EXÈRCIT - MOC - Barcelona - Pangea

d'operacions, que els EUA i altres po
tències militars manipulin tot el procés,
o que els embargaments no funcio
nin9. No aniria malament una reflexió
seriosa al respecte.
L'alternativa que per als polítics po
gués constituk l'Euroexèrcit es troba
molt verda encara. Aquest tema va ser
exposat pel tinent general Willmann.
Una exposició molt completa i tecno
cràtica -el noi era una alemany dels de
llibre- en la qual es va definir
l'Euroexèrcit com el «pilar europeu de
l'OTAN» -per si algú en tenia dubtes-,
es va parlar molt de la «identitat euro
pea de defensa» i es va donar impor
tància en aquest sentit a gestos sim
bòlics com la participació d'unitats bel
gues, alemanyes i espanyoles a la
desfilada del 14 de juliol a Paris, « un
senyal d'avançament cap a la unió
d'EUrOpa».
La primera intervenció des del públic -
d'un comandament militar- va apuntar
ja una contradicció bàsica en aquest
assumpte: la falta de política exterior
comú dels estats de la Unió Europea,
quelcom que també ha quedat
especialment clar en les guerres de
l'antiga lugoslèvia. Els militars que van
intervenir en el debat coincidien en el
seu escepticisme en aquest assumpte
perquè, realment, a falta de política
exterior comú, no té sentit cap sistema
militar europeu -a destacar en aques
tes contradiccions l'oposició britànica,
partidària de mantenir el liderat militar
dels EUA a Europa-.
Un altre tema realment important en el
marc de les relacions europees és la
indústria d'armament, i també en
aquest assumpte va quedar clar que
cada estat europeu es busca la vida
pel seu compte, barallant-se entre ells
per agafar posicions en el mercat in
ternacional d'armament i vendre els
seus projectes multimilionaris.
Si en els temes realment importants,
com la política exterior i el mercat
d'armaments, els estats de la Unió
Europea no aconsegueixen cap uni
tat, no té l'aire de ser realitat l'anome
nada «política comú de defensa euro
pea». Això era reconegut implícita
ment pel tinent general Willmann quan
destacava la importància simbòlica del
seu Euroexèrcit, com a referent militar
per la construcció d'una consciència i
identitat europees. Com en tots els
estats contemporanis, es recorre a la
referència militar en el procés de cons
trucció de l'Estat europeu, en aquest
cas no tant per l'ordre intern sinó per
generar una consciència col•ectiva i
aglutinar a la gent al voltant del mono
poli de la violència. Essent Espanya un
dels estats pioners en l'Euroexèrcit -
conjuntament amb Bèlgica, Alemanya
i França-, aquest es converteix en una
altra via més per trobar la legitimitat
militar perduda.
Per cert, la construcció de la teòrica
política de defensa comú europea ins
trumentada en l'acord de Maastricht
està sent decidia per polítics i militars
segons les paraules dels ponents, la
societat, la gent, no té res a dir sobre
això. Crida l'atenció la integració que
fan, en el que anomenen seguretat, de
les forces militars, policíac i diplomàti
ques com si fossin un tot dins i fora del
propi país.
1. Al proper MOCADOR publicarem el quart
bloc: "La postura del Governdavant la insub
missió i la crisi del sistema de reclutament
militar forçós" i un darrer capftol sobre con
tactes ivaloracions.
2. Julièn García Vargas. Ministrede Defensa
espanyol: «Aquestes transformacions han
afectat al conceptemateix de defensa, molt
lligat al purament militar. El concepte de
Seguretat Nacional podria ser avui definit
com el conjunt de mesures preventives de
dissuasió, defensa, control d'armaments i
distensió que adopta un govern amb la fina
fitatdegarantirels interessosnacionals front
a qualsevol crisi, inestabilitat, riscpotencial,
amenaça o agressió. Ens trobem, per tant,
davant un concepte més ampli que el de
DefensaNacional, identificatfradicionalment
amb l'espai territorialde sobirania.»
3. Ramón Ferrndez Sequeiros. Ex-cap de
Estat Major de lExòrcit de l'Aire: «Aquells
països que a més de tenir un sistema de
defensa individual es troben integrats en
sistemes de defensaintegrats, entre els que
afortunadamentes troba Espanya, frueixen
de la garantia que els proporciona la seva
associació o pertinença a l'OTAN. Per
aquests països no cal esperarcap mena de
riscd'agressióal'horitzódel segleXXI. Sical
esperar, perd, que es generin situacions de
crisi per l'Aliança com a conseqüència de
l'aparició de conflictes de baixa intensitat a
l'entom. (..) L'escenari del segle XXI es
trobarà molt Iluny de ser pacífic, perd les
seves manifestacions de guerra seran molt
diferents de les que hi ha hagut fins ara.
Primer, la probabilitat d'un conflicte armat
generalitzat del tipus de la segona guerra
mundialés mínima. En totcas són factors de
risc que s'haurien de vigilar amb cura: un
canviradical en la posturaactual de Rússia,
l'eventual vocació de granpotència de Xina
i la proliferació dels medis de destrucció
massiva. Segon, la probabilitat de guerres
convencionalso de baixa intensitat al tercer
món és màxima.»
4. Ricardo Díez Hochleitner. President del
Club de Roma: «Soguoixel mercat de mart
(tràfic d'armes), activlssim, amb interessos
de tot tipus. I cerc, com espanyol,que també
hi tenim una part, perdper descomptat que
els EUA, França, l'ex-Unió Soviètica,
Txecoslovàquia, Suïssa fins i tot, molt paci
fistes perd alcapdavall procuren pelnegoci.
On es troba la urgent necessitat d'aquest
control d'aquestamatèria?»
Jaimede Ojeda. Ambaixador d'Espanya als
EUA iex-ambaixador a l'OTAN: Elrearma
mentquehi ha al món és quelcom impressi
onant. Indonèsia ha comprat tota la marina
d'Alemanya Oriental, Tailàndia està constru
intelseuportaavionsamb Espanya, l'Indiaté
previst tenir quatre portaavions, Taiwan ha
comprat més de 400 avions quan nosaltres
tot just en tenim un centenar. És impressio
nant el rearmamentdel món. La Guerra del
Golf ha costat més de 25.000 milions de
dòlars:pràcticament mil milions de dòlars al
dia. (..) Els EUA i Europa no es poden
permetre una guerra cada tres anys, farien
fallida. Un dia deguerra, deuanys de deute. »
Diego Arria. Ambaixador de Veneçuela ifins
fa poc membre del Consell de Seguretat de
les Nacions Unides: ‘‹ El Secretari General
de les Nacions Unides deia en el seu docu
ment d'«Agendaperla Pau» que la despesa
mundial dedefensa era de prop d'un trilió de
dòlars (mil bilions per nosaltres), ho calcula
va en2milions de dòlars per minut Amb una
quarta part d'aquesta quantitat es podrien
sufragarles necessitats mínimes, inclósaca
bar amb la fam, la desnutrició, eliminar el
deute mundial, donarhabitatgea totel món...
Igualmentamb la salut, estabilitzar la pobla
ció, acabaramb la desertització, etc. »
5 Angel Liberal Lucini. Almirall i ex-cap de
Estat Major de Defensa: Per tot plegat es
convencerà de la necessitat de tenir unes
indústries de defensa nacionals capacesde
proveïrles FAR. Totiaixl, aquestesindústri
es són molt poc populars perquè si amb els
programes del Ministeri de Defensa non'hi
ha prou per assegurar la seva rendibilitat,
s'ha de recórrer a l'exportació amb totes les
fimitacions i condicionants que siguin, perd
és la forma que tenen per sobreviure. (..) Si
s'exporta moltla gentes queixa deque s'està
exportant destruccióimort; sino s'exporta,el
mercat ila producció s'enfonsen. »
Julién García Vargas: A Espanyahem gas
tatmoltpoc endefensa el fetde participaren
la seguretat compartida ens obliga a incre
mentarles nostres despesessi volem dotar
nos d'unes FAR equiparables a les dels
nostres aliafs. (...)En els propers anys caldrà
anar cap a equilibrar amb ells les nostres
capacitats, d'acordambles noves responsa
bilitats que hem assumit. Toti així, no serà
fàcil en una època enla qual serà necessari
disminuir el dèficit fiscal espanyol. Caldrà
encaminar-se amb prudènciaa12% de des
peses militars sobreel PIB, tenint en compte
les demésprioritats pressupostàries. »
6. Diego Arria: Vostèsno esbusquinproble
mes els caps de setmana ni més tard de les
cinc dela tarda perquè sicridena les Nacions
Unides notrobaran ningú.» Un delsproble
mes que té les Nacions Unides és la falta
d'intelligència prèvia per a poder actuar al
teatred'operacions. És diflcilprendredecisi
ons inicials perquè nohi ha informacióprèvia
al conflicte.» « Es segueixen manipulantles
crisis al Consell de Seguretat mitjançant el
control de la informació: les països grans no
donen informacióal Consell de Seguretat.Hi
ha gent d'Europa, que fins i tot està més
inforrnadaquemoltsmembresdelConsellde
Seguretat. Una manera d'orientarles decisi
ons ha estatpelracionament de la informa
ció.» «Nohiha tropes de les Nacions Unides
a Bdsnia. Les tropes són d'Anglaterra, de