Butlletí de la societat catalana de medicina familiar i comunitària

Adequació del tractament en la malaltia
pulmonar obstructiva crònica
D. Carmona, P. Fernández, O. Doblado, A. Grifoll, E. Abadia,
A. Guillen.
EAP Cambrils
Objectius: Conèixer el tractament utilitzat en els nostres pacients
amb MPOC i el grau d’adequació d’aquest tractament. Conèixer la
cobertura vacunal en els nostres pacients amb MPOC.
Disseny: Estudi transversal descriptiu.
Àmbit: Àrea bàsica de salut.
Subjectes: Pacients amb MPOC d’una Àrea bàsica de salut.
Material i intervencions: Revisió d´històries clíniques informatitzades
dels nostres pacients amb MPOC. S´ha dissenyat una base de
dades amb el programa Access 97, recollint l’edat, sexe, tabaquisme,
valors espiromètrics, tractament i cobertura vacunal. Les dades s’han
explotat amb el programa estadístic SPSS 10.0.
Resultats: El 83,6% de pacients són homes i el 16,4% dones. La distribució
d’edats és la següent: 34,4% menors de 65 anys, 41% entre 65
i 75 anys i el 24,6% majors de 75 anys. Distribució del tractament: Un
85% prenen b 2 -agonistes, un 72% anticolinèrgics, un 77% corticoides
inhalats, un 19% corticoides via oral i un 6% teofil·lina. Cal destacar
que entre els pacients que utilitzen corticoides inhalats, el 25% no fa
servir anticolinèrgics. S´han detectat tres pacients que prenen b-blocadors
i sis que prenen benzodiazepines. Cobertura vacunal: antigripal:
65%, antipneumocòcica: 75%.
Conclusions: La utilització de corticoides inhalats és molt estesa,
motiu pel qual ens hem de preguntar si tots els pacients els necessiten,
degut al seu elevat cost, tret d’aquells pacients amb MPOC severa
o molt severa, amb hiperreactivitat bronquial. Tanmateix hem de
revisar la cobertura vacunal en aquests pacients i aconsellar no utilitzar
b-blocadors ( incloent els col·liris ) i benzodiazepines.
Tenim en compte els criteris d’Anthonisen
a l’hora de fer la prescripció terapèutica?
JM. Magriñà, M. Boira, M. Ricart, Y. Ortega, D. Ribas, B. Rius.
EAP Reus-4
Objectius: Comprovar la correcta prescripció d’antibiòtics en
pacients aguditzats amb malaltia pulmonar obstructiva crònica segons
els criteris d’Anthonisen.
Disseny: Estudi transversal retrospectiu. Avaluació de 130 històries
clíniques de pacients diagnosticats d’MPOC triades aleatòriament.
Àmbit: Àrea bàsica de salut urbana de 19.000 usuaris.
Matreial i mètodes: Variables: aguditzacions; criteris d’Anthonisen
(tos, purulència de l’expectoració, augment de la dispnea) i febre, prescripció
antibiótica i tipus d’antibiòtics prescrits.
Resultats: Total d’aguditzacions registrades n: 63, el criteri dispnea
consta en un 44,4%, tos 87,3% canvis en l’esput 14,3%, i la febre 34,3%.
En un 31,7% consta un criteri, en un 57,14% en consten 2, en un 9,5%
tres criteris i en un 1,6% consten els 4 criteris. Dels que tenen un criteri
hem tractat amb antibiòtic un 60%, essent el més emprat els blactàmics
(75%) ,dels que tenen dos criteris tractem el 83,3% essent
també el tractament més utilitzat els b-lactàmics amb 76,6%, el segon
grup d’antibiòtic més utilitzat és la levofloxacina amb 6,6%,. Els
pacients amb tres criteris enregistrats es van tractar el 100% i l’antibiòtic
utilitzat al 100% van ser els b-lactàmics. Amb quatre criteris
només constava un pacient que va ser derivat a l’hospital.
Conclusions: La nostra actuació en el pacient amb MPOC aguditzat
és correcte excepte en el grup de pacients que només presenta un
crtieri clínic aquest grup està sobretractat o bé infraregistrem la seva
clínica. Fóra aconsellable esquematitzar l’anamnesi d’aquest pacients
de cara a justificar l’actuació terapèutica. Respecte l’antibiótic utilitzat
ens ajustem en un alt percentatge a les recomanacions de les guies
d’actuació de l’scmfic.
168
Jornada d’MPOC
Situació clinica dels pacients MPOC
aguditzats i el seu tractament
Cinta de Diego, Rafael Albiol, Montserrat Garcia, Esmeralda
Recasens, Izaskun Guinea, M. del Mar Juarez.
EAP Valls Urbà.
Objectiu:Conèixer els símptomes pel quals acudeixen al servei d’urgències
els MPOC aguditzats i avaluar el tractament al servei d’urgències.
Disseny: Estudi observacional transversal.
Subjectes: Mostra aleatòria de pacients registrats al SIAP com MPOC.
Mesures i intervencions: Variables estudiades: edat, sexe, símptomes,
episodis previs en el període Juliol 2002- juliol 2003, proves complementaries
realitzades, tractament prescrit en urgències.
Resultats: 113 històries revisades dels quals 36 van acudir a urgències
en el període d’estudi. 75% homes. Edat: 71,25 anys (DE 11,36).
Van consultar per dispnea (58%), dolor toràcic (5,6%), tos (5,6%),
expectoració (2,8%), altres (2,8), associació de varis (2,2%), no constava
el motiu (2,8%). Els 68,5% havien presentat episodis previs en el
darrer any. Es va realitzar Rx en 85,7%, pulsioximetria 83,3%, gasometria
77,7%. Van rebre tractament antibiòtic 63,9%, quinolones 30,6%,
amoxicil·lina-clavulànic 22,2%, macrolids 5,6%, altres 5,6%. Es van administrar
b 2 adrenèrgics en 11,1% dels casos, ipatropi: 11,1, ambdós:
72,2%, corticoides sistèmics endovenosos: 50%, oxigenoteràpia en un
61,1%. S’ha trobat relació entre la presència de febre i el tractament
antibiòtic administrat a urgències.
Conclusions: La dispnea és el simptoma més frequent de consulta
del pacient MPOC aguditzat. Destaca que 2/3 dels pacients pateixen
aguditzacions recurrents. Observem un increment en l’ús de fluoroquinolones
com a tractament antibiòtic que podria estar justificat si
considerem que els pacients amb MPOC aguditzada que acudeixen a
urgències poden ser aquells amb mes comorbiditat, més greus i amb
més risc de superinfecció per pseudomones.
Referències:
– Barberà JA, Peces-Barba G, Agustí AGN, Izquierdo JL, Montemayor T,
Viejo JL. Guía clínica para el diagnóstico y tratamiento de la EPOC.Arch
Bronconeumol 2001, 37: 297-316.
– Álvarez-Sala A, Cimas E, Mosa JF, Miravitlles M, Molina J, Naberan K et al.
Recomendaciones para la atención al paciente con EPOC. Archivos de
Broconeumologia 2001, 37: 269 - 278.
– Snow V, Lascher S, Mattur-Pilson C. Evidence Base for Manegement of
Acute Exacerbations of Chronic Obstructive Pulmonary Disease PhD
for the Joint Expert Panel on Chronic Obstructive Pulmonary Disease
of the American College of Chest
– Physicians and the American College of Physicians- American Society of
Internal Medicine.Ann Intern Med 2001; 134: 595- 599.
FISIOTERÀPIA
El nostre pacient MPOC.Tipologia del
pacient MPOC atés la unitat de fisioteràpia.
C. Piqué, M. Inglés, E. Tarragó, I. Miralles.
CAP Tarragonès
Objectius: Degut a la incidència d’aquesta patologia a l’atenció
primària hem cregut interessant valorar l’eficàcia del tractament de
fisioteràpia dins els protocols d’actuació Multidiciplinar plantejant-nos
els següents objectius:
a) Conèixer la procedència de la derivació dels malalts d’MPOC a la
Unitat de Fisioteràpia
b) Valorar l’eficàcia dels protocols d’actuació, segons els objectius marcats
en cada cas
c) Millora obtinguda en funció del nombre de sessions.
Volum 21 nº5