ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

M. JOANA VIRGILI
adreçaren una petició de diners al Governador de Tarragona, encara que
desconeixem si reeixí. L'arquitecte Joan Rubió Bellver, l'any 1923, i potser
com a resultat de la denúncia feta pel conserge del monestir el 1922, fa una
valoració de l'estat en què es trobava el cenobi en aquell moment, i en referir-se
a aquest indret deia que calia refer gran part del sostre i substituir-ne
les bigues, reconstruir alguns trossos de mur enderrocats com a conseqüència
d'haver sostret les bigues, pavimentar el terra, canviar algun carreu i
rebaixar el nivell del pati interior a fi d'evitar les humitats. Tres anys més
tard, el conserge informa a la Comissió de Monuments del perill d'enderroc
de l'únic angle del claustre que encara restava cobert. E. Toda es féu ressò
de la denúncia i es concretaren les obres de reconstrucció de les teulades
dels tres angles ja ensorrats i de refer l'embigat que encara s'aguantava, bé
que amb dificultats. En la reunió del 10 de novembre de 1927 afortunadament
s'informava que s'havien posat bigues de ciment armat al claustre
posterior i també al palau reial. El 10 de setembre del 1929 es comunica que
ja s'havien arranjat les teulades de les quatre naus del claustre posterior
Tanmateix quedava pendent una part important" l'hort interior claus­
tral ülantat d'avellaners i carxoferes aue calia convertir lo en un bonic iar
dí. L'arquitecte Martorell, de la Mancomunitat catalana n'elaborà el projec¬
te i a la tardor del 1929 començaren els treballs" el 10 de febrer del 1930 ja
s'havia rebaixat el nivell de l'espai interior i la Comissió decidí que hi fos¬
sin ülantats xinrers facilitats nel senvor E Toda i altres ülantes La reunió
del 30 de setembre donava compte que la plantació havia estat un èxit.
El Patronat, l'any 1935, programa la pavimentació de les quatre naus
claustrals i el pati del palau reial; a més, estudia rebaixar les teulades de les
naus per tal de donar més llum a les finestres del palau reial i del celler.
En reunió del Patronat a Santes Creus, el 5 de maig del 1952, s'acorda
muntar un brollador al centre del jardí, el qual s'hi construí cinc anys més
tard.
Mossèn Romà Comamala, el 1958, planteja al Patronat la necessitat d'adequar
els espais compresos entre el palau reial i la capella de la Trinitat; poc
temps després es dugué a terme el planteig amb uns resultats òptims.
36