ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

M. JOANA VIRGILI
jor, anterior o gòtic, un greu deteriorament al qual s'havia de posar remei.
La Comissió de Monuments de Tarragona inicià ja l'acció de recuperació
l'any 1857. Plantejà la necessitat de restaurar-lo i hi destinà 1.090 rals per a
repassar les teulades i tapar-ne les esquerdes que filtraven l'aigua de pluja.
L'acció engegada era bona, però, malauradament, no reeixí, i endemés s'hi
afegiren altres factors que contribuïren a accentuar-ne el mal estat. Així,
l'any 1870 i arran de la pesta groga que afectà Tarragona, s'instal·là al monestir
la població penitenciària que ocupà algunes de les seves dependències
-el claustre en fou una-, i les destrosses foren importants. Nou anys després,
el 13 de juliol, segons ens informà l'historiador B. Hernàndez, foren
sostrets del claustre dos capitells ornats amb fulles. Divuit anys més tard
encara no s'hi havia fet res, i de nou B. Hernàndez, a través de la Comissió
de Monuments de Tarragona i de l'Associació Artístico-Arqueològica de
Barcelona, demana a VAcadèmia de Bellas Artés de San Fernando que en
reparin els calats i es treguin tres motlles a fi de completar els que han desaparegut.
Dissortadament la petició no prosperà i l'arquitecte Ricardo Magdalena
i Tabuenca, a qui corresponia realitzar l'obra, ni tan sols visità el
cenobi
En la memòria presentada l'any 1923 per l'arquitecte barceloní Joan Rubió
i Bellver, a proposta de la Direcció General de Propietat, es fa menció de
diferents obres urgents a realitzar en el claustre: arranjar les parts inferiors
de les parets i pilastres, refer i col·locar novament els calats als vint-i-vuit
finestrals que els han perdut, pavimentar amb pedra el terra tot respectantne
les tombes, reconstruir l'ampit del terrat, resseguir les goteres de la teulada
i rebaixar el nivell interior del jardí a fi d'evitar les humitats:
Los ventanales que miran al claustro estan bastante
deteriorados y los delicados calados que en ellos existían se
hallan deshechos en su mayor parte y sus restos han
desaparecidopor completo. El pavimento està absolutamente
inútil y en la mayor parte de su extensión està sustituido por
una superfície de tierra apisonada. Elponer otra veïel claustro
en buen uso exige reparaciones de importància. 9
9. E. FORT i COGUL. Santes Creus de Vexclaustració ençà. Santes Creus, 1972. p. 146.
26