la instruisto parolas

QUÈ ÉS L’ESPERANTO
L’esperanto és el llatí
de la democràcia.
El llatí va servir en el seu temps de vehicle al pensament
universal en tot l'Occident. Els homes de ciència i els
filòsofs de llavors s'intercomunicaven per mitjà d'ell amb relativa
facilitat. Per als altres membres d'aquells pobles -en la
seva major part analfabeta- separats per distàncies que es mesuraven
en mesos, la necessitat d'una llengua comuna no existia
i vivien perfectament sense aquesta preocupació, separats
per més de 3.000 idiomes i dialectes.
Però des del regnat del llatí als nostres dies, la tècnica
ha reduït enormement les distàncies. El món de tres anys de
Magallanes s'ha reduït a un món d'uns pocs dies per l’ús d'avions
comercials, i la ràdio ha anul·lat, pràcticament, totes les
distàncies en el nostre planeta.
L'absurd és que en aquest món, així de reduït, i els habitants
del qual estan en constant comunicació, els pobles segueixen
dividits en els seus 3.000 idiomes i dialectes. El llatí
ha estat reemplaçat pel traductor.
Ràdio, cinema, llibres, diaris, conferències internacionals,
tot el que traspassi les fronteres lingüístiques, és domini
del traductor. Però la traducció no és el remei sinó un pal·liatiu
deficient, car i lent. I això no resol la comunicació personal,
d'home a home. Fins i tot en els congressos intencionales,
els seus participants tenen relacions personals de sordmuts.
Cap llengua nacional pot complir funció de llengua internacional,
per 3 raons: a) les llengües nacionals, a causa de
les seves capritxoses irregularitats, són difícils d'aprendre i
d'emprar amb mitjana correcció; b) crearia un privilegi inadmissible
per a la nació la llengua de la qual s'adoptés; c) tot
imperialisme lingüístic comporta inevitablement un imperialisme
cultural; el domini d’un tipus de cultura sobre les altres.
L'esperanto és la llengua que tot home modern
deu posseir, al costat de la seva llengua materna, per a
entendre's amb estrangers en un peu d'igualtat democràtica.
L'esperanto és la solució pràctica i simple del problema
de la llengua internacional i com a tal ja funciona.
La UNESCO n’ha reconegut la seva importància
en les relacions culturals. Existeixen societats d'esperanto
en tots els països, i l'Associació Universal d'esperanto,
amb la seva xarxa de delegats cobreix tot el món.
L'esperanto és ensenyat en escoles elementals, secundàries
i superiors en diversos països. És usat actualment
en totes les activitats de la vida humana, en empreses
privades, organitzacions de cultura i per diversos governs.
Nombroses estacions de ràdio transmeten en esperanto.
En 1970, 35.000 llibres, entre originals i traduccions
formaven part de la literatura de l'esperanto i
aquesta quantitat continua creixent. Les publicacions en
la llengua internacional relacionen a la comunitat esperantista,
que a més manté una activa correspondència.
Els esperantistes es reuneixen tots els anys, en
Congressos Universals que constitueixen alguna cosa
així com el seu parlament i on es practica l'esperanto com
llengua oratoria.
Els parlants de l'esperanto constitueixen doncs, un
veritable poble que ha realitzat la proesa de llibertar-se
de la maledicció babèlica. Per a formar part d'aquesta comunitat,
que ha obert un camí que la humanitat haurà de
recórrer, no fa falta més que llegir les pàgines d’aquest
llibre.