apunts 15 - IES Guillem Cifre de Colonya

22
6
RISCOS I IMPLICACIONS ÈTIQUES DE
LA ENGINYERIA GENÈTICA
Davant els avanços de l’enginyeria genètica el 1974, onze biòlegs van demanar l'establiment de
normes per regular els possibles perills dels treballs amb ADN recombinant i van demanar una moratòria
respecte d'experiments amb gens productors de càncer o substàncies tòxiques. El 1976 es van
establir les normes per a aquest tipus d'experiments.
En una primera etapa, les qüestions sobre enginyeria genètica es van centrar en la qualitat, la
seguretat i l'eficàcia dels productes.
En una segona etapa, la discussió ha versat sobre qüestions ètiques i la relació amb els processos
legislatius. Per donar resposta a aquestes qüestions s'han creat diverses organitzacions, entre les
quals destaca el Comitè Internacional de Bioètica de la Unesco, constituït per uns cinquanta científics
d'uns 35 països, fundat per l'espanyol F. Mayor Zaragoza el 1993.
L'objectiu d'aquests comitès de bioètica és evitar aspectes del progrés que atemptin contra la dignitat
humana, que ciència no sigui identificada com a parcialment sospitosa, i que les seves possibilitats
no generin perillositat per falta de definicions ètiques. Els criteris bàsics establerts són:
Límits per motius ecològics i de sanitat. Es considera que hi ha d'haver controls molt
estrictes en la producció d'organismes transgènics quan aquests puguin causar desastres
ecològics, com ara l ' extinció d'espècies naturals a causa de l ' increment de la competitivitat,
causar malalties en l'espècie humana (per exemple, infeccions degudes als nous virus o
nous bacteris) o causar contaminacions, sobretot de les aigües, a causa dels nous processos
metabòlics indesitjables.
Límits per motius ètics i morals. Es considera que moltes aplicacions que són totalment lícites
en espècies animals i vegetals no ho són en l ' espècie humana a causa de la dignitat de
la persona. L'ús d'enginyeria genètica amb la intenció de guarir una malaltia humana (teràpia
gènica) és moralment desitjable, sempre que es respecti la integritat de l'individu i no
l'exposi a riscos desproporcionats. En el cas dels embrions, cal el consentiment dels pares.
Com que la intenció curativa de l'individu no és aplicable a les cèl . lules reproductores (no
són individus), no es considera èticament correcta l'aplicació d'aquestes tècniques als
gàmetes humans. També es prohibeix treballar amb embrions humans amb finalitats de simple
experimentació.
Límits per motius socials. Es considera que hi ha d'haver límits legals, basats en el dret a
la intimitat, que impedeixin l'exigència d'un sondeig gènic per accedir a un lloc de treball, a
una plaça ' en un centre educatiu, a una assistència sanitària, a la firma d ' una pòlissa
d ' assegurances, etc.
Límits per motius polítics. Es considera que les aplicacions de l'enginyeria genètica en la
producció vegetal i animal han d'afavorir a tots els humans i no tan sols els grups que
dominen aquestes tècniques. Hi podria haver perjudicis econòmics greus si, amb
l ' establiment de patents d'organismes transgènics, s'augmentessin les diferències entre els
països pobres i els països rics.
Hi ha controvèrsia entre els científics sobre la licitud de patentar les seqüències del genoma
humà que es vagin descobrint. Uns consideren que no s'haurien de patentar mai, sinó posar-les
al servei de tots els països. D ' altres diuen que és lògic que els laboratoris vulguin recuperar les
inversions fetes, tal com passa en la indústria farmacèutica, ja que si aquesta investigació la
paguessin els governs, comportaria un augment dels impostos que no semblen disposats a assumir;
i que si no es permet obtenir beneficis, és possible que no es comuniquin els avanços per
por que es prohibeixi patentar-los.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova