You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Reportatge Relleu a Inditex El fundador <strong>de</strong> Zara, Amancio Ortega, i el seu successor, Pablo Isla. PÀGI NES 8 i 9 Reportatge In nova -<br />
ció i evolució Un paleontòleg expert en nean<strong>de</strong>rtals sosté que els dèbils van superar les crisis millor que els més dotats. PÀ GINA 10<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Reportatge<br />
La nova casa <strong>de</strong><br />
Dalí a Florida<br />
Aquesta setmana<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Dominical<br />
SUPLEMENT<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
<strong>Mister</strong><br />
<strong>Sofà</strong><br />
✱<br />
ha estat inaugurat<br />
el nou Museu Dalí a<br />
Saint Petersburg.<br />
REBAIXES<br />
PÀGINES 2, 3, 4 i 5<br />
Entrevista<br />
Història sota el mar<br />
Gustau Vivar és arqueòleg<br />
al Centre d’Arqueologia<br />
Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya<br />
a <strong>Girona</strong>. PÀGINES 6 i 7<br />
Millores <strong>de</strong> temporada: BMW actualitza les versions més esportives <strong>de</strong> la compacta Sèrie 1. PÀGINES 18 i 19<br />
Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES
FOTO PORTADA: A DALT, UN DETALL DE L’INTE-<br />
RIOR DEL NOU MUSEU DALÍ DE Saint<br />
Petersburg, A FLORIDA (FOTO: REUTERS); A<br />
BAIX, UN ARQUEÒLEG SUBMARÍ EN PLENA<br />
RECERCA AL LITORAL GIRONÍ.<br />
16 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
SUMARI<br />
6 i 7 Entrevista<br />
Història sota el mar<br />
Gustau Vivar, arqueòleg <strong>de</strong>l<br />
Centre d’Arqueologia<br />
Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya a<br />
<strong>Girona</strong>, explica la seva feina.<br />
8 i 9 Reportatge<br />
Relleu a Inditex<br />
Amancio Ortega, el fundador<br />
<strong>de</strong> Zara i l’home més ric<br />
d’Espanya, <strong>de</strong>ixa l’empresa<br />
en mans <strong>de</strong> Pablo Isla.<br />
10 Reportatge<br />
Innovació i evolució<br />
Un paleontòleg expert en l’home<br />
<strong>de</strong> nean<strong>de</strong>rtal <strong>de</strong>fensa que els<br />
individus menys aptes van<br />
resistir millor que els més dotats.<br />
11 Noms i llocs <strong>de</strong> l’art<br />
Pep Camps<br />
13 Gastronomia<br />
Les faves<br />
17 Música<br />
El millor bateria<br />
<strong>de</strong> la història<br />
Dominical<br />
Passeig General Mendoza 2.<br />
17002 GIRONA.<br />
Telèfon: 972 20 20 66<br />
Director<br />
Jordi Xargayó<br />
Cap <strong>de</strong> redacció<br />
Alfons Petit<br />
Administrador<br />
Fèlix Noguera<br />
Publicitat<br />
Paco Martí<br />
2 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
1<br />
2<br />
A ixò<br />
sembla ben bé Portlligat, el poble on<br />
Dalí va créixer». Aquesta va ser la frase<br />
que va pronunciar el matrimoni Morse<br />
quan, a principis <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1980, va <strong>de</strong>scobrir<br />
la badia <strong>de</strong> Saint Petersburg, una localitat<br />
<strong>de</strong> l’estat nord-americà <strong>de</strong> Florida que s’ha<br />
convertit, pel seu clima benigne, en un refugi<br />
per a jubilats amb recursos econòmics. Els Morse<br />
hi havien viatjat perquè un grup d’empresaris<br />
locals s’havien ofert a finançar un projecte<br />
per al que no trobaven els diners necessaris:<br />
construir un museu <strong>de</strong>dicat a l’obra <strong>de</strong> Salvador<br />
Dalí, que suplís les mancances que tenia el<br />
que havien posat en marxa el 1971 a Cleveland,<br />
Ohio (el primer museu dalinià <strong>de</strong>l món, per<br />
cert, perquè el Teatre-Museu <strong>de</strong> Figueres triga -<br />
ria encara tres anys a ser una realitat).<br />
Els Morse, col·leccionistes <strong>de</strong> Dalí <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
1943 (veu re pàgina 5), inauguraven el 1982 el<br />
seu museu <strong>de</strong> Saint Petersburg, emplaçat en uns<br />
antics magatzems amb vistes a la badia. Des <strong>de</strong><br />
llavors, milions <strong>de</strong> persones (és el museu més<br />
visitat <strong>de</strong>l su<strong>de</strong>st <strong>de</strong>ls Estats Units) han passat<br />
per les seves instal.lacions per contemplar la<br />
col.lecció privada d’obra daliniana més important<br />
pel món. El creixent nombre <strong>de</strong> visitants<br />
(sis <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u <strong>de</strong> fora <strong>de</strong>ls EUA) i d’activitats<br />
que s’hi organitzen, i també el risc que suposaven<br />
per a la col.lecció els freqüents huracans<br />
que castiguen la zona (cada cop que se n’anun -<br />
ciava un totes les obres eren <strong>de</strong>spenja<strong>de</strong>s i trasllada<strong>de</strong>s<br />
a un refugi soterrani) van portar els<br />
seus responsables, fa uns anys, a <strong>de</strong>cidir-se a<br />
construir un nou edifici per al museu. Després<br />
<strong>de</strong> mesos i mesos d’obres i d’una inversió <strong>de</strong><br />
36 milions <strong>de</strong> dòlars (uns 28 milions d’euros),<br />
aquesta setmana ha estat inaugurat el nou museu<br />
Salvador Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg, empla-
La nova casa <strong>de</strong><br />
Dalí a Florida<br />
Aquesta setmana ha estat inaugurada la nova seu <strong>de</strong>l Museu Salvador Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg, al<br />
sud <strong>de</strong>ls Estats Units, que conté la col.lecció privada <strong>de</strong> l’artista més important <strong>de</strong>l món, reunida<br />
pel matrimoni Morse; la formen més <strong>de</strong> 2.000 peces, entre els quals hi ha un centenar d’olis<br />
4<br />
5<br />
6<br />
7<br />
7<br />
8<br />
çat precisament al número 1 <strong>de</strong>l Dalí Boulevard,<br />
i que amb 6.000 metres quadrats <strong>de</strong> superfície<br />
dobla la que tenia el seu pre<strong>de</strong>cessor.<br />
Vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’exterior, el nou edifici és un enorme<br />
rectangle <strong>de</strong> ciment travessat per una estructura<br />
geodèsica acristallada que homenatja<br />
la cúpula geodèsica <strong>de</strong>l Teatre-Museu <strong>de</strong> Figue -<br />
res. L’arquitecte responsable <strong>de</strong>l projecte, Yan<br />
Weymouth, justifica a més aquesta profusió <strong>de</strong><br />
vidre perquè «per fer-lo més acollidor, i perquè<br />
hi entrés la llum, volíem tenir un finestral a la<br />
ba dia, així que hem utilitzat una forma anome -<br />
nada “Enigma”, amb vidres triangulars». N’hi ha<br />
més <strong>de</strong> 900, d’aquests triangles, que contrasten<br />
amb la rigi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> les parets <strong>de</strong> ciment i la suavitzen.<br />
Encara que també té la seva raó <strong>de</strong> ser,<br />
el ciment: tota l’estructura <strong>de</strong>l museu està preparada<br />
per resistir sense problemes vents per<br />
sobre <strong>de</strong>ls 150 kilòmetres per hora, i a més ha<br />
3<br />
TEXT: ALFONS PETIT<br />
estat aixecada cinquanta metres sobre el que es<br />
consi<strong>de</strong>ra l’àrea inundable d’aquesta zona.<br />
UNA ESCALA AMB FORMA D’ADN<br />
A l’interior, l’edifici també es relaciona estretament<br />
amb l’obra daliniana amb una escala helicoidal<br />
inspirada en l’estructura <strong>de</strong> l’ADN que<br />
serveix per unir les tres plantes que té l’immoble:<br />
a la primera s’hi ha emplaçat un teatre amb<br />
aforament per a un centenar <strong>de</strong> persones, que<br />
servirà també <strong>de</strong> sala <strong>de</strong> concerts i <strong>de</strong> conferèn<br />
cies i on es projecta un ví<strong>de</strong>o sobre l’artista<br />
empordanès. L’espai el completen una gran sala<br />
<strong>de</strong> venda d’objectes vinculats a l’obra <strong>de</strong> Dalí i<br />
el Cafè Gala, que entre d’altres productes ofereix<br />
«tapes». El segon pis està <strong>de</strong>dicat als artistes<br />
d’avantguarda, amb una gran biblioteca i un<br />
centre que pretén atreure els diferents corrents<br />
més avançats <strong>de</strong> la pintura mundial per expe-<br />
rimentar i buscar innovadores tendències plàstiques.<br />
Finalment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l tercer pis es contemplen<br />
els jardins que envolten el museu –batejats<br />
amb el particular nom d’«Avant-Gar<strong>de</strong>n»–<br />
i una cascada a través <strong>de</strong> l’atri <strong>de</strong> vidre.<br />
En les dues ales <strong>de</strong> què disposa el museu s’exhibeixen<br />
els 96 olis <strong>de</strong> Dalí que constitueixen<br />
el punt culminant <strong>de</strong> la col.lecció <strong>de</strong>ls Morse,<br />
que es completa amb aquarel.les, dibuixos,<br />
obra seriada, fotografies, escultures i altres materials,<br />
fins a un total <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 2.000 peces,<br />
data<strong>de</strong>s entre 1914 i 1980, el que permet al visitant<br />
obtenir una perspectiva clara <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong><br />
l’artista empordanès i <strong>de</strong> la seva evolució<br />
Hank Hine, director <strong>de</strong>l museu, explicava<br />
aquesta setmana que en el disseny <strong>de</strong>l nou edifici<br />
no s’ha pretès imitar l’obra <strong>de</strong> Dalí, sinó que<br />
«únicament hem fet una mica una metàfora sobre<br />
Dalí. L’edifici és molt (Continua a la pàgina 4)<br />
Reportatge<br />
3 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
1<br />
«Torero al.lucinògen»<br />
(1970), un <strong>de</strong>ls<br />
quadres que s’exposen<br />
al museu<br />
Salvador Dalí <strong>de</strong><br />
Saint Petersburg.<br />
2<br />
«El camallarg <strong>de</strong> la<br />
nit (Esperança!)»<br />
(1940), la primera<br />
obra <strong>de</strong> Dalí que van<br />
adquirir els Morse.<br />
3<br />
L’escala en forma<br />
d’espiral que uneix<br />
les tres plantes <strong>de</strong>l<br />
nou museu Dalí <strong>de</strong><br />
Saint Petersburg.<br />
Foto: Steve<br />
Nesius/Reuters.<br />
4<br />
Vista exterior <strong>de</strong> l’edifici<br />
inaugurat<br />
aquesta setmana.<br />
Foto: Steve<br />
Nesius/Reuters.<br />
5, 7 i 8<br />
Tres <strong>de</strong> les sales <strong>de</strong>l<br />
nou museu Salvador<br />
Dalí <strong>de</strong> Saint<br />
Petersburg, que reuneix<br />
més <strong>de</strong> 2.000<br />
obres <strong>de</strong> l’artista, 96<br />
<strong>de</strong> les quals són olis.<br />
Foto: Steve<br />
Nesius/Reuters.<br />
6<br />
Una mena <strong>de</strong> cúpula<br />
geodèsica inspirada<br />
en la <strong>de</strong>l Teatre-<br />
Museu Dalí corona<br />
l’atri que hi ha al<br />
capdamunt <strong>de</strong>l<br />
museu. Foto: Steve<br />
Nesius/Reuters.
4 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
1<br />
El matrimoni Morse<br />
va assistir a Figueres<br />
al funeral per<br />
Salvador Dalí, el 25<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1989.<br />
Foto: Carlos Sans.<br />
2<br />
Salvador Dalí amb el<br />
matrimoni Morse.<br />
3<br />
Dalí i Gala en un restaurant<br />
amb Rey -<br />
nolds i Eleanor<br />
Morse, l’any 1953.<br />
Col·leccionistes i amics<br />
1<br />
Hi ha qui diu que es van conèixer l’any<br />
1942, a Cleveland, mentre visitaven per<br />
separat una exposició <strong>de</strong> Salvador Dalí;<br />
i qui sosté que ja van assistir a l’exposició<br />
com a parella. Però el cert és que, d’una mane<br />
ra o altra, Arnold Reynolds Morse i Eleanor<br />
Reese Morse es van enamorar mútuament<br />
–es casarien l’any 1943– i es van enamorar<br />
tam bé <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong> l’artista empordanès –el<br />
1943 comprarien la seva primera obra <strong>de</strong> Da -<br />
lí, El camallarg <strong>de</strong>l vespre (Esperança!)–. Uns<br />
mesos <strong>de</strong>sprés aconseguirien conèixer el pintor<br />
i la seva musa, Gala, i a partir d’aquell moment<br />
en van passar a ser amics, mecenes i<br />
clients, fins arribar a reunir la col·lecció daliniana<br />
privada més important <strong>de</strong>l món.<br />
Nascut el 1914 a Denver (Colorado), Reynolds<br />
Morse va estudiar geologia i administració<br />
d’empreses, però es va fer multimilionari<br />
als anys quaranta amb una patent per a<br />
la fabricació <strong>de</strong> plàstics injectats. Eleanor Morse,<br />
nascuda el 1912 filla d’un empresari farma<br />
cèutic <strong>de</strong> Cleveland (Ohio), va estudiar<br />
música a Itàlia i va obtenir un màster en les<br />
llengües francesa i espanyola.<br />
La vida <strong>de</strong>ls Morse va canviar quan van conèixer<br />
Dalí: el visitaven sovint a Nova York i<br />
a París i l’any 1954 el van acompanyar també<br />
a Portlligat. A partir d’aquell moment, el<br />
matrimoni nordamericà viatjaria cada any a<br />
la Costa Brava i revindicaria que fer-ho era<br />
imprescindible per entendre el pintor i la seva<br />
obra. El viatge a l’Empordà va servir als Morse<br />
també per entrar en contacte amb Anna<br />
Maria Dalí, a qui comprarien algunes <strong>de</strong> les<br />
obres primerenques <strong>de</strong> l’artista, en un moment<br />
en el qual les relacions entre els dos<br />
germans eren molt tenses.<br />
El vincle entre els Morse i els Dalí es va<br />
anar consolidant encara que el pintor pràcticament<br />
no parlava anglès i Reynolds Morse<br />
no sabia francès. Eleanor Morse sí que sabia<br />
castellà, però sovint tenia problemes per entedre<br />
el tancat accent català amb el qual el<br />
Ve <strong>de</strong> la pàgina 3) mo<strong>de</strong>rn, <strong>de</strong> ciment, i està fracturat<br />
en un costat, com si hi hagués una terrible<br />
energia, que es transforma en una estructu<br />
ra geodèsica que travessa <strong>de</strong> la cantonada est<br />
a la nordoest. Aquesta energia està expressada<br />
a l’interior amb l’escala en espiral, que continua<br />
al capdamunt fins a la cúpula geodèsica.<br />
Com Dalí –afegia Hine–, el nou museu és una<br />
barreja entre allò fantàstic i allò clàssic».<br />
DALÍ I DUCHAMP, D’AQUÍ A DOS ANYS<br />
El director <strong>de</strong>l centre consi<strong>de</strong>ra també que l’obertura<br />
<strong>de</strong>l nou museu beneficiarà la localitat<br />
<strong>de</strong> Saint Petersburg: «El poble creixerà, segur,<br />
perquè també ho farà el nombre <strong>de</strong> visitants<br />
que rebem. Actualment ens visiten entre<br />
200.000 i 300.000 persones anualment, però<br />
n’esperem moltes més per als anys que venen».<br />
Precisament per fer més atractiva l’oferta <strong>de</strong>l<br />
2<br />
3<br />
parlava Dalí. Malgrat tot, els Morse, a més <strong>de</strong><br />
continuar adquirint obra daliniana –en farien<br />
la primera exposició l’any 1965, a la Gallery<br />
of Mo<strong>de</strong>rn Art <strong>de</strong> Nova York–, van esciure<br />
diversos treballs sobre l’artista. Així, Eleanor<br />
va traduir textos <strong>de</strong> Dalí a l’ànglès, entre els<br />
quals <strong>de</strong>staquen el llibre Dalí <strong>de</strong> Draeger<br />
(1968) i El mite tràgic <strong>de</strong> l’Angelus <strong>de</strong> Millet<br />
(1986), tasca per la qual va ser reconeguda<br />
dues vega<strong>de</strong>s pel govern francès. També el<br />
centre, els responsables <strong>de</strong>l museu Salvador<br />
Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg ja han programat diverses<br />
mostres i activitats per als propers anys.<br />
Tal com explica Hank Hine, «mantindrem l’actual<br />
exposició, Dali’s Paintings –formada pels<br />
olis dalinians <strong>de</strong> la col.lecció Morse– <strong>de</strong> manera<br />
estable durant tot un any, per donar a la<br />
gent l’oportunutat <strong>de</strong> contemplar-la. I més tenint<br />
en compte que a través d’aquesta col.lecció<br />
es pot comprendre tot Dalí, perquè abasta<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus primers treballs fins a la relació<br />
amb el surrealisme i fins i tot el misticisme nuclear<br />
<strong>de</strong>l final <strong>de</strong> la seva vida. Però tambe estem<br />
treballant en exposicions sobre l’avantguarda<br />
contemporània i una altra sobre Dalí i<br />
Duchamp per d’aquí a uns dos anys».<br />
Molt lluny encara <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong> 800.000 visitants<br />
que va rebre l’any passat el Teatre-Museu<br />
Dalí <strong>de</strong> Figueres, els responsables <strong>de</strong>l museu<br />
Rei Joan Carles li va atorgar, el 1989,<br />
el Llaç <strong>de</strong> Dama <strong>de</strong> l’Ordre d’Isabel<br />
La Católica, el més gran reconeixement<br />
a un ciutadà no-espanyol. Eleanor<br />
Morse va morir l’1 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong><br />
2010, <strong>de</strong>sprés d’haver estat treballant<br />
els últims anys <strong>de</strong> la seva vida en el<br />
projecte <strong>de</strong>l nou museu Salvador<br />
Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg.<br />
Pel que fa a Reynolds Morse –mort<br />
l’agost <strong>de</strong> 2000–, va publicar diversos<br />
estudis sobre l’obra daliniana,<br />
però encara continua inèdita la que<br />
es presentava com la seva obra mestra:<br />
un dietari sobre la relació <strong>de</strong>l<br />
matrimoni nordamericà i l’artista empordanès,<br />
segons sembla amb elements<br />
polèmics. En aquest sentit,<br />
l’historiador Ian Gibson va <strong>de</strong>clarar<br />
a la mort <strong>de</strong> Morse que «si algun dia<br />
es publiquen els seus diaris sabrem<br />
moltíssim més sobre les misèries <strong>de</strong>l<br />
pintor i el seu entorn».<br />
De fet, el juliol <strong>de</strong> 1989, pocs mesos<br />
<strong>de</strong>sprés d’haver assistit amb la<br />
seva esposa a Figueres al funeral <strong>de</strong><br />
Salvador Dalí (el 25 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong>l<br />
1989), Reynolds Morse va fer pública<br />
una carta en la qual <strong>de</strong>nunciava<br />
que Salvador Dalí havia estat coaccionat<br />
a l’hora <strong>de</strong> revisar el seu testament.<br />
Segons ell, en el testament<br />
inicial <strong>de</strong>l pintor l’hereva <strong>de</strong>l seu llegat<br />
era la Generalitat, compartintlo<br />
amb l’Estat espanyol; en el testament que<br />
finalment es va obrir, l’hereu passava a ser<br />
l’Estat. En la mateixa carta, Morse <strong>de</strong>manava<br />
que la Fundació Gala-Dalí –que el 1993 va<br />
nomenar el matrimoni membres d’honor <strong>de</strong>l<br />
Patronat– fos la que gestionés els interessos<br />
<strong>de</strong>l pintor, i que se n’apartés el seu antic secretari<br />
Robert Descharmes, a qui implicava<br />
en l’afer <strong>de</strong> les falsificacions <strong>de</strong> l’obra daliniana./ALFONS<br />
PETIT<br />
Salvador Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg es mostren<br />
optimistes <strong>de</strong> cara al futur, perquè l’interès per<br />
l’artista empordanès als Estats Units es manté,<br />
i perquè a més el centre atreu visitants <strong>de</strong> molts<br />
altres indrets <strong>de</strong>l món. Sobre aquest interès que<br />
Dalí continua <strong>de</strong>spertant als EUA, Anna Otero,<br />
gironina llicenciada en Història <strong>de</strong> l’Art que<br />
l’any 2004 –el <strong>de</strong>l centenari <strong>de</strong>l naixement <strong>de</strong>l<br />
pintor– va treballar al museu Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg,<br />
explicava llavors en una entrevista a<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> que «el fet que la cultura americana<br />
estigui tan orientada cap al show business<br />
crec que facilita que l’obra <strong>de</strong> Dalí sigui<br />
tan àmpliament acceptada als Estats Units. Durant<br />
els anys que Dalí hi va viure (1940-1948)<br />
va ser quan es va transformar <strong>de</strong> manera radical<br />
en el personatge excèntric i histriònic que<br />
tots coneixem. Aquest és l’aspecte que més fascina<br />
els americans, és el pur espectacle».
Joies <strong>de</strong> la corona<br />
La col·lecció daliniana que va reunir el matrimoni Morse conté autèntiques obres mestres <strong>de</strong><br />
l’artista empordanès, exposa<strong>de</strong>s ara al nou museu <strong>de</strong> Saint Petersburg; aquestes en són algunes<br />
2 1<br />
3<br />
4<br />
5<br />
6<br />
El més interessant <strong>de</strong> la col.lecció no és cap<br />
peça en concret, sinó que hi n’hi ha <strong>de</strong><br />
molt valuoses <strong>de</strong> diferents etapes <strong>de</strong> l’obra<br />
<strong>de</strong> Dalí», assegura l’historiador <strong>de</strong> l’art norda<br />
mericà William Jeffet sobre la col.lecció Morse<br />
que s’exposa al museu <strong>de</strong> Saint Petersburg.<br />
Jeffet afegeix que «hi ha obres <strong>de</strong> l’època surrealista,<br />
que és molt valorada, i també quadres<br />
molt grans, molt sofisticats, com el Torero al.lucinogen,<br />
<strong>de</strong>l 1970». Aquesta diversitat estilítica<br />
7 8<br />
i temporal és un <strong>de</strong>ls valors que més es <strong>de</strong>staquen<br />
<strong>de</strong> la col.lecció <strong>de</strong>l matrimoni Morse, que<br />
segons <strong>de</strong>ia Anna Otero «és una mirada íntima<br />
cap a Dalí, una mirada construïda a partir <strong>de</strong>ls<br />
criteris i els gustos <strong>de</strong>ls seus col.leccionistes».<br />
Entre les obres que van reunir els Morse hi<br />
ha, però, autèntiques obres mestres <strong>de</strong> diferents<br />
perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la creació daliniana, com ara<br />
les primerenques Esquena <strong>de</strong> noia i El cistell<br />
<strong>de</strong> pa, <strong>de</strong> 1926; peces surrealistes com Remi-<br />
9<br />
niscència arqueològica <strong>de</strong> l’Àngelus <strong>de</strong> Millet<br />
(1933-1935) o Calaver atmosfèrica sodomitzant<br />
un piano <strong>de</strong> cua (1934); <strong>de</strong> l’etapa <strong>de</strong> maduresa<br />
<strong>de</strong>l pintor s’hi troben Mercat d’esclaus amb<br />
el bust <strong>de</strong>saparegut <strong>de</strong> Voltaire (1940) i Col.loqui<br />
sentimental (1944); i <strong>de</strong>l Dalí místic i atòmic<br />
s’hi po<strong>de</strong>n contemplar La <strong>de</strong>sintegració <strong>de</strong><br />
la persistència <strong>de</strong> la memòria (1952-1954) o El<br />
<strong>de</strong>scobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom<br />
(1958-1959). Entre moltes i moltes altres./A.P.B.<br />
Reportatge<br />
5 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
Sobre aquestes lí -<br />
nies, <strong>de</strong> dalt a baix,<br />
«La <strong>de</strong>sintegració<br />
<strong>de</strong> la persistència <strong>de</strong><br />
la memòria» (1952-<br />
1954); «Les tres<br />
edats» (1940); i<br />
«Gala contemplant<br />
el Mediterrani que a<br />
vint metres es transforma<br />
en el retrat<br />
d’Abraham Lincon<br />
(Homenatge a<br />
Rothko-Segona versió)»<br />
(1976).<br />
1<br />
«El <strong>de</strong>scobriment<br />
d’America per<br />
Cirstòfor Colom»<br />
(1958-1959).<br />
2<br />
«El nen geopolític<br />
observant el naixement<br />
<strong>de</strong>l nou home»<br />
(1943).<br />
3<br />
«Mercat d’esclaus<br />
amb el bust <strong>de</strong>saparegut<br />
<strong>de</strong> Voltaire»<br />
(1940).<br />
4<br />
«Reminiscència<br />
arqueològica <strong>de</strong><br />
l’Àngelus <strong>de</strong> Millet»<br />
(1933-1935).<br />
5<br />
«Galacidalaci<strong>de</strong>soxi -<br />
ribunucleicacida<br />
(Home natge a Crick<br />
i Watson)» (1963).<br />
6<br />
«Retrat <strong>de</strong>l meu<br />
germà mort» (1963).<br />
7<br />
«El Concili<br />
Ecumènic» (1960).<br />
8<br />
«El cistell <strong>de</strong> pa»<br />
(1926).<br />
9<br />
«Esquena <strong>de</strong> noia»<br />
(1926).
6 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
«Nosaltres<br />
volem per<br />
damunt <strong>de</strong>l<br />
jaciment»<br />
– Quina sensació té<br />
quan es capbussa?<br />
Un dia va venir el mecànic<br />
<strong>de</strong>l vaixell, es va<br />
posar les ulleres i el<br />
tub i es va llençar a l’aigua.<br />
En sortir em va<br />
dir: «Quina sensació<br />
<strong>de</strong> pau que transmet<br />
la vostra feina. Em<br />
pensava que amb la<br />
gent <strong>de</strong> l’aigua hi hauria<br />
problemes i baralles,<br />
però tots sabíeu la<br />
vostra feina, i treballàveu».<br />
Tothom té molt<br />
clar allò que fa abans<br />
<strong>de</strong> capbussar-se. Un<br />
<strong>de</strong>ls avantatges <strong>de</strong><br />
l’arquèoleg subaquàtic<br />
és que nosaltres<br />
volem per damunt <strong>de</strong>l<br />
jaciment. Tens al cap<br />
Atapuerca? Amb les<br />
basti<strong>de</strong>s, la gent caminant<br />
per taulons i<br />
estirada al terra... Nosaltres<br />
volem per damunt<br />
<strong>de</strong>l jaciment.<br />
– I és addictiu? Si no<br />
et capbusses ho trobes<br />
a faltar. És cert.<br />
Som arqueòlegs subaquàtics<br />
perquè ens<br />
agrada el món marí. Si<br />
no t’interessa el mar, ja<br />
no t’hi <strong>de</strong>diques. És<br />
una professió tan difícil,<br />
que ni t’ho planteges.<br />
T’encanta fer<br />
submarinisme i l’aigua,<br />
en totes les formes<br />
possibles.<br />
– S’ha trobat escenes<br />
curioses, com<br />
taurons a prop? (riu)<br />
La nostra feina no és<br />
pel·liculera. Els taurons<br />
no s’apropen a<br />
les profunditats <strong>de</strong> treball.<br />
Tenim molts peixos<br />
al costat, això sí.<br />
Movem sediments i<br />
ells ho aprofiten per<br />
menjar. És habitual<br />
que et piquin a la mà.<br />
I les fotos costen molt<br />
perquè els peixos són<br />
al mig: alguna foto <strong>de</strong><br />
peix la podríem enviar<br />
a un concurs, però<br />
com a arqueòleg resulta<br />
un <strong>de</strong>sastre!<br />
GUSTAU Vivar Arqueòleg <strong>de</strong>l Centre d’Arqueologia Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya a <strong>Girona</strong><br />
Recuperar restes <strong>de</strong> l’antiguitat té una pàtina <strong>de</strong> misteri. I treballar al fons marí, o en zones lacustres,<br />
com fa aquest arqueòleg especialitzat en Arqueologia Subaquàtica, encara més. Parlem <strong>de</strong> la<br />
seva feina. A les comarques gironines hi ha més <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong>ls jaciments marins catalogats <strong>de</strong>l<br />
país. Vivar apunta que un terreny per fer créixer l’oferta cultural és obrir-los al públic interessat.<br />
L ’arqueòleg<br />
Gustau Vivar (Barcelona, 1978)<br />
fa <strong>de</strong>u anys que treballa al Centre d’Arqueo -<br />
logia Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya (CASC) a <strong>Girona</strong>,<br />
amb seu a Pedret, i sis que és arqueòleg<br />
<strong>de</strong>l centre. Mentre parla amb el Dominical <strong>de</strong><br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, mostra alguna <strong>de</strong> les troballes<br />
que cataloguen, conserven i restauren al centre:<br />
una fusta d’un milió d’anys, fossilitzada; una copa<br />
<strong>de</strong> ceràmica pertanyent al capità d’un vaixell <strong>de</strong>l<br />
150 abans <strong>de</strong> Crist, una pinta medieval <strong>de</strong> fusta<br />
<strong>de</strong>l segle XIV, o un sextant, una eina <strong>de</strong> navegació<br />
marina, <strong>de</strong>l 1813. Entre les actuacions recents<br />
<strong>de</strong>ls arqueòlegs subaquàtics gironins hi ha la recuperació<br />
d’un vaixell romà <strong>de</strong>l segle I, a Begur,<br />
i d’un vaixell <strong>de</strong> guerra espanyol enfonsat davant<br />
<strong>de</strong> les costes <strong>de</strong> Roses al segle XVIII.<br />
Quants vaixells enfonsats hi ha documentats<br />
al litoral gironí? A <strong>Girona</strong> tenim al voltant d’uns<br />
400 jaciments. A Catalunya són uns 800, els jaciments<br />
ja treballats.<br />
Llavors és la meitat <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>l país? Més <strong>de</strong><br />
la meitat. A les comarques gironines tenim dos<br />
<strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>nts geogràfics més importants <strong>de</strong>l país,<br />
un és el Cap <strong>de</strong> Creus, que és un indret habitual<br />
<strong>de</strong> naufragis, i per tant és un lloc i<strong>de</strong>al per als arqueòlegs<br />
subaquàtics, i un altre acci<strong>de</strong>nt que no<br />
es contempla tant, que és el Cap <strong>de</strong> Begur. Els<br />
navegants el coneixen bé, perquè dóna molts<br />
problemes per treballar-lo.<br />
Com treballen? Investiguen fonts per trobar<br />
un jaciment en concret, o ja tenen referències<br />
<strong>de</strong>l jaciment? La nostra tasca principal aquí<br />
és la protecció <strong>de</strong>l patrimoni cultural subaquàtic.<br />
Com es fa? Tenim una eina fantàstica, establerta<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1989, que és la Carta Arqueològica Subaquàtica.<br />
És un inventari <strong>de</strong> tots els jaciments <strong>de</strong><br />
Catalunya, i a partir d’aquí els protegim. Com fem<br />
aquesta carta? Amb fonts, però principalment treballant<br />
amb la gent que està cada dia al mar: pescadors,<br />
submarinistes, gent <strong>de</strong> mar...<br />
Els pescadors els aju<strong>de</strong>n? El mar és molt ample<br />
i anar a buscar una agulla en un paller és impossible.<br />
Requereix molts esforços i recursos que<br />
no tenim, i no trobaríem res. Tenim una xarxa <strong>de</strong><br />
col·laboradors per tot el territori. I anem a buscar<br />
aquells punts on han aparegut restes: és una<br />
feina molt variada. Tenim la campanya SOS, una<br />
àmfora amb un número <strong>de</strong> telèfon que vol dir<br />
que qualsevol persona que trobi una resta arqueològica<br />
ha <strong>de</strong> trucar a aquest número <strong>de</strong> telèfon.<br />
Ha donat molt bon resultat.<br />
La gent és solidària? Sí, cada cop més. Cada vegada<br />
hi ha més conscienciació per protegir el patrimoni,<br />
el cultural i el natural. La gent ha d’entendre<br />
que aquest és un patrimoni seu, i la Generalitat<br />
el gestiona, com gestiona la resta <strong>de</strong>l patrimoni.<br />
Per això existeixen les institucions públiques.<br />
Si algú està espoliant, ens roba a tots. És<br />
un bé <strong>de</strong> tothom, i s’ha <strong>de</strong> gaudir als museus, o<br />
a les exposicions temporals. Ara ens trobem amb<br />
un problema: a la dècada <strong>de</strong> 1960 va haver-hi un<br />
espoli brutal amb gent gran que ara no saben què<br />
fer amb allò que van extreure. Ara se n’adonen<br />
<strong>de</strong> l’error que van cometre i volen que això s’exposi<br />
per la importància d’aquest bé.<br />
Si el van espoliar va ser per vendre’l, no? A<br />
vega<strong>de</strong>s és la persona que va comprar-lo.<br />
Veiem empreses nord-americanes que fan <strong>de</strong><br />
«caçadors <strong>de</strong> tresors»; tenim alguna cosa<br />
semblant aquí? A Catalunya la sort que tenim<br />
(riu) és que la carrera d’Índies va passar molt<br />
lluny. Els vaixells carregats d’or no passaven per<br />
Barcelona. I a un cercatresors no li interessen les<br />
àmfores ni el material orgànic. És més cara la seva<br />
conservació que el seu preu al mercat negre.<br />
Per això actuen davant <strong>de</strong> Cadis, o al Carib?<br />
Exactament.<br />
Com realitzen una intervenció? Quin criteri<br />
Història<br />
sota el mar<br />
TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA<br />
apliquen? Tenim la Carta Arqueològica, i sabem<br />
la cronologia <strong>de</strong>l jaciment. Fem excavacions programa<strong>de</strong>s<br />
en aquells jaciments que tinguin risc<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>strucció. Pots trobar un vaixell ple d’àmfores<br />
al costat <strong>de</strong> la platja <strong>de</strong> Palamós. I durarà dos<br />
dies! O <strong>de</strong>strucció natural, que la sorra que envolta<br />
un vaixell es mogui, el vaixell es <strong>de</strong>senterrarà<br />
sol i provocarà que el material orgànic quedi<br />
a l’aire lliure: hi ha molts animals marins que<br />
mengen els vaixells. No només l’home és <strong>de</strong>struc<br />
tor <strong>de</strong>ls jaciments subaquàtics. I tenim en<br />
compte l’interès científic. Si trobem un vaixell<br />
únic, actuarem. Excavant-lo i a<strong>de</strong>quant-lo perquè<br />
no es <strong>de</strong>gradi.<br />
Als jaciments hi treballen a l’estiu i a l’hivern<br />
cataloguen? Tenim el vaixell Tethis, i hi treballem<br />
a l’estiu. Perquè per<strong>de</strong>m menys dies <strong>de</strong> treball<br />
que a l’hivern. Perquè en aquesta època t’entra<br />
un temporal <strong>de</strong> llevant i estàs una setmana<br />
sense treballar. És una qüestió <strong>de</strong> lògica <strong>de</strong> treball,<br />
però una actuació d’urgència és fa a l’època<br />
que sigui. Una campanya d’excavació és un<br />
20% d’un treball arqueològic. En biologia o medicina<br />
també succeeix: es prenen da<strong>de</strong>s que<br />
s’han <strong>de</strong> transformar en informació. Via conservació,<br />
estudi, publicació i difusió.<br />
Hi ha gent que s’endú coses que vostès no toquen?<br />
Evi<strong>de</strong>ntment, t’hi trobes. Si és un jaciment<br />
gros, ens hi trobem gent. Amb El Triunfante, un<br />
vaixell que és a prop <strong>de</strong> la costa, i es veu molta<br />
fusta, tens banyistes amb ulleres i tub mirant-te.<br />
Balisem la zona, però ens hi trobem. A Empúries<br />
vam obrir un jaciment, l’antic port romà d’Empúries,<br />
al públic, perquè el conegués. Podies nedar<br />
sense cap tipus <strong>de</strong> problema. La gent el <strong>de</strong>scobria.<br />
Els jaciments es po<strong>de</strong>n obrir al públic.<br />
Els estudiants po<strong>de</strong>n fer pràctiques amb vostès?<br />
En arqueologia, els estudiants estan obligats,<br />
encara que sigui moralment, a fer campanyes<br />
programa<strong>de</strong>s, sense cobrar i per aprendre. I t’ho<br />
diu algú que ha fet les classes pràctiques per a<br />
estudiants. Un estudiant és fàcil que arribi a una<br />
excavació terrestre. Nosaltres hem convertit els
Dos casos concrets: Begur i Roses<br />
A Begur, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica<br />
<strong>de</strong> Catalunya a <strong>Girona</strong> hi ha estudiat un vaixell<br />
<strong>de</strong> l’època romana. Transportava un centenar<br />
d’àmfores i es va enfonsar a la cala d’Aiguablava<br />
(les dues imatges superiors <strong>de</strong> l’esquerra).<br />
A Roses, han treballat amb el vaixell <strong>de</strong><br />
guerra El Triunfante (les dues fotos <strong>de</strong> la dreta),<br />
una embarcació <strong>de</strong>l segle XVIII i que seria<br />
treballs <strong>de</strong> camp en un Curs d’Arqueologia Suba<br />
quà tica. En aquest cas, és un màster internacional,<br />
perquè ve gent <strong>de</strong> tot arreu. Creiem que la<br />
gent, sense pràctica, no pot ser arqueòleg subaquàtic.<br />
I és molt difícil fer pràctiques d’arqueologia<br />
subaquàtica. Som els únics a nivell europeu<br />
que permetem accedir a aquest camp: ens arriben<br />
tant alumnes <strong>de</strong> primer curs com grans especialistes<br />
teòrics d’arqueologia subaquàtica, que<br />
volen aprofundir en la pràctica. Sabem que la<br />
gent que ve al Tethis aconsegueix tenir molta experiència.<br />
I fem que l’Escola d’Arqueologia Subaquàtica<br />
sigui el mo<strong>de</strong>l que s’imposa en el món.<br />
Es pot dir que el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> l’Escola d’Arqueo -<br />
logia Subaquàtica catalana és el que està funcionant<br />
a nivell mundial? Si t’has format aquí,<br />
quin mo<strong>de</strong>l aplicaràs? Un <strong>de</strong> nou, o un que ja coneixes<br />
i saps que funciona bé? No és que ens copiïn,<br />
és que els formen nosaltres. Només la get<br />
que ha vingut al Tethis aquest any són <strong>de</strong> <strong>de</strong>u a<br />
quinze països diferents.<br />
Això és un èxit molt gran, oi? És un <strong>de</strong>ls grans<br />
èxits que hem tingut, i per això volem fer el tercer<br />
any <strong>de</strong>l màster.<br />
Hi ha sectors més rics <strong>de</strong> jaciments a les nostres<br />
zones? L’arqueologia subaquàtica marina,<br />
que és una arqueologia <strong>de</strong>l transport, és més important<br />
allà on els acci<strong>de</strong>nts geogràfics són més<br />
difícils <strong>de</strong> passar. Si vas a buscar un vaixell fenici,<br />
on el trobes? Potser es va enfonsar al Cap <strong>de</strong><br />
l’equivalent a un cuirassat <strong>de</strong> guerra actual. Un<br />
disseny innovador <strong>de</strong> la marina <strong>de</strong> guerra espanyola,<br />
que va ser promogut per l’enginyer<br />
Jorge Juan, un home <strong>de</strong> confiança <strong>de</strong>l Marquès<br />
<strong>de</strong> la Ensenada, que va teixir una xarxa d’espionatge<br />
a la Gran Bretanya per copiar la manera<br />
<strong>de</strong> fabricar <strong>de</strong> la Royal Marine, que tants<br />
èxits havia donat a l’imperi anglès. El Triunfan-<br />
Creus, però allà no hi ha res fenici. Trobem poblats,<br />
hàbitats, ports... Però el vaixell, si el trobes<br />
sota aigua, és perquè ha tingut un acci<strong>de</strong>nt.<br />
Quins avantatges té l’arqueologia subaquàtica<br />
sobre la terrestre? La metodologia és la mateixa.<br />
Hi ha grans inconvenients i grans avantatges.<br />
A sota l’aigua el material orgànic es conserva<br />
perfectament, similar amb allò que es troba a<br />
Egipte, en aquests grans climes no canviants. Un<br />
vaixell no conservarà mai la fusta en un jaciment<br />
terrestre. Les bigues <strong>de</strong> les cases d’Empúries no<br />
es conserven. Però les bigues <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong>l poblat<br />
neolític <strong>de</strong> la Draga, <strong>de</strong> 5.500 anys abans <strong>de</strong><br />
Crist, es conserven. És un jaciment freàtic, i per<br />
tant, es conserven. També hi ha un tractament<br />
posterior. I és on entra el laboratori, i les seves<br />
tècniques. Un tractament pot durar 1 o 2 anys.<br />
Hi ha algun perío<strong>de</strong> amb llacunes <strong>de</strong> troballes?<br />
N’hi ha moltes. Coneixem molt bé el perío<strong>de</strong><br />
neolític gràcies al jaciment <strong>de</strong> la Draga. Saltem<br />
a l’època greco-romana, les àmfores es conserven<br />
molt bé. La ceràmica la <strong>de</strong>ssalen i conserves<br />
el material intacte. A l’època medieval, <strong>de</strong><br />
l’alta Edat Mitjana no hi ha gaire res: s’utilitzen<br />
les bótes, que suren i són difícils <strong>de</strong> trobar. Hem<br />
trobat tres vaixells <strong>de</strong> la baixa Edat Mitjana. També<br />
el comerç és menor a la primera etapa <strong>de</strong> l’Edat<br />
Mitjana. D’aquí, al segle XVIII i XIX.<br />
Com s’especialitza algú en arqueologia subaquàtica?<br />
(riu) Ara és més fàcil, hi ha classes a<br />
te, <strong>de</strong>l que es conserven 50 metres <strong>de</strong> vaixell,<br />
tenia 68 canons en línia i es va enfonsar <strong>de</strong>gut<br />
a un temporal, quan <strong>de</strong>fensava el port <strong>de</strong> Roses<br />
<strong>de</strong>ls atacs francesos. El capità va optar per<br />
embarrancar el vaixell per salvar la tripulació el<br />
1795. A la imatge restant (a l’esquerra, a baix),<br />
Gustau Vivar mostra una pinta medieval <strong>de</strong> fusta<br />
<strong>de</strong>l segle XIV rescatada <strong>de</strong>l fons <strong>de</strong>l mar.<br />
la Universitat <strong>de</strong> Barcelona. El CASC ha fet un<br />
Màster amb la Universitat <strong>de</strong> Barcelona; estem<br />
treballant per fer la tercera edició i fins ara ha estat<br />
un èxit. I les nostres pràctiques. Un gironí ho<br />
tindria i<strong>de</strong>al. Ve gent <strong>de</strong> tot arreu. Aquest any hem<br />
tingut la gran explosió <strong>de</strong>ls grecs. En anys anteriors<br />
ha estat <strong>de</strong> gent <strong>de</strong> l’Amèrica Llatina. Que<br />
creuin el charco, com diuen ells, per treballar<br />
amb nosaltres quinze dies, és per no creure-s’ho.<br />
Li agradaria participar en alguna investigació<br />
a Egipte o el Mediterrani Oriental? I tant!<br />
Ara s’estan treballant grans jaciments, com el port<br />
<strong>de</strong> Teodosi a Istanbul. Hem col·laborat amb ells,<br />
enviant-hi tècnics. Ara Grècia s’obre al turisme<br />
subaquàtic i necessitaran un projecte important<br />
<strong>de</strong> protecció d’aquest patrimoni. Fins ara, la gent<br />
no podia fer immersió a Grècia, perquè tenen<br />
tanta cosa que no sabien com protegir-la.<br />
Aquest és un sector d’interès econòmic per<br />
<strong>de</strong>senvolupar? Sí. Nosaltres som pioners a Espanya,<br />
i no diem a Europa perquè a Nàpols hi ha<br />
tota una vila romana que va quedar enfonsada a<br />
100 metres <strong>de</strong> fondària, i està oberta al públic.<br />
Vam voler obrir el jaciment d’Empúries, i ens agradaria<br />
augmentar aquest camp. Estaria bé obrir jaciments<br />
al públic, és costós, i no només per l’impacte<br />
<strong>de</strong> la gent, sinó per la conservació <strong>de</strong> l’espai.<br />
El mar és viu. Un jaciment que veies <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
barco l’any passat, hi tornes i és un sorral. Necessitaries<br />
personal <strong>de</strong> manteniment, i si tens material<br />
orgànic, se te’l po<strong>de</strong>n menjar els éssers vius.<br />
Entrevista<br />
7 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
“<br />
A <strong>Girona</strong><br />
tenim al<br />
voltant<br />
d’uns 400<br />
jaciments.<br />
A Catalunya<br />
són uns 800,<br />
els jaciments<br />
ja treballats.<br />
“<br />
“<br />
El mar és molt<br />
ample i anar<br />
a buscar una<br />
agulla en un<br />
paller és<br />
impossible.<br />
Requereix<br />
molts<br />
esforços<br />
i recursos que<br />
no tenim, i no<br />
trobaríem res.<br />
Tenim una<br />
xarxa <strong>de</strong><br />
col·labora -<br />
dors per tot<br />
el territori.<br />
“<br />
“<br />
Cada vegada<br />
hi ha més<br />
consciencia -<br />
ció per<br />
protegir el<br />
patrimoni,<br />
el cultural<br />
i el natural.<br />
“
D esprés<br />
8 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010 Relleu a Inditex: El fundador<br />
<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 35 anys <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicació<br />
absoluta al capdavant <strong>de</strong> Zara i <strong>de</strong> l’imperi<br />
tèxtil Inditex, Amancio Ortega anuncia<br />
la seva retirada i ho fa amb la mateixa discreció<br />
que ha mantingut durant tots aquests<br />
anys. L’home més ric d’Espanya és el prototip<br />
d’empresari fet a si mateix, però que guarda<br />
amb zel la seva vida privada i fins i tot professional,<br />
encara que la sortida a Borsa d’Inditex<br />
l’any 2001 el va convertir en una cara famosa.<br />
«Visc feliç essent un més», reconeix el<br />
pare <strong>de</strong> Zara, que malgrat convertir-se en la<br />
novena fortuna mundial el 2010 no ha renunciat<br />
mai a menjar-se uns ous ferrats ni a prendre<br />
el cafè al bar com un veí més.<br />
L’home més ric d’Espanya i la novena fortuna<br />
mundial es retira amb el mateix sigil que<br />
l’ha acompanyat durant els seus més <strong>de</strong> 60<br />
anys <strong>de</strong>dicats al món <strong>de</strong> la moda. Amancio Ortega<br />
Gaona, prototip d’empresari fet a si mateix<br />
i també la discreció personificada, va ser<br />
durant molt anys el primer a arribar a la fàbrica<br />
d’Arteixo (la Corunya) i l’últim a abandonar<br />
les instal·lacions. Però ha <strong>de</strong>cidit respirar una<br />
mica. «Ara hi arribo a les onze perquè he <strong>de</strong>legat<br />
en persones molt responsables». Aquesta<br />
confiança l’ha portat a <strong>de</strong>ixar les regnes <strong>de</strong><br />
la multinacional Inditex en mans <strong>de</strong>l seu número<br />
dos, Pablo Isla. Ho farà al juliol, quatre<br />
mesos <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> complir els 75 anys, encara<br />
que continurà al consell d’administració i a<br />
l’empresa.<br />
Nascut a Busdongo <strong>de</strong> Arbas (Lleó), el 28 <strong>de</strong><br />
març <strong>de</strong>l 1936, Amancio Ortega va començar<br />
la seva trajectòria professional a la Corunya<br />
–s’hi va mudar als 12 anys perquè hi van <strong>de</strong>sti<br />
nar el seu padre–. I ho faria a la primerenca<br />
edat <strong>de</strong> 13 anys com a missatger a la camiseria<br />
local Gala. Després <strong>de</strong> treballar també com<br />
a <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la merceria La Maja, Ortega<br />
va fundar el 1973 el seu primer negoci, Confecciones<br />
GOA, el germen <strong>de</strong> Zara, que va<br />
veure la llum el 1975 i es va convertir en la<br />
base <strong>de</strong>l seu imperi tèxtil. L’èxit <strong>de</strong> la seva<br />
moda es basa en la senzillesa, l’elegància<br />
i evitar les extravagàncies. «A la meva<br />
dona, Flori, li he comentat moltes vega<strong>de</strong>s<br />
que no vull que a les nostres botigues<br />
hi hagi cap mena <strong>de</strong> luxe, que no<br />
té res a veure amb l’essència <strong>de</strong>l que<br />
som. Ens <strong>de</strong>diquem a la dona real». Així<br />
<strong>de</strong>finia el mateix Ortega les claus <strong>de</strong><br />
la seva empresa a la periodista Covadonga<br />
O’Shea, l’única que ha aconseguit<br />
que l’home més ric d’Espanya<br />
es <strong>de</strong>spulli i expliqui les seves vivències<br />
al llibre Así és Amancio Ortega, el<br />
hombre que creó Zara.<br />
SENSE EXTRAVAGÀNCIES<br />
«Per a mi Zara és serenitat, no espectacle.<br />
És una marca que ha nascut en una<br />
companyia que vol veure la dona <strong>de</strong> tot el<br />
món ben vestida, sense extravagàncies.<br />
Existeix el mateix estil <strong>de</strong> dona a tots els<br />
Zara. És veritat que sempre selecciones un<br />
estil perquè no seria possible tenir en<br />
compte les característiques <strong>de</strong>l món sencer.<br />
No dissenyes diferent per a vuitanta<br />
països; dissenyes un vestit per a vuitanta<br />
països. No és tan complex», explica el<br />
seu fundador.<br />
Discret fins a la sacietat i al·lèrgic a tot<br />
l’enrenou mediàtic que envolta els famosos<br />
i les grans fortunes <strong>de</strong>l món, el<br />
creador <strong>de</strong>l gegant tèxtil Inditex s’ha<br />
caracteritzat per estar sempre en un<br />
segon pla, encara que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />
sortida a Borsa <strong>de</strong> la multinacional,<br />
el 2001, li costa molt més evitar els<br />
flaixos. Ortega es va presentar en societat<br />
el 15 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1999, en<br />
la setena pàgina <strong>de</strong> la primera memòria<br />
d’Inditex. Fins aleshores molts<br />
dubtaven <strong>de</strong> la seva existència i molts<br />
altres especulaven sobre com seria l’aspecte<br />
d’un home que avui dia s’estudia<br />
a les facultats d’Economia més prestigioses<br />
<strong>de</strong>l món.<br />
«Visc feliç essent un més», assegura el<br />
pare <strong>de</strong> Zara, qui fins i tot a pocs mesos<br />
<strong>de</strong> la seva pseudojubilació continua engrandint<br />
la seva llegenda. La marca més<br />
representativa <strong>de</strong> la multinacional va obrir<br />
el seu establiment 5.000 el mes <strong>de</strong> novembre<br />
passat al cor <strong>de</strong> Roma, i entre<br />
els nombrosos mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
que van cobrir la notí-<br />
L’emperador<br />
discret<br />
L’home més ric d’Espanya, i la novena fortuna mundial, ce<strong>de</strong>ix<br />
el testimoni als 75 anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-ne més <strong>de</strong> 60 al<br />
món <strong>de</strong> la moda i <strong>de</strong> crear un imperi tèxtil a partir <strong>de</strong> Zara<br />
TEXT: ANA BELICIA GIORGINI<br />
cia va sorgir una pregunta molt recorrent, sobretot<br />
fora d’Espanya: «Existeix <strong>Mister</strong> Zara <strong>de</strong><br />
veritat?». Sí que existeix, però és un home <strong>de</strong>l<br />
carrer, a qui li agrada que els seus nebots li diguin<br />
Tío Cholo i que s’obstina a no ser mai el<br />
protagonista d’un es<strong>de</strong>veniment. S’estima més<br />
passar <strong>de</strong>sapercebut, amb el seu vestuari habitual<br />
–pantalons casual, camisa blanca o blava<br />
i nàutiques–, i gaudir d’uns ous ferrats i d’un<br />
cafè tranquil·lament en una cafeteria <strong>de</strong> la ciutat<br />
o assegut al menjador <strong>de</strong> la fàbrica d’Inditex,<br />
a Arteixo, al costat <strong>de</strong>ls seus empleats.<br />
L’únic reducte en el qual se sent més còmo<strong>de</strong><br />
en públic és a l’hipòdrom Casas Novas<br />
d’Arteixo, que va construir perquè la seva<br />
filla Marta pogués gaudir <strong>de</strong> la seva gran<br />
passió: l’hípica. I és que per a la primera<br />
fortuna espanyola, els fills són el primer.<br />
«En l’únic en el que realment no accepto<br />
el mínim atac és en els meus. Amb<br />
els fills sóc inflexible», assegura.<br />
DOS MATRIMONIS I UN LLEGAT<br />
L’encara presi<strong>de</strong>nt d’Inditex està casat<br />
amb Flora Pérez <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any<br />
2002 i tenen una filla en comú. El<br />
1986 s’havia separat <strong>de</strong> la seva primera<br />
dona, Rosalía Mera, cofundadora<br />
<strong>de</strong> Zara i amb la qual té dos fills.<br />
A ells els <strong>de</strong>ixarà un llegat forjat a base<br />
<strong>de</strong> treball i insistència. Han estat les seves<br />
ganes d’«aprendre i <strong>de</strong> créixer» les<br />
que l’han mantingut al peu <strong>de</strong>l canó fins als<br />
75 anys. I el seu missatge per a les futures generacions<br />
és clar: «El que cal fer és treballar<br />
amb passió. Això és el que a mi em van ensenyar<br />
els meus pares, uns obrers normals, que<br />
van passar les estretors d’aquells anys a Espanya».<br />
Treballar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 13 anys li va fer <strong>de</strong>scobrir<br />
a una edat molt primerenca tots els secrets <strong>de</strong>l<br />
sector tèxtil i el va ajudar a convertir-se en un<br />
empresari fet a si mateix, però també li va <strong>de</strong>ixar<br />
una carència: els estudis. «En parlar <strong>de</strong> la<br />
meva trajectòria es repeteix mil vega<strong>de</strong>s que<br />
vaig començar a treballar als tretze anys. És veritat,<br />
però no s’afegeix que, com que no podia<br />
fer-ho tot, no vaig estudiar prou. Ara ho<br />
trobo a faltar. Per llançar-me a treballar amb<br />
aquesta edat vaig haver <strong>de</strong> renunciar a moltes<br />
coses. Tot és tan senzill com això. La meva<br />
universitat és la meva professió», assegura.<br />
Amancio Ortega volia ser un empresari diferent<br />
i «canviar socialment el món». Ho ha<br />
aconseguit, a la seva manera, amb un imperi<br />
capaç <strong>de</strong> resistir a una crisi financiera<br />
mundial. «La crisi no pot espantar-te, no pot<br />
dominar-te, perquè la por et paralitza. Jo recordo<br />
quan era petit i tornava <strong>de</strong> nit a casa<br />
meva, a dos quilòmetres <strong>de</strong> l’estació, que algunes<br />
vega<strong>de</strong>s sentia tanta por que no podia<br />
fer ni un pas. Amb por no es funciona.<br />
Sempre cal arriscar-se».<br />
El pare <strong>de</strong>l gegant tèxtil d’origen corunyès<br />
ha anat veient créixer la seva llavor, «fins i tot<br />
en els anys <strong>de</strong> les vaques magres», al llarg <strong>de</strong><br />
35 anys. Ara, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la barrera, veurà com una<br />
altra generació continua la seva tasca.
El successor<br />
Confiar en<br />
l’equip<br />
Pablo Isla, actual vicepresi<strong>de</strong>nt i conseller <strong>de</strong>legat d’Inditex<br />
i futur presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la companyia en substitució d’Amancio<br />
Ortega, <strong>de</strong>staca per fer equips: els crea i <strong>de</strong>sprés hi sap <strong>de</strong>legar<br />
E m<br />
veureu tota la vida a Inditex». Fa menys<br />
d’un any, Pablo Isla (Madrid, 1964) va<br />
<strong>de</strong>ixar anar als quatre vents aquesta frase<br />
lapidària que matava dos ocells d’un tret:<br />
acabava amb els rumors –una cosa que no li<br />
treia la son– sobre la seva possible sortida <strong>de</strong>l<br />
grup tèxtil, i mostrava la seva total lleialtat cap<br />
al seu patró, Amancio Ortega, a la vegada que<br />
s’oferia per substituir-lo en un futur pròxim.<br />
Però com tot a Inditex, el futur és ara, i a partir<br />
<strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> juliol, aquest advocat amant<br />
<strong>de</strong> Shakespeare aconseguirà la butaca més<br />
alta <strong>de</strong> la cúpula directiva <strong>de</strong>l gegant <strong>de</strong> la<br />
moda, només quatre mesos <strong>de</strong>sprés que<br />
l’encara presi<strong>de</strong>nt bufi les espelmes <strong>de</strong>l<br />
seu 75 aniversari. I com sempre a Inditex,<br />
la transició serà sense presses, però<br />
també sense pausa. Encara que<strong>de</strong>n sis<br />
mesos perquè es produeixi el relleu.<br />
Darrere d’aquestes ulleres sense<br />
muntura s’amaga un home tímid, encara<br />
que en cadascuna <strong>de</strong> les seves<br />
aparicions públiques hagi <strong>de</strong> bregar<br />
amb <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> preguntes <strong>de</strong> periodistes<br />
i analistes espanyols i internacionals<br />
que intenten buscar-li una i altra vegada<br />
les pessigolles sobre els resultats <strong>de</strong><br />
l’empresa <strong>de</strong> la qual <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2005 n’és el vicepresi<strong>de</strong>nt<br />
i conseller <strong>de</strong>legat. Sempre, amb<br />
una paciència infinita, una amabilitat insultant<br />
i un lleu somriure, Pablo Isla Álvarez <strong>de</strong> Tejera<br />
aconsegueix que qui pregunta es conformi<br />
amb la resposta encara que no hagi estat la que<br />
esperava. Sap que una paraula mal dita o mal<br />
entesa pot suposar la caiguda <strong>de</strong> les accions<br />
d’Inditex. I això que l’actual conseller <strong>de</strong>legat<br />
<strong>de</strong> la firma li dóna una «importància màxima»<br />
a la comunicació, una «eina essencial per transmetre<br />
tant interna com externament els valors<br />
<strong>de</strong> la companyia». Per a ell, la comunicació és<br />
un «element constant i diari».<br />
UN NÚMERO U<br />
Llicenciat en dret per la Universitat Complutense<br />
<strong>de</strong> Madrid, el 1988 –amb només 24 anys–<br />
va ingressar al cos d’Advocats <strong>de</strong> l’Estat com<br />
el número u <strong>de</strong> la seva promoció. Ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
col·legi <strong>de</strong>stacava per la seva gran intel·ligència.<br />
És un lí<strong>de</strong>r nat, però sobretot és capaç <strong>de</strong><br />
fer equips. Els crea i <strong>de</strong>sprés hi <strong>de</strong>lega. Per a<br />
ell, un cap d’Inditex ha <strong>de</strong> tenir «la capacitat<br />
per motivar i dinamitzar equips capaços d’afrontar<br />
els reptes d’una companyia en continu<br />
creixement». I per això consi<strong>de</strong>ra que a la multinacional<br />
que passarà a presidir el juliol «el li<strong>de</strong>ratge<br />
només s’entén a partir <strong>de</strong> la concepció<br />
<strong>de</strong> l’equip humà com a principal actiu <strong>de</strong><br />
l’empresa». I sembla que aquesta recepta li està<br />
funcionant. Des que va assumir la tasca <strong>de</strong> li<strong>de</strong>rar<br />
l’expansió internacional <strong>de</strong>l gegant tèxtil,<br />
el 15 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2005, gairebé ha duplicat<br />
el nombre <strong>de</strong> botigues d’Inditex i ha elevat el<br />
benefici <strong>de</strong> la companyia d’un 46%. Ara s’entén<br />
per què Amancio Ortega no el vol <strong>de</strong>ixar<br />
escapar.<br />
A finals <strong>de</strong> 2004, Inditex va encarregar a la<br />
firma <strong>de</strong> caçatalents Korn Ferry la recerca d’un<br />
substitut per a José María Castellano. La com-<br />
TEXT: MANOLO RODRÍGUEZ<br />
panyia volia un directiu preferiblement espanyol,<br />
jove, amb experiència en el món <strong>de</strong> la<br />
distribució i capaç <strong>de</strong> dirigir equips. I, evi<strong>de</strong>ntment,<br />
que volgués canviar el seu domicili<br />
habitual a la Corunya. Després <strong>de</strong> diversos<br />
mesos d’incertesa i d’estudiar una <strong>de</strong>sena <strong>de</strong><br />
candidats, l’elegit va ser Pablo Isla. Tenia 41<br />
anys, però malgrat la seva joventut ja comptava<br />
amb una dilatada carrera professional. Havia<br />
estat en l’empresa pública, al sector bancari,<br />
i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2000 presidia la tabacalera Altadis.<br />
Isla canviava el negoci <strong>de</strong>l fum pel <strong>de</strong> la<br />
moda per li<strong>de</strong>rar un <strong>de</strong>ls projectes més apassionants<br />
que un directiu pot encarar.<br />
L’actual conseller <strong>de</strong>legat reconeix que la<br />
seva funció és la d’un «director d’orquestra»,<br />
que sap en cada moment «quan i amb quin<br />
tempo ha <strong>de</strong> donar pas a cada instrument, que<br />
estan tots en mans d’especialistes, els millors<br />
per interpretar una <strong>de</strong>terminada partitura».<br />
Una feina molt semblant a la que entre 1989<br />
i 1991 li va tocar al servei jurídic <strong>de</strong>l Ministeri<br />
<strong>de</strong> Transport, Turisme i Comunicacions. Després<br />
va passar a la Direcció General <strong>de</strong>l servei<br />
jurídic <strong>de</strong> l’Estat i va ser <strong>de</strong>legat espanyol davant<br />
la Comissió <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per a<br />
la Unificació <strong>de</strong>l Dret Mercantil Internacional.<br />
L’any 1992 va sol·licitar l’excedència com a funcionari<br />
per incorporar-se a l’assessoria jurídica<br />
<strong>de</strong>l Banc Popular. Un any <strong>de</strong>sprés va ascendir<br />
a la direcció <strong>de</strong>ls serveis jurídics <strong>de</strong>l<br />
banc.<br />
DIRECTIU DE L’ANY<br />
Amb només 32 anys, el maig <strong>de</strong> 1996 es va<br />
convertir en el director general <strong>de</strong> Patrimoni<br />
<strong>de</strong> l’Estat, al ministeri d’Economia. Dos anys i<br />
mig <strong>de</strong>sprés va abandonar el càrrec per retornar<br />
al Banc Popular com a secretari general.<br />
El juliol <strong>de</strong> 2000 va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> nou l’entitat financera<br />
<strong>de</strong>sprés d’acceptar la presidència<br />
<strong>de</strong>l consell d’administració i la copresidència<br />
d’Altadis, en substitució <strong>de</strong> César Alierta,<br />
que havia estat nomenat presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />
Telefònica. Cinc anys <strong>de</strong>sprés va fer el salt<br />
a Inditex. En l’actualitat també és membre<br />
<strong>de</strong>l consell d’administració <strong>de</strong> Telefònica<br />
i controla <strong>de</strong> manera directa o indirecta<br />
el 0,022% <strong>de</strong> les accions <strong>de</strong> la<br />
multinacional tèxtil. Fa només dos anys<br />
va rebre un d’aquests premis que donen<br />
catxé a qui els recull. Va ser elegit,<br />
per l’Associació Espanyola <strong>de</strong> Directius<br />
(AED), Directiu <strong>de</strong> l’Any 2008<br />
per la seva trajectòria professional al<br />
Grup Inditex. Un <strong>de</strong>ls seus èxits havia<br />
estat que l’exercici anterior la facturació<br />
<strong>de</strong> la multinacional amb seu a Arteixo havia<br />
superat la barrera <strong>de</strong>ls 10.000 milions d’euros.<br />
Els seus més estrets col·laboradors només<br />
parlen –no podia ser d’altra manera– meravelles<br />
d’ell. Jesús Echevarría, director general <strong>de</strong><br />
comunicació d’Inditex, i que complia una funció<br />
semblant amb Isla a Altadis, assegura que<br />
el seu cap «s’ha fet amb Inditex segurament per<br />
la seva manera d’entendre la gestió empresarial<br />
i la responsabilitat individual». Lorena Alba,<br />
directora general <strong>de</strong> Logística <strong>de</strong> la multinacional,<br />
diu <strong>de</strong>l futur presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la companyia<br />
que «té una extraordinària capacitat <strong>de</strong> treball<br />
i una sorprenent capacitat d’anàlisi, però<br />
potser és més important la seva predisposició<br />
a escoltar. Sap que qualsevol persona, al marge<br />
<strong>de</strong> la seva posició en l’organització, pot<br />
aportar-li informació rellevant per a la gestió».<br />
Encara que no té tanta al·lèrgia als es<strong>de</strong>veniments<br />
socials com Amancio Ortega, a Pablo<br />
Isla tampoc l’atrauen els saraus. Li encanta passar<br />
inadvertit i practicar com un ciutadà més<br />
altres <strong>de</strong> les seves aficions: anar al cinema i jugar<br />
al pà<strong>de</strong>l i al tennis. Malgrat aquesta al·lèrgia<br />
a trobar-se en el punt <strong>de</strong> mira <strong>de</strong> tothom,<br />
va sorprendre el març passat per la brevetat i<br />
contundència amb la qual va tancar les especu<br />
lacions sobre una possible marxa a la presi<br />
dència <strong>de</strong> Telefònica per substituir César<br />
Alierta, o a la direcció general <strong>de</strong> Caja Madrid.<br />
A l’entitat financera hi acabava d’arribar Rodrigo<br />
Rato, que ja coneixia Isla <strong>de</strong> la seva etapa<br />
a la direcció general <strong>de</strong> Patrimoni. «És absolutament<br />
ridícul», va repetir dues vega<strong>de</strong>s<br />
quan va ser preguntat per la seva possible sortida<br />
<strong>de</strong>l gegant tèxtil. «Em veureu tota la vida<br />
a Inditex», va tancar el conseller <strong>de</strong>legat. I encara<br />
que la frase pugui pecar d’exagerada, la<br />
proposta d’Amancio Ortega perquè sigui el seu<br />
substitut l’acosta més a aquell <strong>de</strong>sig que va expressar<br />
en veu alta fa menys d’un any.<br />
Reportatge<br />
9 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010
Reportatge<br />
10 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
Sobre aquestes<br />
línies, la portada <strong>de</strong>l<br />
llibre El sueño <strong>de</strong>l<br />
nean<strong>de</strong>rtal, <strong>de</strong>l paleontòleg<br />
Clive<br />
Finlayson.<br />
1<br />
Finlayson, director<br />
<strong>de</strong>l Mueu <strong>de</strong> Gi -<br />
braltar, mostrant el<br />
crani d’un avantpassat<br />
<strong>de</strong> l’ésser humà.<br />
E l<br />
paleontòleg Clive Finlayson, director<br />
<strong>de</strong>l museu <strong>de</strong> Gibraltar i expert en el<br />
«món perdut <strong>de</strong>ls nean<strong>de</strong>rtals <strong>de</strong>l Mediterrani»,<br />
explica com els individus menys aptes<br />
van superar els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> crisi millor que<br />
els més dotats gràcies a la seva resiliència. La<br />
seva capa citat <strong>de</strong> resistència en situacions <strong>de</strong><br />
fort i prolongat estrès els va fer innovar, tant<br />
biològicament com en el comportament. El<br />
plantejament <strong>de</strong> Finlayson, que ell anomena<br />
irònicament «supervivència <strong>de</strong>ls més dèbils»,<br />
xoca amb el postulat darwinista. «La vida en<br />
els territoris marginats va seleccionar els individus<br />
inventius entre la resta». Finlayson sintetitza<br />
en aquesta frase la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>l seu concepte<strong>de</strong><br />
la «supervivència <strong>de</strong>ls més febles», difícil<br />
<strong>de</strong> conciliar d’entrada amb el postulat darwinista<br />
que només els més aptes tiren endavant.<br />
Però e paleontòleg no intenta subvertir<br />
el cos <strong>de</strong> coneixement <strong>de</strong> l’evolucionisme. La<br />
seva pretensió és advertir que al costat <strong>de</strong> les<br />
lleis generals n’operen d’altres que tenen la<br />
capacitat d’explicar com es van produir certes<br />
innovacions biològiques i <strong>de</strong> comportament,<br />
<strong>de</strong> mostrar com aquestes lleis generals<br />
es veuen subjectes a l’excepció en circumstàncies<br />
extraordinàries.<br />
Especialista en paleontologia, l’estudi <strong>de</strong><br />
l’entorn natural on <strong>de</strong>senvolupaven la seva<br />
vida els habitants <strong>de</strong>l passat remot, Clive Finlayson<br />
sosté que «no sempre van ser els més<br />
forts i els millors a l’hora <strong>de</strong> sobreviure en situacions<br />
particulars els que se’n van sortir millor<br />
en ambients impredictibles i canviants».<br />
En el seu llibre El sueño <strong>de</strong>l nean<strong>de</strong>rtal (Editorial<br />
Crítica), exposa que «les poblacions reeixi<strong>de</strong>s<br />
que en darrer terme condueixen fins<br />
a nosaltres van ser sempre les que vivien a la<br />
perifèria d’altres que monopolitzaven el territori<br />
<strong>de</strong> bona qualitat». La nostra és una humanitat<br />
perifèrica, i «vam néixer <strong>de</strong>ls pobres i febles<br />
que havien <strong>de</strong> gastar cada gram d’energia<br />
buscant les sobres que els mantinguessin<br />
vius», relata Finlayson.<br />
UNA CONDICIÓ POC DIGNA<br />
Aquesta condició marginal «pot semblar poc<br />
digna a aquells que ens veuen com el pinacle<br />
<strong>de</strong> l’evolució, però és la solemne realitat <strong>de</strong> la<br />
nostra història». I a continuació fa una relació<br />
d’aquests «innovadors», que arrenca amb «els<br />
simis que van començar a menjar fulles i nous<br />
en boscos estacionals, perquè no tenien accés<br />
a la selva pluvial <strong>de</strong> primera qualitat i a la<br />
seva abundància <strong>de</strong> fruits», i conclou amb els<br />
nostres avantpassats a l’Àsia central, que «es<br />
van adaptar a l’estepa i van treure el màxim<br />
profit» d’aquest hàbitat. «Si viatgéssim enrere<br />
en el temps, no concediria a cap d’aquesta<br />
gent una bona probabilitat <strong>de</strong> sobreviure. Segur<br />
que tots haurien estat eradicats per la selecció<br />
natural, però no ho van ser, i som aquí<br />
gràcies a la seva resiliència (disposició humana<br />
per assumir amb flexibilitat situacions límit<br />
i sobreposar-s’hi) i a la seva sort»...<br />
Però, en què consisteix la seva capacitat<br />
d’innovació? «Aquests supervivents podien resoldre<br />
millor el risc <strong>de</strong> subministrament impredic<br />
tible <strong>de</strong> menjar o aigua que els altres <strong>de</strong><br />
la seva espècie, <strong>de</strong> manera que quan el clima<br />
va canviar i va fer que totes les coses empitjoressin,<br />
van ser ells i els seus <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts<br />
els que en van sortir més ben parats»,<br />
explica Finlayson. «La forma més primerenca<br />
<strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>l risc sembla<br />
haver implicat viure a la vora <strong>de</strong><br />
dos o més hàbitats», una circumstància<br />
que afavoria «explotar<br />
una varietat més àmplia<br />
d’aliments que si haguessin<br />
viscut en un<br />
únic hàbitat».<br />
Pel que fa<br />
a nosaltres,<br />
«la<br />
con-<br />
Innovació i<br />
evolució<br />
El paleontòleg Clive Finlayson, expert en l’home <strong>de</strong> nean<strong>de</strong>rtal,<br />
<strong>de</strong>fensa sota el concepte «la supervivència <strong>de</strong>ls més dèbils»<br />
que els individus menys aptes van superar els perío<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> crisi millor que els més dotats, gràcies a la seva resiliència<br />
questa <strong>de</strong> l’estepa euroasiàtica per part<br />
<strong>de</strong>ls ancestres fa 30.000 anys va<br />
marcar un canvi espectacular<br />
en la<br />
fortuna d’una<br />
població<br />
que<br />
TEXT: ANDRÉS MONTES<br />
havia d’inundar tot<br />
Euràsia i les Amèriques».<br />
Aquests grups<br />
van reunir moltes<br />
«<strong>de</strong>streses culturals,<br />
tecnològiques i socials<br />
que ja estaven<br />
presents en altres<br />
humans. El seu talent<br />
residia a posar tots<br />
aquests elements<br />
junts en un únic paquet».<br />
La seva expansió<br />
i consolidació<br />
poblacional va ser «la<br />
conseqüència d’haver<br />
<strong>de</strong> gestionar el<br />
risc <strong>de</strong> manera molt<br />
més eficient <strong>de</strong>l que<br />
ho havien fet mai<br />
abans». En <strong>de</strong>finitiva,<br />
conclou Finlayson,<br />
«no hem d’oblidar<br />
que som el producte<br />
<strong>de</strong> gent marginal que<br />
va haver d’improvisar<br />
molt per tirar endavant».<br />
Aquest és un canvi<br />
<strong>de</strong> visió que introdueix<br />
fortes dosis<br />
d’humilitat en aquesta<br />
concepció d’espècie<br />
suprema, amb<br />
l’èxit ja marcat en els<br />
gens, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual<br />
ens relacionem<br />
amb la resta <strong>de</strong>l<br />
món. I és també<br />
l’arrencada d’un<br />
<strong>de</strong>bat en una<br />
ciència tan<br />
subjecta al<br />
canvi com la<br />
paleontologia.
U na<br />
amenaça sobrevola la conversa amb<br />
l’artista fins al punt <strong>de</strong> monopolitzar-ne,<br />
a la pràctica, els continguts: es tractava<br />
<strong>de</strong> parlar <strong>de</strong> pintura, però s’acaba parlant <strong>de</strong><br />
la perversió d’un mercat capritxós a l’hora <strong>de</strong><br />
seleccionar –i <strong>de</strong>sprés encimbellar– els seus<br />
productes, <strong>de</strong>l <strong>de</strong>pauperat teixit galerístic <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong>, que sembla ferit <strong>de</strong> mort o, encara pitjor,<br />
instal·lat còmodament en una mena d’agonia<br />
sostinguda similar a la <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong>ls<br />
fòssils, <strong>de</strong>l silenci administratiu davant <strong>de</strong> la realitat<br />
d’uns artistes –sí, sí, «artistes» malgrat tot,<br />
persones que van <strong>de</strong>cidir fa un grapat d’anys<br />
guanyar-se la vida amb la pràctica <strong>de</strong> l’art– que<br />
contemplen, mig astorats i mig fastiguejats,<br />
com s’accepta aquest nou ordre <strong>de</strong> les coses<br />
marcat pel signe sempre equívoc <strong>de</strong> la indolèn<br />
cia; i és que allò que més inquieta Pep<br />
Camps (<strong>Girona</strong>, 1962) és veure com es <strong>de</strong>sactiven<br />
lentament les diferents energies contestatàries,<br />
com es dissol tota una generació <strong>de</strong><br />
creadors fi<strong>de</strong>ls a la pintura en un món, el <strong>de</strong><br />
l’art contemporani, <strong>de</strong>cididament entestat a<br />
confondre i confondre’s sense reconèixer, malgrat<br />
tot, als seus immediats antecessors. Hom<br />
té la sensació que l’assassinat programàtic <strong>de</strong>l<br />
pare –en el sentit freudià <strong>de</strong>l terme– s’ha dut<br />
massa lluny: el que resta <strong>de</strong>l magnicidi és justament<br />
això, artistes dislocats i autors orfes malaltissament<br />
àvids <strong>de</strong> novetat al preu que sigui,<br />
fins i tot al <strong>de</strong> l’art.<br />
El repte <strong>de</strong> ser pintor, per tant, avui dia, està<br />
més condicionat per l’aspresa <strong>de</strong> la subsistèn-<br />
cia diària, per la <strong>de</strong>cepció constant enfront <strong>de</strong><br />
la impossibilitat <strong>de</strong> trobar canals raonables per<br />
arribar a un públic cada dia més divorciat amb<br />
la cultura <strong>de</strong> qualitat i, en canvi, més amic <strong>de</strong>ls<br />
espectacles –etimològicament, un <strong>de</strong>ambular<br />
d’espectres–, que no pas amb allò que li seria<br />
propi, és a dir, la reflexió a l’entorn d’un mitjà<br />
expressiu antic com l’home i que, en tant que<br />
immediat, conté en forma <strong>de</strong> latència els moviments<br />
pulsionals i la memòria <strong>de</strong>l seu artífex<br />
i, en un sentit global, <strong>de</strong> tota la història <strong>de</strong> l’art<br />
prece<strong>de</strong>nt. Per això, fer d’artista i optar per la<br />
militància pictòrica implica un acte <strong>de</strong> resistència<br />
que, sense proposar-s’ho, ha es<strong>de</strong>vingut<br />
heroic: no es tractava <strong>de</strong> res més que <strong>de</strong><br />
seguir pintant i, en l’acte <strong>de</strong> pintar mateix, mantenir<br />
viu aquell atàvic plaer enfront <strong>de</strong> l’inconegut.<br />
Ho explicava Antoni Llena al seu exquisit<br />
–i imprescindible– llibre La gana <strong>de</strong> l’artista:<br />
«De què parlo, quan parlo <strong>de</strong> plaer? Del<br />
plaer <strong>de</strong> <strong>de</strong>stil·lar solitud (i què és la solitud<br />
sinó estar <strong>de</strong>spert al misteri), <strong>de</strong> fer-ne un espai<br />
on tot allò que ha estat, o que no ha estat<br />
El repte<br />
<strong>de</strong> ser pintor<br />
Entramats <strong>de</strong> línies <strong>de</strong> colors bàsics com a referència a la mort<br />
i a la inabastabilitat <strong>de</strong>l món caracteritzen l’obra <strong>de</strong> Pep Camps<br />
i vol ésser, pugui covar-hi el vol. Pinto per<br />
plaer. Per no haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar res. Pinto per<br />
plaer perquè tinc una fe <strong>de</strong>bilíssima. Pinto per<br />
plaer, per més que la pintura no em <strong>de</strong>ixi satisfet<br />
ni amb la consciència tranquil·la».<br />
Mentrestant, les grans teles i els dibuixos més<br />
íntims s’acumulen a l’estudi empordanès <strong>de</strong><br />
Pep Camps: són enregistraments temporals que<br />
han acabat testimoniant un viatge, real i imaginari<br />
alhora, per la visibilitat que fa possible<br />
la pintura. En aquest sentit, potser són els seus<br />
característics <strong>de</strong>goteigs <strong>de</strong> color, verticals o horitzontals,<br />
allò que millor simbolitza el repte <strong>de</strong><br />
què parlàvem. Ell mateix ens regala les pistes<br />
necessàries: «Un factor que apareix en tota la<br />
seva senzillesa i contundència [a les meves<br />
obres] és la llei <strong>de</strong> la gravetat: els regalims <strong>de</strong><br />
pintura comencen i acaben el seu viatge en un<br />
lloc antròpic; així com l’atzar en el recorregut<br />
<strong>de</strong> la pintura que pot ser alterat per petits condicionants,<br />
tots aquests factors ens <strong>de</strong>ixen un<br />
entramat <strong>de</strong> línies <strong>de</strong> colors bàsics. Són referències<br />
a la mort (la gravetat), i a la impossibilitat<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r captar el món en tota la seva<br />
significació i plenitud». D’això es tracta: <strong>de</strong> seguir<br />
pintant malgrat tot, per necessitat, contra<br />
tota lògica utilitària, fi<strong>de</strong>l a aquella «fe <strong>de</strong>bilíssima»<br />
<strong>de</strong> la qual ens parla Antoni Llena.<br />
EUDALD CAMPS<br />
Noms i llocs <strong>de</strong><br />
l’art a <strong>Girona</strong><br />
11 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Eudald<br />
Camps<br />
Crític d’art
Establiments<br />
antics<br />
12 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Història<br />
Avui anomenada<br />
Antiga Casa<br />
Bellsolà, els<br />
seus orígens<br />
van ser un mo<strong>de</strong>st<br />
obrador a<br />
la plaça <strong>de</strong>l Gra<br />
(avui avinguda<br />
<strong>de</strong> Sant Francesc)<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
Durant la<br />
Guera Civil no<br />
va tancar mai i<br />
als anys seixanta<br />
i setanta es<br />
va <strong>de</strong>dicar també<br />
a la producció<br />
<strong>de</strong> pasta<br />
congelada per<br />
fer pa. Va arribar<br />
a tenir 600<br />
treballadors i 17<br />
botigues a <strong>Girona</strong>.<br />
L’empresa<br />
va ser venuda a<br />
una societat i en<br />
els darrers anys<br />
ha tornat als<br />
seus orígens, la<br />
fabricació artesanal<br />
<strong>de</strong> pa.<br />
Origen<br />
1892.<br />
Fundador<br />
Pere Bellsolà.<br />
Propietari<br />
actual<br />
Robert Bellsolà i<br />
Mireia Oliveras.<br />
Treballadors<br />
Abans, 600; ara,<br />
30.<br />
Activitat<br />
Elaboració artesanal<br />
<strong>de</strong> pa.<br />
E ra<br />
Antiga Casa Bellsolà<br />
Bellsolà va arribar a ser una empresa amb 600 treballadors,<br />
disset botigues i una fàbrica a Aiguaviva; en la nova etapa ja té<br />
quatre establiments a la ciutat i es prepara per obrir el cinquè<br />
l’any 1892 quan Pere Bellsolà, flequer<br />
nascut a <strong>Girona</strong>, va obrir un forn a la plaça<br />
<strong>de</strong>l Gra (avui avinguda <strong>de</strong> Sant Francesc,<br />
número 3) <strong>de</strong> la ciutat, ben bé al centre<br />
<strong>de</strong>l lloc on se celebrava el mercat setmanal <strong>de</strong>ls<br />
productes <strong>de</strong> grana i a poca distància <strong>de</strong>l mercat<br />
<strong>de</strong> l’Areny, a la llera <strong>de</strong>l riu Onyar. S’enfornava<br />
el pa allà mateix i es repartia per les cases,<br />
porta a porta, amb un carro i un ase. També<br />
es feia l’entrega diària a algunes botigues<br />
<strong>de</strong>ls sectors més allunyats <strong>de</strong>l centre urbà.<br />
A primers <strong>de</strong>l segle XX se’n van fer càrrec el<br />
seu fill, Robert Bellsolà Bellsolà, i la seva dona,<br />
Pilar Fonalleres. Continuaven amb la mateixa<br />
feina però també elaboraven panets <strong>de</strong> viena,<br />
que s’havien posat <strong>de</strong> moda, coques i xuscos,<br />
que servien gairebé en exclusiva a les casernes<br />
militars General Mendoza.<br />
Durant la Guerra Civil la fleca no va tancar<br />
les portes i va continuar treballant fins que es<br />
va acabar la farina perquè ja no quedava blat<br />
als camps per recollir. A la postguerra es va instaurar<br />
el racionament i Robert Bellsolà se’n va<br />
sortir fent tot el possible perquè mai faltés el<br />
producte al client, encara que fos poc. Com<br />
que el negoci havia crescut, a la dècada <strong>de</strong> 1970<br />
va obrir un nou obrador a la zona gironina <strong>de</strong><br />
Montilivi, conservant el <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Sant<br />
Francesc. També en la mateixa època es va fer<br />
càrrec <strong>de</strong>l negoci Pere Bellsolà i Fonalleres,<br />
amb la seva dona, Mercè Saborido i Guday.<br />
GRAN EXPANSIÓ DE L’EMPRESA<br />
Pere Bellsolà i la seva dona van introduir la<br />
congelació en el procés d’elaboració <strong>de</strong>l pa. En<br />
aquells anys, l’empresa va arribar a tenir 600<br />
treballadors i exportava barretes <strong>de</strong> pa ja fetes<br />
per tot Europa, els Estats Units i alguns indrets<br />
<strong>de</strong> l’Àsia. Va ser una època d’eufòria comercial<br />
i <strong>de</strong> gran expansió, durant la qual es va traslladar<br />
la fàbrica a Aiguaviva i l’empresa va arribar<br />
a tenir disset botigues entre <strong>Girona</strong> ciutat i<br />
altres localitats <strong>de</strong> les comarques gironines.<br />
En aquells temps la producció era enorme i<br />
l’any 2003 va sorgir la possibilitat <strong>de</strong> vendre<br />
l’empresa a una societat, cosa que Pere Bellsolà<br />
i Fonalleres i la seva dona, Mercè Saborido<br />
i Guday, no van <strong>de</strong>saprofitar, tot i que van<br />
mantenir dues botigues <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU<br />
que amb el temps cedirien al seu fill, Robert<br />
Bellsolà i Saborido. Aquest, però, no es <strong>de</strong>dica<br />
a l’elaboració <strong>de</strong> pa, sinó al món audiovisual,<br />
i ha estat la seva esposa, Mireia Oliveras<br />
i Viñas, que va estudiar per farmacèutica, qui<br />
ha agafat el relleu <strong>de</strong> la familia Bellsolà.<br />
Mireia Oliveras gestiona, per tant, un nego-<br />
<strong>Girona</strong><br />
ci que torna a fabricar pa <strong>de</strong> manera artesanal,<br />
amb productes naturals i ecològics. La casa té<br />
ara quatre botigues amb 30 treballadors a la<br />
ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i està a punt d’obrir-ne una altra,<br />
a la zona <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong>ls Països Catalans.<br />
Rebatejada com a Antiga Casa Bellsolà, complirà<br />
aviat cent vint anys d’existència.
U n<br />
<strong>de</strong>ls plats catalans que sempre té èxit<br />
als resturants –i a les cases que encara<br />
cuinen– són les faves ofega<strong>de</strong>s, estofa<strong>de</strong>s<br />
o a la catalana. Com <strong>de</strong>ia Josep Pla, i jo<br />
també ho crec, aquesta és la millor i més reeixida<br />
recepta <strong>de</strong> faves <strong>de</strong> tota la Mediterrània<br />
occi<strong>de</strong>ntal (a l’oriental i africana també es mengen<br />
faves, però sense porc ni embotits)<br />
Les faves constitueixen un vegetal típicament<br />
mediterrani, tot i que també se’n troben<br />
als països atlàntics, com Anglaterra. La més comuna,<br />
la que coneixem a Catalunya, o fava <strong>de</strong><br />
mi<strong>de</strong>s grans, sembla que proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong>l nor<strong>de</strong>st<br />
africà. N’hi ha una altra mena, més petita,<br />
que procediria <strong>de</strong> l’Afganistan o <strong>de</strong> Pèrsia. A<br />
Anglaterra n’hi ha <strong>de</strong> granes quasi rodones.<br />
La fava (Faba vulgaris, varietat grossa major)<br />
ofereix dos rècords: primer, és un <strong>de</strong>ls aliments<br />
més antics <strong>de</strong>ls quals es té notícia, ja<br />
que els nostres avantpassats neolítics ja en<br />
feien un consum important; segonament, és el<br />
vegetal cultivat que arriba a més altures: es troba<br />
al Pamir, a uns 2.400 metres d’altura!<br />
La seva àrea <strong>de</strong> cultiu ateny extenses regions<br />
<strong>de</strong>l planeta: Europa, Àsia –incloent la Xina–,<br />
Àfrica, Amèrica... La seva història, altrament,<br />
és ben il·lustre: és citada per la Bíblia –el rei<br />
David ja en menjava!–, era apreciada pels antics<br />
babilonis, els egipcis, els grecs, els romans...<br />
El famós falafel egipci –una mena <strong>de</strong><br />
croqueta o «raola» vegetal feta <strong>de</strong> farina <strong>de</strong> faves,<br />
que encara avui es menja arreu <strong>de</strong>l país–,<br />
ja era, segurament, una menja <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong>ls<br />
faraons.<br />
Actualment, sobretot és apreciada a Catalunya,<br />
a Anglaterra, al Magrib en general i a<br />
Egipte, entre d’altres països.<br />
UN AFRODISÍAC?<br />
Les faves admeten una cuina rica i variada, un<br />
cop superat l’antic ús exclusiu com a fava seca<br />
per a farinetes, causant –si no es consumia gaire<br />
res més– d’anèmia, així com el favisme, una<br />
malaltia acompanyada <strong>de</strong> manifestacions<br />
d’he mòlisi. I també un cop superats diversos<br />
prejudicis als quals s’han hagut d’enfrontar: les<br />
classes altes <strong>de</strong>l món antic creien que enterbolien<br />
la visió; també es creia que produïen<br />
l’esterilitat, i que les seves flors blanques i negres<br />
eren malèvoles. A l’Edat Mitjana, el seu<br />
consum era prohibit en certs convents, ja que<br />
tenien reputació d’afrodisíaques! No <strong>de</strong>u ser<br />
per això que al nostre país «la fava» té un doble<br />
sentit ben popular?<br />
A més, alguns francesos, <strong>de</strong>sconeixedors <strong>de</strong><br />
les seves bondats gastronòmiques i odiant alguns<br />
aliments que ells anomenen féculents,<br />
les han estigmatitzat amb la frase «les fèves pour<br />
les cochons». Alguns gastrònoms, discutint el<br />
sexe <strong>de</strong>ls àngels, es barallen sobre si cal pelar<br />
les faves petites i tendres: en realitat <strong>de</strong>mostren<br />
un clar <strong>de</strong>sconeixement <strong>de</strong> la matèria. Les<br />
Kesksou b’l foul és el nom d’aquest plat<br />
en àrab en transcripció francesa. L’he<br />
après a fer a Algèria, a casa <strong>de</strong>l meu<br />
amic Ka<strong>de</strong>r. Amb la diferència, és clar, que<br />
a la seva família el cuscús encara s’elabora<br />
a mà, i es fa en una cuscussonera. Per cert,<br />
encara que atribuïm el cuscús al Marroc, els<br />
algerians –àrabs i kabils o berbers– en reclamen<br />
la paternitat.<br />
Elaboració<br />
Prepareu el cuscús segons les instruccions<br />
<strong>de</strong>l paquet. Tradicionalment, es fa coure al<br />
vapor en un recipient especial (a França anomenat<br />
couscoussière; en català antic, cuscussonera;<br />
es ven, també aquí, a les botigues<br />
<strong>de</strong> productes àrabs). És una olla amb<br />
un colador, que se segella amb un drap humit.<br />
La sèmola es posa al colador i es cou al<br />
vapor <strong>de</strong>l brou; cal mullar-la amb aigua salada<br />
o brou <strong>de</strong> cocció i untar-la amb oli o<br />
mantega, sobretot abans <strong>de</strong> servir-la.<br />
– Poseu una cassola o olla al foc amb un fons<br />
d’oli (o mantega) la ceba pelada i trinxada,<br />
pebre, canyella, pebre vermell, safrà o cúrcuma<br />
i sal. Feu-ho sofregir, fins que tot hagi<br />
Les faves<br />
Gastronomia<br />
13 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Són un producte típicament mediterrani, tot i que n’hi ha per<br />
tot el món; cita<strong>de</strong>s a la Bíblia, els antics egipcis ja en menjaven<br />
faves just acaba<strong>de</strong>s <strong>de</strong> collir no neces siten <strong>de</strong><br />
més manipulacions: fins i tot es mengen crues,<br />
com un agradable entrant cruixent.<br />
I si bé és cert que porcs i cavalls també mengen<br />
faves, no per això ens privarem <strong>de</strong> consumir-ne.<br />
Admeten diverses possibilitats. En<br />
forma <strong>de</strong> xiulet, <strong>de</strong> tavella just nascuda, una<br />
<strong>de</strong>liciosa i poc coneguda verdura. Faves petites,<br />
que varen fer la fama <strong>de</strong> Josep Merca<strong>de</strong>r,<br />
amb la seva famosa Amanida <strong>de</strong> faves. Faves<br />
més grana<strong>de</strong>s, per fer a l’estil <strong>de</strong>ls Països Catalans,<br />
estofa<strong>de</strong>s o sacsa<strong>de</strong>s. Faves per a les<br />
escu<strong>de</strong>lles balears, o per a les paelles negres<br />
<strong>de</strong> València o <strong>de</strong> l’Horta. Faves seques, que repela<strong>de</strong>s<br />
i reduï<strong>de</strong>s a puré donen un gust inigualable<br />
a l’escu<strong>de</strong>lla (pràctica que he vist <strong>de</strong><br />
Cuscús <strong>de</strong> faves<br />
Ingredients<br />
● Un paquet <strong>de</strong><br />
cuscús (mig quilo<br />
o una mica més).<br />
● Brou.<br />
● Mig quilo <strong>de</strong> xai<br />
(sense ossos).<br />
● Mig quilo (o<br />
més) <strong>de</strong> faves<br />
amb tavella.<br />
● Una ceba grossa.<br />
La recepta<br />
● Mig cullerot d’oli<br />
vegetal o bé mantega<br />
(smen).<br />
● Sal.<br />
– Espècies: Pe -<br />
bre negre, gingebre,<br />
safrà o cúrcuma,<br />
canyella en<br />
pols i mitja cullera<strong>de</strong>ta<br />
<strong>de</strong> pebre<br />
vermell (pot ser<br />
picant) o mig<br />
bitxo.<br />
canviat <strong>de</strong> color i evitant que el pebre vermell<br />
es cremi. Un cop llest, hi afegiu mig litre<br />
d’aigua (o una mica menys). Quan bulli,<br />
tireu-hi el xai fet a trossos no molt petits i les<br />
faves. La seva cocció és d’una hora.<br />
– Si elaboreu el cuscús <strong>de</strong> la forma tradicional,<br />
és el moment <strong>de</strong> posar-hi ja el colador<br />
superior: quan surt el vapor, es treuen al cap<br />
d’uns 20 minuts i es remenen i es refresquen<br />
amb aigua salada els grans <strong>de</strong> sèmola; o si<br />
no, tapeu l’olla. Abans <strong>de</strong> servir-lo, es barreja<br />
molt bé amb mantega (o bé oli) i l’ajut <strong>de</strong><br />
petit). Els anglesos les congelen i enllaunen. I<br />
els egipcis, particularment <strong>de</strong> la varietat petita,<br />
assecada, en fan un enorme consum, ja que<br />
formen part <strong>de</strong> l’alimentació diària, <strong>de</strong> l’esmor -<br />
zar al sopar, <strong>de</strong> diverses formes: en puré, sopa,<br />
estofa<strong>de</strong>s i també crues. Al Magrib formen part<br />
<strong>de</strong>ls cuscussos, i a Espanya i el País Basc, <strong>de</strong><br />
la minestra <strong>de</strong> verdures, si bé, en aquest cas,<br />
tracta<strong>de</strong>s subsidiàriament. Això no és estrany,<br />
tenint en compte que les faves seques són molt<br />
alimentoses: posseeixen unes 250 calories i un<br />
munt <strong>de</strong> proteïnes vegetals.<br />
Les faves s’anomenen fava bean o broad<br />
bean en anglès, fève en francès, haba en castellà,<br />
fava en italià, occità i portuguès, puffbohne<br />
en alemany i ful en àrab.<br />
suc <strong>de</strong> cocció, amb una forquilla. Els grans<br />
han <strong>de</strong> quedar separats però no pas secs.<br />
– A mitja cocció (al cap d’una hora), si n’hi<br />
poseu, afegiu-hi les verdures més dures netes,<br />
pela<strong>de</strong>s i a trossos, o senceres i amb un<br />
tall. Poseu-hi també el bitxo.<br />
– Serviu el plat posant en una plata la sèmola<br />
en forma <strong>de</strong> volcà, guarnida amb les carns<br />
i les verdures. En un bol a part, serviu brou,<br />
a fi d’afegir-ne al cuscús, a gust <strong>de</strong> cadascú.<br />
Notes<br />
El mateix plat es pot fer amb ve<strong>de</strong>lla o pollastre,<br />
o bé combinant ambdues carn , i fins<br />
i tot merguez (salsitxes <strong>de</strong> xai).<br />
– A Algèria les faves se solen fer a part, cuites<br />
al vapor, i <strong>de</strong>sprés s’afegeixen al plat. En<br />
comptes <strong>de</strong> mantega (smen) s’hi pot fer servir<br />
oli d’oliva, sobretot si es fa a l’estil jueu.<br />
– Igualment es po<strong>de</strong>n fer servir faves amb tavella<br />
(xiulets). En aquest cas, combina<strong>de</strong>s<br />
amb tirabecs (pèsols amb tavella) o pèsols,<br />
fan un cuscús vegetal, sense salsa, molt<br />
apreciat, que es menja amb llet fermentada<br />
o pétit lait.<br />
Jaume<br />
Fàbrega<br />
«Bona Vida»<br />
http://blocs.mes -<br />
vilaweb.cat/jau -<br />
mefabrega<br />
http://jaumefabre<br />
ga.blogspot.com
14 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />
Agustí<br />
Ensesa<br />
Bonet<br />
Escola <strong>de</strong><br />
Tastavins<br />
És un vi negre <strong>de</strong> Costers <strong>de</strong>l Segre amb<br />
molt bona relació qualitat-preu. Elaborat<br />
amb les varietats Ull <strong>de</strong> Llebre, Syrah i Merlot,<br />
amb bona maceració i fermentació durant<br />
uns trenta dies. Criança <strong>de</strong> sis mesos en bótes<br />
<strong>de</strong> roure americà, francès i hongarès.<br />
Aquesta curta criança en fusta <strong>de</strong> bona qualitat<br />
fa que sigui fàcil <strong>de</strong> beure i gens pesat. Color<br />
robí amb tocs d’albergínia i voraviu ver-<br />
<strong>de</strong>l Gironès Col·leccionisme<br />
Xavier<br />
Romero<br />
A mb<br />
El vi<br />
Bru <strong>de</strong> Verdú<br />
2008<br />
l’obtenció fa unes<br />
setmanes, per part<br />
d’una empre sa surera<br />
gironina, <strong>de</strong>l reconeixement<br />
<strong>de</strong>l Pan European Forest Certifications<br />
(PEFC), el món <strong>de</strong>l<br />
suro continua d’actualitat en<br />
representar una <strong>de</strong> les indústries<br />
autòctones <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació,<br />
i amb ple na vigència.<br />
L’empresa en qüestió<br />
és Corcho <strong>de</strong>l País, radicada<br />
a Cassà <strong>de</strong> la Selva, la qual<br />
ha estat pionera a tot l’Estat<br />
espanyol en assolir una certificació<br />
tan prestigiosa.<br />
Pràcticament cada dia els<br />
mitjans es fan ressò <strong>de</strong> totes<br />
aquelles notícies que genera<br />
la indústria <strong>de</strong>l suro, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
les mateixes plantes productores,<br />
les alzines, fins a l’última<br />
manufacturació i comercialització,<br />
tant en forma <strong>de</strong><br />
taps per a vins i caves, com<br />
per a ornamentació, aïllaments<br />
i altres objectes <strong>de</strong>coratius<br />
i <strong>de</strong> record. A les comarques<br />
gironines hi ha<br />
unes 60.000 hectàrees d’alzines<br />
sureres, el que ve a representar<br />
gairebé el 90 per<br />
cent <strong>de</strong> les que hi ha en el<br />
conjunt <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Tot i això, no hauríem <strong>de</strong><br />
tancar els ulls davant <strong>de</strong> la<br />
crisi generalitzada, que també<br />
ha arribat a aquest sector<br />
econòmic, en èpoques no<br />
gaire remotes convertit en<br />
punter a bon nombre <strong>de</strong> poblacions <strong>de</strong> les comarques<br />
gironines. Per intentar pal·liar parcialment<br />
la situació, el mateix Estat acaba <strong>de</strong> crear<br />
un programa d’ajuts que, amb mig milió d’euros,<br />
revertirà tant en les esmenta<strong>de</strong>s localitats<br />
com en d’altres situa<strong>de</strong>s a comunitats que igualment<br />
puguin tenir a veure amb el suro, com ara<br />
Andalusia, País Valencià, Castella-la Manxa i Extremadura.<br />
A casa nostra la referència és la xarxa<br />
Retecork, entitat que amb la col·laboració <strong>de</strong><br />
diversos municipis representa i <strong>de</strong>fensa els interessos<br />
<strong>de</strong>l col·lectiu.<br />
Els col·leccionistes aporten igualment el seu<br />
gra <strong>de</strong> sorra a la vitalitat <strong>de</strong>l món surer en atendre<br />
diverses temàtiques relaciona<strong>de</strong>s, com ara<br />
les xapes <strong>de</strong> cava, les etiquetes <strong>de</strong> vins i licors,<br />
elaboracions <strong>de</strong>coratives, pessebres, i tota aquella<br />
documentació al·lusiva com po<strong>de</strong>n ser llibres,<br />
fotografies, postals, gravats, etc.<br />
En tractar-se, d’altra banda, d’una activitat ben<br />
tradicional i arrelada al poble, amb unes localitats<br />
que en altres temps pràcticament en vivien,<br />
com ara Cassà <strong>de</strong> la Selva, Llagostera, Sant Fe-<br />
mellós. Aroma primària que recorda al raïm<br />
madur, el cassis i els gerds. Notes balàmiques<br />
molt atractives. En boca es troba avellutat,<br />
amb tanins suaus i molt equilibrat. Etiqueta<br />
mo<strong>de</strong>rna i seriosa. Preu aproximat: 8 euros.<br />
A<strong>de</strong>quat per a carns no gaire fortes. Fa un bon<br />
maridatge amb un conil trossejat amb múrgules.<br />
El celler elaborador: Celler Cercavins, situat<br />
El suro<br />
Aquesta autòctona indústria gironina continua d’actualitat<br />
liu <strong>de</strong> Guíxols, Palamós, Palafrugell, Agullana o<br />
Darnius, entre d’altres, la curiositat pel suro en<br />
tota la seva extensió transcen<strong>de</strong>ix fins al terreny<br />
etnològic i costumista. Diverses col·leccions <strong>de</strong><br />
postals mostren fàbriques com R.Tauler, <strong>de</strong> Palamós;<br />
Miquel, Vincke & Meyer, <strong>de</strong> Palafrugell;<br />
o Baunach Glassner y Cia., R. Pecher, i José Batet,<br />
aquestes <strong>de</strong> Sant Feliu <strong>de</strong> Guíxols; estampes<br />
que servien bàsicament com a publicitat. El<br />
gran retratista Ama<strong>de</strong>u Mauri edità una làmina<br />
i una sèrie <strong>de</strong> targetes <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a la Indústria<br />
surotapera. Altres exemplars mostren primers<br />
plans <strong>de</strong> tapers en plena feina; triadors <strong>de</strong> taps<br />
als interiors <strong>de</strong> les fàbriques i al carrer; sure<strong>de</strong>s<br />
emblemàtiques; mitjans <strong>de</strong> transport com els<br />
vaixells <strong>de</strong>ls ports <strong>de</strong> Sant Feliu i <strong>de</strong> Palamós i<br />
els seus corresponents trens <strong>de</strong> via estreta, una<br />
imatge ben familiar <strong>de</strong>l paisatge gironí...<br />
La il·lustració que reproduïm correspon a una<br />
sèrie sobre les diferents províncies espanyoles:<br />
per a aquesta targeta, <strong>de</strong>dicada a <strong>Girona</strong>,veiem<br />
que es va elegir precisament la imatge d’uns peladors<br />
<strong>de</strong> suro<br />
a Verdú (Lleida),<br />
està emparat per la<br />
DO Costers <strong>de</strong>l Segre.<br />
va ser fundat<br />
l’any 2003 i té un<br />
conreu <strong>de</strong> vinya d’unes<br />
cinquanta hectàrees<br />
d’extensió.<br />
Elabora també vins<br />
blancs. Ha obtingut<br />
diferents premis, entre<br />
ells al Concurs <strong>de</strong><br />
Vins i Caves <strong>de</strong> Catalunya,<br />
Girovi. Per<br />
a més informació:<br />
www.cellercercavins.<br />
i www.girovi.cat.<br />
Gironins <strong>de</strong>l segle XIX<br />
Martí<br />
Gimeno<br />
Massaguer<br />
ada vegada que coneixia algú i es pre-<br />
Csentava dient el seu cognom passava el<br />
mateix. De fet, sovint quan parlaven d’ell<br />
simplement <strong>de</strong>ien «és el fill d’en Gimeno». I<br />
si l’escena es produïa mentre estava pintant,<br />
<strong>de</strong> seguida aquells ulls impertinents que l’escrutaven<br />
saltaven a la tela, com buscant-hi<br />
rastres d’influència paterna.<br />
Martí Gimeno Massaguer, nascut a Torroella<br />
<strong>de</strong> Montgrí el 1889, va ser el primogènit<br />
<strong>de</strong>l famós pintor Francesc Gimeno i <strong>de</strong><br />
Caterina Massaguer, filla <strong>de</strong>ls propietaris <strong>de</strong><br />
la fonda on l’artista s’hostatjava quan visitava<br />
aquella vila empordanesa per pintar. Després<br />
<strong>de</strong> passar tota la infantesa a casa <strong>de</strong>ls<br />
avis materns, als catorze anys Martí va marxar<br />
a Barcelona perquè el seu pare l’ense -<br />
nyés a pintar. Més endavant també va assistir<br />
a classes a l’Ateneu Obrer Barceloní i el<br />
1906 ja va participar en una exposició<br />
col·lectiva. Va ser llavors que va abandonar<br />
la capital catalana per traslladar-se a <strong>Girona</strong>,<br />
on <strong>de</strong> seguida va connectar amb alguns <strong>de</strong>ls<br />
millors artistes <strong>de</strong>l moment, com l’escriptor<br />
Miquel <strong>de</strong> Palol, el ceramista Joan Baptista<br />
Coromina i sobretot l’arquitecte Rafael Masó,<br />
amb qui col·laborà en diversos projectes,<br />
com el disseny d’una font per als jardins <strong>de</strong><br />
la casa Coll <strong>de</strong> Borrassà. Segons sembla, el<br />
1910 Gimeno Massaguer també va realitzar<br />
una escultura <strong>de</strong>dicada al Manelic <strong>de</strong> Terra<br />
Baixa, d’Àngel Guimerà.<br />
Això passava quan Espanya estava immer -<br />
sa en una duríssima guerra colonial al nord<br />
<strong>de</strong> l’Àfrica. Segurament per això, Gimeno va<br />
preferir emigrar a l’Argentina abans <strong>de</strong> ser<br />
quitant per fer el servei militar. A partir d’aleshores,<br />
va donar a conèixer la seva producció<br />
tant a l’Argentina com a Catalunya,<br />
amb mostres a les Galeries Dalmau <strong>de</strong> Barcelona<br />
i Athenea <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. També es va <strong>de</strong>dicar<br />
a la crítica artística a la premsa signant<br />
com a M.G. Massaguer. Els seus textos van<br />
publicar-se a La Razón i La República <strong>de</strong><br />
Buenos Aires, així com a Catalunya, una revista<br />
impulsada per<br />
compatriotes també<br />
emigrats al país americà.<br />
Així mateix, va escriure<br />
per a la revista<br />
Emporion, editada a la<br />
seva vila natal.<br />
Arran <strong>de</strong> la Guerra<br />
Civil i la imposició <strong>de</strong><br />
la dictadura franquista,<br />
els contactes amb Catalunya<br />
no van ser tan<br />
sovintejats i Martí Gimeno<br />
Massaguer va<br />
seguir la seva carrera<br />
artística a l’Argentina.<br />
Va morir a Buenos Aires,<br />
el 1971, quan tenia<br />
82 anys.<br />
Xavier<br />
Carmaniu<br />
Mainadé<br />
Historiador<br />
i periodista
SÓC JOVE<br />
La caputxa vesteix<br />
Eastpak proposa roba juvenil i còmoda per anar amb texans. Es porten els anoracs <strong>de</strong> plomes<br />
brillants i els quadres com a estampat i, en aquesta mena <strong>de</strong> peces, sempre amb caputxa.<br />
L’originalitat: l’armilla d’hivern.<br />
QUATRE MANERES DE CAMINAR<br />
De botes n’hi ha enguany per triar i remenar<br />
Aquest hivern es po<strong>de</strong>n trobar a les botigues un mo<strong>de</strong>l diferent <strong>de</strong> bota per a cada preferència.<br />
Es porten amb taló o planes; amb taló <strong>de</strong> falca o ben prim; folra<strong>de</strong>s o <strong>de</strong> napa ajustada al<br />
tou <strong>de</strong> la cama; <strong>de</strong> pell girada o brillants... Les botes semblen que siguin el calçat exclusiu d’aquest<br />
hivern, però no hi ha cap estil que sigui el predominant. Aquests quatre mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> Mango<br />
il·lustren les tendències que es veuen més.<br />
DIVERSITAT TEXANA<br />
Caçadores per escollir la que s’adiu més a cada estil<br />
Hi ha moltes possibilitats <strong>de</strong> portar roba texana, i Lee en mostra tres en aquesta fotografia:<br />
blau marí immaculat, blau <strong>de</strong>sgastat, i gris. Es porten també d’altres colors i acabats, encara<br />
que aquests són els que agra<strong>de</strong>n més. Com es pot veure, les tres caçadores són idèntiques<br />
quant a estructura i repunts a la vista. En la gris, els botons són <strong>de</strong>l mateix to.<br />
ALEGRIA<br />
Pedres brillants i colors variats<br />
Malgrat que la tendència majoritària<br />
en bijuteria s’avé amb la <strong>de</strong> la roba (tons<br />
negres i grisos), hi ha firmes que aposten<br />
per portar la contrària. Aïta prefereix<br />
arraca<strong>de</strong>s i braçalets alegres, <strong>de</strong> colors<br />
variats i pedreria muntada sobre suports<br />
daurats amb un acabat envellit, que li<br />
dóna un aspecte artesanal i antic.<br />
DOS ESTILS<br />
Cuiro o llana?<br />
Sota l’abric, un jersei <strong>de</strong> llana cenyit o una caçadora <strong>de</strong> cuiro.<br />
Les dues propostes <strong>de</strong> Mango es complementen amb uns pantalons<br />
<strong>de</strong> llana amb volta i sabates mocassins brillants, en el primer<br />
cas, i uns pantalons <strong>de</strong> pana amb botes militars per fora, en el segon.<br />
El color no és fosc.<br />
ZEBRA<br />
TÈXTIL<br />
Bosses teixi<strong>de</strong>s<br />
amb llana<br />
Aquests dos<br />
mo<strong>de</strong>ls pertanyen<br />
a la col·lecció<br />
Zebra, <strong>de</strong><br />
Braccialini, i tenen<br />
aquest nom<br />
per les ratlles<br />
que travessen el<br />
cos <strong>de</strong> la bossa,<br />
ratlles semblants<br />
a les d’aquests<br />
ungulats<br />
africans. La particularitat<br />
és<br />
que són teixi<strong>de</strong>s<br />
amb llana sobre<br />
una base també<br />
tèxtil.<br />
EN PUNT<br />
Càrdigans per a ell<br />
<br />
Els jerseis han donat pas enguany a les jaquetes, que es porten<br />
<strong>de</strong> llana teixida amb galga gruixuda, llargues i corda<strong>de</strong>s amb<br />
botons. Aquesta peça, anomenada tècnicament càrdigan, és <strong>de</strong><br />
Bershka per a ell.<br />
Tendències<br />
15 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011
Cinema<br />
16 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Perseguit<br />
pel número 4<br />
Steven Spielberg manté com a productor la seva col·laboració<br />
amb el director D.J. Caruso, que ara s’ha traduït en una mena<br />
<strong>de</strong> «thriller» fantàstic i sobrenatural titulat «I am number four»<br />
D .J.Caruso<br />
era un nom bàsicament associat<br />
a la televisió i al veterà director John<br />
Badham, al qual va produir bona part<br />
<strong>de</strong>ls seus films <strong>de</strong>ls 90. Però l’any 2002 es va<br />
<strong>de</strong>cidir a fer el salt a la realització amb The<br />
Salton Sea, notable thriller protagonitzat per<br />
Val Kilmer que va aixecar certes expectatives<br />
sobre la seva carrera. Aquestes, però, van quedar<br />
força damnifica<strong>de</strong>s amb el seu següent<br />
treball, Vidas ajenas, una intriga més voluntariosa<br />
que brillant al servei d’Angelina Jolie.<br />
Quan semblava que <strong>de</strong>sapareixeria <strong>de</strong>l mapa,<br />
apareix Steven Spielberg i li ofereix dirigir Disturbia,<br />
divertidíssima posada al dia <strong>de</strong> La finestra<br />
indiscreta que revelava Caruso com<br />
un cineasta amb pols narratiu, sentit visual i,<br />
sobretot, un alè <strong>de</strong> sèrie B <strong>de</strong> categoria que<br />
segurament ha<br />
après <strong>de</strong>l seu<br />
mentor Badham.<br />
Els bons resultats<br />
comercials <strong>de</strong> La<br />
conspiración <strong>de</strong>l<br />
pánico, també<br />
produïda per<br />
Spielberg, han fet<br />
que productor i director segueixin col·laborant<br />
a I am number four, adaptació <strong>de</strong> la novel·la<br />
homònima <strong>de</strong> Jobie Hughes i James<br />
Frey que, <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> com es miri, pot ser llegida<br />
com un híbrid entre Scanners i Los inmortales.<br />
El número 4 <strong>de</strong>l títol és un jove, John Smith,<br />
que canvia <strong>de</strong> ciutat i d’i<strong>de</strong>ntitat amb més periodicitat<br />
<strong>de</strong> la que voldria. El motiu? És l’hereu<br />
d’una llarga nissaga <strong>de</strong> persones amb superpo<strong>de</strong>rs<br />
i hi ha un misteriós exèrcit d’indi-<br />
TEXT: PEP PRIETO<br />
vidus que el busquen per treure’n profit. Ja<br />
n’han atrapat tres, per això John ostenta el número<br />
4. El cas és que al poble d’Ohio on viu<br />
ara hi ha un al·licient inesperat: el seu primer<br />
amor, Sarah. Convençut que la utilitzaran per<br />
arribar a ell, John es disposa a fugir. Però fa<br />
tard, perquè els seus perseguidors ja han arribat<br />
al poble amb tota l’artilleria <strong>de</strong> què disposen.<br />
I am number four també recorda perillosa -<br />
ment les premisses <strong>de</strong> la fallida Jumper, però<br />
els tràilers apunten que Caruso haurà obviat<br />
la ximpleria romàntica adolescent en benefici<br />
<strong>de</strong>l potencial visual <strong>de</strong> la història. D’entrada,<br />
que un altre <strong>de</strong>ls productors sigui Michael<br />
Bay garanteix un mínim <strong>de</strong> pirotècnia.<br />
D’altra banda, la cinta <strong>de</strong> Caruso disposa d’un<br />
Referents<br />
La història d’un jove amb superpo<strong>de</strong>rs<br />
centra l’acció d’un film que pot ser llegit com<br />
un híbrid entre «Scanners» i «Los inmortales»<br />
interessant repartiment encapçalat per Alex<br />
Pettyfer (<strong>de</strong>scobert a Alex Ri<strong>de</strong>r: Operación<br />
Stormbreaker), Dianna Agron, Teresa Palmer<br />
(el més aprofitable, i amb diferència, d’El<br />
aprendiz <strong>de</strong> brujo), Judith Hoag, Callan<br />
McAuliffe i Timothy Olyphant, en un paper<br />
que recorda, precisament, al <strong>de</strong> Sean Connery<br />
a Los inmortales.<br />
I am number four inicia el proper mes <strong>de</strong><br />
febrer la seva trajectòria comercial a tot el<br />
món.<br />
La red social<br />
DVD<br />
Director: David Fincher.<br />
Intèrprets: Jesse Eisenberg,<br />
Justin Timberlake.<br />
Distribuïdora: Sony.<br />
Durada: 120 minuts.<br />
És obvi que l’etiqueta <strong>de</strong><br />
«la pel·lícula sobre Facebook»<br />
la pot fer funcionar d’una<br />
<strong>de</strong>terminada manera,<br />
però aquesta autèntica meravella<br />
cinematogràfica és<br />
una reflexió molt més àmplia i àcida sobre les conseqüències<br />
que pot tenir renunciar a la comunicació<br />
directa en la vida en comunitat. Una tragicomèdia<br />
dura, aclaparadora, dialogada amb mestria<br />
per Aaron Sorkin, que furga en els clarobscurs <strong>de</strong><br />
la privacitat a partir <strong>de</strong> personatges que entronquen<br />
amb una sorprenent facilitat amb els d’anteriors<br />
treballs <strong>de</strong> David Fincher. És, amb Origen, la<br />
millor pel·lícula <strong>de</strong>l 2010. P. P.<br />
Rumores y mentiras<br />
Director: Will Gluck.<br />
Intèrprets: Emma Stone,<br />
Amanda Bynes.<br />
Distribuïdora: Sony.<br />
Durada: 92 minuts.<br />
No ens trobem davant d’una<br />
comèdia juvenil a l’ús: a<br />
partir <strong>de</strong> referents tan il·lustres<br />
com La lletra escarlata,<br />
aquesta magnífic retrat <strong>de</strong><br />
la vida d’institut es pot extrapolar com una radiografia<br />
gens convencional <strong>de</strong>l salt a la maduresa.<br />
Té un ritme frenètic, <strong>de</strong>scobreix una esplèndida<br />
actriu (Emma Stone, que ja brillava a Zombieland) i<br />
fa pinta <strong>de</strong> tenir tots els números per convertir-se<br />
en un clàssic immediat <strong>de</strong>l gènere. Pel tema que<br />
tracta, gairebé es podria veure en programa doble<br />
amb La red social. P. P.<br />
Híncame el diente<br />
Director: J. Friedberg, A.<br />
Seltzer.<br />
Intèrprets: Matt Lanter,<br />
Jenn Proske, Chris Riggi.<br />
Distribuïdora: Fox.<br />
Durada: 76 minuts.<br />
Els nefastos autors <strong>de</strong> Date<br />
Movie i similars se’n riuen<br />
ara <strong>de</strong> la saga Crepúsculo i<br />
altres èxits <strong>de</strong>l cinema juvenil.<br />
És cert que s’hi <strong>de</strong>tecta una millora formal i un<br />
mínim <strong>de</strong> cohesió narrativa, però per cada gag<br />
funcional n’hi ha un centenar que atempten contra<br />
el bon gust <strong>de</strong> l’espectador. A més, els directors<br />
obli<strong>de</strong>n un factor essencial: els films que parodien,<br />
vistos per algú major <strong>de</strong> quinze anys, ja són<br />
comèdies memorables que <strong>de</strong>sencaixen la mandíbula<br />
a cada línia <strong>de</strong> diàleg. P.P.<br />
Gru. Mi villano favorito<br />
Director: P. Coffin, C. Renaud.<br />
Intèrprets: Steve Carell, Jason<br />
Segel.<br />
Distribuïdora: Universal.<br />
Durada: 95 minuts.<br />
Acaba sucumbint a allò que<br />
pretén satiritzar (el motllo<br />
Disney <strong>de</strong> reivindicació <strong>de</strong><br />
la família), i tècnicament és<br />
més esforçada que brillant, però es tracta d’una<br />
cinta d’animació divertida i molt recomanable sobre<br />
un dolent d’opereta que es redimeix <strong>de</strong> les seves<br />
malifetes quan es converteix en pare forçat<br />
d’unes òrfenes. El millor són els impagables servents<br />
<strong>de</strong> Gru, el seu homenatge al «slapstick» i algun<br />
acudit amb força mala bava. P.P.<br />
Aquest hivern <strong>de</strong>ixa’t atrapar i seduir <strong>de</strong> nou per la màgia,<br />
l’elegància i el «savoir faire» <strong>de</strong> la MOSCA DE GIRONA<br />
No esperis més i FES-LA VOLAR tu també! I volaràs amb ella en total llibertat aquest any 2011<br />
PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22<br />
Recor<strong>de</strong>u que ara també po<strong>de</strong>u aconseguir l’Auca <strong>de</strong> Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa
Novetats<br />
Bryan Ferry: «Olympia»<br />
El cantant britànic Bryan Ferry ha reunit al seu<br />
últim disc, Olympia, vuit noves cançons i dues<br />
versions amb les quals recupera els ritmes <strong>de</strong>ls<br />
vuitanta que el van llançar a la fama com a cantant<br />
<strong>de</strong>ls llegendaris Roxy Music. Ferry, l’home<br />
que als setanta i vuitanta va posar el seu segell<br />
inconfusible a emblemàtiques cançons <strong>de</strong>l glam<br />
rock com More than this, ha complert ja els 65,<br />
té alguns cabells blancs i reconeix que li costa<br />
més compondre que quan era jove.<br />
Camilo Lara: «Soy sauce»<br />
«Quan vaig enviar la meva primera maqueta a<br />
la discogràfica em van respondre que era horrible»,<br />
diu Camilo Lara, que va publicar el 2006 el<br />
seu primer àlbum, Méjico Máxico, una obra amb<br />
la qual el seu grup, Instituto Mexicano <strong>de</strong>l Sonido<br />
(IMS), ha conquistat les pistes <strong>de</strong> ball <strong>de</strong> tot<br />
el món. Lara va treure a la venda el 2007 Piñata,<br />
el segon àlbum d’estudi d’IMS, que ha completat<br />
amb Soy sauce una trilogia inspirada en la<br />
música popular mexicana i l’electrònica.<br />
Chucho Valdés: «Chucho’s...»<br />
L’incombustible pianista <strong>de</strong> jazz cubà Chucho<br />
Valdés ha presentat nou treball, Chucho’s steps.<br />
«És un disc ambiciós i molt treballat. Trenquem<br />
les combinacions típiques <strong>de</strong> la música afrocubana<br />
i el jazz per renovar i crear <strong>de</strong> nou», diu.<br />
L’artista cubà, fill <strong>de</strong>l gran Bebo Valdés, ha explicat<br />
que la complexitat d’aquest treball, una<br />
seqüència <strong>de</strong> cinquanta compassos que no es<br />
repeteixen, neix amb la finalitat <strong>de</strong> transportar<br />
«la música folklòrica a un estat d’ingravi<strong>de</strong>sa».<br />
Zuri: «Can<strong>de</strong>la»<br />
El cantant malagueny Juan Antonio Parra Zurita<br />
Zuri s’alça amb el seu tercer àlbum, Can<strong>de</strong>la,<br />
com el pare <strong>de</strong>l reggae aflamencat: duen<strong>de</strong> flamenc<br />
i flow jamaicà. «En els meus altres treballs<br />
estava més pròxim al mestissatge, perdut entre<br />
diversos estils. Can<strong>de</strong>la pot clas sificar-se, és la<br />
suma <strong>de</strong> reggae i veu flamen ca», explica el cantant,<br />
que presenta aquest àlbum <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> més<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys treballant en la música amb artistes<br />
<strong>de</strong> la talla d’Ojos <strong>de</strong> Brujo.<br />
Hedonisme<br />
salvatge<br />
Keith Moon, el <strong>de</strong>saparegut component <strong>de</strong>ls mítics The Who, ha<br />
estat elegit el millor bateria <strong>de</strong> la història per una revista musical<br />
K eith<br />
Moon, el <strong>de</strong>saparegut<br />
component <strong>de</strong>ls mítics<br />
The Who, és el millor<br />
bateria <strong>de</strong> la història, segons<br />
la llista <strong>de</strong>ls «10 més <strong>de</strong>stacats»<br />
elaborada per la revista<br />
musical Q. Moon, mort als 32<br />
anys a causa <strong>de</strong>ls seus excessos<br />
amb l’alcohol, va ser el millor,<br />
segons aquesta revista,<br />
perquè va canviar el paper <strong>de</strong>ls<br />
bateries com a mers comparses<br />
<strong>de</strong>ls grups <strong>de</strong> música. «Ell va<br />
posar fi a aquesta convenció<br />
amb una combinació <strong>de</strong> sentit<br />
salvatge <strong>de</strong> la teatralitat, un hedonisme<br />
<strong>de</strong>senfrenat i l’estil<br />
d’un ritme incontenible que va<br />
impulsar My Generation» (l’àlbum<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>but <strong>de</strong> la banda britànica,<br />
gravat i publicat en<br />
1965), assenyala Q. Malgrat la<br />
seva prematura mort, la revista<br />
musical afirma que la llegenda<br />
<strong>de</strong> Moon «continua viva, gràcies<br />
a inci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> l’estil <strong>de</strong><br />
quan va <strong>de</strong>tonar focs artificials<br />
a la seva bateria en un programa<br />
<strong>de</strong> televisió que s’emetia en<br />
directe als Estats Units»<br />
El «top ten» <strong>de</strong>ls bateries el<br />
completen, per aquest ordre,<br />
Stewart Copeland (The Police),<br />
Neil Peart (Rush), Lowell «Sly» Dunbar (Peter<br />
Tosh i The Mighty Diamonds), Joey Jordison<br />
(Slipknot), John Bonham (Led Zeppelin), Moe<br />
Tucker (The Velvet Un<strong>de</strong>rground), Ahmir<br />
Thompson (The Roots), Matt Hel<strong>de</strong>rs (Arctic<br />
Monkeys) i Reni (The Stone Roses).<br />
De Copeland se’n <strong>de</strong>staca que «encara que<br />
semblava un entrenador <strong>de</strong> tennis en el seu<br />
temps d’oci», va tenir molt a veure amb el fet<br />
que The Police passés «el circuit <strong>de</strong>l punk a Londres<br />
a la ubiqüitat global». «Encara que les cintes<br />
que portava al cap eren <strong>de</strong> dubtós gust, no<br />
hi ha dubtes sobre la seva tècnica i el seu entusiasme<br />
contagiós», afegeix la publicació.<br />
A Peart se li reconeix el seu paper com a principal<br />
autor <strong>de</strong> les cançons <strong>de</strong> Rush, contradient<br />
un acudit habitual en les ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong> música que<br />
diu així: «Què és l’últim que vol sentir un grup<br />
<strong>de</strong>l seu bateria?: “Voleu que assagem una <strong>de</strong> les<br />
meves cançons?”». Dunbar és inclòs per «haver<br />
reinventat el reggae jamaicà», Jordison per «haver<br />
portat els solos <strong>de</strong> bateria a llocs no pro-<br />
L’ART DEL DESCANS<br />
TEXT: DdG<br />
Música<br />
17 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Els 5 més<br />
venuts<br />
ESPANYA<br />
1 = Vía Dalma<br />
Sergio Dalma<br />
2 ▲ Pequeño<br />
Dani Martín<br />
3 = My worlds<br />
Justin Bieber<br />
4 ▼ Michael<br />
Michael Jackson<br />
4 = Sale el sol<br />
Shakira<br />
REGNE UNIT<br />
1 = Loud<br />
Rihanna<br />
2 ▲ The <strong>de</strong>famation<br />
of<br />
Strickland<br />
Banks Plan B<br />
3 ▼ Progress<br />
Take That<br />
4 ▲ The lady<br />
killer Cee Lo<br />
Green<br />
5 ▲ Sigh no<br />
more Mumford &<br />
Sons<br />
ESTATS<br />
UNITS<br />
1 = Speak now<br />
Taylor Swift<br />
2 ▲ Recovery<br />
Eminem<br />
3 ▲ Loud<br />
Rihanna<br />
4 ▲ Pink friday<br />
Nicki Minaj<br />
5 ▲ My beautiful<br />
dark twisted fantasy<br />
Kanye West<br />
C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT<br />
315 €<br />
vats prèviament», Bonham «pels seus intensos<br />
solos <strong>de</strong> 15 minuts» i Tucker, no només per ser<br />
l’única dona <strong>de</strong> la llista, sinó per posseir «un estil<br />
tan poc convencional com la seva aparença<br />
andrògina». De Thompson se’n <strong>de</strong>staca que<br />
«ofereix el millor <strong>de</strong>l hip-hop» i <strong>de</strong> Hel<strong>de</strong>rs, que<br />
«té una energia autodidacte», mentre que <strong>de</strong><br />
Reni s’afirma que «podria tocar qualsevol cosa,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la música pop <strong>de</strong> garatge <strong>de</strong>ls 60, fins al<br />
rock més psicodèlic».<br />
Entre tants elogis, Q també introdueix una<br />
àcida crítica al que qualifica com «el pitjor bateria»<br />
<strong>de</strong> la Història, «reconeixement» que recau<br />
en Tommy Lee, el mediàtic membre <strong>de</strong>ls Mötley<br />
Crüe. «Més conegut per les seves entremaliadures<br />
fora <strong>de</strong> l’escenari, Tommy Lee emmas -<br />
carava les seves evi<strong>de</strong>nts limitacions amb carisma,<br />
caos i ridículs solos <strong>de</strong> bateria que tocava<br />
cap per avall dins d’una gàbia hidràulica. Almenys,<br />
ara pot riure d’ell mateix. Un recent clip<br />
d’Internet el mostra “tocant” als pits d’una troupe<br />
<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls en biquini», indica la revista.
SUMARI<br />
16 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Dues ro<strong>de</strong>s<br />
Escúter amb distinció<br />
El superven<strong>de</strong>s Suzuki Burgman <strong>de</strong><br />
125 i 200 cc llueix una imatge més<br />
refinada amb la sèrie Executive<br />
El premi<br />
Desè Cotxe <strong>de</strong> l’Any<br />
El guardó d’Editorial Prensa Ibérica, «La<br />
Vanguardia» i «Autofácil» comença<br />
aquest mes la seva <strong>de</strong>sena edició<br />
Celrà<br />
Vilamalla<br />
Palamós<br />
SUPLEMENT<br />
Blanes<br />
Olot<br />
Ripoll<br />
MOTOR<br />
Vic<br />
GIRONA<br />
Suplement <strong>de</strong> <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
Director: Jordi Xargayó i Teixidor.<br />
Coordinador: Àlex Chenoix.<br />
Disseny: Joan Montaner.<br />
Redacció, Distribució i Publicitat:<br />
Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002<br />
<strong>Girona</strong>.<br />
Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:<br />
motor.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />
Fax 972 20 20 05<br />
MILLORES DE<br />
TEMPORADA<br />
Els mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> dues portes <strong>de</strong> la<br />
compacta Sèrie 1 <strong>de</strong> BMW aquest<br />
any 2011 sumen al seu esportiu i<br />
elegant atractiu algunes modificacions<br />
en el diseny acuradament<br />
escolli<strong>de</strong>s, una aerodinàmica optimitzada<br />
i interessants elements d'equipament.<br />
El faldó davanter modificat mostra ara <strong>de</strong><br />
manera encara més efectiva la típica personalitat<br />
<strong>de</strong> BMW.<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
CUPÈ<br />
L'entrada central d'aire per sota <strong>de</strong>l<br />
para-xocs es millora <strong>de</strong> manera cridanera<br />
amb una línia embellidora negra, i els<br />
elements esportius segueixen amb les<br />
llums antiboira integra<strong>de</strong>s al faldó i les<br />
noves entra<strong>de</strong>s d'aire verticals, ubica<strong>de</strong>s<br />
a la zona més exterior <strong>de</strong>l vehicle.<br />
Solucions eficients<br />
Les ranures verticals <strong>de</strong> ventilació <strong>de</strong><br />
nova mida en el faldó frontal canalitzen<br />
l'aire cap als passos <strong>de</strong> roda per crear<br />
una espècie <strong>de</strong> cortina d’aire o efecte<br />
d’aïllament aerodinàmic per a les ro<strong>de</strong>s<br />
davanteres, fet que redueix significativament<br />
la resistència aerodinàmica en<br />
aquesta àrea a més d’evitar turbulències.<br />
La cortina d'aire és un pas més en el pioner<br />
programa EfficientDynamics <strong>de</strong><br />
BMW. Juntament amb la Regeneració
BMW SÈRIE 1 2011<br />
d'Energia <strong>de</strong> Frenat, la funció Start&Stop,<br />
l'indicador <strong>de</strong> canvi <strong>de</strong> marxa i l'activació<br />
<strong>de</strong>ls accessoris en funció <strong>de</strong> les necessitats,<br />
tenen un impacte molt positiu en les<br />
xifres <strong>de</strong> consum <strong>de</strong> carburant i d’emissions.<br />
Noves unitats d’enllumenat<br />
Tant el Cupè com el Càbrio mostren retocs<br />
en el seu disseny, que ara resulta fins i tot<br />
més atractiu. El curós redisseny <strong>de</strong>ls fars<br />
es millora encara més amb la línia d'accentuació<br />
que recorre la part superior <strong>de</strong>ls<br />
llums dobles. El conjunt lluminós <strong>de</strong>ls pilots<br />
<strong>de</strong>l darrere, en forma <strong>de</strong> «L», que ara<br />
inclou una carcassa nova completament<br />
vermella fa que la seva presència sigui particularment<br />
potent, mentre que els fars <strong>de</strong><br />
xenó amb llums d'accentuació LED integra<strong>de</strong>s<br />
(llums diürnes) i les línies <strong>de</strong> LED<br />
VOTA I GUANYA<br />
Tria el Cotxe <strong>de</strong> l’Any 2012<br />
Participa i podràs<br />
guanyar una targeta<br />
BP ULTIMATE*<br />
carregada amb 200 euros<br />
<strong>de</strong> carburant cada mes<br />
–13 tagetes per sortejar cada mes–<br />
Un val<br />
BOSCH CAR SERVICE<br />
per valor <strong>de</strong> 200 € per usar en<br />
qualsevol <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong> 600 tallers<br />
Bosch Car Service d’Espanya<br />
*Els regals són per sorteig entre tots els lectors <strong>de</strong>l Grupo Prensa Ibérica<br />
–4 vals per sortejar cada mes–<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
DESCAPOTABLE<br />
en els pilots <strong>de</strong>l darrere creen el típic aspecte<br />
nocturn <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la gamma<br />
BMW.<br />
Noves llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 17 polza<strong>de</strong>s<br />
amb un disseny <strong>de</strong> ràdis en estrella i Streamline,<br />
i llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 18 polza<strong>de</strong>s<br />
amb radios en «V» i pneumàtics <strong>de</strong> diferent<br />
mida al davant i al darrere, subratllen el caràcter<br />
distintiu d'aquests dos mo<strong>de</strong>ls, que<br />
també són els únics automòbils en el seg-<br />
La marca<br />
alemanya BMW<br />
actualitza les<br />
versions més<br />
esportives <strong>de</strong> la<br />
compacta Sèrie<br />
1, amb diverses<br />
novetats<br />
estètiques<br />
i d’equipament<br />
ment <strong>de</strong>ls compactes amb tracció <strong>de</strong>l<br />
darrere. Fins i tot l’118i bàsic ara inclou <strong>de</strong><br />
sèrie llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 16 polza<strong>de</strong>s amb<br />
ràdios en «V».<br />
En tots els mo<strong>de</strong>ls, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong><br />
l'acabat, BMW ara ha millorat el símbol <strong>de</strong>l<br />
DSC en el panell d'instruments, reemplaçant<br />
les sigles DSC (Dynamic Stability control,<br />
Control Dinàmic d'Estabilitat) amb un<br />
nou símbol internacional. DdG<br />
ENTRA A LA PÀGINA WEB<br />
I PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA<br />
Motor<br />
19 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Els cotxes seleccionats com a candidats el mes <strong>de</strong> gener són:
Motor<br />
20 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
El premi Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls Lectors d'Editorial<br />
Prensa Ibérica, Autofàcil i La Vanguardia,<br />
ja ha posat en marxa una nova<br />
edició. Una nova temporada que dóna<br />
continuïtat a una iniciativa que feia els seus<br />
primers passos l’any 2002 i que d’aquesta manera<br />
arriba a la seva primera dècada d’existència.<br />
L’aparició <strong>de</strong>l premi al millor Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls<br />
Lectors neixia amb l'objectiu <strong>de</strong> convertir-se en una<br />
nova referència dins <strong>de</strong>l panorama <strong>de</strong> l’automòbil<br />
nacional, cedint el protagonisme tant als usuaris<br />
com a les marques, <strong>de</strong>ixant als mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />
i periodistes especialitzats <strong>de</strong>l món <strong>de</strong>l<br />
motor, únicament com a transmissors <strong>de</strong> l'incessant<br />
actualitat que envolta aquest trepidant sector.<br />
I el resultat d’aquesta iniciativa no ha pogut ser mi-<br />
El premi Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls Lectors<br />
posa en marxa la seva <strong>de</strong>sena edició<br />
www.autostoni.com<br />
COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET<br />
FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS<br />
Audi 90 2.2 - AA. DA. CC. ABS Any 92 1.500 €<br />
Citröen Xantia 1.8i AA. DA. CC Any 93 950 €<br />
Citröen Xsara 1.6 VTS. AA. DA. CC Any 01 2.800 €<br />
Mini 1000 Any 89 6.000 €<br />
Nissan Micra 1.3 AA. DA. CC. Any 99 2.500 €<br />
Renault Clio 1.6 16v. AA. DA. CC. ABS Any 99 2.000 €<br />
Seat Ibiza 1.2. 75cv. AA. DA. CC. Any 03 5.300 €<br />
Renault Clio 1.2 Aa. DA. 40.000km. Any 03 4.200 €<br />
Hyundai Lantra 1.9 D. AA. DA. CC Any 99 1.800 €<br />
Opel AStra 1.7 CDT DI 100cv. AA. DA. CC. ABS Any 03 5.500 €<br />
llor.<br />
Èxit <strong>de</strong> participació<br />
Milers <strong>de</strong> lectors d'aquests tres grups editorials acce<strong>de</strong>ixen<br />
cada mes a la pàgina web www.mejorcoche.epi.es<br />
per prendre part en aquest concurs<br />
en el qual es veuen reflecti<strong>de</strong>s les principals<br />
novetats que apareixen al llarg <strong>de</strong> l’any al mercat<br />
espanyol. D'aquesta manera, mensualment els<br />
lectors po<strong>de</strong>n conèixer a través <strong>de</strong>ls diversos<br />
suplements <strong>de</strong> motor <strong>de</strong>ls diaris que componen el<br />
grup Editorial Prensa Ibérica (editora <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong> <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong>) i <strong>de</strong> la citada web, els últims mo<strong>de</strong>ls que<br />
han arribat al sector, i a la vegada, entrar en el sorteig<br />
d'atractius premis a participar en les diferents<br />
votacions. Però és en els mesos <strong>de</strong> novembre i<br />
3 4<br />
6 7<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
.<br />
<strong>de</strong>sembre quan es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixi el vencedor. D'entre<br />
tots els mo<strong>de</strong>ls nous apareguts durant el curs, els<br />
diferents responsables <strong>de</strong>ls suplements <strong>de</strong> motor<br />
d'Editorial Prensa Ibérica, «Autofácil» i «La Vanguadia»<br />
<strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen amb els seus vots quins<br />
vehicles acce<strong>de</strong>ixen a la final. Una llista d'aspirants<br />
sobre la qual hauran <strong>de</strong> votar els usuaris per elegir<br />
al <strong>de</strong>finitiu Millor «Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls Lectors».<br />
Ja activa la primera votació mensual <strong>de</strong> l’any,<br />
BMW X3, Peugeot 508 i Lexus CT200h es perfilen<br />
com els primers aspirants a aquesta <strong>de</strong>sena<br />
edició <strong>de</strong>l premi. Una sèrie <strong>de</strong> novetats que, juntament<br />
al complet llistat <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls que anirà apareixent<br />
al llarg <strong>de</strong> 2011, mostrarà la seva<br />
candidatura a incorporar-se al quadre d'honor compost<br />
per vehicles com els Audi A8 (2003) i Q7<br />
9 10<br />
(2007), BMW Sèrie 5 (2004), Citroën C4 (2005),<br />
Alfa Romeo 159 (2006), Ford Mon<strong>de</strong>o (2008),<br />
SEAT Ibiza (2009), i els Opel Astra (2010) i Meriva<br />
(2011).<br />
BP Ultimate i Bosch Car Service<br />
Un any més, el premi Cotxe <strong>de</strong> l’Any <strong>de</strong>ls Lectors<br />
torna a tenir el suport <strong>de</strong> <strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s firmes relaciona<strong>de</strong>s<br />
amb el món <strong>de</strong> l’automòbil com BP Ultimate<br />
i Bosch Car Service. La petroliera continuarà<br />
amb el sorteig mensual d'un total <strong>de</strong> 13 targetes<br />
carrega<strong>de</strong>s amb 200 euros <strong>de</strong> combustible <strong>de</strong>l<br />
seu producte BP Ultimate. D'altra banda, Bosch<br />
també es manté en aquesta iniciativa amb l’aportació<br />
<strong>de</strong> quatre vals amb un valor <strong>de</strong> 200 euros per<br />
a la seva xarxa <strong>de</strong> servei Bosch Car Service.<br />
Peugeot 306 1.9 D 5p. DA. CC. Any 99 2.300 €<br />
Peugeot 306 1.9 D Break AA. DA. CC. ABS. Any 00 2.700 €<br />
Seat Cordoba 1.9 Diesel DA.CC Any 99 1.800 €<br />
SEat Ibiza TDI. AA. DA. CC. ABS Any 01 4.500 €<br />
Skoda Octabia TDI 110 Any 99 2.600 €<br />
Nissan Terrano II 2.7 TD. AA. DA. CC Any 95 5.500 €<br />
Renault Scenic RX4. Clima. DA. CC. ABS Any 00 6.000 €<br />
Toyota RAV 4.2. AA. DA. ABS Any 96 5.600 €<br />
Peugeot Patner 1.9 D. AA. DA Any 06 5.900 € consultar<br />
Quad Kawasaki KFX 450 R. Any 08 4.900 €<br />
Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLA<br />
Tel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: toni@autostoni.com<br />
5<br />
8<br />
11
Un toc d'exclusivitat per a la Burgman més popular<br />
Suzuki incorpora la sèrie Executive en les cilindra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 125 i 200 cc <strong>de</strong>l seu escúter<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
L<br />
Motor<br />
21 Dominical<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
es superven<strong>de</strong>s Burgman <strong>de</strong> 125 i<br />
200 cc s’acaben <strong>de</strong> superar en imatge<br />
i distinció. El motiu és l’arribada<br />
d’una sèrie especial anomenada Executive,<br />
un mo<strong>de</strong>l que manté totes les qualitats<br />
que han fet d'aquestes Burgman les<br />
autèntiques referències <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong>ls escúters<br />
<strong>de</strong> mitja cilindrada, a les quals s’afegeix<br />
un toc molt més exclusiu.<br />
Les novetats respecte a la versió tradicional<br />
se centren en el nou seient amb doble<br />
cosit <strong>de</strong> color blanc i la seva nova <strong>de</strong>coració.<br />
Detalls estètics que s'amplien a<br />
altres parts <strong>de</strong> la moto com l’ús <strong>de</strong>l color<br />
blau per al vidre <strong>de</strong>l far i <strong>de</strong>l negre en la<br />
forquilla i les llan<strong>de</strong>s, així com l'acabat en<br />
gris titani <strong>de</strong>l protector <strong>de</strong> l'escapament<br />
i els nous intermitents amb carcasses<br />
blaves al davant i vermelles al<br />
darrere. Finalment, el frontal es caracteritza<br />
per muntar una pantalla tintada<br />
per <strong>de</strong>sviar el vent<br />
El catàleg <strong>de</strong> la Burgman 125 cc<br />
es completarà amb una altra versió<br />
Racing amb equipament i <strong>de</strong>coració<br />
específics. DdG
22 Publicitat<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011
VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS<br />
Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom<br />
Chevrolet Captiva<br />
2.0 CRDI - 150cv<br />
Any 08<br />
Opel Zafira Enjoy<br />
1.9 CDTI + DVD<br />
Any 07<br />
Opel Vectra 5 portes<br />
Elegance 1.9 CDTI<br />
Any 07<br />
Opel Astra Enjoy<br />
5 portes 1.6 Gasolina<br />
Any 10<br />
Opel Corsa C’Mon<br />
1.3 CDTI Ecoflex<br />
Any 10<br />
Opel Zafira 1.0 CDTI<br />
Any 06<br />
Peugeot 107<br />
1.4 HDI Urban<br />
Any 08<br />
Toyota Corolla<br />
2.0 TD<br />
Any 05<br />
21.400 €<br />
14.500 €<br />
10.500 €<br />
15.300 €<br />
10.200 €<br />
11.500 €<br />
7.600 €<br />
8.600 €<br />
Opel Zafira<br />
1.9 CDTI 120cv<br />
Any 06<br />
Ford Focus<br />
1.6 gasolina<br />
Any 04<br />
EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES<br />
Citroën C-4 3 portes<br />
1.6 HDI Collection<br />
Any 07<br />
Renaut Clio 1.5 DCI<br />
5 portes<br />
Any 05<br />
Citroën C-2<br />
1.1 gasolina Furio<br />
Any 07<br />
Kia Cerato 2.0 CRDI<br />
Any 06<br />
Opel Agila Cosmo<br />
5 portes 1.3 CDTI<br />
Any 06<br />
8.800 €<br />
Opel Astra Energy 1.7 CDTI<br />
Any 09<br />
Publicitat 23<br />
Diumenge 16<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
10.200 €<br />
6.400 €<br />
13.900 €<br />
6.750 €<br />
5.600 €<br />
8.200 €<br />
6.000 €