El periodisme televisiu busca la llàgrima fàcil - Diario de Ibiza

4 Mola
José Manuel
Sánchez
CHEF I CO
PROPIETARI
DEL GASTROBAR
PUNTO GASTRO
José Manuel Sánchez ha estat
al càrrec d’alguns dels fogons
més distingits i innovadors a l’illa.
Des de fa cosa d’un any s’ha establert
amb un soci en un petit local
de Santa Eulària, on inventa tapes
immillorables. També ensenya els
secrets de la cuina als joves del
municipi.
DIARIO de IBIZA
DIMECRES
28 DE SETEMBRE DE 2011
EL SOROLL DE LES COSES PETITES Jordi Salewski Pascual ELS PAPERS
El raïm penja de les parres, llest per la verema. J.S.P.
Vi de la terra
Els
petits plaers de la vida amb moderació són un regal de la terra
Una llarga filera de petites parres
arrenglerades fan de barrera natural
vora el camí. El solar està perfectament
dividit per diverses fileres,
separades entre elles a una distància
que sembla perfecte, ni
massa ni massa poc. Fa unes setmanes
estaven carregades de raïm
negre i ple de vespes rondant-les
per aprofitar l’aliment dels grans
esberlats. Varen ser un parell de
dies de feina per recollir els fruits i
començar el ritual de fonyar-los
EM VA MARCAR...
RAÏM: Infructescència de la vinya, formada per un brot que porta
una munió de baies sucoses, els grans de raïm, globoses o el·lipsoïdals,
de polpa dolça i pela groguenca, vermellenca, violàcia o quasi
negra. [www.dlc.iec.cat]
per extreure’n el suc. És tot un procés
natural que es fa des dels inicis
dels temps i que avui dia, tot i la
modernització de la tècnica, es
continua fent per aconseguir el vi.
La sofisticació i l’exageració de la
Sempre he estat una persona
molt melòmana, a cada època de
la meua vida li atribueixo una sèrie
de discs i a cada moment li dedic
alguna cançó en concret, a
mena de banda sonora que fa que
perduri en la meua memòria.
Va ser a través de la música, escoltant
un disc en solitari del líder
d’una de les meues bandes favorites,
Pearl Jam, com vaig descobrir
la pel·lícula ‘Fins a rutes salvatges’
(‘Into the Wild’ en la seua versió original),
de la què Eddie Vedder n’és
l’autor de la banda sonora original
i dirigida per Sean Penn.
Tracta de la història d’un jove
acabat de llicenciar, intel·ligent però
cultura entorn del vi han creat
grans experts amb els sentits molt
afinats. Vista, gust i olfacte entrenats
per distingir petites diferències
entre els vins i apreciar les característiques
d’uns i d’altres sucs
«I si marx lluny?, i si ho deix tot?»
que no acaba de trobar el seu lloc ni
a la societat ni a la pròpia família, i
decideix fugir a la recerca d’una vida
molt més senzilla, en contacte directe
amb la natura i més allunyada
de la brutor del capitalisme.
És una sensació per la que gairebé
tots hem passat en alguna
ocasió, portada fins l’extrem per un
personatge real com va ser Christopher
McCandless. Cap al final de
la pel·lícula, una lliçó a mena de frase
pòstuma del personatge resol l’enigma
sobre què passaria quan
se’ns passa pel cap: ‘i si marx lluny?,
i si ho deix tot?’
Aquesta frase em va ajudar molt
al seu moment i crec que és apli-
de raïm. Potser tot s’ha magnificat
massa i ha arribat a un extrem
de pedanteria i exclusivitat que fa
una mica de pudor, però és clar
que hi ha diferència entre un vi de
qualitat i un de normal. Els grans
experts sommeliers no sé què dirien
del vi pagès fet a ca nostre,
però ho passam molt bé treballant
en l’elaboració del vi i després de
l’espera dels processos naturals
ho passam millor assaborint el resultat
de la feina.
cable a moltes circumstàncies de la
vida. És la frase que presideix la sala
del meu gastrobar a Santa Eulària.
DE SALAMANCA
L’art de
no valer res
Una imatge del rodatge d’‘Into the Wild’. DIARIO DE IBIZA
Ben Clark
Només hi ha, segons Oscar Wilde,
dues coses necessàries per ser
escriptor: tenir alguna cosa a escriure
i escriure. La primera cosa
és complicada però resulta, però,
molt més senzill que la segona: per
poder escriure l’escriptor necessita
talent i tot això, sí, però el talent
no és imprescindible -acudeixin a
l’aparador de la seua llibreria més
propera i veuran que és veritat -. El
que l’escriptor necessita, igual que
el pintor, l’escultor, l’actor, el músic
... és temps. Què significa
temps? Temps significa diners
–Time is money, darling!–. I com
canviem minuts per menuts? Treballant,
és clar. Però el problema
d’aquesta època tan bonica és que
els dubtes que amagava aquesta ‘isocietat
‘ sobre la validesa -la honradesa-
d’aquestes professions
han aflorat i ja no vol pagar ningú
ni un euro per un concert, un recital,
un quadre, un disc o una performance.
L’art, que no té preu, ha
passat a no valer res. No, amic Wilde,
fan falta més de dues coses per
poder escriure, com tu ja sabies.
«El que l'escriptor necessita,
igual que el pintor, l'escultor,
l'actor, el músic ... és temps.
Què significa temps? Temps
significa diners -’Time is
money, darling!’-.»
Alberto Ferrer
‘Into the Wild’, amb música d’Eddie Vedder, conté la resposta a una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada i que José Manuel Sánchez va
trobar de molta ajuda en un moment de la seua vida. Ara presideix la sala del bar on crea fantàstiques tapes a Santa Eulària
La banda sonora és també molt
i molt recomanable. Esper que
vos agradi.