tropa de corsaris el club de la cistella - Grup Enciclopèdia Catalana

EL CLUB DE LA CISTELLA – LECTURA 1
L’Iker va tornar del psicòleg indignat. Els pares, aconsellats per la
tutora i la psicòloga de l’escola, van decidir dur el seu fill a un
especialista. L’Iker no hi volia anar, és clar. Insistia que no li passava
res.
La primera visita amb l’especialista ens la va explicar l’endemà a
l’hora d’esbarjo, menjant un entrepà de mortadel·la sota la cistella. A
la Pajarica li devia interessar el tema, perquè aquell dia es va acostar
més del compte per parar l’orella.
—Aquell home gras em va demanar cada quan tenia visions i si
coincidien amb dies que em feia mal el ventre.
Tom.
—I què hi té a veure una cosa amb l’altra? —va preguntar en
—No ho sé. És el que jo li vaig preguntar. També va voler saber si
se m’havia mort algú quan jo era petit. Li vaig dir que s’havia mort el
gos, l’Snoopy. Després vam parlar de la mort de l’Snoopy i va voler
saber si havia estat una mort traumàtica. Jo li vaig dir que no gaire,
que l’havia esclafat un cotxe.
—Això es força traumàtic...
—Però jo no ho vaig veure. M’ho van explicar els pares.
—Hi has d’anar més dies?
—Cada setmana. Diu que al final em curaré i ja no tindré més
visions.
La Pajarica em va esperar a la sortida del col·le aquell migdia per
preguntar-me, tota intrigada, què era allò de les visions de l’Iker.
Quan li vaig explicar que veia morts en vida, ella va encongir les
espatlles sense mostrar cap sorpresa. Em va explicar que la seva àvia
també veia morts i convivia amb els esperits.
Aquella tarda, quan vaig veure l’Iker, li vaig dir que hi havia una
persona que estava en la mateixa situació que ell, i que potser fóra
bo que poguessin parlar plegats sobre el tema.