ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

SALVADOR-J. ROVIRA
a Tarragona per fer una visita a Poblet, i en arribar al monestir, la primera
cosa que advertí foren «unes minses figures d'homes que es movien dalt
d'un mur del palau del Rei Marti»; el fet l'emplenà d'optimisme, ja que
significava que havien començat les obres de consolidació. La impressió
positiva s'amplià mentre visitava les diverses parts del monestir, i veient
com les obres de salvació eren un fet per tot arreu; per això, en tornar a
Tarragona, deixant enrere les muntanyes i el monestir, ho féu amb el sentiment
que el cenobi populetà s'havia salvat i que el cimbori prenia una expressió
d'esperança i d'agraïment. El resultat de tot plegat fou l'article «Poblet ja és
salvat».
Dels set articles rovirians que hem seleccionat, «La intimitat de Santes
Creus» ens sembla el més líric; la prosa, bella i elegant, sòlida i sense
esquerdes de Rovira hi assoleix la plenitud més reeixida. L'autor no pot
evitar la comparança de Santes Creus amb Poblet i acaba dient que ambdós
són essencialment diferents, ja que tot i les «relacions d'estils arquitectònics,
les analogies del pla de construcció, el parentiu d'algunes sales i
dependències», presenten una «profunda oposició espiritual.» Mentre el
monestir del Gaià és «la intimitat, el recolliment, la limitació assenyada, la
modèstia satisfeta», el del Francolí és «la grandesa, l'expansió, l'ambició
il·limitada, l'orgull del poder»; els troba, però, complementaris i hi veu el
símbol dels dos aspectes de l'ànima catalana: per un costat «el treball concret,
la fruïció tranquil·la, el seny reposat» (Santes Creus) i per l'altre «l'ambició
vaga, la lluita constant i l'aspiració heroica» (Poblet), i considera que en
l'equilibri o la compensació entre aquests dos aspectes hi ha el secret dels
moments esplèndids de la història de Catalunya i una clara promesa per a
l'esdevenidor.
«Poblet i els frares» és, al nostre entendre, l'article menys interessant.
Rovira s'ha assabentat que hi ha un projecte de repoblació monàstica de
Poblet amb monjos vinguts de Burgos i s'hi mostra contrari. Per a ell el més
assenyat i pràctic és trobar la manera d'assegurar la restauració i la
consolidació del monestir sense, però, ubicar-hi una comunitat religiosa.
124