Juliol, 2009 - APICAT

Apunts a dos temes
d’actualitat
Esteve
Masseguer
4
Els drets generenobligacions
i
deures.I viceversa.
Un deure obliga
a qui l’imposa una
obligació. Si el nostre
deure per llei és
marcar les arnes, tenim
el dret d’exigir a
l’administració que
persegueixi qui no
les marqui. No tan sols als qui ens té controlats,
si no les mar-
quem, també als molts
que ni tan sols les tenen
legalitzades amb
el registre d’explotació
apícola. El procediment
que duran a terme per
assolir-ho i fer complir
la llei que han aprovat
és quelcom que hem
d’exigir i negociar. Si
no ho fem així, només
als qui tenim les coses
legalitzades ens caurà el pes de la llei. Els
demés continuen de furtius com sempre. És
un debat que està sobre la taula i el conjunt
d’associacions haurem de prendre alguna
posició.
L’objectiu de l’estudi és la defensa dels interessos
dels apicultors, per tal d’esbrinar les
causes múltiples que poden provocar aquest
problema del desabellament a la nostra terra,
ja que les abelles són un bioindicador
de la qualitat del medi. I anant tivant del fil,
m´he trobat que aquest problema és d’abast
mundial: Sudamèrica, USA, Nova Zelanda i
Europa. A Espanya, tinc amics gallecs que
m’han passat molta informació, pel sindicat
AGA i per particulars. Alguns estan molt
afectats per aquest problema, han perdut
fins el 80 % dels ruscs, altres estan molt
poc afectats o gens. També tinc notícies de
Castella i Lleó i de Còrdova.
Parlant amb l’Associació d’Apicultors de
Barcelona, em van dir que aquest problema
també ho estem patint fa temps a casa
nostra i tenen molt pocs ajuts per part de la
Generalitat.
OPINIÓ
Del 15 al 19 de setembre se celebra API-
MONDIA a un lloc tan proper com Montpeller.
No sembla que hi hagi voluntat de fer
viatges col.lectius des de les associacions.
Està clar que els professionals hi arribaran
fàcilment amb un cop de cotxe en pla familiar,
d’empresa o de quatre amics. Però
no s’ha pensat amb la majoria d’apicultors
que conformem les associacions. Un viatge
que des de Catalunya es pot fer amb un sol
dia. Perquè a part dels interessats a assistir
a conferències, la majoria el que vol és una
visita a l’APIEXPO que val 35euros (i la mateixa
entrada la
poden fer servir
diverses persones
per veure novetats
en material
i en invents per
la millora del
maneig). A més,
per al públic en
general, hi ha
una exposició
sobre el món de
l’apicultura. Però
l’oportunitat de veure una Fira de material
apícola mundial es perderà per sempre. Això
no és el més important, perdem la incentivació
a augmentar els apicultors, els dedicats a
l’apicultura, a la promoció dels joves...
La celebració
d´Apimondia a
Montpeller és una
oportunitat que
no podem deixar
escapar
CARTES DELS LECTORS
L’àmbit de l’estudi és local i també estatal.
Vull representar l’evolució del descens dels
ruscs, si s’han produït, a la nostra terra als
últims anys, per començar, i publicar aquesta
informació en un article de la revista El
Corriol, de CCOO de Catalunya, però que
també serà distribuït per les seus de l’Estat.
Vull publicar aquestes dades als webs de
Biodiversidadvirtual.com. I també vull distribuir
la informació a l’organització ecologista
Les Agulles – Ecologistes en Acció, a la
què pertanyo.
Com deia, tivant del fil, m’ha sorprès que
aquest problema tan important a tot arreu,
no se li pari atenció, em trobo que hi ha
molt desinterès, per part de tothom.
Quina opinió en teniu?
Moltes gràcies per la vostra atenció i quedo
a l’espera de les vostres notícies.
Lluís Torrente García
Celebració
d'Apimondia a
Montpeller
Del 15 al 20 de setembre de 2009,
els apicultors tenim una cita amb
Apimondia a Montpeller, al sud
de França, per a la 41a. trobada d'aquest
famós congrés internacional, amb espais
d'animació i demostració dins de l'expo.
Apicultors, tècnics, científics, proveïdors,
mitjans de comunicació... participaran activament
a aquesta trobada que és una ocasió
única per a intercanvis entre els agents
relacionats al nostre sector.
El lema d'aquest congrés és "l'abella centinella
del medi ambient", un tema que
s'imposa en un moment en que l'abella
s'enfronta a un tipus de mortalitat rècord.
Més de 200 científics es trobaran per tal de
posar en comú les seves experiències i oferir
els resultats de les seves investigacions.
Resposta:
En primer lloc, gràcies per fer-nos arribar la
vostra opinió. Només ens cal dir que a les
pàgines de l´Eixam, el tema del desabellament
ha estat i és tractat abastament com
ho indiquen:
Eixam núm. 10 (Juliol 2007): A FONS: Mortalitat
d´abelles; entrevista a Mariano Higes
Eixam núm. 11 (Novembre 2007): INFOR-
ME: Qüestionada la relació entre la Síndrome
de desabellament dels ruscos i Nosema
ceranae (Antonio Gómez Pajuelo)
Eixam núm. 12 (Gener 2008): INFORME:
On són les abelles? (Esteve Miràngels)
Eixam núm. 16 (Març 2009): INFORME:
Síndrome de desabellament dels ruscos (I)
(Antonio Gómez Pajuelo)
Eixam núm. 17 (Juliol 2009): INFORME: Síndrome
de desabellament dels ruscos (iII)
(Antonio Gómez Pajuelo)