EXÈRCIT - MOC - Barcelona - Pangea

Les illes Mand, desmilitaritzades des del 1856, s'han convertit en una pata
ta calenta a Finlàndia, on els polítics nacionalistes i els generals estan
augmentant la pressió sobre aquesta regió bàltica autònoma de parla sue
ca. En CHRISTIAN WITTING ens n'explica l'entrellat.
Una "zona de pau"al
Bàltic sota atac.
CHRISTIAN WITTING
Peace News
El recent debat al voltant de les illes ha
tingut tres aspectes principals. El pri
mer té a veure amb l'estatus de les illes
Aland com a àrea desmilitaritzada i
neutral. El segon té a veure amb les
negociacions finlandeses per a l'entra
da a la Unió Europea. I eltercer punt és
la mateixa autonomia de les IllesAland.
No hauríem de subestimar la bona
voluntat general que es respira envers
els militarsa Finlàndiades delcollapse
de la Unió Soviètica, mésaviat arrelada
en la història que no en els fets actuals.
Ara, de cop i volta, els veterans de la
Segona Guerra Mundial que van lluitar
contra els russos ja no són mal vistos.
Ben al contrari, el president -ell mateix
un veterà- invita els veterans al Castell
al ball de gala anual, i també se'ls veu
a la televisió parlant de manera oberta
sobre les seves experiencies de la
guerra. D'aquesta forma el debat pot
ser interpretat com a una reacció dels
militars contra el llarg període de
submissió militar i política a la Unió
Soviètica.
Els habitants de les Aland, pel seu
costat, no pateixen aquestes cicatrius
emocionals, ja que la desmilitarització
els va estalviar d'involucrar-se de ma
nera directe en la guPrra; un fet molt
apreciat pels habitants.
N'hi ha que en aquest debat hi veuen
més aviat una discussió sobre el futur
de Finlàndia, on els militars, amb un
pensament basat en les fortificacions,
representen la caduca "mentalitat de
la frontera", mentre que les Aland,
amb una perspectiva més oberta i
descentralitzada, representen el futur.
Un senyal d'alerta per als militars
A més de la prohibició de fortificacions
i de presència de forces militars, la
desmilitarització de les Aland compor
ta el fet que tothom que té la ciutadania
regional de les Aland estigui exempt
de fer el servei militar. Naturalment, tot
el concepte de desmilitarització repre
senta un senyal d'alerta per als militars
finlandesos, els quals, d'acord amb ia
convenció que va donar la sobirania a
Finlàndia, han de defensar les illes
Aland. Els militars i els seus partidaris
argumenten que el col.lapse de la Unió
Soviètica i la retirada russa dels països
del Bàltic ha portat a una recolocació
del punt focal estratègic des de la part
sud cap a la part nord del Bàltic, fent
créixer la vulnerabilitat de les Aland.
Volen reexaminar la convenció de
1921, ja que limita la possibilitat de
preparar una defensa militar de les
illes. Sembla ser que creuen que fu
turs canvis de política a Rússia podri
en provocar un conflicte armat en
aquesta tensa regió bàltica. Si fos
aquest el cas, la integritat de les des
militaritzades Aland seria difícil de de
fensar per la força de les armes, so
bretot ara que les principals bases
navals russes estan situades en les
parts interiors del Golf de Finlàndia.
Una mirada més atenta a la situació,
però, ens demostra que aquests argu
ments són, com a mínim, irrellevants.
La desmilitarització de les Aland és
una qüestió internacional que Finlàndia
no pot canviar per si sola, encara que
els partidaris dels militars diguin que el
tema no ha de ser tabú i els militars
mateixos intentinfer que els Alandesos
participin en discussions sobre com,
no si, les Aland han de construïr una
defensa militar. Aquesta actitud deixa
de prendre en consideració les pedres
angulars de la identitat de les Illes
Aland: rautonornia i la desmilitaritza
ció, així com la posició de les Aland
com a part de Finlàndia, que les illes
han arribat a considerar la seva pàtria.
I la quarta pedra angular, que cada
cop és més important, és que els
àlandesos van prenent consciència
que les Aland són un exemple modèlic
de solució d'un conflicte de minories i
un conflicte bel.lic amb mitjans pací