Agost - Revista Sió

Miquel Oriola mostra les restes
dels edifi cis del “Presidi” on
s’allotjaven els presoners.
Les condicions en
què es treballava
eren extremadament
dures. Les
feines més feixugues
les feien els
presidiaris
persones entre 4.700 peons,
380 paletes, un miler de
presidiaris i un bon nombre
de tècnics. Per a Montclar
aquesta afl uència massiva va
canviar la vida de tots els
veïns, que van procurar treure’n
el màxim profi t.
Montserrat Vilalta comenta
que li explicava la seva àvia,
que al seu torn ho havia sentit
de la seva, que els page-
sos llogaven els animals per
fer moure les sínies amb les
quals es pujaven a la superfície
els materials que s’extreien
de la profunditat i per les
quals pujaven i baixaven els
treballadors, majoritàriament
presidiaris. També hi havia
nombroses màquines de vapor
per extreure els cabals
d’aigua que sortien arreu.
Algunes cases hostatjaven
el personal més qualifi cat, artesans,
tècnics i els especialistes
que no es desplaçaven
fi ns a Agramunt on molts hi
tenien casa, com el propi enginyer
Domingo Cardenal. “A
casa nostra tenien un italià
que es feia planxar els colls
de la camisa amb el cul d’una
copa, de tan elegant com
era”, ens explica la Montserrat.
També es van construir, de
pressa i corrents, uns petits
habitatges per encabir-hi els
treballadors. “Es van fer de
paret d’oreneta”, explica en
referència a les parets de tàpia
amb què es van aixecar
les cases, la majoria de les
quals van desaparèixer en
acabar les obres.
Les condicions en què es
treballava eren extremadament
dures. Les feines més
feixugues les feien els presidiaris
que, a més a més, menaven
una vida plena de tot
tipus de penalitats. Vivien en
un recinte tancat vigilat per
tropes de l’exèrcit, per uns
400 soldats. Els presoners
[AGOST 2011]
sió 570
▼
37