ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

M. JOANA VIRGILI
amb mestria, el treball de l'escultor gironí Bartomeu, dels pintors Gil, Pere
Sanç i Andreu de la Torre i del picapedrer vilafranquí Guillem d'Orenga,
amb la reutilització d'un vas de pòrfír. És disposat damunt de dos lleons i
cobert per una urna a doble vessant d'on sorgeix una torreta hexagonal i
ornada amb quinze sants, a més de la Mare de Deu amb el Nen, treballats en
alt relleu. Als peus del sepulere una llosa cobreix la tomba de Roger de
Llúria.
Al pilar oposat admirem el mausoleu de Jaume II i Blanca d'Anjou
(11310). L'obra s'encarregà el 1312 al mestre Bertran de Riquer i al lleidatà
Pere de Prenafeta; el model, inspirat en el de Lluís IX de França, incorporà
les imatges dels monarques, probablement esculpides pel lleidatà Francesc
de Montflorit, sota un dosser en el qual treballà el lapicida Pere de Bonull.
La capella major conté el retaule barroc, del 1640, obra de l'escultor
Josep Tremulles, que substitueix l'antic gòtic, obra de Guerau Gener, Pere
Serra i Lluís Borrassà. A la nau de l'Evangeli localitzem el panteó dels
Montcada-Medinaceli, de marbres i jaspis, que va ser construït, en el rerecor,
l'any 1756.
El pas de la llum es produeix per finestres de doble esqueixada, closes
per vitralls monocroms, d'esquema geomètric, i per l'immens finestral policromat,
d'iniciativa reial, allunyat de les rígides regles de Sant Bernat, realitzat
pels vols de l'any 1300.
L'edifici patí, com a conseqüència ineludible de l'exclaustració, nombroses
destrosses. La primera es produí el 29 de desembre del 1835, quan
una legió d'Àger, procedent del castell de Querol i de camí eap a Tarragona,
incendià el cadirat de cor i l'orgue. Un any després, el capità d'una companyia
intentà, sense aconseguir-ho, saquejar el sarcòfag de Pere el Gran;
tanmateix, profanà les tombes de Jaume II i de Blanca d'Anjou, la qual
fou llançada al pou del palau reial. El 18 de juliol del 1843, tres mesos
després que fra Miquel Mestre n'hagués formulat la petició, fou promulgat
el reial decret pel qual l'Estat concedia l'església major com a parròquia
de Santes Creus. Les malvestats realitzades en el doble panteó reial, i
l'estima envers el cenobi de fra Mestres, provocaren que aquest, el 1850,
dirigís una carta a la Comissió de Monuments denunciant la urgent necessitat
de la seva restauració per a poder salvar-lo de la ruïna total. En resposta,
la Real Acadèmia de San Fernando, l'any 1854, hi destinà 625 pessetes,
i la Comissió, uns mesos més tard, en donà 2.150, i a la fi del 1856
30