apunts 15 - IES Guillem Cifre de Colonya

Aquests reactius es mesclen en un tub d’assaig que s’introdueix en
un aparell anomenat termociclador, que fa cicles de tres etapes:
4
1. Desnaturalització, en que s’eleva la temperatura a 90-
100º C per separar les cadenes del fragment d’ADN que
es vol amplificar.
2. Hibridació (o alineament), a una temperatura d’uns 50º C,
que permet la hibridació dels encebadors amb les
seqüències complementàries en cada una de les cadenes
d’ADN.
3. Elongació (o extensió) , a uns 70º C, de temperatura a la
qual l’ADN polimerasa és activa i sintetitza les cadenes
noves d’ADN.
Aplicacions de la PCR
- Seqüenciació: Generació de suficient ADN.
- Estudis d’expressió: Es pot utilitzar per a estudi d’ARNm. Serveix per conèixer quan s’expressen gens
tumorals o vírics i, en conseqüència, si es efectiva, o no, una teràpia
- Biologia evolutiva: Degut a que pot ampliar molt petites quantitats d’ADN permet analitzar teixits
d’espècies extingides (mamut, humans primitius...) i construir arbres filogenètics. L’ADN mitocondrial ha
estat emprats per a molt estudis evolutius
- Mapes de cromosomes. Ha permès poder realitzar el mapa del genoma humà.
- Diagnòstic: És el de major impacte. Tècnica ideal per a diagnòstic prenatal i d’enfermetats hereditàries
(amniocentesi etc)
- Medicina forense i proves de paternitat: Ha permès determinar la identitat d’una persona
desconeguda a partir d’un cabell, gota e sang, etc.
Inserció de gens. Ús de vectors
Per a la inserció de gens cal la utilització de vectors, entre els quals els més utilitzats són:
El plasmidi bacterià
Un plamidi és un petit ADN circular de doble hèlix del qual hi
pot haver uns quants exemplars (de 20 à 50) en un mateix
bacteri. Són com minicromosomes que es dupliquen
autònomament.
Si gràcies a la lisi dels bacteris queden lliures al medi, poden penetrar dins d'altres bacteris, procés
anomenat transformació, especialment si les membranes es fan permeables a l'ADN per l'addició
de clorur càlcic. Els bacteris receptors adquireixen així les propietats dels gens que hi ha al
plasmidi.
Per saber quins bacteris han sofert aquesta transformació, s'afegeixen, a més d ' aquest ADN, gens
que codifiquen proteïnes degradadores d'antibiòtics als plasmidis que s ' utilitzen com a vectors d ' un
ADN passatger. Aquesta circumstància després permet seleccionar els bacteris que han integrat el
plasmidi, ja que són les úniques que sobreviuen en un medi amb antibiòtics.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova