ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

M. JOANA VIRGILI
palau de l'abat, del segle XVI, que juntament amb el cos d'entrada, són
unificades mercès als esgrafíats d'estil rococó, amb simulacions de cornises
previstes de dentellons, pilastres dòriques, gallonat i els enquadraments dels
balcons i les obertures. El panorama es veu interromput per la font del segle
XVIII, de Sant Bernat Calbó -abat de Santes Creus i bisbe de Vic-, emplaçada
al mig del recinte. Al fons, la façana de l'església, estructurada en tres
cossos coronats per merlets espitllerats, on domina un gran finestral ogival,
d'esplandit esglaonat, flanquejat per dues obertures romàniques, corresponents
a les naus col·laterals, i una porta de mig punt amb fina ornamentació
miniaturada.
La plaça de l'església, amb sòl de cairons de terra cuita, trencats i malmesos,
fou remodelada l'any 1931 durant el primer Patronat. Es retiraren els
cairons i se substituïren per carreus, procedents de Tarragona, que s'encaixaren
sense seguir cap dibuix predeterminat. En la restauració s'agençà l'àmplia
escala de ponent i es construïren un parell de graons a la banda sud.
Malgrat l'estat del terra i les correnteries que es formaven quan plovia, no
hem localitzat cap projecte d'urbanització fins l'any 1948, realitzat per l'arquitecte
Monravà. D'acord amb l'esmentat projecte, tres anys més tard es
féu una plantada d'arbres, cedits per l'Ajuntament de Tarragona, tot i que sis
anys després i com a conseqüència de la definitiva pavimentació hagueren
de ser arrencats. L'actual terra de les places de Santes Creus, a base d'un
gruix de ciment pastat, fou obra de la Diputació de Tarragona amb motiu del
"Dia del Municipi Rural" i el Patronat hi estigué d'acord.
La font de Sant Bernat fou restaurada pels Amics de l'Art Vell, de
Barcelona, l'any 1932; les obres de consolidació es confiaren a la casa Arana
de Tarragona, i la part artística a Salvador Martorell, el qual realitzà un nou
cap per al Sant i reféu el cistell amb raïms que du a la mà dreta. Quatre anys
després, però, el Patronat donava ordre de retirar l'escultura del sant i servar-la
en les dependències del monestir, per por a qualsevol malvestat. La
font tornà a ser restaurada l'any 1954, i fou sufragada per l'Ajuntament de
Vila-seca, i darrerament, de nou, l'any 1992.
El joc de la pilota
24
Es coneix popularment amb el nom de joc de la pilota l'angle delimitat