Butlletí de la societat catalana de medicina familiar i comunitària

entarem amb aigua i sabó, esbandint-lo i assecantlo
posteriorment.
b) Autohaler:
1. Destapar.
2. Agitar.
3. Apujar el gallet.
4. Expirar.
5. Inspiració lenta i profunda.
6. Contenir la respiració uns 10 segons.
7. Si cal repetir la presa cal pujar novament el gallet.
8. Tapar el cartutx.
9. Esbandir.
10.Netejar el dispositiu periòdicament amb un drap
humit, és preferible no desmuntar el sistema.
Inhaladors de pols seca:
a) Monodosi.
b) Multidosi.
Aquests tipus d’inhaladors van sorgir com una necessitat
de disposar d’un tipus d’inhaladors que no necessitessin
la sincronització de la respiració i la pulsació de l’inhalador.
Un altre dels avantatges és que no cal l’ús de
propel·lents per al seu funcionament. Un dels seus inconvenients
és que per al seu funcionament correcte necessiten
un fluix inspiratori considerable, d’entre 30 i 60 litres
per minut.
Pols seca – unidosi:
En aquest tipus d’eines el fàrmac es troba en unes càpsules
independents de l’utensili d’inhalació, que a l’introduir-les-hi
i perforant aquesta càpsula, permeten l’administració
del preparat mitjançant una inspiració profunda. El
principal avantatge d’aquest sistema és que l’individu pot
evidenciar de forma clara si ha realitzat bé el tractament o
no, simplement comprovant la càpsula, que després de la
inhalació ha d’estar buida.
Forma d’utilització dels inhaladors de pols seca-unidosi:
1. Inserir la càpsula en l’interior de l’instrument d’inhalació.
2. Pressionar el dispositiu de perforació.
3. Expirar.
4. Inspirar (un so característic “xiuletada”, ens n’indica
l’ús correcte).
5. Aguantar la respiració.
6. Retirar la càpsula i guardar.
7. Esbandir.
8. Netejar periòdicament l’utensili amb un drap humit i
assecar.
Pols seca – multidosi:
En aquest sistema el fàrmac es troba en forma de
microgrànuls, bé en un reservori com en el sistema turbuhaler
o en uns òvuls com en el sistema accuhaler. A l’inhalar,
l’aire arrossega aquestes petites partícules a l’interior
del nostre tracte respiratori.
Turbuhaler:
– Fc micronitzat. Partícules d’1 m aprox. Disposa d’entre
100 i 200 dosi del fàrmac. No conté additius (per
això el pacient no percep el fàrmac en la inspiració).
– No acostuma a recomanar-se en nens de menys de 5
anys per la impossibilitat d’obtenir un fluix suficient
per al seu funcionament.
– Les partícules s’acceleren per turbulències creades al
passar l’aire per uns conductes helicoïdals.
146
Jornada d’MPOC
Accuhaler:
– Sistema rotadisk. Fc en tira autoenrotllable, forma de
blíster, a l’accionar el gallet el blíster es desplaça a la
zona d’inh. i es perfora. Conté 60 dosi del fàrmac.
– Disposa d’un comptador de dosi de 60 a 0.
– Conté lactosa com a excipient cosa que permet al
pacient percebre la inhalació.
Forma d’utilització dels inhaladors de pols seca:
1. Destapar.
2. Carregar.
3. Expirar.
4. Inspirar.
5. Contenir la respiració.
6. Esbandir.
El control de les dosis del fàrmac és numèric en el sistema
accuhaler i visual, mitjançant color, en el turbuhaler
(en aquest cas l’aparició de la marca de color vermell en
la part inferior de l’indicador ens indica que queden 20
dosis i si es troba en la part superior indica que està esgotat).
En relació a la neteja sempre emprarem un drap sec
(MAI amb aigua) i mai no hem de bufar cap a l’interior del
dispositiu.
Tipus de cambres d’inhalació
Les cambres són uns dispositius que permeten augmentar
la distància de l’inhalador pressuritzat a la boca
del pacient, cosa que produeix una disminució en la velocitat
de sortida de l’inhalador, millorant l’eficàcia de la
inhalació i evitant la necessitat de sincronització amb la
respiració. Les cambres, igual que els inhaladors, també
han de ser adaptades a cada tipus de pacient i sobretot
s’utilitzaran tenint en compte el tipus d’inhalador que utilitzarem,
ja que no tots els inhaladors s’adapten a totes
les cambres.
També valorarem l’edat del pacient, principalment els
nens, bé pel seu reduït volum, la seva falta de col·laboració
i l’existència o no de màscara, ja que existeixen cambres
preparades especialment per a ells com l’aerochamber
pediàtrica o molt adaptables com l’aeroscopic, babyhaler o
nebyhaler que tenen màscares per a una millor utilització
de la cambra en edats primerenques i també tardanes de
la vida. La capacitat en volum sol ser d’uns 750 cc per als
adults i d’uns 150 a 300 cc per a nens.
Una altra cosa a tenir en compte és el preu, en aquells
pacients amb crisis repetides, podem aconsellar cambres
més duradores, amb millors prestacions pel que fa a
menor càrrega electrostàtica, major durabilitat... A continuació
mostrem algunes d’aquestes cambres, esmentant
les seves principals característiques i els inhaladors que s’hi
adapten.
Aerochamber:
– Forma: cilíndrica.
– 11 cm de llargària i un volum de 145 ml.
– Cambra d’adults amb màscara i infantil amb màscara.
– Vàlvula unidireccional.
– No finançada.
– No desmuntar.
– Inhaladors adaptats: tots.
– Recomanats: Ventolín, Buto Asma, Terbasmín, Foradil,
Neblik, Serevent, Beglan, Betamican, Inaspir,
Becloforte, Decasona, Becloasma, Broncivent, Betsuril,
Pulmicort, Pulmictan, Olfex,Tilad, Brionil, Cetimil, Ildor,
Atrovent, Combivent, Cromo Asma.
Volum 21 nº5