Butlletí de la societat catalana de medicina familiar i comunitària

Tractament
Una vegada són al nostre servei es realitza una valoració
fisioterapèutica per tal de poder aplicar el tractament més
adequat en cada cas.Tant el tractament com la seva durada
dependrà de l’estat del pacient i de la seva capacitat d’aprenentatge.
El protocol de tractament en fase aguda seria:
Objectius:
– Netejar l’arbre bronquial
– Mantenir o millorar la ventilació pulmonar
– Reduir la resistència en l’arbre bronquial
– Controlar la freqüència respiratòria
– Mantenir l’activitat dels músculs respiratoris
Tècniques:
– Drenatge postural segons tolerància.Ventilació dirigida
– Estimulació de la mobilitat diafragmàtica
– Vibracions toràciques
– Clapping
– Tos assistida
– Espiració amb llavis frunzits
Pauta:
– Dependrà de l’estat del pacient (si no té moc...)
Observacions:
– El tractament fiosioterapèutic no ha de ser fatigant
pel pacient
– Se l’ha de col·locar en postures de relaxació
– Totes les tècniques han de ser conduïdes per la veu
del fisioterapeuta
– La recuperació diafragmàtica requereix per part de
l’usuari la realització molt freqüent dels exercicis,
procurant practicar-los al caminar, al llegir al pujar
escales... fins aconseguir que el diafragma es mogui
amb automatisme
140
Jornada d’MPOC
El protocol en fase estable seria:
Objectius:
– Reeducació respiratòria
– Millorar la força i resistència a la fatiga
– Optimitzar la capacitat ventilatòria
– Ensinistrament a l’esforç
– Mobilitzacions de secrecions
Tècniques:
– Exercicis diafragmàtics
– Respiració controlada
– Exercicis d’inspiració contra resistència
– Autocontrol de la tos
– Exercicis d’expansió pulmonar
– Exercicis d’articulació escapulohumeral i columna
– Exercicis de coordinació: respiració, moviments
toràcics
– Control de la respiració durant la marxa, pujant
escales, parlant, etc.
– Ventilació dirigida
Pauta:
– El nombre de sessions variarà segons el pacient i la
seva capacitat d’aprenentatge
– Una vegada après el tractament, el farà en el domicili
i serà controlat periòdicament pel fisioterapeuta
– L’objectiu final del tractament serà reinsertar al
pacient a les activitats de la vida diària
La unitat de fisioteràpia d’Atenció Primària de Reus-
Altebrat ha elaborat un protocol propi d’actuació pel tractament
de l’MPOC:
A. CLÀSSICAMENT
• Permeabilització de les vies aèries:
– Moviments ventilatoris
– Drenatge postural
– Percussions o clapping
– Vibracions
– Tècnica d’espiració forçada
– Tos
• Mantenir mecànica ventilatòria:
– Reeducació del diàmetre vertical del tòrax
– Reeducació del diàmetre transversal del tòrax
– Expansions toràciques
• Control del patró ventilatori:
– Respiració a baixa freqüència i volum elevat
- inspiracions lentes
- espiració amb fre de llavis
• Alleugeriment de la dispnea i l’ansietat:
– Postures que faciliten la respiració en l’asma bronquial
– Relaxació
• Entrenament a l’esforç
B. VENTILACIÓ DIRIGIDA.
C. TÈCNIQUES PROPIOCEPTIVES.
Un cop finalitzat el tractament, els usuaris seran remesos
al professional que els deriva. Degut al caràcter crònic
de la patologia, es dóna molta importància a l’aprenentatge
de les tècniques del tractament per tal que els usuaris
segueixin realitzant-lo en el seu domicili amb un control
periòdic del fisioterapeuta.
Conclusions
No obstant això, diversa bibliografia manifesta que els
tractaments de fisioteràpia respiratòria desenvolupats en
l’atenció primària són tant efectius com els que s’apliquen
a l’atenció hospitalària (Ward JA et al. Br J Gen Pract
2002; 52:539-42). D’altra banda, la bibliografia existent no
aporta evidències concloents dels efectes de l’activitat física
sobre la qualitat de vida en els pacients amb MPOC
lleu o moderada, probablement pel baix nombre de subjectes
dels estudis publicats (Chavanes N et al. Br J Gen
Pract 2002; 52:574-78). Malgrat això unes anàlisis recents
(Lotters et al Eur Respir J 2002; 20:570-6) i un estudi
autòcton (Ramírez-Sarmiento et al. Am J Respir Crit Care
Med 2002; 166:1491-7) demostren que qualsevol modalitat
d’ensinistrament físic, dins d’un programa de fisioteràpia
respiratòria desenvolupada de forma regular en intensitat
i durada, és una estratègia adequada per millorar el
treball de la musculatura inspiratòria i controlar l’aparició
de la simptomatologia. A més, els programes de fisioteràpia
respiratòria implementats des de l’atenció primària són
acceptats tant pels pacients com pel personal que els du a
terme (Jones RC et al Br J Gen Pract 2002; 52:567-8) ■
Volum 21 nº5