Pou sense fons. Llibre del professorat - Baula

3 La tarda d’en Gerard
Fitxa del llibre:
Títol: La tarda d’en Gerard
Autor: Jaume Cela
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 73
Pàg.: 104
ISBN: 978-84-479-1972-7
Dictat:
Gerard
Vint piscines sense parar. Després reposo una estona i en faig
una dotzena més. M’agrada sentir el soroll del cos dins l’aigua,
aquella mena de barboteig quan trec el cap per respirar. I
m’agrada sortir de la piscina fent un saltironet elegant tipus
Tarzan sense la Xita, d’un Tarzan que vol impressionar la Jane.
Les Janes, perquè les meves Janes són unes quantes noies de
l’institut amb qui coincideixo. Em saluden i m’adono perfectament
que em miren. Després es diuen secretets a cau d’orella
acompanyats de rialletes de conill. Es deuen dir coses com
aquestes: «No està gota malament», diu la primera. La segona
la corregeix: «Està boníssim!» I la tercera matisa: «com un gelat
de llet merengada i cafè». I la primera, que no vol quedar curta
d’elogis, conclou: «Jo el lleparia.» Després continuen pujant de
to: «Qui fos una gota d’aigua per anar relliscant pel seu cos i
aturar-se…» (...)
Les tres noies
«Vinga, que si tot el que hem de contemplar és aquest bacallanet
ja podem plegar.» «No siguis tan dura, que no està pas tan malament.»
«Però si se li veuen totes les costelles. Si té menys carn
que un telegrama.» «Que un missatge de mòbil.» «I amb aquests
saltironets que fa quan surt de l’aigua es fumerà una trompada
que ni el combregar hi serà a temps.» «Ai, nena, quina manera
tan estranya que tens de parlar. Jo el trobo…, ai no sé com
definir-te el que sento.» «Doncs malament rai, si no trobes les
paraules. Jo t’hi ajudaré: millor que ell, deu mil.» «En Pau, per
exemple.» «O en Sergi.» «O l’Osvaldo.» «O en Jonathan.» «O en Nil.»
«Quin Nil?» «El cosí de la Sònia.» «Quin cosí?» «Nena, sembles
ruca, aquell noi que ens va presentar a la festa del seu aniversari
i que parla amb la zeta.» «Ara hi caic, però no era res de l’altre
món.» «Ningú no diu que sigui res de l’altre món, només que està
més bo que aquest sardineta d’en Gerard.» «No has dit que era un
bacallanet?» «Tant se val sardineta com bacallanet!» «Doncs a mi
m’agrada el culet que té, se’l veu fort, rodonet…» «Ai, nena, tu
tens pa a l’ull. El forn sencer, hi tens!»
4 Prop del llac
Fitxa del llibre:
Títol: Prop del llac
Autor: Sebastià Sorribes
Editorial: Baula
Núm. i col·lecció: La llum del far, 63
Pàg.: 189
ISBN: 978-84-479-1633-7
Dictat:
I ara, què?
Quan en Francesc, a l’hora de dinar, va comentar a la seva tia que
aquella tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, la dona va
moure el cap preocupada i va dir:
—Ja són ganes de complicar-se la vida. A què treu cap, remenar
allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat,
passat. No t’hi encaparris més.
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el
que em va explicar la meva mare: que en Marcel de Cal Bitlles
havia estat qui havia denunciat al pare. En venir a Bedó per uns
dies em vaig fer el ferm propòsit de parlar amb el senyor Marcel.
Com ell mateix m’ha fet evident, era una espina que portava
clavada des de feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser
el denunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans del seu
assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré la
confirmació del que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal
Frederic Pinós em donarà alguna pista per esbrinar qui va
denunciar-lo.
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir la dona.
Però el seu nebot la va tallar:
—Tieta, que no ho entens? El meu pare va morir assassinat! I jo
vull saber qui en va tenir la culpa. Encara que jo mateix no m’ho
volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny de Bedó he
estat obsessionat per la mort del meu pare. No em vull venjar,
creu-me, tieta. Després de tants anys, té poc sentit la venjança,
però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat
del meu pare. A més…
19