tropa de corsaris el club de la cistella - Grup Enciclopèdia Catalana

EL CLUB DE LA CISTELLA – LECTURA 3
Aquell matí, abans d’entrar a classe, se’m van acostar les bledes
de segon, la Lourdes i l’Assump.
—Martina! Demà passat celebrem l’aniversari de l’Assump i fem
una festa. Volem que vinguis. Hem convidat totes les nenes poca-
penes de l’escola. Serà una festa molt divertida i hem organitzat un
munt de jocs. Podràs fer noves amigues!
—Demà passat no puc.
—Demà passat sí que pots, Martina! Has de ser més positiva i
estar oberta a conèixer nova gent. No et pots quedar tancada en el
teu món. Té, aquí tens la targeta que hem preparat. Ens trobarem
totes a la sortida de l’escola, a dos quarts de sis, i farem una gimcana
per arribar a casa. No et sembla una bona idea? Descobrir l’adreça ja
serà com un joc? No ho trobes fantàstic?
El timbre ja havia sonat i havíem d’entrar a classe. Més tard ja
m’inventaria una excusa per no haver d’anar a aquella maleïda festa
dels jocs idiotes.
Quan es va acabar la darrera classe del matí, la professora Mocho
em va dir que volia parlar amb mi.
—Mira, Martina, ja sé que ara ets alumna d’ESO, però et volia
demanar si no et faria res tornar a fer de Verge Maria en el pessebre
vivent dels nens de primària. Els darrers dos anys ho vas fer molt bé i
entre les nenes de sisè no en trobo cap que doni el tipus per fer de
Mare de Déu.
—Però, és que... Un altre cop fer el pessebre? No, no! Tothom es
riurà de mi! Ni boja!
—Ja sé que t’has fet gran i que probablement et fa una mica de
vergonya. Però pensa que només seran un parell d’hores, i que ho
farem al pati de dalt i ningú dels grans no et veurà.
—Tothom ho sabrà, senyoreta. Jo no...