Butlletí de la societat catalana de medicina familiar i comunitària

Resum
Objectius: Conèixer com es modifica el risc coronari
(RC) si tenim en compte les taules de l'ATP-III de
l'NCEP.
Tipus d'estudi: Descriptiu transversal de base
poblacional
Emplaçament: Població adscrita en una Àrea Bàsica
de Salut urbana.
Subjectes: 286 hipertenses no diabètiques d'un estudi
de prevalença de RC en població femenina entre 45 i
74 anys realitzat en el nostre centre l'any 2001.
Mesuraments i intervencions: S'estudien les
hipertenses no diabètiques procedents d'un estudi de
RC realitzat en el nostre àmbit que inclogué 813 dones.
Es recollí informació sobre la presència d'hipercolesterolèmia,
diabetis mellitus, tabaquisme, hipertròfia ventricular
esquerre i si prenien tractament hipotensor i/o
hipolipemiant; calculant el RC amb la taula clàssica de
Framingham (RC1) i amb la taula proposada pel
National Cholesterol Eduacation Program (NCEP) a l'Adult
Treatment Panel III (RC2). S'utilitzen intervals de confiança
del 95%.
Resultats: El 75,3% de les hipertenses no diabètiques
prenen tractament hipotensor. El 52,4% d'aquestes
són hipercolesterolèmiques i un 36,7% prenen tractament
hipolipemiant. El 3,1% tenen un RC1 > 20% (alt); el
42% RC1 10-20% (moderat); i el 54,9% RC1 < 10%
(baix). Un 1% tenen un RC2 > 20%; un 24,8% RC2 10-
20%; i un 74,1% RC2 < 10%. Cap dona amb RC2 > 20%
és dislipèmica i, per tant, cap pren hipolipemiants. El
29,2% de les dislipèmiques finals amb RC2 10-20% i el
40,6% amb RC2 < 10% prenen hipolipemiants.
Conclusions: Contràriament al que pensàvem, quan
apliquem les noves taules de la NCEP observem una disminució
del risc coronari.
Introducció
Es defineix risc coronari (RC) com la possibilitat de patir
un episodi coronari en un període de temps determinat,
generalment 10 anys. El risc coronari constitueix una eina
necessària per a la presa de decisions terapèutiques en
pacients hipertensos i/o dislipèmics. En l'actualitat disposem
de diverses taules per al càlcul del risc, des de la clàssica
de Framingham fins a les taules de les Societats europees.
La taula que actualment recomana el PAPPSsemFYC
(Programa d'Activitats Preventives i de Promoció
de la Salut de la Societat Espanyola de Medicina de Família
i Comunitària) per al càlcul del risc coronari és la taula
d'Anderson 5 que es basa en l'estudi de Framingham.
Darrerament, el National Cholesterol Education Program
(NCEP) ha proposat uns canvis en el seu tercer informe
(Adult Treatment Panel III) 6 respecte a l'informe previ.
Considera la diabetis com a un equivalent de risc coronari;
és a dir, amb un risc absolut de coronariopatia semblant als
quadres coronaris en persones amb malaltia coronària prèvia.
Modifica els valors òptims de colesterol-LDL i colesterol-
HDL.A més, a més, afegeix puntuació si el pacient rep tractament
antihipertensiu donat que la hipertensió comporta un
risc afegit. L'elevada freqüentació de la població femenina en
el nostre centre i l'alta prevalença d'HTA han motivat que
volguéssim comprovar si les noves propostes de la NCEP a
l'ATP-III suposaven o no un important canvi de la predicció
del RC respecte a les taules clàssiques.
Material i mètodes
Treballs Originals
Varia el risc coronari en dones hipertenses
si apliquem les taules de la NCEP proposades
a l'ATP-III?
Daniel Martínez Laguna,
Araceli Ríos Maré,
M.Carme Martínez García,
Sandra Lumbreras Garuz,
Anna Farrán Aragonés,
Montse Delgado De la Cruz
a malaltia cardiovascular és una de les principals
causes de morbimortalitat en el nostre medi1-2 .
Malgrat que trobem una elevada prevalença de
factors de risc coronari en la nostra població la
taxa de mortalitat coronària difereix de la resta de països3-4 L
.
Unitat Docent EAP Chafarinas
Estudi transversal descriptiu realitzat sobre població
femenina hipertensa no diabètica d'edat entre 45 i 74
anys. La mostra s'obté a partir de l'estudi poblacional de
prevalença de risc coronari realitzat en el nostre medi en
el 2001. La captació del subjectes es realitzà inicialment
durant els primers sis mesos a través de la consulta de
cadascun dels metges del centre i posteriorment en aquelles
dones amb les que no s'havia pogut contactar a la
consulta se cità a través del telèfon, considerant com a
perdudes les persones que no van respondre a la tercera
trucada, o a través de carta, considerant com a perdudes
quan no hi va haver resposta a la segona carta. Els factors
d'exclusió van ser els següents: antecedents de malaltia
cardiovascular, pacients institucionalitzats, persones amb
deteriorament cognitiu sever i pacients amb malaltia
neoplàstica disseminada i/o expectativa de vida curta.
Volum 21 nº5 123