EXÈRCIT - MOC - Barcelona - Pangea

20
aporta algunes reflexions ipot obrir un debat sobre la nostra
experiència en anys recents. És molt útil saber que els
grups pacifistes de l'antiga lugoslàvia han considerat valu
osa la seva cooperació amb els grups de fora, però també
- encara
que no és tan relaxant -
crítiques.
escoltar
les seves
Observem tres veritats centrals en la carta oberta de
Salzburg:
1.Que ningú no hauria d'enganyar-se amb respostes ràpi
des i fàcils, ni mitjançant l'acció noviolenta ni mitjançant
l'escalada militar. Sí, hi ha hagut moltes fàcils declaraci
ons per part dels grups pacifistes occidentals. Però no
només els grups pacifistes occidentals han patit enganys.
En particular, els qui han demanat una intervenció militar
han infravalorat sovint els riscos que això implicava, la
dificultat de controlar i limitar la intervenció militar. A més,
els enganys no són només sobre respostes ràpides i
fàcils, sinó també sobre les grans i centrals. Assenyaleu
la necessitat d'uns mitjans de comunicació independents.
Hi som d'acord, i subratllem la necessitat de treballar amb
els mitjans de comunicació que ja existeixen i que tenen
alguna credibilitat localment en lloc de fer projectes
extravagants d'emissores centralitzades com Droit de
Parole (Ràdio Barco).
2.Que la principal contribució que pot aportar l'acció
noviolenta en aquest punt és el compromís en la preven
ció, com a Kosovo o Macedònia (i nosaltres hi afegiríem
Sandzak), o com un antídot contra l'enverinada mentali
tat bel•icista dels governs de l'antiga lugoslàvia i Croàcia.
També aquest és el moment en què cal preparar progra
mes d'acció per a restablir la col.lectivitat i reconstruir la
vida social a Bbsnia-Herzegovina, utilitzant l'experiència
en el treball per a la reconstrucció i la reconciliació en
altres regions postbèl.liques. La recuperació social ne
cessita d'una recerca i d'un relat de la veritat sobre els
crims d'aquesta guerra en clau no propagandista i allu
nyada de la manipulació nacionalista sobre temes com la
violació que incrementen la psicosi bel•lica. També hi
haurà una necessitat continuada de protegir els drets
humans d'aquells que retornin i dels que han estat
enemics anteriorment. En la nostra opinió, una prioritat
per als grups pacifistes occidentals hauria de ser fer
campanyes per aconseguir dels propis governs garanties
econòmiques per programes en el futur de Bosnia
Herzegovina que animarien l'esperança en la vida quoti
diana: programes que estiguin basats en un nivell local,
que aprofitin els talents locals de la gent de la regió, que
incloguin els refugiats i que estiguin desenvolupats prin
cipalment per organitzacions no-governamentals.
3.Que els grups fora de l'àrea han de comportar-se com a
companys dels de dins, seguint les indicacions dels que
són en el context, consultant-los detalladament i acura
dament quan proposem iniciatives. Això ha de voler dir
que grups de dins i fora de l'àrea comprenen i respecten
la situació i els antecedents històrics de cada un.
Sí, s'han comès errors. Els pitjors errors són d'actitud: per
exemple quan un grup de fora promet el que no pot realitzar,
o quan anteposa la seva pròpia agenda política o la seva
relació amb la pròpia base i els seus mecenes a les
necessitats dels grups de l'antiga lugoslàvia. Les consultes
amb els grups locals han estat sovint parcials.
En el pitjor dels casos, han estat, senzillament, un instru
ment: en particular, pensem en aquestes organitzacions de
fora -
no
només grups pacifistes -
que
tendeixen a ignorar
als grups locals que fan preguntes difícils; en lloc de pensar
detingudament sobre les preguntes, simplement han cercat
un altre grup local per utilitzar-lo.
És vital per als grups de fora ser clars sobre el que podem
oferir i el que no, i el que no podem no és només un tema
de recursos, sinó de política.
Un gran problema en la relació entre grups antiguerra dins
i fora de l'antiga lugoslàvia ha estat la qüestió de la
intervenció militar a Bàsnia-Herzegovina. El propòsit d'aques
ta carta no és debatre la intervenció militar, sinó clarificar la
nostra relació de treball.
Hi ha una frase alarmant en la vostra declaració quan
suggeriu que es defensi l'estat de Bosnia-Herzegovina
"amb tots els mitjans possibles". Això es podria entendre
que significa "guerra sense límit": en el pitjor dels casos, un
atac nuclear sobre Belgrad; de forma més probable, el
llenguatge asèptic datacs aeris selectius" que emmasca
ren una realitat de civils i nens massacrats, com a Bagdad.
Suposem que no és això el que voleu dir. Potser la nostra
reacció a aquesta frase mostra una diferència de sensibili
tat.
Molts de nosaltres venim de països els exèrcits dels quals
han participat en guerres criminals o han comès crims de
guerra, les indústries dels quals s'han beneficiat d'un co
merç de morts, i els governs dels quals es preocupen dels
drets humans només quan tenen un altre interès. "En el
nostre nom, no" va ser un eslògan que vam utilitzar durant
la Guerra del Golf serem responsables de les nostres
pròpies accions, però no donarem legitimitat als seus
impostos bel•lics, als seus arsenals de 1-,1estrucció massiva
i a les seves aliances militars.
Així que, fins i tot ara, fins i tot sobre Bàsnia-Herzegovina,
no podem dir endavant a operacions militars de governs
que han obviat desenvolupar qualsevol mesura respecte a
les massives violacions de drets humans que tenen lloc a
l'antiga lugoslàvia (i en molts països d'altres continents).
Els governs del món i les Nacions Unides han mostrat de
on