la instruisto parolas
la instruisto parolas
la instruisto parolas
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
, rr: En esperanto <strong>la</strong> "r" no té dos sons, com en català (rosa,<br />
amor) ; sempre és suau com en "paret". En rivero les dues<br />
erres sonen igual.<br />
Quan en una parau<strong>la</strong> se succeeixen dues lletres iguals es pronuncien<br />
separadament. Així mallonga (mal-longa), curt/a;<br />
opinii (opini-i), opinar.<br />
La frato estas bona, el germà és bo. Descomponguem aquesta<br />
simple oració en els seus elements:<br />
La és l'article determinat. S’empra en general com en català,<br />
en referir-se a coses o éssers coneguts o determinats. La indeterminació:<br />
"un germà" es tradueix per l’absència d'article, i el<br />
problema es resol amb economia.<br />
Frato és substantiu. El substantiu és el nom de les coses o éssers.<br />
Frato es composa de l'arrel frat- i de <strong>la</strong> terminació -o,<br />
que correspon a tots els substantius en esperanto.<br />
Estas indica l'estat. És un verb. El verb és una parau<strong>la</strong> que expressa<br />
acció o estat. Tenim aquí l'arrel est- i <strong>la</strong> terminació<br />
-as que duen en esperanto tots els verbs en temps present.<br />
Bona assenya<strong>la</strong> <strong>la</strong> qualitat. És un adjectiu i per això acaba en<br />
-a com tots els adjectius en esperanto.<br />
Si posem <strong>la</strong> frase en plural:<br />
La fratoj estas bonaj = Els germans són bons, (pronuncieu: <strong>la</strong><br />
frátoi éstas bónai), podem veure que l'article <strong>la</strong> no ha variat,<br />
que el plural es forma afegint una j final al nom i a l'adjectiu;<br />
que el verb estas no canvia en el plural.<br />
I si diem:<br />
La fratino estas bona: La germana és bona, (pronuncieu:<br />
<strong>la</strong> fratíno éstas bóna), vam observar que l'article <strong>la</strong> roman<br />
invariable, i que l'adjectiu bona és igual per a masculí i<br />
femení.<br />
Ĉu <strong>la</strong> frato estas bona?: És bo el germà? (pronuncieu:<br />
Txu <strong>la</strong> fráto éstas bóna). En esperanto tenim el signe sonor<br />
ĉu (txu) que es veu i s'escolta, i no obliga a cap entonació<br />
determinada.Ĉu equival als signes “¿?”.<br />
Kiu estas bona?: ¿Qui és bo? ens mostra que, naturalment,<br />
no fa falta posar ĉu davant d’una parau<strong>la</strong> que de<br />
per si ja és interrogativa. El mateix ocorre amb kio?<br />
(quío): ¿quina cosa?, etc.<br />
La libro estas nova. (nuevo).<br />
-Ĉu <strong>la</strong> libro estas nova?<br />
-Jes, <strong>la</strong> libro estas nova.<br />
-Kio estas nova?<br />
-La libro.<br />
Jes: sí. Ne: no.<br />
-Ĉu esperanto estas faci<strong>la</strong>?<br />
-Jes!<br />
I, abans de començar amb <strong>la</strong> 1-a Leciono, retingueu i<br />
tracteu de seguir aquestos consells, aplicables a l’estudi<br />
de qualsevol llengua:<br />
Llegiu en veu alta.<br />
És preferible llegir i rellegir els textos que memoritzar<br />
regles.<br />
Abans d’anar al vocabu<strong>la</strong>ri, tracteu d’entendre.<br />
No traduïu mentalment. En respondre a les preguntes<br />
feu-ho directament en <strong>la</strong> nova llengua.