ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS - Tinet

SALVADOR-J. ROVIRA
bategant, arrelada dins el decurs dels segles, lleument daurada per una claror
d'esdevenir.
Maurice Barrés ha definit la pàtria amb una fórmula sintètica: la terra i
els morts. Això és igual que dir: la natura i la tradició. La fórmula és incompleta,
si donem a la terra un sentit de materialitat baixa i de present estricte.
Però la terra no és el paisatge quiet, aturat, sinó la gran força de la vida, que
no s'atura, que mou els homes i els pobles i fa la història, i les nacions, i els
Estats.
Dins el monestir de Poblet, entre la desolació de les runes i les destrosses,
l'esperit es submergeix en el passat de Catalunya, i en surt enorgullit de la
il·lustre nissaga dels catalans. Però les ruïnes, totes soles, ens donarien la
impressió depriment d'una enfonsada històrica. És a fora, sota el cel pur,
davant la visió de la bella terra nostra, on sentim que la glòria de Catalunya
no és extingida, que pot tornar a oferir al món una florida esplèndida.
Aquest viu sentiment de la pàtria que jo concebo, és fet d'una
compenetració íntima entre la ciutat, la terra i la història. La ciutat ha de
sentir.se voltada, com a part d'ella mateixa, de la terra vivificant, d'on puja
la saba de la raça. La gent de la terra ha de sentir la companyia i el guiatge de
la ciutat, d'on ve l'esperit que fa alta la vida. Ciutat i terra han de dur el ver
escut nobiliari de l'avior, que dóna als pobles la personalitat, la consciència
i el daler d'un digne futur.
Així veig ara, davant Poblet, la terra d'aquesta contrada, d'una forta
austeritat catalanesca. El cenobi ha ancorat a la terra el record del passat gloriós.
L'esperit de la ciutat que porto dins, al contacte de la terra i de la història,
s'encén en una flama patriòtica. I una flama és la més bella bandera...
El monestir de Poblet
La campanya feta mesos enrere, per una part de la Premsa, a propòsit de
l'estat deplorabilíssim del monestir de Poblet, ha tingut un primer resultat
efectiu: l'apuntalament dels llocs més amenaçats, i especialment del palau
del rei Martí. Mestrestant, l'arquitecte tarragoní senyor Pujol treballa en el
projecte de les obres que són necessàries per a assegurar la solidesa de la
part que resta del cenobi egregi. Tanmateix, tornen a alçar-se les veus
d'alarma; i és que seria excessiu de creure que allò que s'ha aconseguit fins
126