Butlletí de la societat catalana de medicina familiar i comunitària

Però el repte és que la potenciació sigui en positiu. No
s'ha de subestimar la capacitat d'un Congrés de modificar
aquesta realitat. De generar bones idees, projectes i ganes.
De compartir interrogants i maneres de contestar-los.
D'ensenyar mètodes originals i de qualitat. De trencar cercles
i tendències.
S'ha de revaloritzar i prestigiar la comunicació acceptada
i presentada. La iniciativa de seleccionar i presentar en lloc i
horari destacats les que, segons el Comitè Científic, són les
10 millors comunicacions presentades va en aquesta línia.
Què implica que la vostra especialitat faci 25 anys?
Que ja no som tan joves, que ja tenim una edat per
repassar què hem fet i que no, que hem de renovar les
il·lusions, que som més madurs, que moltes coses no han
estat com pensaven que serien,
que segurament no veurem quan
arribin a ser-ho algun dia, que hem
de marcar-nos noves fites, que la
vida professional no és tan diferent
de la resta de la vida....
El nom de "25 anys en família" ja
caracteritza l'accent que es vol
donar de certa reflexió feta des
d'una maduresa, de voluntat conciliadora,
de la major perspectiva
que dóna el temps.
Quins canvis proposaries en els
Comitès Científics de futurs congressos
de l'semFYC?
Cada vegada es demana més als
ponents i als que presenten comunicacions
als congressos. Hem de
mimar-los més i posar-nos a l'alçada.
Ja he comentat que les comunicacions
haurien d'agafar cada vegada
més pes dins dels congressos.
Presentar una comunicació en un Sebastià Juncosa
congrés d'aquestes característiques
ha de considerar-se un honor, un luxe. Hem d'aconseguir
que tot el que es faci de qualitat passi pel nostre
Congrés.
Tot això incrementa la pressió del Comitè Científic: s'ha
de millorar la qualitat de l'avaluació dels treballs, la comunicació
amb els autors, la transparència de les decisions,
etc. És difícil donar una resposta adequada tal i com es
constitueixen actualment els Comitès Científics. Entenc
l'interès de l'semFYC en què hi participin anualment diferents
socis com a membres, ja que és molt enriquidor a
nivell personal i professional, però no es pot demanar més
als congressistes sense adaptar les nostres exigències.
S'hauria de professionalitzar l'avaluació de les comunicacions
i que aquesta recaiguin en un grup d'experts que
asseguri la màxima validesa i fiabilitat possible. Els metges i
metgesses que normalment són escollits per formar part
Volum 21 nº5
Entrevista a…
“El Congrés estatal de la nostra especialitat a Barcelona
passa cada masses anys per no ser-hi presents”.
d'un Comitè Científic són enormement voluntariosos,
però no necessàriament amb major criteri per avaluar la
comunicació que els propis autors que l'envien.
Aquest anys hi ha diferents novetats dins el Congrés, per
exemple no hi ha simposis satèl·lits patrocinats per la
indústria, per què?
És una decisió dels Comitès Organitzador i Científic
amb el recolzament de la Junta, però que estarà en el punt
de mira durant i després del Congrés. És coneguda la funció
finançadora del Congrés per a l'semFYC i bona part de
les Federades. Des del punt de vista d'independència científica
és inqüestionable, però és una qüestió de compensacions,
de cap a quina banda cau més la balança. Pocs congressistes
trobaran a faltar els simposis
satèl·lits, però si no fer-los
implica disminuir les activitats que
les federades realitzen o que
tenen previstes realitzar, l'acceptació
de la decisió no tindrà consens.
D'una altra banda, no té cap
sentit com una acció aïllada. El
paper dels laboratoris s'ha d'anar
reubicant dins dels nostres congressos
i els simposis és només
una part.
Introduïu alguns canvis interessants
com l'aula docent, les actualitzacions,
el fòrum de recerca. Per
què aquestes novetats, en què es
beneficiarà el congressista?
Més que novetats són un pas
més en un camí iniciat en altres
congressos: la total integració en el
Congrés de les activitats científiques
de les vocalies nacionals de
docència i de recerca. Des de l'inici
de la nostra especialitat es parla
dels tres angles d'un triangle i no
només a nivell teòric, molts dels congressistes afegeixen
(en molt diferent grau) a la seva activitat assistencial, la
docència i la recerca. És evident, per tant, els avantatges
d'una oferta que abordi els diferents faiçons de la vida professional
de la nostra especialitat. La inclusió d'una activitat
tan de moda i amb tanta acceptació com les actualitzacions
entre l'oferta científica del Congrés era previsible. Dóna tot
allò que els congressistes cerquen: actualitat, aplicabilitat
pràctica, filtrats el que no es vàlid, concreció, ....
Quin missatge podem donar als nostres socis perquè s'animin
a participar en el Congrés?
La inscripció anirà bé. És major el repte de la participació.
Però el programa dóna moltes raons per il·lusionar-se.
El plaer d'assistir al Congrés Estatal de la nostra especialitat
a Barcelona passa cada masses anys per no ser-hi. ■
127