Agost - Revista Sió

Joan Maluquer, descendent de
cal Mas Vell, va ser president
del Canal.
A la dreta, comportes de la segla
que porta l’aigua a la Ribera
del Sió.
Encara es conserven
diversos trams
del camí, propietat
de la Comunitat,
segons les fi tes
que es poden
veure de tant en
tant, que discorren
exactament per
sobre on passa el
Canal.
més perillosos anaven sempre
fermats amb cadenes. El presidi
estava situat en el vessant
nord de la muntanya. Avui en
dia encara es conserven restes
de parets amagades entre
els arbres i matolls que han
crescut durant aquests anys.
En Miquel Oriola, veí de
Montclar, ens ajuda a localitzar
aquestes restes i els
munts de runa i pedres que
encara es poden veure al voltant
de cada un dels pous
d’extracció. A Montclar encara
es designa alguna fi nca en
funció d’on estava situada en
relació a les infraestructures.
El “Presidi” és una partida
situada a la zona on hi havia
la presó. Es parla també de
fi nques “al costat del pou 5
o d’una parada prop del pou
11”.
Encara es conserven diversos
trams del camí, propietat
de la Comunitat, segons
les fi tes que es poden veure
de tant en tant, que discor-
ren exactament per sobre on
passa el Canal. Actualment
en prou feines es fan servir.
També ha quedat en desús la
línia telefònica pròpia del Canal,
de la que en resten drets
alguns pals.
ELS PROTAGONISTES
De la duresa de la feina
d’excavar el túnel n’ha quedat
un testimoni de primera mà a
través d’un escrit d’un dels
presoners que hi treballaven.
Per primera vegada aquestes
“cobles” es reprodueixen
totes completes a través del
manuscrit original i llur transcripció
(pàgina esquerra).
Són uns versos que va dedicar
a la seva mare: Coplas del
Canal de Urgel, lamentos de
un condenado a cadena perpetua
que se halla en el canal
de Urgel a su querida madre.
Es tracta d’una descripció en
primera persona de les condicions
de treball a què estaven
sotmesos els presoners.
Fons documentals:
- Fotos: Josep Bertran, Revista SIÓ i
Casa Canal.
- Arxius documentals: Josep Bertran
i Revista SIÓ.
- “Reseña de la obra del Canal de
Urgel (1861)”, Universidad Complutense
de Madrid.
- Revista de Obras Públicas (1862).
- El regadío en Cataluña (1913), de
Joan Sardà.
- Història del Canal d’Urgell (1364-
1862), de Josep Renyer
Per saber-ne més:
L’Enginyer Domingo
Cardenal, entre la
pagesia de Ponent i la
Burgesia de Barcelona,
de Jaume Mateu.
Els Tresors del Canal
d’Urgell, de Jaume
Mateu, Josep Ripoll i
Josep Vallverdú.
Els confl ictes del canal
d’Urgell, de Josep
Iglesies.
[AGOST 2011]
sió 570
39