Butlletí de la societat catalana de medicina familiar i comunitària

4. Yohannes AM, Baldwin RC, Connolly MJ. Prevalence of sub-threshold
depression in elderly patients with chronic obstructive pulmonary
disease. Int J Geriatr Psychiatry 2003; 18(5):412-6.
Bases de dades revisades: PubMed – indexed for MEDLINE.
Paraules clau: MPOC, depressió. Limitat a publicacions entre 2001-
2003, humans. D’aquesta recerca hem utilitzat els articles que podíem
consultar en el text complet.
Valoració dels articles: En general trobem una associació entre els
grau d’MPOC i el risc de patir depressió. En alguns estudis s’ha vist
que els malalts amb MPOC severs tenen 2,5 vegades més risc de patir
una síndrome depressiva que els controls.
Aportacions: Els resultats obtinguts en aquests estudis, ens fan
replantejar com tractar d’una manera més global i efectiva al pacient
amb MPOC, no només tenint en compte la seva patologia respiratòria,
i millorar la seva qualitat de vida, tenint en compte la incidència de
depressió en aquest grup.
Aguditzacions de malalts MPOC
i pol·lució ambiental
Francisco Barrio Torrell, Albert Moreno Destruels, Carme
Poblet Calaf, Elisabeth Tapia Barranco, Hiam Tarabishi Marín,
Montserrat Velasco Carrera.
Residents de medicina familiar i comunitària de la Unitat Docent
Tarragona-ICS. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
Propòsits: Des de 1952, arran de les morts a Londres com a conseqüència
de l’elevada concentració de fums i diòxid de sofre, s’han trobat
nombroses evidències sobre la relació entre la contaminació
ambiental i els efectes aguts en la salut de les persones (més destacables
entre la població amb patología de base).Tarragona ofereix un atractiu
escenari mediambiental per estudiar els efectes dels contaminants aeris
sobre la salut, malgrat això no disposem d’estudis al respecte. La nostra
intenció ha estat revisar un seguit d’articles que avaluen la relació entre
la contaminació ambiental i l’agudització en pacients MPOC (morbiditat/mortalitat
i admissions en serveis d’urgències hospitalàries).
Articles revisats i bases de dades:
1. Douglas W. Dockery, et al. An association between air pollution
and mortality in six U. S, cities. The New England Journal of
Medicine 1993; 329:1753-1759
2. Bart D. Ostro, et al. Air Pollution and Respiratory Morbidity
among Adults in Southern California. Am J Epidemiol 1993;
137:691-700
3. Jordi Sunyer, et al.Air Pollution amd Emergency Room Admissions
for Chronic Obstructive Pulmonary Disease:A 5-year Study 1993;
137:701-705
4. Richard W.Atkinson, et al.Acute Effects of Particulate Air Pollution
on Respiratory Admissions.Am J of Respiratory and Critical Care
Medicine 2001; 164:1860-1866
5. Wiliam MacNee, et al. Exacerbations of COPD – Environmental
Mechanisms. Chest 2000; 117:390S-397S
6. Jordi Sunyer, et al. Patients with Chronic Obstructive Pulmonary
Disease Are at Incrased Risk of Death Associated with Urban
Particle Air Pollution:A Case-Crossover. Am J of Epidemiologi
2001; 151:50-56
7. A. Tobías Garcés, i col. Impacto de la contaminación atmosférica
sobre la mortalidad y las urgencias por enfermedad pulmonar
obstructiva crónica y asma en Barcelona. Gaceta Sanitaria 1998;
12:223-230
8. Haim Bibi, MD, et al. Prediction of Emergency Departament Visits
for Respiratory Symptoms Using an Artificial Neural Network
2002; 122:1627-1632
9. Geoffrey Morgan, et al. Air Pollution and Hospital Admissions in
Sydney, Australia, 1990 to 1994. Am J of Public Health 1998;
88:1761-1766
10. Jordi Sunyer, et al. Effects of Urban Air Pollution on Emergency
Room Admissions for Chronic Obstructive Pulmonary Disease.
Am J of Epidemiology 1991; 134:277-286
152
Jornada d’MPOC
Bases de dades revisades: www.ncbi.nlm.nih.gov/PubMed.“COPD and
air pollution”. Limitat a: publicacions entre 1990 i 2003, humans.
D’aquesta cerca hem utilitzat els articles que podíem consultar el text
complet. Paraules clau: contaminació ambiental, aguditzacions MPOC,
mortalitat per causes respiratòries.
Valoració dels articles: En general es troba una associació estadísticament
significativa entre els nivells de partícules, diòxid de sofre,
diòxid de nitrogen i ozó atmosfèrics i el nombre de morts diàries per
causa respiratòria i cardiovascular i de les urgències per MPOC.
Aportacions: Els resultats obtinguts en aquests estudis ens fan pensar
que una part de les aguditzacions respiratòries que acudeixen al
Servei d’Urgències de l’Hospital Joan XXIII i que no poden ser atribuïdes
per criteris clínics i analítics a una infecció respiratòria, podrien
ser degudes a fenòmens de contaminació ambiental, fet que s’hauria
d’estudiar en el nostre àmbit, al Camp de Tarragona.
DIAGNÒSTIC
Proyecto de estudio: EPOC en atención
primaria: ¿És el FEV1 el mejor parámetro
de valoración de la gravedad del paciente
EPOC?
C. Vila Turón, LM Mateo Gallego, J Ribó Ribalta,
H. Fernández Molinero, J. Cegoñino de Sus,
O. Araújo Loperena.
Hospital Santa Tecla
Objetivos:
Primarios: Estudiar la correlación entre FEV1 y el grado de disnea.
Evaluar el grado de adecuación de las recomendaciones para el tratamiento
de la enfermedad pulmonar obstructiva cronica y analizar el
criterio de prescripción de fármacos en atención primaria. Objetivos
secundarios: Estudiar factores de riesgo, comorbilidad, el grado de
cumplimiento del “Protocolo EPOC de la Xarxa Social i Sanitaria de
Santa Tecla”, la realización de rehabilitación respiratoria, la frecuencia
de las agudizaciones y el tratamiento antibiótico más utilizado con el
seguimiento de las recomendaciones. Analizar los sistemas de inhalación
más utilizados con el criterio de selección y el grado de cumplimiento
del protocolo de enfermería.
Diseño: Estudio observacional, descriptivo de los pacientes EPOC
de nuestra área de atención primaria. Cumplimentación del formulario
de datos elaborado para el estudio a partir de la historia clínica
y durante una entrevista personal. En la entrevista el paciente realizará
la técnica inhalatoria para analizar el número de errores de
acuerdo con las normativa SEPAR, la medición del flujo inspiratorio
mediante el medidor FI In Check Dial (Clement Clarke) y se preguntará
el grado de disnea.Análisis de los datos mediante el paquete
estadístico SPSS.
Ámbito del estudio: Pacientes con diagnóstico EPOC en nuestra
área de atención primaria, con los siguientes criteris de inclusión:
patron obstructivo por espirometría (FEV1 < 80 % y FEV1/FVC
< 70) con prueba broncodilatadora negativa. Criterios de exclusión:
Sin criterios funcionales de EPOC o sin espirometria realizada.
Variables: Sexo, edad, antecedentes personales, factores de riesgo,
grado de disnea, espirometría, tratamiento habitual, número de
ingresos y de visitas a urgencias en el último año, índice de masa corporal,
analítica en situación estable, hallazgos radiológicos, tratamiento
habitual, errores en la realización de la técnica inhalatoria,
antibióticos en las agudizaciones, protocolo DUE, derivación al especialista.
Previsión de realización: Julio de 2003 - febrero de 2004.
Volum 21 nº5