ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

M. JOANA VIRGILI
L'aiguat de Sant Jacint del 17 de juliol del 1921 representà un revés
important per al cenobi, ja que rebentà, per dos llocs, els murs del palau
reial, a més de perjudicar el celler. Sabem també que el fang afectà
seriosament d'altres edificacions, però no fou fins passat un any quan la
Direcció General de Propietats i Impostos encarregà a l'arquitecte barceloní,
Joan Rubió Bellver, un informe sobre les obres que hi caldrien. L'informe
concloïa que el palau no es podia rehabilitar si no s'hi practicaven obres de
gran importància. I concretava que, a la planta baixa, s'havien de resseguir
les parets, canviar pedres, refer murs i alguns dels arcs, arreglar les escales,
pavimentar de nou, canviar les bigues podrides, i construir les portes i
finestres. ALprimer pis s'havien de canviar els sostres, les portes i finestres,
col·locar barana en una de les escales i refer l'altra.
L'octubre del 1926 encara no s'havia fet res, i el conserge denuncià l'estat
de les teulades a la Comissió de Monuments de Tarragona. L'Eduard Toda
recollí la denúncia i oferí els materials necessaris, per a les obres, sobretot la
fusta, i es concretaren els treballs de repassar a fons les teulades; així, el 10
de novembre del 1927 s'informava que s'havien posat bigues de ciment
armat al palau reial. Passats dos anys, la Comissió comunicava que ja s'havien
col·locat les portes, els balcons i les finestres al Palau, a més de practicar-hi
obres d'impermeabilització i de consolidar-hi alguns murs.
Això no obstant, el mateix any un projecte de consolidació del monestir,
realitzat per l'arquitecte tarragoní Francesc Monravà, informa que una de
les edificacions que requereix major atenció és el palau reial, ja que presenta
esquerdes considerables i altres senyals de separació, com a conseqüència
de la poca adherència del morter i als deficients fonaments de l'edifici, i
determina l'import de les obres en 14.182,6 pessetes. 21
La recuperació del
palau reial, per tant, s'havia començat i continuaria uns anys. Així, el 1931,
en temps del primer Patronat, es comunica que ja s'hi han col·locat les portes,
els balcons i les finestres. Quatre anys més tard, el Patronat programava
pavimentar el pati de llevant, com ja havia estat fet amb el de ponent, enrajolar
totes les cambres dels pisos, construir l'escala de la galeria oriental del pis
superior, restaurar els enteixinats interiors, suprimir l'escala que comunicava
21. Arxiu General de l'Administració (fons de l'Antic Ministerio de Educación y Ciència),
en Alcalà d'Henares. Lligall 1320-10.
42