tropa de corsaris el club de la cistella - Grup Enciclopèdia Catalana

EL CLUB DE LA CISTELLA – LECTURA 2
Vam quedar que aquella tarda podíem anar a visitar l’àvia de la
Pajarica a casa seva. Si la Pajarica parlava poc, l’abuela parlava pels
colzes.
—¡Mira, los gemelitos! ¡Qué monos! ¡Qué igualitos!¡Y ésta debe
ser la niña de los aviones! ¡Qué ricura! ¡Parece que camine con alas,
como un avioncito o un angelito! ¡Y ése debe ser el calladito, el que
siempre anda de mal humor! ¡Pobrecito, con lo mono que es! ¡Y ése
debe ser el sucito, uy, que mal huele!
L’àvia Paquita va voler endur-se l’Iker a la cambra de les bruixes.
Ell va dir que no calia anar allà, que podien parlar tranquil·lament al
menjador.
—No, mi hijito, los espíritus necesitan su espacio y su lugar de
respeto. A mí se me aparecen nomás en la habitación de las brujas, y
allí es donde debo llevarte.
l’Iker.
—Jo no vull anar-hi! Aquesta dona em fa por! —va xiuxiuejar
Finalment, una comissió va acompanyar l’Iker. L’habitació de les
bruixes era, en realitat, l’habitació de l’àvia.
—Dame las manos, mi hijito.
L’endemà, a l’hora de llengua, l’Iker es va trobar malament.
—Senyoreta, puc anar a vomitar?
La professora el va renyar i li va dir que no volia més problemes amb
les visions.
—No és una visió, senyoreta.
La professora va preguntar si el malestar es devia a alguna cosa
que havia menjat.
—Deu ser alguna cosa que porto dins —va dir ell capbaix i a punt
de plorar.
Després de dinar, l’Iker no va tornar a l’escola i nosaltres ens vam
sentir culpables per haver insistit a parlar amb l’àvia Paquita. Quan