decidir entre una mel de castanyer o de
taronger.
Quina és la postura del conseller?
Ajudar-nos a aconseguir una marca de mels
de Catalunya. Però quan parlem amb els
tècnics del departament, les coses es compliquen,
perquè hi entra en joc la normativa
europea i l´estatal.
Hi ha entesa entre les diferents associacions?
Em sembla que tenim un bona entesa entre
les cinc associacions. Però també tenim criteris
diferents, pel fet que treballem amb diferents
tips de caixes, i amb diferent volum
de producció. Però sí que hi ha un objec-
tiu comú: que consisteix a valorar les mels
catalanes. Al Perelló poden oferir mel de
taronger, i nosaltres, a Girona, mel de castanyer
o de bruc, que és típica d’aquí. Hem
d’arribar a una entesa perquè tenim molta
varietat de mels.
Quina és la postura d’Apicultors Gironins
Associats?
Primer de tot, que s´identifiqui la mel catalana.
Encara no volem entrar en diferenciacions
del tipus de mel. Evidentment, si un
apicultor diu que és mel de romaní haurà
de complir amb els paràmetres, però sobretot
que la mel sigui catalana. No volem entrar
en el tema de calcular els percentatges
perquè tothom hi pugui entrar. Els bascos
ja fa temps que tenen una marca de qualitat
i ara estan amb el tema de les propietats
antioxidants… han anat avançant. No
crec que sigui tan difícil diferenciar si la mel
és catalana. Més endavant, podrem afinar
més.
El futur del sector passa per aquí?
El 8 de setembre tenim una reunió amb el
conseller Joaquim Llena. Si no tirem totes
les associacions cap endavant en aquest tema,
l’administració no ens ajudarà. Ells no
tenen una línia concreta per a nosaltres,
hem de ser nosaltres mateixos els garants
d’aquesta marca.