la instruisto parolas

KAMARADO CAMARADA KOSTI COSTAR
KINEJO CINEMA RIDI RIURE
KOKO POLLASTRE RIPOZI REPOSAR
KORPO COS SALUTI SALUDAR
MATENO MATÍ VEKI DESPERTAR
MEKANIKO MECÀNICA IAM ALGUNA VEG.
MEMBRO MEMBRE KIAM QUAN
MENSO MENT TIAM ALESHORES
MUZIKO MÚSICA ĈIAM SEMPRE
PAŬSO PAUSA NENIAM MAI
VESPERO VESPRADA TRO MASSA (excés)
VORTO PARAULA DUM DURANT
VESTO VESTIT DENOVE NOVAMENT
SUBVESTO Roba interior MOLA TOU/TOVA
LA INSTRUISTO PAROLAS
BONAN TAGON porta la n de l’acusatiu perquè és el complement
directe de mi deziras: Mi deziras al vi bonan tagon -
et desitge bon dia. (Et desitjo ¿quina cosa? - un bon dia. Açò
mateix ocorre amb bonan nokton - bona nit, feliĉan feston –
bones festes, bonan apetiton - bon profit (bon apetit), dankon
- gràcies (va en singular).
VESPERO és la part del dia oposada al matí, entre la caiguda
del sol i la mitjanit. Això que els valencians en diem vesprada.
Al Principat de Catalunya se’n diu tarda. D’acord a la costum
de vàries llengües, hom diu en esperanto bonan vesperon
quan es troba amb altres bonan nokton quan ens retirem.
PRI és una preposició que significa “sobre”, “quant a”: la
profesoro parolis pri moderna literaturo - el professor va parlar
sobre literatura moderna. Pri tio mi ne volas paroli – Sobre
això no en vull parlar.
PIEDE, MANE significa “a peu”, “a mà”. Matene, tage, nokte
entre molts altres no tenen equivalent en català i hem de dir
"per, en, durant el matí", etc. També en esperanto podem usar
modes adverbials: dum la mateno (=matene). No s’ha de
confondre tage - durant el dia, amb ĉiutage - diàriament,
cada dia: Mi laboras nokte (=dum la nokto) - jo treballe
de nit, mi laboras ĉiunokte - jo treballo totes les nits. Altres
adverbis: hejmo - llar, hejma – de la llar, hejme - en
la llar, en casa: esti hejme - estar en casa. Hi ha alguns
adverbis simples –no derivats– que no duen la terminació
e: hieraŭ, morgaŭ, nun - ara, for - lluny.
FOR significa llunyania: iri - anar, foriri – allunyar-se,
forkuri – allunyar-se corrent (fugir), forflugi – allunyar-se
volant (fugir volant). Li loĝas for de la urbo - el viu fora
de la ciutat, la fora sudo - el llunyà sud, for! - fora! For
de l´ okuloj, for de la koro – lluny dels ulls, lluny del cor.
UNUA, UNUE, UNUO. Els cardinals poden convertir-se
en adjectius: unu (1), unua (1-a) - primer; adverbis: unue
(1-e.) - primerament, en primer lloc, trie - en tercer lloc,
etc. O en substantius: unuo - la unitat, duo - un parell,
trio - un grup de tres, deko - una desena, dekduo - dotzena,
cento - centena, milo - miler.
PREPOSICIONS. Al, en, sur, sub, el, kun, de, da, pri
són preposicions: precedeixen al nom o pronom. El bon
ús que se’n faça és molt important, ja que relacionen les
paraules entre elles: el llibre està sobre la taula, el gos
està sota la taula. Els noms i pronoms que segueixen una
preposició, no duen la n de l’acusatiu, puix la relació està
ja assenyalada per la preposició: Mi trinkas kafon kaj
lakton. Mi trinkas kafon kun lakto. Mi aĉetis dek pomojn
– vaig comprar deu pomes, mi aĉetis dekon da pomoj –
vaig comprar una desena de pomes. Les preposicions són
invariables; no canvien de forma.