28.04.2013 Views

Mister Sofà - Diari de Girona

Mister Sofà - Diari de Girona

Mister Sofà - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Reportatge Relleu a Inditex El fundador <strong>de</strong> Zara, Amancio Ortega, i el seu successor, Pablo Isla. PÀGI NES 8 i 9 Reportatge In nova -<br />

ció i evolució Un paleontòleg expert en nean<strong>de</strong>rtals sosté que els dèbils van superar les crisis millor que els més dotats. PÀ GINA 10<br />

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Reportatge<br />

La nova casa <strong>de</strong><br />

Dalí a Florida<br />

Aquesta setmana<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Dominical<br />

SUPLEMENT<br />

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />

<strong>Mister</strong><br />

<strong>Sofà</strong><br />

✱<br />

ha estat inaugurat<br />

el nou Museu Dalí a<br />

Saint Petersburg.<br />

REBAIXES<br />

PÀGINES 2, 3, 4 i 5<br />

Entrevista<br />

Història sota el mar<br />

Gustau Vivar és arqueòleg<br />

al Centre d’Arqueologia<br />

Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya<br />

a <strong>Girona</strong>. PÀGINES 6 i 7<br />

Millores <strong>de</strong> temporada: BMW actualitza les versions més esportives <strong>de</strong> la compacta Sèrie 1. PÀGINES 18 i 19<br />

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA<br />

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES


FOTO PORTADA: A DALT, UN DETALL DE L’INTE-<br />

RIOR DEL NOU MUSEU DALÍ DE Saint<br />

Petersburg, A FLORIDA (FOTO: REUTERS); A<br />

BAIX, UN ARQUEÒLEG SUBMARÍ EN PLENA<br />

RECERCA AL LITORAL GIRONÍ.<br />

16 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

SUMARI<br />

6 i 7 Entrevista<br />

Història sota el mar<br />

Gustau Vivar, arqueòleg <strong>de</strong>l<br />

Centre d’Arqueologia<br />

Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya a<br />

<strong>Girona</strong>, explica la seva feina.<br />

8 i 9 Reportatge<br />

Relleu a Inditex<br />

Amancio Ortega, el fundador<br />

<strong>de</strong> Zara i l’home més ric<br />

d’Espanya, <strong>de</strong>ixa l’empresa<br />

en mans <strong>de</strong> Pablo Isla.<br />

10 Reportatge<br />

Innovació i evolució<br />

Un paleontòleg expert en l’home<br />

<strong>de</strong> nean<strong>de</strong>rtal <strong>de</strong>fensa que els<br />

individus menys aptes van<br />

resistir millor que els més dotats.<br />

11 Noms i llocs <strong>de</strong> l’art<br />

Pep Camps<br />

13 Gastronomia<br />

Les faves<br />

17 Música<br />

El millor bateria<br />

<strong>de</strong> la història<br />

Dominical<br />

Passeig General Mendoza 2.<br />

17002 GIRONA.<br />

Telèfon: 972 20 20 66<br />

Director<br />

Jordi Xargayó<br />

Cap <strong>de</strong> redacció<br />

Alfons Petit<br />

Administrador<br />

Fèlix Noguera<br />

Publicitat<br />

Paco Martí<br />

2 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

1<br />

2<br />

A ixò<br />

sembla ben bé Portlligat, el poble on<br />

Dalí va créixer». Aquesta va ser la frase<br />

que va pronunciar el matrimoni Morse<br />

quan, a principis <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong> 1980, va <strong>de</strong>scobrir<br />

la badia <strong>de</strong> Saint Petersburg, una localitat<br />

<strong>de</strong> l’estat nord-americà <strong>de</strong> Florida que s’ha<br />

convertit, pel seu clima benigne, en un refugi<br />

per a jubilats amb recursos econòmics. Els Morse<br />

hi havien viatjat perquè un grup d’empresaris<br />

locals s’havien ofert a finançar un projecte<br />

per al que no trobaven els diners necessaris:<br />

construir un museu <strong>de</strong>dicat a l’obra <strong>de</strong> Salvador<br />

Dalí, que suplís les mancances que tenia el<br />

que havien posat en marxa el 1971 a Cleveland,<br />

Ohio (el primer museu dalinià <strong>de</strong>l món, per<br />

cert, perquè el Teatre-Museu <strong>de</strong> Figueres triga -<br />

ria encara tres anys a ser una realitat).<br />

Els Morse, col·leccionistes <strong>de</strong> Dalí <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

1943 (veu re pàgina 5), inauguraven el 1982 el<br />

seu museu <strong>de</strong> Saint Petersburg, emplaçat en uns<br />

antics magatzems amb vistes a la badia. Des <strong>de</strong><br />

llavors, milions <strong>de</strong> persones (és el museu més<br />

visitat <strong>de</strong>l su<strong>de</strong>st <strong>de</strong>ls Estats Units) han passat<br />

per les seves instal.lacions per contemplar la<br />

col.lecció privada d’obra daliniana més important<br />

pel món. El creixent nombre <strong>de</strong> visitants<br />

(sis <strong>de</strong> cada <strong>de</strong>u <strong>de</strong> fora <strong>de</strong>ls EUA) i d’activitats<br />

que s’hi organitzen, i també el risc que suposaven<br />

per a la col.lecció els freqüents huracans<br />

que castiguen la zona (cada cop que se n’anun -<br />

ciava un totes les obres eren <strong>de</strong>spenja<strong>de</strong>s i trasllada<strong>de</strong>s<br />

a un refugi soterrani) van portar els<br />

seus responsables, fa uns anys, a <strong>de</strong>cidir-se a<br />

construir un nou edifici per al museu. Després<br />

<strong>de</strong> mesos i mesos d’obres i d’una inversió <strong>de</strong><br />

36 milions <strong>de</strong> dòlars (uns 28 milions d’euros),<br />

aquesta setmana ha estat inaugurat el nou museu<br />

Salvador Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg, empla-


La nova casa <strong>de</strong><br />

Dalí a Florida<br />

Aquesta setmana ha estat inaugurada la nova seu <strong>de</strong>l Museu Salvador Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg, al<br />

sud <strong>de</strong>ls Estats Units, que conté la col.lecció privada <strong>de</strong> l’artista més important <strong>de</strong>l món, reunida<br />

pel matrimoni Morse; la formen més <strong>de</strong> 2.000 peces, entre els quals hi ha un centenar d’olis<br />

4<br />

5<br />

6<br />

7<br />

7<br />

8<br />

çat precisament al número 1 <strong>de</strong>l Dalí Boulevard,<br />

i que amb 6.000 metres quadrats <strong>de</strong> superfície<br />

dobla la que tenia el seu pre<strong>de</strong>cessor.<br />

Vist <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’exterior, el nou edifici és un enorme<br />

rectangle <strong>de</strong> ciment travessat per una estructura<br />

geodèsica acristallada que homenatja<br />

la cúpula geodèsica <strong>de</strong>l Teatre-Museu <strong>de</strong> Figue -<br />

res. L’arquitecte responsable <strong>de</strong>l projecte, Yan<br />

Weymouth, justifica a més aquesta profusió <strong>de</strong><br />

vidre perquè «per fer-lo més acollidor, i perquè<br />

hi entrés la llum, volíem tenir un finestral a la<br />

ba dia, així que hem utilitzat una forma anome -<br />

nada “Enigma”, amb vidres triangulars». N’hi ha<br />

més <strong>de</strong> 900, d’aquests triangles, que contrasten<br />

amb la rigi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> les parets <strong>de</strong> ciment i la suavitzen.<br />

Encara que també té la seva raó <strong>de</strong> ser,<br />

el ciment: tota l’estructura <strong>de</strong>l museu està preparada<br />

per resistir sense problemes vents per<br />

sobre <strong>de</strong>ls 150 kilòmetres per hora, i a més ha<br />

3<br />

TEXT: ALFONS PETIT<br />

estat aixecada cinquanta metres sobre el que es<br />

consi<strong>de</strong>ra l’àrea inundable d’aquesta zona.<br />

UNA ESCALA AMB FORMA D’ADN<br />

A l’interior, l’edifici també es relaciona estretament<br />

amb l’obra daliniana amb una escala helicoidal<br />

inspirada en l’estructura <strong>de</strong> l’ADN que<br />

serveix per unir les tres plantes que té l’immoble:<br />

a la primera s’hi ha emplaçat un teatre amb<br />

aforament per a un centenar <strong>de</strong> persones, que<br />

servirà també <strong>de</strong> sala <strong>de</strong> concerts i <strong>de</strong> conferèn<br />

cies i on es projecta un ví<strong>de</strong>o sobre l’artista<br />

empordanès. L’espai el completen una gran sala<br />

<strong>de</strong> venda d’objectes vinculats a l’obra <strong>de</strong> Dalí i<br />

el Cafè Gala, que entre d’altres productes ofereix<br />

«tapes». El segon pis està <strong>de</strong>dicat als artistes<br />

d’avantguarda, amb una gran biblioteca i un<br />

centre que pretén atreure els diferents corrents<br />

més avançats <strong>de</strong> la pintura mundial per expe-<br />

rimentar i buscar innovadores tendències plàstiques.<br />

Finalment, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l tercer pis es contemplen<br />

els jardins que envolten el museu –batejats<br />

amb el particular nom d’«Avant-Gar<strong>de</strong>n»–<br />

i una cascada a través <strong>de</strong> l’atri <strong>de</strong> vidre.<br />

En les dues ales <strong>de</strong> què disposa el museu s’exhibeixen<br />

els 96 olis <strong>de</strong> Dalí que constitueixen<br />

el punt culminant <strong>de</strong> la col.lecció <strong>de</strong>ls Morse,<br />

que es completa amb aquarel.les, dibuixos,<br />

obra seriada, fotografies, escultures i altres materials,<br />

fins a un total <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 2.000 peces,<br />

data<strong>de</strong>s entre 1914 i 1980, el que permet al visitant<br />

obtenir una perspectiva clara <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong><br />

l’artista empordanès i <strong>de</strong> la seva evolució<br />

Hank Hine, director <strong>de</strong>l museu, explicava<br />

aquesta setmana que en el disseny <strong>de</strong>l nou edifici<br />

no s’ha pretès imitar l’obra <strong>de</strong> Dalí, sinó que<br />

«únicament hem fet una mica una metàfora sobre<br />

Dalí. L’edifici és molt (Continua a la pàgina 4)<br />

Reportatge<br />

3 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Fotos:<br />

1<br />

«Torero al.lucinògen»<br />

(1970), un <strong>de</strong>ls<br />

quadres que s’exposen<br />

al museu<br />

Salvador Dalí <strong>de</strong><br />

Saint Petersburg.<br />

2<br />

«El camallarg <strong>de</strong> la<br />

nit (Esperança!)»<br />

(1940), la primera<br />

obra <strong>de</strong> Dalí que van<br />

adquirir els Morse.<br />

3<br />

L’escala en forma<br />

d’espiral que uneix<br />

les tres plantes <strong>de</strong>l<br />

nou museu Dalí <strong>de</strong><br />

Saint Petersburg.<br />

Foto: Steve<br />

Nesius/Reuters.<br />

4<br />

Vista exterior <strong>de</strong> l’edifici<br />

inaugurat<br />

aquesta setmana.<br />

Foto: Steve<br />

Nesius/Reuters.<br />

5, 7 i 8<br />

Tres <strong>de</strong> les sales <strong>de</strong>l<br />

nou museu Salvador<br />

Dalí <strong>de</strong> Saint<br />

Petersburg, que reuneix<br />

més <strong>de</strong> 2.000<br />

obres <strong>de</strong> l’artista, 96<br />

<strong>de</strong> les quals són olis.<br />

Foto: Steve<br />

Nesius/Reuters.<br />

6<br />

Una mena <strong>de</strong> cúpula<br />

geodèsica inspirada<br />

en la <strong>de</strong>l Teatre-<br />

Museu Dalí corona<br />

l’atri que hi ha al<br />

capdamunt <strong>de</strong>l<br />

museu. Foto: Steve<br />

Nesius/Reuters.


4 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Fotos:<br />

1<br />

El matrimoni Morse<br />

va assistir a Figueres<br />

al funeral per<br />

Salvador Dalí, el 25<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 1989.<br />

Foto: Carlos Sans.<br />

2<br />

Salvador Dalí amb el<br />

matrimoni Morse.<br />

3<br />

Dalí i Gala en un restaurant<br />

amb Rey -<br />

nolds i Eleanor<br />

Morse, l’any 1953.<br />

Col·leccionistes i amics<br />

1<br />

Hi ha qui diu que es van conèixer l’any<br />

1942, a Cleveland, mentre visitaven per<br />

separat una exposició <strong>de</strong> Salvador Dalí;<br />

i qui sosté que ja van assistir a l’exposició<br />

com a parella. Però el cert és que, d’una mane<br />

ra o altra, Arnold Reynolds Morse i Eleanor<br />

Reese Morse es van enamorar mútuament<br />

–es casarien l’any 1943– i es van enamorar<br />

tam bé <strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong> l’artista empordanès –el<br />

1943 comprarien la seva primera obra <strong>de</strong> Da -<br />

lí, El camallarg <strong>de</strong>l vespre (Esperança!)–. Uns<br />

mesos <strong>de</strong>sprés aconseguirien conèixer el pintor<br />

i la seva musa, Gala, i a partir d’aquell moment<br />

en van passar a ser amics, mecenes i<br />

clients, fins arribar a reunir la col·lecció daliniana<br />

privada més important <strong>de</strong>l món.<br />

Nascut el 1914 a Denver (Colorado), Reynolds<br />

Morse va estudiar geologia i administració<br />

d’empreses, però es va fer multimilionari<br />

als anys quaranta amb una patent per a<br />

la fabricació <strong>de</strong> plàstics injectats. Eleanor Morse,<br />

nascuda el 1912 filla d’un empresari farma<br />

cèutic <strong>de</strong> Cleveland (Ohio), va estudiar<br />

música a Itàlia i va obtenir un màster en les<br />

llengües francesa i espanyola.<br />

La vida <strong>de</strong>ls Morse va canviar quan van conèixer<br />

Dalí: el visitaven sovint a Nova York i<br />

a París i l’any 1954 el van acompanyar també<br />

a Portlligat. A partir d’aquell moment, el<br />

matrimoni nordamericà viatjaria cada any a<br />

la Costa Brava i revindicaria que fer-ho era<br />

imprescindible per entendre el pintor i la seva<br />

obra. El viatge a l’Empordà va servir als Morse<br />

també per entrar en contacte amb Anna<br />

Maria Dalí, a qui comprarien algunes <strong>de</strong> les<br />

obres primerenques <strong>de</strong> l’artista, en un moment<br />

en el qual les relacions entre els dos<br />

germans eren molt tenses.<br />

El vincle entre els Morse i els Dalí es va<br />

anar consolidant encara que el pintor pràcticament<br />

no parlava anglès i Reynolds Morse<br />

no sabia francès. Eleanor Morse sí que sabia<br />

castellà, però sovint tenia problemes per entedre<br />

el tancat accent català amb el qual el<br />

Ve <strong>de</strong> la pàgina 3) mo<strong>de</strong>rn, <strong>de</strong> ciment, i està fracturat<br />

en un costat, com si hi hagués una terrible<br />

energia, que es transforma en una estructu<br />

ra geodèsica que travessa <strong>de</strong> la cantonada est<br />

a la nordoest. Aquesta energia està expressada<br />

a l’interior amb l’escala en espiral, que continua<br />

al capdamunt fins a la cúpula geodèsica.<br />

Com Dalí –afegia Hine–, el nou museu és una<br />

barreja entre allò fantàstic i allò clàssic».<br />

DALÍ I DUCHAMP, D’AQUÍ A DOS ANYS<br />

El director <strong>de</strong>l centre consi<strong>de</strong>ra també que l’obertura<br />

<strong>de</strong>l nou museu beneficiarà la localitat<br />

<strong>de</strong> Saint Petersburg: «El poble creixerà, segur,<br />

perquè també ho farà el nombre <strong>de</strong> visitants<br />

que rebem. Actualment ens visiten entre<br />

200.000 i 300.000 persones anualment, però<br />

n’esperem moltes més per als anys que venen».<br />

Precisament per fer més atractiva l’oferta <strong>de</strong>l<br />

2<br />

3<br />

parlava Dalí. Malgrat tot, els Morse, a més <strong>de</strong><br />

continuar adquirint obra daliniana –en farien<br />

la primera exposició l’any 1965, a la Gallery<br />

of Mo<strong>de</strong>rn Art <strong>de</strong> Nova York–, van esciure<br />

diversos treballs sobre l’artista. Així, Eleanor<br />

va traduir textos <strong>de</strong> Dalí a l’ànglès, entre els<br />

quals <strong>de</strong>staquen el llibre Dalí <strong>de</strong> Draeger<br />

(1968) i El mite tràgic <strong>de</strong> l’Angelus <strong>de</strong> Millet<br />

(1986), tasca per la qual va ser reconeguda<br />

dues vega<strong>de</strong>s pel govern francès. També el<br />

centre, els responsables <strong>de</strong>l museu Salvador<br />

Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg ja han programat diverses<br />

mostres i activitats per als propers anys.<br />

Tal com explica Hank Hine, «mantindrem l’actual<br />

exposició, Dali’s Paintings –formada pels<br />

olis dalinians <strong>de</strong> la col.lecció Morse– <strong>de</strong> manera<br />

estable durant tot un any, per donar a la<br />

gent l’oportunutat <strong>de</strong> contemplar-la. I més tenint<br />

en compte que a través d’aquesta col.lecció<br />

es pot comprendre tot Dalí, perquè abasta<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls seus primers treballs fins a la relació<br />

amb el surrealisme i fins i tot el misticisme nuclear<br />

<strong>de</strong>l final <strong>de</strong> la seva vida. Però tambe estem<br />

treballant en exposicions sobre l’avantguarda<br />

contemporània i una altra sobre Dalí i<br />

Duchamp per d’aquí a uns dos anys».<br />

Molt lluny encara <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong> 800.000 visitants<br />

que va rebre l’any passat el Teatre-Museu<br />

Dalí <strong>de</strong> Figueres, els responsables <strong>de</strong>l museu<br />

Rei Joan Carles li va atorgar, el 1989,<br />

el Llaç <strong>de</strong> Dama <strong>de</strong> l’Ordre d’Isabel<br />

La Católica, el més gran reconeixement<br />

a un ciutadà no-espanyol. Eleanor<br />

Morse va morir l’1 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong><br />

2010, <strong>de</strong>sprés d’haver estat treballant<br />

els últims anys <strong>de</strong> la seva vida en el<br />

projecte <strong>de</strong>l nou museu Salvador<br />

Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg.<br />

Pel que fa a Reynolds Morse –mort<br />

l’agost <strong>de</strong> 2000–, va publicar diversos<br />

estudis sobre l’obra daliniana,<br />

però encara continua inèdita la que<br />

es presentava com la seva obra mestra:<br />

un dietari sobre la relació <strong>de</strong>l<br />

matrimoni nordamericà i l’artista empordanès,<br />

segons sembla amb elements<br />

polèmics. En aquest sentit,<br />

l’historiador Ian Gibson va <strong>de</strong>clarar<br />

a la mort <strong>de</strong> Morse que «si algun dia<br />

es publiquen els seus diaris sabrem<br />

moltíssim més sobre les misèries <strong>de</strong>l<br />

pintor i el seu entorn».<br />

De fet, el juliol <strong>de</strong> 1989, pocs mesos<br />

<strong>de</strong>sprés d’haver assistit amb la<br />

seva esposa a Figueres al funeral <strong>de</strong><br />

Salvador Dalí (el 25 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong>l<br />

1989), Reynolds Morse va fer pública<br />

una carta en la qual <strong>de</strong>nunciava<br />

que Salvador Dalí havia estat coaccionat<br />

a l’hora <strong>de</strong> revisar el seu testament.<br />

Segons ell, en el testament<br />

inicial <strong>de</strong>l pintor l’hereva <strong>de</strong>l seu llegat<br />

era la Generalitat, compartintlo<br />

amb l’Estat espanyol; en el testament que<br />

finalment es va obrir, l’hereu passava a ser<br />

l’Estat. En la mateixa carta, Morse <strong>de</strong>manava<br />

que la Fundació Gala-Dalí –que el 1993 va<br />

nomenar el matrimoni membres d’honor <strong>de</strong>l<br />

Patronat– fos la que gestionés els interessos<br />

<strong>de</strong>l pintor, i que se n’apartés el seu antic secretari<br />

Robert Descharmes, a qui implicava<br />

en l’afer <strong>de</strong> les falsificacions <strong>de</strong> l’obra daliniana./ALFONS<br />

PETIT<br />

Salvador Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg es mostren<br />

optimistes <strong>de</strong> cara al futur, perquè l’interès per<br />

l’artista empordanès als Estats Units es manté,<br />

i perquè a més el centre atreu visitants <strong>de</strong> molts<br />

altres indrets <strong>de</strong>l món. Sobre aquest interès que<br />

Dalí continua <strong>de</strong>spertant als EUA, Anna Otero,<br />

gironina llicenciada en Història <strong>de</strong> l’Art que<br />

l’any 2004 –el <strong>de</strong>l centenari <strong>de</strong>l naixement <strong>de</strong>l<br />

pintor– va treballar al museu Dalí <strong>de</strong> Saint Petersburg,<br />

explicava llavors en una entrevista a<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> que «el fet que la cultura americana<br />

estigui tan orientada cap al show business<br />

crec que facilita que l’obra <strong>de</strong> Dalí sigui<br />

tan àmpliament acceptada als Estats Units. Durant<br />

els anys que Dalí hi va viure (1940-1948)<br />

va ser quan es va transformar <strong>de</strong> manera radical<br />

en el personatge excèntric i histriònic que<br />

tots coneixem. Aquest és l’aspecte que més fascina<br />

els americans, és el pur espectacle».


Joies <strong>de</strong> la corona<br />

La col·lecció daliniana que va reunir el matrimoni Morse conté autèntiques obres mestres <strong>de</strong><br />

l’artista empordanès, exposa<strong>de</strong>s ara al nou museu <strong>de</strong> Saint Petersburg; aquestes en són algunes<br />

2 1<br />

3<br />

4<br />

5<br />

6<br />

El més interessant <strong>de</strong> la col.lecció no és cap<br />

peça en concret, sinó que hi n’hi ha <strong>de</strong><br />

molt valuoses <strong>de</strong> diferents etapes <strong>de</strong> l’obra<br />

<strong>de</strong> Dalí», assegura l’historiador <strong>de</strong> l’art norda<br />

mericà William Jeffet sobre la col.lecció Morse<br />

que s’exposa al museu <strong>de</strong> Saint Petersburg.<br />

Jeffet afegeix que «hi ha obres <strong>de</strong> l’època surrealista,<br />

que és molt valorada, i també quadres<br />

molt grans, molt sofisticats, com el Torero al.lucinogen,<br />

<strong>de</strong>l 1970». Aquesta diversitat estilítica<br />

7 8<br />

i temporal és un <strong>de</strong>ls valors que més es <strong>de</strong>staquen<br />

<strong>de</strong> la col.lecció <strong>de</strong>l matrimoni Morse, que<br />

segons <strong>de</strong>ia Anna Otero «és una mirada íntima<br />

cap a Dalí, una mirada construïda a partir <strong>de</strong>ls<br />

criteris i els gustos <strong>de</strong>ls seus col.leccionistes».<br />

Entre les obres que van reunir els Morse hi<br />

ha, però, autèntiques obres mestres <strong>de</strong> diferents<br />

perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la creació daliniana, com ara<br />

les primerenques Esquena <strong>de</strong> noia i El cistell<br />

<strong>de</strong> pa, <strong>de</strong> 1926; peces surrealistes com Remi-<br />

9<br />

niscència arqueològica <strong>de</strong> l’Àngelus <strong>de</strong> Millet<br />

(1933-1935) o Calaver atmosfèrica sodomitzant<br />

un piano <strong>de</strong> cua (1934); <strong>de</strong> l’etapa <strong>de</strong> maduresa<br />

<strong>de</strong>l pintor s’hi troben Mercat d’esclaus amb<br />

el bust <strong>de</strong>saparegut <strong>de</strong> Voltaire (1940) i Col.loqui<br />

sentimental (1944); i <strong>de</strong>l Dalí místic i atòmic<br />

s’hi po<strong>de</strong>n contemplar La <strong>de</strong>sintegració <strong>de</strong><br />

la persistència <strong>de</strong> la memòria (1952-1954) o El<br />

<strong>de</strong>scobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom<br />

(1958-1959). Entre moltes i moltes altres./A.P.B.<br />

Reportatge<br />

5 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Fotos:<br />

Sobre aquestes lí -<br />

nies, <strong>de</strong> dalt a baix,<br />

«La <strong>de</strong>sintegració<br />

<strong>de</strong> la persistència <strong>de</strong><br />

la memòria» (1952-<br />

1954); «Les tres<br />

edats» (1940); i<br />

«Gala contemplant<br />

el Mediterrani que a<br />

vint metres es transforma<br />

en el retrat<br />

d’Abraham Lincon<br />

(Homenatge a<br />

Rothko-Segona versió)»<br />

(1976).<br />

1<br />

«El <strong>de</strong>scobriment<br />

d’America per<br />

Cirstòfor Colom»<br />

(1958-1959).<br />

2<br />

«El nen geopolític<br />

observant el naixement<br />

<strong>de</strong>l nou home»<br />

(1943).<br />

3<br />

«Mercat d’esclaus<br />

amb el bust <strong>de</strong>saparegut<br />

<strong>de</strong> Voltaire»<br />

(1940).<br />

4<br />

«Reminiscència<br />

arqueològica <strong>de</strong><br />

l’Àngelus <strong>de</strong> Millet»<br />

(1933-1935).<br />

5<br />

«Galacidalaci<strong>de</strong>soxi -<br />

ribunucleicacida<br />

(Home natge a Crick<br />

i Watson)» (1963).<br />

6<br />

«Retrat <strong>de</strong>l meu<br />

germà mort» (1963).<br />

7<br />

«El Concili<br />

Ecumènic» (1960).<br />

8<br />

«El cistell <strong>de</strong> pa»<br />

(1926).<br />

9<br />

«Esquena <strong>de</strong> noia»<br />

(1926).


6 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />

«Nosaltres<br />

volem per<br />

damunt <strong>de</strong>l<br />

jaciment»<br />

– Quina sensació té<br />

quan es capbussa?<br />

Un dia va venir el mecànic<br />

<strong>de</strong>l vaixell, es va<br />

posar les ulleres i el<br />

tub i es va llençar a l’aigua.<br />

En sortir em va<br />

dir: «Quina sensació<br />

<strong>de</strong> pau que transmet<br />

la vostra feina. Em<br />

pensava que amb la<br />

gent <strong>de</strong> l’aigua hi hauria<br />

problemes i baralles,<br />

però tots sabíeu la<br />

vostra feina, i treballàveu».<br />

Tothom té molt<br />

clar allò que fa abans<br />

<strong>de</strong> capbussar-se. Un<br />

<strong>de</strong>ls avantatges <strong>de</strong><br />

l’arquèoleg subaquàtic<br />

és que nosaltres<br />

volem per damunt <strong>de</strong>l<br />

jaciment. Tens al cap<br />

Atapuerca? Amb les<br />

basti<strong>de</strong>s, la gent caminant<br />

per taulons i<br />

estirada al terra... Nosaltres<br />

volem per damunt<br />

<strong>de</strong>l jaciment.<br />

– I és addictiu? Si no<br />

et capbusses ho trobes<br />

a faltar. És cert.<br />

Som arqueòlegs subaquàtics<br />

perquè ens<br />

agrada el món marí. Si<br />

no t’interessa el mar, ja<br />

no t’hi <strong>de</strong>diques. És<br />

una professió tan difícil,<br />

que ni t’ho planteges.<br />

T’encanta fer<br />

submarinisme i l’aigua,<br />

en totes les formes<br />

possibles.<br />

– S’ha trobat escenes<br />

curioses, com<br />

taurons a prop? (riu)<br />

La nostra feina no és<br />

pel·liculera. Els taurons<br />

no s’apropen a<br />

les profunditats <strong>de</strong> treball.<br />

Tenim molts peixos<br />

al costat, això sí.<br />

Movem sediments i<br />

ells ho aprofiten per<br />

menjar. És habitual<br />

que et piquin a la mà.<br />

I les fotos costen molt<br />

perquè els peixos són<br />

al mig: alguna foto <strong>de</strong><br />

peix la podríem enviar<br />

a un concurs, però<br />

com a arqueòleg resulta<br />

un <strong>de</strong>sastre!<br />

GUSTAU Vivar Arqueòleg <strong>de</strong>l Centre d’Arqueologia Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya a <strong>Girona</strong><br />

Recuperar restes <strong>de</strong> l’antiguitat té una pàtina <strong>de</strong> misteri. I treballar al fons marí, o en zones lacustres,<br />

com fa aquest arqueòleg especialitzat en Arqueologia Subaquàtica, encara més. Parlem <strong>de</strong> la<br />

seva feina. A les comarques gironines hi ha més <strong>de</strong> la meitat <strong>de</strong>ls jaciments marins catalogats <strong>de</strong>l<br />

país. Vivar apunta que un terreny per fer créixer l’oferta cultural és obrir-los al públic interessat.<br />

L ’arqueòleg<br />

Gustau Vivar (Barcelona, 1978)<br />

fa <strong>de</strong>u anys que treballa al Centre d’Arqueo -<br />

logia Subaquàtica <strong>de</strong> Catalunya (CASC) a <strong>Girona</strong>,<br />

amb seu a Pedret, i sis que és arqueòleg<br />

<strong>de</strong>l centre. Mentre parla amb el Dominical <strong>de</strong><br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, mostra alguna <strong>de</strong> les troballes<br />

que cataloguen, conserven i restauren al centre:<br />

una fusta d’un milió d’anys, fossilitzada; una copa<br />

<strong>de</strong> ceràmica pertanyent al capità d’un vaixell <strong>de</strong>l<br />

150 abans <strong>de</strong> Crist, una pinta medieval <strong>de</strong> fusta<br />

<strong>de</strong>l segle XIV, o un sextant, una eina <strong>de</strong> navegació<br />

marina, <strong>de</strong>l 1813. Entre les actuacions recents<br />

<strong>de</strong>ls arqueòlegs subaquàtics gironins hi ha la recuperació<br />

d’un vaixell romà <strong>de</strong>l segle I, a Begur,<br />

i d’un vaixell <strong>de</strong> guerra espanyol enfonsat davant<br />

<strong>de</strong> les costes <strong>de</strong> Roses al segle XVIII.<br />

Quants vaixells enfonsats hi ha documentats<br />

al litoral gironí? A <strong>Girona</strong> tenim al voltant d’uns<br />

400 jaciments. A Catalunya són uns 800, els jaciments<br />

ja treballats.<br />

Llavors és la meitat <strong>de</strong>l total <strong>de</strong>l país? Més <strong>de</strong><br />

la meitat. A les comarques gironines tenim dos<br />

<strong>de</strong>ls acci<strong>de</strong>nts geogràfics més importants <strong>de</strong>l país,<br />

un és el Cap <strong>de</strong> Creus, que és un indret habitual<br />

<strong>de</strong> naufragis, i per tant és un lloc i<strong>de</strong>al per als arqueòlegs<br />

subaquàtics, i un altre acci<strong>de</strong>nt que no<br />

es contempla tant, que és el Cap <strong>de</strong> Begur. Els<br />

navegants el coneixen bé, perquè dóna molts<br />

problemes per treballar-lo.<br />

Com treballen? Investiguen fonts per trobar<br />

un jaciment en concret, o ja tenen referències<br />

<strong>de</strong>l jaciment? La nostra tasca principal aquí<br />

és la protecció <strong>de</strong>l patrimoni cultural subaquàtic.<br />

Com es fa? Tenim una eina fantàstica, establerta<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1989, que és la Carta Arqueològica Subaquàtica.<br />

És un inventari <strong>de</strong> tots els jaciments <strong>de</strong><br />

Catalunya, i a partir d’aquí els protegim. Com fem<br />

aquesta carta? Amb fonts, però principalment treballant<br />

amb la gent que està cada dia al mar: pescadors,<br />

submarinistes, gent <strong>de</strong> mar...<br />

Els pescadors els aju<strong>de</strong>n? El mar és molt ample<br />

i anar a buscar una agulla en un paller és impossible.<br />

Requereix molts esforços i recursos que<br />

no tenim, i no trobaríem res. Tenim una xarxa <strong>de</strong><br />

col·laboradors per tot el territori. I anem a buscar<br />

aquells punts on han aparegut restes: és una<br />

feina molt variada. Tenim la campanya SOS, una<br />

àmfora amb un número <strong>de</strong> telèfon que vol dir<br />

que qualsevol persona que trobi una resta arqueològica<br />

ha <strong>de</strong> trucar a aquest número <strong>de</strong> telèfon.<br />

Ha donat molt bon resultat.<br />

La gent és solidària? Sí, cada cop més. Cada vegada<br />

hi ha més conscienciació per protegir el patrimoni,<br />

el cultural i el natural. La gent ha d’entendre<br />

que aquest és un patrimoni seu, i la Generalitat<br />

el gestiona, com gestiona la resta <strong>de</strong>l patrimoni.<br />

Per això existeixen les institucions públiques.<br />

Si algú està espoliant, ens roba a tots. És<br />

un bé <strong>de</strong> tothom, i s’ha <strong>de</strong> gaudir als museus, o<br />

a les exposicions temporals. Ara ens trobem amb<br />

un problema: a la dècada <strong>de</strong> 1960 va haver-hi un<br />

espoli brutal amb gent gran que ara no saben què<br />

fer amb allò que van extreure. Ara se n’adonen<br />

<strong>de</strong> l’error que van cometre i volen que això s’exposi<br />

per la importància d’aquest bé.<br />

Si el van espoliar va ser per vendre’l, no? A<br />

vega<strong>de</strong>s és la persona que va comprar-lo.<br />

Veiem empreses nord-americanes que fan <strong>de</strong><br />

«caçadors <strong>de</strong> tresors»; tenim alguna cosa<br />

semblant aquí? A Catalunya la sort que tenim<br />

(riu) és que la carrera d’Índies va passar molt<br />

lluny. Els vaixells carregats d’or no passaven per<br />

Barcelona. I a un cercatresors no li interessen les<br />

àmfores ni el material orgànic. És més cara la seva<br />

conservació que el seu preu al mercat negre.<br />

Per això actuen davant <strong>de</strong> Cadis, o al Carib?<br />

Exactament.<br />

Com realitzen una intervenció? Quin criteri<br />

Història<br />

sota el mar<br />

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA<br />

apliquen? Tenim la Carta Arqueològica, i sabem<br />

la cronologia <strong>de</strong>l jaciment. Fem excavacions programa<strong>de</strong>s<br />

en aquells jaciments que tinguin risc<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>strucció. Pots trobar un vaixell ple d’àmfores<br />

al costat <strong>de</strong> la platja <strong>de</strong> Palamós. I durarà dos<br />

dies! O <strong>de</strong>strucció natural, que la sorra que envolta<br />

un vaixell es mogui, el vaixell es <strong>de</strong>senterrarà<br />

sol i provocarà que el material orgànic quedi<br />

a l’aire lliure: hi ha molts animals marins que<br />

mengen els vaixells. No només l’home és <strong>de</strong>struc<br />

tor <strong>de</strong>ls jaciments subaquàtics. I tenim en<br />

compte l’interès científic. Si trobem un vaixell<br />

únic, actuarem. Excavant-lo i a<strong>de</strong>quant-lo perquè<br />

no es <strong>de</strong>gradi.<br />

Als jaciments hi treballen a l’estiu i a l’hivern<br />

cataloguen? Tenim el vaixell Tethis, i hi treballem<br />

a l’estiu. Perquè per<strong>de</strong>m menys dies <strong>de</strong> treball<br />

que a l’hivern. Perquè en aquesta època t’entra<br />

un temporal <strong>de</strong> llevant i estàs una setmana<br />

sense treballar. És una qüestió <strong>de</strong> lògica <strong>de</strong> treball,<br />

però una actuació d’urgència és fa a l’època<br />

que sigui. Una campanya d’excavació és un<br />

20% d’un treball arqueològic. En biologia o medicina<br />

també succeeix: es prenen da<strong>de</strong>s que<br />

s’han <strong>de</strong> transformar en informació. Via conservació,<br />

estudi, publicació i difusió.<br />

Hi ha gent que s’endú coses que vostès no toquen?<br />

Evi<strong>de</strong>ntment, t’hi trobes. Si és un jaciment<br />

gros, ens hi trobem gent. Amb El Triunfante, un<br />

vaixell que és a prop <strong>de</strong> la costa, i es veu molta<br />

fusta, tens banyistes amb ulleres i tub mirant-te.<br />

Balisem la zona, però ens hi trobem. A Empúries<br />

vam obrir un jaciment, l’antic port romà d’Empúries,<br />

al públic, perquè el conegués. Podies nedar<br />

sense cap tipus <strong>de</strong> problema. La gent el <strong>de</strong>scobria.<br />

Els jaciments es po<strong>de</strong>n obrir al públic.<br />

Els estudiants po<strong>de</strong>n fer pràctiques amb vostès?<br />

En arqueologia, els estudiants estan obligats,<br />

encara que sigui moralment, a fer campanyes<br />

programa<strong>de</strong>s, sense cobrar i per aprendre. I t’ho<br />

diu algú que ha fet les classes pràctiques per a<br />

estudiants. Un estudiant és fàcil que arribi a una<br />

excavació terrestre. Nosaltres hem convertit els


Dos casos concrets: Begur i Roses<br />

A Begur, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica<br />

<strong>de</strong> Catalunya a <strong>Girona</strong> hi ha estudiat un vaixell<br />

<strong>de</strong> l’època romana. Transportava un centenar<br />

d’àmfores i es va enfonsar a la cala d’Aiguablava<br />

(les dues imatges superiors <strong>de</strong> l’esquerra).<br />

A Roses, han treballat amb el vaixell <strong>de</strong><br />

guerra El Triunfante (les dues fotos <strong>de</strong> la dreta),<br />

una embarcació <strong>de</strong>l segle XVIII i que seria<br />

treballs <strong>de</strong> camp en un Curs d’Arqueologia Suba<br />

quà tica. En aquest cas, és un màster internacional,<br />

perquè ve gent <strong>de</strong> tot arreu. Creiem que la<br />

gent, sense pràctica, no pot ser arqueòleg subaquàtic.<br />

I és molt difícil fer pràctiques d’arqueologia<br />

subaquàtica. Som els únics a nivell europeu<br />

que permetem accedir a aquest camp: ens arriben<br />

tant alumnes <strong>de</strong> primer curs com grans especialistes<br />

teòrics d’arqueologia subaquàtica, que<br />

volen aprofundir en la pràctica. Sabem que la<br />

gent que ve al Tethis aconsegueix tenir molta experiència.<br />

I fem que l’Escola d’Arqueologia Subaquàtica<br />

sigui el mo<strong>de</strong>l que s’imposa en el món.<br />

Es pot dir que el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> l’Escola d’Arqueo -<br />

logia Subaquàtica catalana és el que està funcionant<br />

a nivell mundial? Si t’has format aquí,<br />

quin mo<strong>de</strong>l aplicaràs? Un <strong>de</strong> nou, o un que ja coneixes<br />

i saps que funciona bé? No és que ens copiïn,<br />

és que els formen nosaltres. Només la get<br />

que ha vingut al Tethis aquest any són <strong>de</strong> <strong>de</strong>u a<br />

quinze països diferents.<br />

Això és un èxit molt gran, oi? És un <strong>de</strong>ls grans<br />

èxits que hem tingut, i per això volem fer el tercer<br />

any <strong>de</strong>l màster.<br />

Hi ha sectors més rics <strong>de</strong> jaciments a les nostres<br />

zones? L’arqueologia subaquàtica marina,<br />

que és una arqueologia <strong>de</strong>l transport, és més important<br />

allà on els acci<strong>de</strong>nts geogràfics són més<br />

difícils <strong>de</strong> passar. Si vas a buscar un vaixell fenici,<br />

on el trobes? Potser es va enfonsar al Cap <strong>de</strong><br />

l’equivalent a un cuirassat <strong>de</strong> guerra actual. Un<br />

disseny innovador <strong>de</strong> la marina <strong>de</strong> guerra espanyola,<br />

que va ser promogut per l’enginyer<br />

Jorge Juan, un home <strong>de</strong> confiança <strong>de</strong>l Marquès<br />

<strong>de</strong> la Ensenada, que va teixir una xarxa d’espionatge<br />

a la Gran Bretanya per copiar la manera<br />

<strong>de</strong> fabricar <strong>de</strong> la Royal Marine, que tants<br />

èxits havia donat a l’imperi anglès. El Triunfan-<br />

Creus, però allà no hi ha res fenici. Trobem poblats,<br />

hàbitats, ports... Però el vaixell, si el trobes<br />

sota aigua, és perquè ha tingut un acci<strong>de</strong>nt.<br />

Quins avantatges té l’arqueologia subaquàtica<br />

sobre la terrestre? La metodologia és la mateixa.<br />

Hi ha grans inconvenients i grans avantatges.<br />

A sota l’aigua el material orgànic es conserva<br />

perfectament, similar amb allò que es troba a<br />

Egipte, en aquests grans climes no canviants. Un<br />

vaixell no conservarà mai la fusta en un jaciment<br />

terrestre. Les bigues <strong>de</strong> les cases d’Empúries no<br />

es conserven. Però les bigues <strong>de</strong> les cases <strong>de</strong>l poblat<br />

neolític <strong>de</strong> la Draga, <strong>de</strong> 5.500 anys abans <strong>de</strong><br />

Crist, es conserven. És un jaciment freàtic, i per<br />

tant, es conserven. També hi ha un tractament<br />

posterior. I és on entra el laboratori, i les seves<br />

tècniques. Un tractament pot durar 1 o 2 anys.<br />

Hi ha algun perío<strong>de</strong> amb llacunes <strong>de</strong> troballes?<br />

N’hi ha moltes. Coneixem molt bé el perío<strong>de</strong><br />

neolític gràcies al jaciment <strong>de</strong> la Draga. Saltem<br />

a l’època greco-romana, les àmfores es conserven<br />

molt bé. La ceràmica la <strong>de</strong>ssalen i conserves<br />

el material intacte. A l’època medieval, <strong>de</strong><br />

l’alta Edat Mitjana no hi ha gaire res: s’utilitzen<br />

les bótes, que suren i són difícils <strong>de</strong> trobar. Hem<br />

trobat tres vaixells <strong>de</strong> la baixa Edat Mitjana. També<br />

el comerç és menor a la primera etapa <strong>de</strong> l’Edat<br />

Mitjana. D’aquí, al segle XVIII i XIX.<br />

Com s’especialitza algú en arqueologia subaquàtica?<br />

(riu) Ara és més fàcil, hi ha classes a<br />

te, <strong>de</strong>l que es conserven 50 metres <strong>de</strong> vaixell,<br />

tenia 68 canons en línia i es va enfonsar <strong>de</strong>gut<br />

a un temporal, quan <strong>de</strong>fensava el port <strong>de</strong> Roses<br />

<strong>de</strong>ls atacs francesos. El capità va optar per<br />

embarrancar el vaixell per salvar la tripulació el<br />

1795. A la imatge restant (a l’esquerra, a baix),<br />

Gustau Vivar mostra una pinta medieval <strong>de</strong> fusta<br />

<strong>de</strong>l segle XIV rescatada <strong>de</strong>l fons <strong>de</strong>l mar.<br />

la Universitat <strong>de</strong> Barcelona. El CASC ha fet un<br />

Màster amb la Universitat <strong>de</strong> Barcelona; estem<br />

treballant per fer la tercera edició i fins ara ha estat<br />

un èxit. I les nostres pràctiques. Un gironí ho<br />

tindria i<strong>de</strong>al. Ve gent <strong>de</strong> tot arreu. Aquest any hem<br />

tingut la gran explosió <strong>de</strong>ls grecs. En anys anteriors<br />

ha estat <strong>de</strong> gent <strong>de</strong> l’Amèrica Llatina. Que<br />

creuin el charco, com diuen ells, per treballar<br />

amb nosaltres quinze dies, és per no creure-s’ho.<br />

Li agradaria participar en alguna investigació<br />

a Egipte o el Mediterrani Oriental? I tant!<br />

Ara s’estan treballant grans jaciments, com el port<br />

<strong>de</strong> Teodosi a Istanbul. Hem col·laborat amb ells,<br />

enviant-hi tècnics. Ara Grècia s’obre al turisme<br />

subaquàtic i necessitaran un projecte important<br />

<strong>de</strong> protecció d’aquest patrimoni. Fins ara, la gent<br />

no podia fer immersió a Grècia, perquè tenen<br />

tanta cosa que no sabien com protegir-la.<br />

Aquest és un sector d’interès econòmic per<br />

<strong>de</strong>senvolupar? Sí. Nosaltres som pioners a Espanya,<br />

i no diem a Europa perquè a Nàpols hi ha<br />

tota una vila romana que va quedar enfonsada a<br />

100 metres <strong>de</strong> fondària, i està oberta al públic.<br />

Vam voler obrir el jaciment d’Empúries, i ens agradaria<br />

augmentar aquest camp. Estaria bé obrir jaciments<br />

al públic, és costós, i no només per l’impacte<br />

<strong>de</strong> la gent, sinó per la conservació <strong>de</strong> l’espai.<br />

El mar és viu. Un jaciment que veies <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

barco l’any passat, hi tornes i és un sorral. Necessitaries<br />

personal <strong>de</strong> manteniment, i si tens material<br />

orgànic, se te’l po<strong>de</strong>n menjar els éssers vius.<br />

Entrevista<br />

7 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />

“<br />

A <strong>Girona</strong><br />

tenim al<br />

voltant<br />

d’uns 400<br />

jaciments.<br />

A Catalunya<br />

són uns 800,<br />

els jaciments<br />

ja treballats.<br />

“<br />

“<br />

El mar és molt<br />

ample i anar<br />

a buscar una<br />

agulla en un<br />

paller és<br />

impossible.<br />

Requereix<br />

molts<br />

esforços<br />

i recursos que<br />

no tenim, i no<br />

trobaríem res.<br />

Tenim una<br />

xarxa <strong>de</strong><br />

col·labora -<br />

dors per tot<br />

el territori.<br />

“<br />

“<br />

Cada vegada<br />

hi ha més<br />

consciencia -<br />

ció per<br />

protegir el<br />

patrimoni,<br />

el cultural<br />

i el natural.<br />


D esprés<br />

8 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010 Relleu a Inditex: El fundador<br />

<strong>de</strong> més <strong>de</strong> 35 anys <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicació<br />

absoluta al capdavant <strong>de</strong> Zara i <strong>de</strong> l’imperi<br />

tèxtil Inditex, Amancio Ortega anuncia<br />

la seva retirada i ho fa amb la mateixa discreció<br />

que ha mantingut durant tots aquests<br />

anys. L’home més ric d’Espanya és el prototip<br />

d’empresari fet a si mateix, però que guarda<br />

amb zel la seva vida privada i fins i tot professional,<br />

encara que la sortida a Borsa d’Inditex<br />

l’any 2001 el va convertir en una cara famosa.<br />

«Visc feliç essent un més», reconeix el<br />

pare <strong>de</strong> Zara, que malgrat convertir-se en la<br />

novena fortuna mundial el 2010 no ha renunciat<br />

mai a menjar-se uns ous ferrats ni a prendre<br />

el cafè al bar com un veí més.<br />

L’home més ric d’Espanya i la novena fortuna<br />

mundial es retira amb el mateix sigil que<br />

l’ha acompanyat durant els seus més <strong>de</strong> 60<br />

anys <strong>de</strong>dicats al món <strong>de</strong> la moda. Amancio Ortega<br />

Gaona, prototip d’empresari fet a si mateix<br />

i també la discreció personificada, va ser<br />

durant molt anys el primer a arribar a la fàbrica<br />

d’Arteixo (la Corunya) i l’últim a abandonar<br />

les instal·lacions. Però ha <strong>de</strong>cidit respirar una<br />

mica. «Ara hi arribo a les onze perquè he <strong>de</strong>legat<br />

en persones molt responsables». Aquesta<br />

confiança l’ha portat a <strong>de</strong>ixar les regnes <strong>de</strong><br />

la multinacional Inditex en mans <strong>de</strong>l seu número<br />

dos, Pablo Isla. Ho farà al juliol, quatre<br />

mesos <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> complir els 75 anys, encara<br />

que continurà al consell d’administració i a<br />

l’empresa.<br />

Nascut a Busdongo <strong>de</strong> Arbas (Lleó), el 28 <strong>de</strong><br />

març <strong>de</strong>l 1936, Amancio Ortega va començar<br />

la seva trajectòria professional a la Corunya<br />

–s’hi va mudar als 12 anys perquè hi van <strong>de</strong>sti<br />

nar el seu padre–. I ho faria a la primerenca<br />

edat <strong>de</strong> 13 anys com a missatger a la camiseria<br />

local Gala. Després <strong>de</strong> treballar també com<br />

a <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la merceria La Maja, Ortega<br />

va fundar el 1973 el seu primer negoci, Confecciones<br />

GOA, el germen <strong>de</strong> Zara, que va<br />

veure la llum el 1975 i es va convertir en la<br />

base <strong>de</strong>l seu imperi tèxtil. L’èxit <strong>de</strong> la seva<br />

moda es basa en la senzillesa, l’elegància<br />

i evitar les extravagàncies. «A la meva<br />

dona, Flori, li he comentat moltes vega<strong>de</strong>s<br />

que no vull que a les nostres botigues<br />

hi hagi cap mena <strong>de</strong> luxe, que no<br />

té res a veure amb l’essència <strong>de</strong>l que<br />

som. Ens <strong>de</strong>diquem a la dona real». Així<br />

<strong>de</strong>finia el mateix Ortega les claus <strong>de</strong><br />

la seva empresa a la periodista Covadonga<br />

O’Shea, l’única que ha aconseguit<br />

que l’home més ric d’Espanya<br />

es <strong>de</strong>spulli i expliqui les seves vivències<br />

al llibre Así és Amancio Ortega, el<br />

hombre que creó Zara.<br />

SENSE EXTRAVAGÀNCIES<br />

«Per a mi Zara és serenitat, no espectacle.<br />

És una marca que ha nascut en una<br />

companyia que vol veure la dona <strong>de</strong> tot el<br />

món ben vestida, sense extravagàncies.<br />

Existeix el mateix estil <strong>de</strong> dona a tots els<br />

Zara. És veritat que sempre selecciones un<br />

estil perquè no seria possible tenir en<br />

compte les característiques <strong>de</strong>l món sencer.<br />

No dissenyes diferent per a vuitanta<br />

països; dissenyes un vestit per a vuitanta<br />

països. No és tan complex», explica el<br />

seu fundador.<br />

Discret fins a la sacietat i al·lèrgic a tot<br />

l’enrenou mediàtic que envolta els famosos<br />

i les grans fortunes <strong>de</strong>l món, el<br />

creador <strong>de</strong>l gegant tèxtil Inditex s’ha<br />

caracteritzat per estar sempre en un<br />

segon pla, encara que <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />

sortida a Borsa <strong>de</strong> la multinacional,<br />

el 2001, li costa molt més evitar els<br />

flaixos. Ortega es va presentar en societat<br />

el 15 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1999, en<br />

la setena pàgina <strong>de</strong> la primera memòria<br />

d’Inditex. Fins aleshores molts<br />

dubtaven <strong>de</strong> la seva existència i molts<br />

altres especulaven sobre com seria l’aspecte<br />

d’un home que avui dia s’estudia<br />

a les facultats d’Economia més prestigioses<br />

<strong>de</strong>l món.<br />

«Visc feliç essent un més», assegura el<br />

pare <strong>de</strong> Zara, qui fins i tot a pocs mesos<br />

<strong>de</strong> la seva pseudojubilació continua engrandint<br />

la seva llegenda. La marca més<br />

representativa <strong>de</strong> la multinacional va obrir<br />

el seu establiment 5.000 el mes <strong>de</strong> novembre<br />

passat al cor <strong>de</strong> Roma, i entre<br />

els nombrosos mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />

que van cobrir la notí-<br />

L’emperador<br />

discret<br />

L’home més ric d’Espanya, i la novena fortuna mundial, ce<strong>de</strong>ix<br />

el testimoni als 75 anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-ne més <strong>de</strong> 60 al<br />

món <strong>de</strong> la moda i <strong>de</strong> crear un imperi tèxtil a partir <strong>de</strong> Zara<br />

TEXT: ANA BELICIA GIORGINI<br />

cia va sorgir una pregunta molt recorrent, sobretot<br />

fora d’Espanya: «Existeix <strong>Mister</strong> Zara <strong>de</strong><br />

veritat?». Sí que existeix, però és un home <strong>de</strong>l<br />

carrer, a qui li agrada que els seus nebots li diguin<br />

Tío Cholo i que s’obstina a no ser mai el<br />

protagonista d’un es<strong>de</strong>veniment. S’estima més<br />

passar <strong>de</strong>sapercebut, amb el seu vestuari habitual<br />

–pantalons casual, camisa blanca o blava<br />

i nàutiques–, i gaudir d’uns ous ferrats i d’un<br />

cafè tranquil·lament en una cafeteria <strong>de</strong> la ciutat<br />

o assegut al menjador <strong>de</strong> la fàbrica d’Inditex,<br />

a Arteixo, al costat <strong>de</strong>ls seus empleats.<br />

L’únic reducte en el qual se sent més còmo<strong>de</strong><br />

en públic és a l’hipòdrom Casas Novas<br />

d’Arteixo, que va construir perquè la seva<br />

filla Marta pogués gaudir <strong>de</strong> la seva gran<br />

passió: l’hípica. I és que per a la primera<br />

fortuna espanyola, els fills són el primer.<br />

«En l’únic en el que realment no accepto<br />

el mínim atac és en els meus. Amb<br />

els fills sóc inflexible», assegura.<br />

DOS MATRIMONIS I UN LLEGAT<br />

L’encara presi<strong>de</strong>nt d’Inditex està casat<br />

amb Flora Pérez <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any<br />

2002 i tenen una filla en comú. El<br />

1986 s’havia separat <strong>de</strong> la seva primera<br />

dona, Rosalía Mera, cofundadora<br />

<strong>de</strong> Zara i amb la qual té dos fills.<br />

A ells els <strong>de</strong>ixarà un llegat forjat a base<br />

<strong>de</strong> treball i insistència. Han estat les seves<br />

ganes d’«aprendre i <strong>de</strong> créixer» les<br />

que l’han mantingut al peu <strong>de</strong>l canó fins als<br />

75 anys. I el seu missatge per a les futures generacions<br />

és clar: «El que cal fer és treballar<br />

amb passió. Això és el que a mi em van ensenyar<br />

els meus pares, uns obrers normals, que<br />

van passar les estretors d’aquells anys a Espanya».<br />

Treballar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls 13 anys li va fer <strong>de</strong>scobrir<br />

a una edat molt primerenca tots els secrets <strong>de</strong>l<br />

sector tèxtil i el va ajudar a convertir-se en un<br />

empresari fet a si mateix, però també li va <strong>de</strong>ixar<br />

una carència: els estudis. «En parlar <strong>de</strong> la<br />

meva trajectòria es repeteix mil vega<strong>de</strong>s que<br />

vaig començar a treballar als tretze anys. És veritat,<br />

però no s’afegeix que, com que no podia<br />

fer-ho tot, no vaig estudiar prou. Ara ho<br />

trobo a faltar. Per llançar-me a treballar amb<br />

aquesta edat vaig haver <strong>de</strong> renunciar a moltes<br />

coses. Tot és tan senzill com això. La meva<br />

universitat és la meva professió», assegura.<br />

Amancio Ortega volia ser un empresari diferent<br />

i «canviar socialment el món». Ho ha<br />

aconseguit, a la seva manera, amb un imperi<br />

capaç <strong>de</strong> resistir a una crisi financiera<br />

mundial. «La crisi no pot espantar-te, no pot<br />

dominar-te, perquè la por et paralitza. Jo recordo<br />

quan era petit i tornava <strong>de</strong> nit a casa<br />

meva, a dos quilòmetres <strong>de</strong> l’estació, que algunes<br />

vega<strong>de</strong>s sentia tanta por que no podia<br />

fer ni un pas. Amb por no es funciona.<br />

Sempre cal arriscar-se».<br />

El pare <strong>de</strong>l gegant tèxtil d’origen corunyès<br />

ha anat veient créixer la seva llavor, «fins i tot<br />

en els anys <strong>de</strong> les vaques magres», al llarg <strong>de</strong><br />

35 anys. Ara, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la barrera, veurà com una<br />

altra generació continua la seva tasca.


El successor<br />

Confiar en<br />

l’equip<br />

Pablo Isla, actual vicepresi<strong>de</strong>nt i conseller <strong>de</strong>legat d’Inditex<br />

i futur presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la companyia en substitució d’Amancio<br />

Ortega, <strong>de</strong>staca per fer equips: els crea i <strong>de</strong>sprés hi sap <strong>de</strong>legar<br />

E m<br />

veureu tota la vida a Inditex». Fa menys<br />

d’un any, Pablo Isla (Madrid, 1964) va<br />

<strong>de</strong>ixar anar als quatre vents aquesta frase<br />

lapidària que matava dos ocells d’un tret:<br />

acabava amb els rumors –una cosa que no li<br />

treia la son– sobre la seva possible sortida <strong>de</strong>l<br />

grup tèxtil, i mostrava la seva total lleialtat cap<br />

al seu patró, Amancio Ortega, a la vegada que<br />

s’oferia per substituir-lo en un futur pròxim.<br />

Però com tot a Inditex, el futur és ara, i a partir<br />

<strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> juliol, aquest advocat amant<br />

<strong>de</strong> Shakespeare aconseguirà la butaca més<br />

alta <strong>de</strong> la cúpula directiva <strong>de</strong>l gegant <strong>de</strong> la<br />

moda, només quatre mesos <strong>de</strong>sprés que<br />

l’encara presi<strong>de</strong>nt bufi les espelmes <strong>de</strong>l<br />

seu 75 aniversari. I com sempre a Inditex,<br />

la transició serà sense presses, però<br />

també sense pausa. Encara que<strong>de</strong>n sis<br />

mesos perquè es produeixi el relleu.<br />

Darrere d’aquestes ulleres sense<br />

muntura s’amaga un home tímid, encara<br />

que en cadascuna <strong>de</strong> les seves<br />

aparicions públiques hagi <strong>de</strong> bregar<br />

amb <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> preguntes <strong>de</strong> periodistes<br />

i analistes espanyols i internacionals<br />

que intenten buscar-li una i altra vegada<br />

les pessigolles sobre els resultats <strong>de</strong><br />

l’empresa <strong>de</strong> la qual <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 2005 n’és el vicepresi<strong>de</strong>nt<br />

i conseller <strong>de</strong>legat. Sempre, amb<br />

una paciència infinita, una amabilitat insultant<br />

i un lleu somriure, Pablo Isla Álvarez <strong>de</strong> Tejera<br />

aconsegueix que qui pregunta es conformi<br />

amb la resposta encara que no hagi estat la que<br />

esperava. Sap que una paraula mal dita o mal<br />

entesa pot suposar la caiguda <strong>de</strong> les accions<br />

d’Inditex. I això que l’actual conseller <strong>de</strong>legat<br />

<strong>de</strong> la firma li dóna una «importància màxima»<br />

a la comunicació, una «eina essencial per transmetre<br />

tant interna com externament els valors<br />

<strong>de</strong> la companyia». Per a ell, la comunicació és<br />

un «element constant i diari».<br />

UN NÚMERO U<br />

Llicenciat en dret per la Universitat Complutense<br />

<strong>de</strong> Madrid, el 1988 –amb només 24 anys–<br />

va ingressar al cos d’Advocats <strong>de</strong> l’Estat com<br />

el número u <strong>de</strong> la seva promoció. Ja <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

col·legi <strong>de</strong>stacava per la seva gran intel·ligència.<br />

És un lí<strong>de</strong>r nat, però sobretot és capaç <strong>de</strong><br />

fer equips. Els crea i <strong>de</strong>sprés hi <strong>de</strong>lega. Per a<br />

ell, un cap d’Inditex ha <strong>de</strong> tenir «la capacitat<br />

per motivar i dinamitzar equips capaços d’afrontar<br />

els reptes d’una companyia en continu<br />

creixement». I per això consi<strong>de</strong>ra que a la multinacional<br />

que passarà a presidir el juliol «el li<strong>de</strong>ratge<br />

només s’entén a partir <strong>de</strong> la concepció<br />

<strong>de</strong> l’equip humà com a principal actiu <strong>de</strong><br />

l’empresa». I sembla que aquesta recepta li està<br />

funcionant. Des que va assumir la tasca <strong>de</strong> li<strong>de</strong>rar<br />

l’expansió internacional <strong>de</strong>l gegant tèxtil,<br />

el 15 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2005, gairebé ha duplicat<br />

el nombre <strong>de</strong> botigues d’Inditex i ha elevat el<br />

benefici <strong>de</strong> la companyia d’un 46%. Ara s’entén<br />

per què Amancio Ortega no el vol <strong>de</strong>ixar<br />

escapar.<br />

A finals <strong>de</strong> 2004, Inditex va encarregar a la<br />

firma <strong>de</strong> caçatalents Korn Ferry la recerca d’un<br />

substitut per a José María Castellano. La com-<br />

TEXT: MANOLO RODRÍGUEZ<br />

panyia volia un directiu preferiblement espanyol,<br />

jove, amb experiència en el món <strong>de</strong> la<br />

distribució i capaç <strong>de</strong> dirigir equips. I, evi<strong>de</strong>ntment,<br />

que volgués canviar el seu domicili<br />

habitual a la Corunya. Després <strong>de</strong> diversos<br />

mesos d’incertesa i d’estudiar una <strong>de</strong>sena <strong>de</strong><br />

candidats, l’elegit va ser Pablo Isla. Tenia 41<br />

anys, però malgrat la seva joventut ja comptava<br />

amb una dilatada carrera professional. Havia<br />

estat en l’empresa pública, al sector bancari,<br />

i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> 2000 presidia la tabacalera Altadis.<br />

Isla canviava el negoci <strong>de</strong>l fum pel <strong>de</strong> la<br />

moda per li<strong>de</strong>rar un <strong>de</strong>ls projectes més apassionants<br />

que un directiu pot encarar.<br />

L’actual conseller <strong>de</strong>legat reconeix que la<br />

seva funció és la d’un «director d’orquestra»,<br />

que sap en cada moment «quan i amb quin<br />

tempo ha <strong>de</strong> donar pas a cada instrument, que<br />

estan tots en mans d’especialistes, els millors<br />

per interpretar una <strong>de</strong>terminada partitura».<br />

Una feina molt semblant a la que entre 1989<br />

i 1991 li va tocar al servei jurídic <strong>de</strong>l Ministeri<br />

<strong>de</strong> Transport, Turisme i Comunicacions. Després<br />

va passar a la Direcció General <strong>de</strong>l servei<br />

jurídic <strong>de</strong> l’Estat i va ser <strong>de</strong>legat espanyol davant<br />

la Comissió <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s per a<br />

la Unificació <strong>de</strong>l Dret Mercantil Internacional.<br />

L’any 1992 va sol·licitar l’excedència com a funcionari<br />

per incorporar-se a l’assessoria jurídica<br />

<strong>de</strong>l Banc Popular. Un any <strong>de</strong>sprés va ascendir<br />

a la direcció <strong>de</strong>ls serveis jurídics <strong>de</strong>l<br />

banc.<br />

DIRECTIU DE L’ANY<br />

Amb només 32 anys, el maig <strong>de</strong> 1996 es va<br />

convertir en el director general <strong>de</strong> Patrimoni<br />

<strong>de</strong> l’Estat, al ministeri d’Economia. Dos anys i<br />

mig <strong>de</strong>sprés va abandonar el càrrec per retornar<br />

al Banc Popular com a secretari general.<br />

El juliol <strong>de</strong> 2000 va <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> nou l’entitat financera<br />

<strong>de</strong>sprés d’acceptar la presidència<br />

<strong>de</strong>l consell d’administració i la copresidència<br />

d’Altadis, en substitució <strong>de</strong> César Alierta,<br />

que havia estat nomenat presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />

Telefònica. Cinc anys <strong>de</strong>sprés va fer el salt<br />

a Inditex. En l’actualitat també és membre<br />

<strong>de</strong>l consell d’administració <strong>de</strong> Telefònica<br />

i controla <strong>de</strong> manera directa o indirecta<br />

el 0,022% <strong>de</strong> les accions <strong>de</strong> la<br />

multinacional tèxtil. Fa només dos anys<br />

va rebre un d’aquests premis que donen<br />

catxé a qui els recull. Va ser elegit,<br />

per l’Associació Espanyola <strong>de</strong> Directius<br />

(AED), Directiu <strong>de</strong> l’Any 2008<br />

per la seva trajectòria professional al<br />

Grup Inditex. Un <strong>de</strong>ls seus èxits havia<br />

estat que l’exercici anterior la facturació<br />

<strong>de</strong> la multinacional amb seu a Arteixo havia<br />

superat la barrera <strong>de</strong>ls 10.000 milions d’euros.<br />

Els seus més estrets col·laboradors només<br />

parlen –no podia ser d’altra manera– meravelles<br />

d’ell. Jesús Echevarría, director general <strong>de</strong><br />

comunicació d’Inditex, i que complia una funció<br />

semblant amb Isla a Altadis, assegura que<br />

el seu cap «s’ha fet amb Inditex segurament per<br />

la seva manera d’entendre la gestió empresarial<br />

i la responsabilitat individual». Lorena Alba,<br />

directora general <strong>de</strong> Logística <strong>de</strong> la multinacional,<br />

diu <strong>de</strong>l futur presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la companyia<br />

que «té una extraordinària capacitat <strong>de</strong> treball<br />

i una sorprenent capacitat d’anàlisi, però<br />

potser és més important la seva predisposició<br />

a escoltar. Sap que qualsevol persona, al marge<br />

<strong>de</strong> la seva posició en l’organització, pot<br />

aportar-li informació rellevant per a la gestió».<br />

Encara que no té tanta al·lèrgia als es<strong>de</strong>veniments<br />

socials com Amancio Ortega, a Pablo<br />

Isla tampoc l’atrauen els saraus. Li encanta passar<br />

inadvertit i practicar com un ciutadà més<br />

altres <strong>de</strong> les seves aficions: anar al cinema i jugar<br />

al pà<strong>de</strong>l i al tennis. Malgrat aquesta al·lèrgia<br />

a trobar-se en el punt <strong>de</strong> mira <strong>de</strong> tothom,<br />

va sorprendre el març passat per la brevetat i<br />

contundència amb la qual va tancar les especu<br />

lacions sobre una possible marxa a la presi<br />

dència <strong>de</strong> Telefònica per substituir César<br />

Alierta, o a la direcció general <strong>de</strong> Caja Madrid.<br />

A l’entitat financera hi acabava d’arribar Rodrigo<br />

Rato, que ja coneixia Isla <strong>de</strong> la seva etapa<br />

a la direcció general <strong>de</strong> Patrimoni. «És absolutament<br />

ridícul», va repetir dues vega<strong>de</strong>s<br />

quan va ser preguntat per la seva possible sortida<br />

<strong>de</strong>l gegant tèxtil. «Em veureu tota la vida<br />

a Inditex», va tancar el conseller <strong>de</strong>legat. I encara<br />

que la frase pugui pecar d’exagerada, la<br />

proposta d’Amancio Ortega perquè sigui el seu<br />

substitut l’acosta més a aquell <strong>de</strong>sig que va expressar<br />

en veu alta fa menys d’un any.<br />

Reportatge<br />

9 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010


Reportatge<br />

10 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Fotos:<br />

Sobre aquestes<br />

línies, la portada <strong>de</strong>l<br />

llibre El sueño <strong>de</strong>l<br />

nean<strong>de</strong>rtal, <strong>de</strong>l paleontòleg<br />

Clive<br />

Finlayson.<br />

1<br />

Finlayson, director<br />

<strong>de</strong>l Mueu <strong>de</strong> Gi -<br />

braltar, mostrant el<br />

crani d’un avantpassat<br />

<strong>de</strong> l’ésser humà.<br />

E l<br />

paleontòleg Clive Finlayson, director<br />

<strong>de</strong>l museu <strong>de</strong> Gibraltar i expert en el<br />

«món perdut <strong>de</strong>ls nean<strong>de</strong>rtals <strong>de</strong>l Mediterrani»,<br />

explica com els individus menys aptes<br />

van superar els perío<strong>de</strong>s <strong>de</strong> crisi millor que<br />

els més dotats gràcies a la seva resiliència. La<br />

seva capa citat <strong>de</strong> resistència en situacions <strong>de</strong><br />

fort i prolongat estrès els va fer innovar, tant<br />

biològicament com en el comportament. El<br />

plantejament <strong>de</strong> Finlayson, que ell anomena<br />

irònicament «supervivència <strong>de</strong>ls més dèbils»,<br />

xoca amb el postulat darwinista. «La vida en<br />

els territoris marginats va seleccionar els individus<br />

inventius entre la resta». Finlayson sintetitza<br />

en aquesta frase la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>l seu concepte<strong>de</strong><br />

la «supervivència <strong>de</strong>ls més febles», difícil<br />

<strong>de</strong> conciliar d’entrada amb el postulat darwinista<br />

que només els més aptes tiren endavant.<br />

Però e paleontòleg no intenta subvertir<br />

el cos <strong>de</strong> coneixement <strong>de</strong> l’evolucionisme. La<br />

seva pretensió és advertir que al costat <strong>de</strong> les<br />

lleis generals n’operen d’altres que tenen la<br />

capacitat d’explicar com es van produir certes<br />

innovacions biològiques i <strong>de</strong> comportament,<br />

<strong>de</strong> mostrar com aquestes lleis generals<br />

es veuen subjectes a l’excepció en circumstàncies<br />

extraordinàries.<br />

Especialista en paleontologia, l’estudi <strong>de</strong><br />

l’entorn natural on <strong>de</strong>senvolupaven la seva<br />

vida els habitants <strong>de</strong>l passat remot, Clive Finlayson<br />

sosté que «no sempre van ser els més<br />

forts i els millors a l’hora <strong>de</strong> sobreviure en situacions<br />

particulars els que se’n van sortir millor<br />

en ambients impredictibles i canviants».<br />

En el seu llibre El sueño <strong>de</strong>l nean<strong>de</strong>rtal (Editorial<br />

Crítica), exposa que «les poblacions reeixi<strong>de</strong>s<br />

que en darrer terme condueixen fins<br />

a nosaltres van ser sempre les que vivien a la<br />

perifèria d’altres que monopolitzaven el territori<br />

<strong>de</strong> bona qualitat». La nostra és una humanitat<br />

perifèrica, i «vam néixer <strong>de</strong>ls pobres i febles<br />

que havien <strong>de</strong> gastar cada gram d’energia<br />

buscant les sobres que els mantinguessin<br />

vius», relata Finlayson.<br />

UNA CONDICIÓ POC DIGNA<br />

Aquesta condició marginal «pot semblar poc<br />

digna a aquells que ens veuen com el pinacle<br />

<strong>de</strong> l’evolució, però és la solemne realitat <strong>de</strong> la<br />

nostra història». I a continuació fa una relació<br />

d’aquests «innovadors», que arrenca amb «els<br />

simis que van començar a menjar fulles i nous<br />

en boscos estacionals, perquè no tenien accés<br />

a la selva pluvial <strong>de</strong> primera qualitat i a la<br />

seva abundància <strong>de</strong> fruits», i conclou amb els<br />

nostres avantpassats a l’Àsia central, que «es<br />

van adaptar a l’estepa i van treure el màxim<br />

profit» d’aquest hàbitat. «Si viatgéssim enrere<br />

en el temps, no concediria a cap d’aquesta<br />

gent una bona probabilitat <strong>de</strong> sobreviure. Segur<br />

que tots haurien estat eradicats per la selecció<br />

natural, però no ho van ser, i som aquí<br />

gràcies a la seva resiliència (disposició humana<br />

per assumir amb flexibilitat situacions límit<br />

i sobreposar-s’hi) i a la seva sort»...<br />

Però, en què consisteix la seva capacitat<br />

d’innovació? «Aquests supervivents podien resoldre<br />

millor el risc <strong>de</strong> subministrament impredic<br />

tible <strong>de</strong> menjar o aigua que els altres <strong>de</strong><br />

la seva espècie, <strong>de</strong> manera que quan el clima<br />

va canviar i va fer que totes les coses empitjoressin,<br />

van ser ells i els seus <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts<br />

els que en van sortir més ben parats»,<br />

explica Finlayson. «La forma més primerenca<br />

<strong>de</strong> gestió <strong>de</strong>l risc sembla<br />

haver implicat viure a la vora <strong>de</strong><br />

dos o més hàbitats», una circumstància<br />

que afavoria «explotar<br />

una varietat més àmplia<br />

d’aliments que si haguessin<br />

viscut en un<br />

únic hàbitat».<br />

Pel que fa<br />

a nosaltres,<br />

«la<br />

con-<br />

Innovació i<br />

evolució<br />

El paleontòleg Clive Finlayson, expert en l’home <strong>de</strong> nean<strong>de</strong>rtal,<br />

<strong>de</strong>fensa sota el concepte «la supervivència <strong>de</strong>ls més dèbils»<br />

que els individus menys aptes van superar els perío<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> crisi millor que els més dotats, gràcies a la seva resiliència<br />

questa <strong>de</strong> l’estepa euroasiàtica per part<br />

<strong>de</strong>ls ancestres fa 30.000 anys va<br />

marcar un canvi espectacular<br />

en la<br />

fortuna d’una<br />

població<br />

que<br />

TEXT: ANDRÉS MONTES<br />

havia d’inundar tot<br />

Euràsia i les Amèriques».<br />

Aquests grups<br />

van reunir moltes<br />

«<strong>de</strong>streses culturals,<br />

tecnològiques i socials<br />

que ja estaven<br />

presents en altres<br />

humans. El seu talent<br />

residia a posar tots<br />

aquests elements<br />

junts en un únic paquet».<br />

La seva expansió<br />

i consolidació<br />

poblacional va ser «la<br />

conseqüència d’haver<br />

<strong>de</strong> gestionar el<br />

risc <strong>de</strong> manera molt<br />

més eficient <strong>de</strong>l que<br />

ho havien fet mai<br />

abans». En <strong>de</strong>finitiva,<br />

conclou Finlayson,<br />

«no hem d’oblidar<br />

que som el producte<br />

<strong>de</strong> gent marginal que<br />

va haver d’improvisar<br />

molt per tirar endavant».<br />

Aquest és un canvi<br />

<strong>de</strong> visió que introdueix<br />

fortes dosis<br />

d’humilitat en aquesta<br />

concepció d’espècie<br />

suprema, amb<br />

l’èxit ja marcat en els<br />

gens, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la qual<br />

ens relacionem<br />

amb la resta <strong>de</strong>l<br />

món. I és també<br />

l’arrencada d’un<br />

<strong>de</strong>bat en una<br />

ciència tan<br />

subjecta al<br />

canvi com la<br />

paleontologia.


U na<br />

amenaça sobrevola la conversa amb<br />

l’artista fins al punt <strong>de</strong> monopolitzar-ne,<br />

a la pràctica, els continguts: es tractava<br />

<strong>de</strong> parlar <strong>de</strong> pintura, però s’acaba parlant <strong>de</strong><br />

la perversió d’un mercat capritxós a l’hora <strong>de</strong><br />

seleccionar –i <strong>de</strong>sprés encimbellar– els seus<br />

productes, <strong>de</strong>l <strong>de</strong>pauperat teixit galerístic <strong>de</strong><br />

<strong>Girona</strong>, que sembla ferit <strong>de</strong> mort o, encara pitjor,<br />

instal·lat còmodament en una mena d’agonia<br />

sostinguda similar a la <strong>de</strong> l’existència <strong>de</strong>ls<br />

fòssils, <strong>de</strong>l silenci administratiu davant <strong>de</strong> la realitat<br />

d’uns artistes –sí, sí, «artistes» malgrat tot,<br />

persones que van <strong>de</strong>cidir fa un grapat d’anys<br />

guanyar-se la vida amb la pràctica <strong>de</strong> l’art– que<br />

contemplen, mig astorats i mig fastiguejats,<br />

com s’accepta aquest nou ordre <strong>de</strong> les coses<br />

marcat pel signe sempre equívoc <strong>de</strong> la indolèn<br />

cia; i és que allò que més inquieta Pep<br />

Camps (<strong>Girona</strong>, 1962) és veure com es <strong>de</strong>sactiven<br />

lentament les diferents energies contestatàries,<br />

com es dissol tota una generació <strong>de</strong><br />

creadors fi<strong>de</strong>ls a la pintura en un món, el <strong>de</strong><br />

l’art contemporani, <strong>de</strong>cididament entestat a<br />

confondre i confondre’s sense reconèixer, malgrat<br />

tot, als seus immediats antecessors. Hom<br />

té la sensació que l’assassinat programàtic <strong>de</strong>l<br />

pare –en el sentit freudià <strong>de</strong>l terme– s’ha dut<br />

massa lluny: el que resta <strong>de</strong>l magnicidi és justament<br />

això, artistes dislocats i autors orfes malaltissament<br />

àvids <strong>de</strong> novetat al preu que sigui,<br />

fins i tot al <strong>de</strong> l’art.<br />

El repte <strong>de</strong> ser pintor, per tant, avui dia, està<br />

més condicionat per l’aspresa <strong>de</strong> la subsistèn-<br />

cia diària, per la <strong>de</strong>cepció constant enfront <strong>de</strong><br />

la impossibilitat <strong>de</strong> trobar canals raonables per<br />

arribar a un públic cada dia més divorciat amb<br />

la cultura <strong>de</strong> qualitat i, en canvi, més amic <strong>de</strong>ls<br />

espectacles –etimològicament, un <strong>de</strong>ambular<br />

d’espectres–, que no pas amb allò que li seria<br />

propi, és a dir, la reflexió a l’entorn d’un mitjà<br />

expressiu antic com l’home i que, en tant que<br />

immediat, conté en forma <strong>de</strong> latència els moviments<br />

pulsionals i la memòria <strong>de</strong>l seu artífex<br />

i, en un sentit global, <strong>de</strong> tota la història <strong>de</strong> l’art<br />

prece<strong>de</strong>nt. Per això, fer d’artista i optar per la<br />

militància pictòrica implica un acte <strong>de</strong> resistència<br />

que, sense proposar-s’ho, ha es<strong>de</strong>vingut<br />

heroic: no es tractava <strong>de</strong> res més que <strong>de</strong><br />

seguir pintant i, en l’acte <strong>de</strong> pintar mateix, mantenir<br />

viu aquell atàvic plaer enfront <strong>de</strong> l’inconegut.<br />

Ho explicava Antoni Llena al seu exquisit<br />

–i imprescindible– llibre La gana <strong>de</strong> l’artista:<br />

«De què parlo, quan parlo <strong>de</strong> plaer? Del<br />

plaer <strong>de</strong> <strong>de</strong>stil·lar solitud (i què és la solitud<br />

sinó estar <strong>de</strong>spert al misteri), <strong>de</strong> fer-ne un espai<br />

on tot allò que ha estat, o que no ha estat<br />

El repte<br />

<strong>de</strong> ser pintor<br />

Entramats <strong>de</strong> línies <strong>de</strong> colors bàsics com a referència a la mort<br />

i a la inabastabilitat <strong>de</strong>l món caracteritzen l’obra <strong>de</strong> Pep Camps<br />

i vol ésser, pugui covar-hi el vol. Pinto per<br />

plaer. Per no haver <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar res. Pinto per<br />

plaer perquè tinc una fe <strong>de</strong>bilíssima. Pinto per<br />

plaer, per més que la pintura no em <strong>de</strong>ixi satisfet<br />

ni amb la consciència tranquil·la».<br />

Mentrestant, les grans teles i els dibuixos més<br />

íntims s’acumulen a l’estudi empordanès <strong>de</strong><br />

Pep Camps: són enregistraments temporals que<br />

han acabat testimoniant un viatge, real i imaginari<br />

alhora, per la visibilitat que fa possible<br />

la pintura. En aquest sentit, potser són els seus<br />

característics <strong>de</strong>goteigs <strong>de</strong> color, verticals o horitzontals,<br />

allò que millor simbolitza el repte <strong>de</strong><br />

què parlàvem. Ell mateix ens regala les pistes<br />

necessàries: «Un factor que apareix en tota la<br />

seva senzillesa i contundència [a les meves<br />

obres] és la llei <strong>de</strong> la gravetat: els regalims <strong>de</strong><br />

pintura comencen i acaben el seu viatge en un<br />

lloc antròpic; així com l’atzar en el recorregut<br />

<strong>de</strong> la pintura que pot ser alterat per petits condicionants,<br />

tots aquests factors ens <strong>de</strong>ixen un<br />

entramat <strong>de</strong> línies <strong>de</strong> colors bàsics. Són referències<br />

a la mort (la gravetat), i a la impossibilitat<br />

<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r captar el món en tota la seva<br />

significació i plenitud». D’això es tracta: <strong>de</strong> seguir<br />

pintant malgrat tot, per necessitat, contra<br />

tota lògica utilitària, fi<strong>de</strong>l a aquella «fe <strong>de</strong>bilíssima»<br />

<strong>de</strong> la qual ens parla Antoni Llena.<br />

EUDALD CAMPS<br />

Noms i llocs <strong>de</strong><br />

l’art a <strong>Girona</strong><br />

11 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Eudald<br />

Camps<br />

Crític d’art


Establiments<br />

antics<br />

12 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Història<br />

Avui anomenada<br />

Antiga Casa<br />

Bellsolà, els<br />

seus orígens<br />

van ser un mo<strong>de</strong>st<br />

obrador a<br />

la plaça <strong>de</strong>l Gra<br />

(avui avinguda<br />

<strong>de</strong> Sant Francesc)<br />

<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

Durant la<br />

Guera Civil no<br />

va tancar mai i<br />

als anys seixanta<br />

i setanta es<br />

va <strong>de</strong>dicar també<br />

a la producció<br />

<strong>de</strong> pasta<br />

congelada per<br />

fer pa. Va arribar<br />

a tenir 600<br />

treballadors i 17<br />

botigues a <strong>Girona</strong>.<br />

L’empresa<br />

va ser venuda a<br />

una societat i en<br />

els darrers anys<br />

ha tornat als<br />

seus orígens, la<br />

fabricació artesanal<br />

<strong>de</strong> pa.<br />

Origen<br />

1892.<br />

Fundador<br />

Pere Bellsolà.<br />

Propietari<br />

actual<br />

Robert Bellsolà i<br />

Mireia Oliveras.<br />

Treballadors<br />

Abans, 600; ara,<br />

30.<br />

Activitat<br />

Elaboració artesanal<br />

<strong>de</strong> pa.<br />

E ra<br />

Antiga Casa Bellsolà<br />

Bellsolà va arribar a ser una empresa amb 600 treballadors,<br />

disset botigues i una fàbrica a Aiguaviva; en la nova etapa ja té<br />

quatre establiments a la ciutat i es prepara per obrir el cinquè<br />

l’any 1892 quan Pere Bellsolà, flequer<br />

nascut a <strong>Girona</strong>, va obrir un forn a la plaça<br />

<strong>de</strong>l Gra (avui avinguda <strong>de</strong> Sant Francesc,<br />

número 3) <strong>de</strong> la ciutat, ben bé al centre<br />

<strong>de</strong>l lloc on se celebrava el mercat setmanal <strong>de</strong>ls<br />

productes <strong>de</strong> grana i a poca distància <strong>de</strong>l mercat<br />

<strong>de</strong> l’Areny, a la llera <strong>de</strong>l riu Onyar. S’enfornava<br />

el pa allà mateix i es repartia per les cases,<br />

porta a porta, amb un carro i un ase. També<br />

es feia l’entrega diària a algunes botigues<br />

<strong>de</strong>ls sectors més allunyats <strong>de</strong>l centre urbà.<br />

A primers <strong>de</strong>l segle XX se’n van fer càrrec el<br />

seu fill, Robert Bellsolà Bellsolà, i la seva dona,<br />

Pilar Fonalleres. Continuaven amb la mateixa<br />

feina però també elaboraven panets <strong>de</strong> viena,<br />

que s’havien posat <strong>de</strong> moda, coques i xuscos,<br />

que servien gairebé en exclusiva a les casernes<br />

militars General Mendoza.<br />

Durant la Guerra Civil la fleca no va tancar<br />

les portes i va continuar treballant fins que es<br />

va acabar la farina perquè ja no quedava blat<br />

als camps per recollir. A la postguerra es va instaurar<br />

el racionament i Robert Bellsolà se’n va<br />

sortir fent tot el possible perquè mai faltés el<br />

producte al client, encara que fos poc. Com<br />

que el negoci havia crescut, a la dècada <strong>de</strong> 1970<br />

va obrir un nou obrador a la zona gironina <strong>de</strong><br />

Montilivi, conservant el <strong>de</strong> l’avinguda <strong>de</strong> Sant<br />

Francesc. També en la mateixa època es va fer<br />

càrrec <strong>de</strong>l negoci Pere Bellsolà i Fonalleres,<br />

amb la seva dona, Mercè Saborido i Guday.<br />

GRAN EXPANSIÓ DE L’EMPRESA<br />

Pere Bellsolà i la seva dona van introduir la<br />

congelació en el procés d’elaboració <strong>de</strong>l pa. En<br />

aquells anys, l’empresa va arribar a tenir 600<br />

treballadors i exportava barretes <strong>de</strong> pa ja fetes<br />

per tot Europa, els Estats Units i alguns indrets<br />

<strong>de</strong> l’Àsia. Va ser una època d’eufòria comercial<br />

i <strong>de</strong> gran expansió, durant la qual es va traslladar<br />

la fàbrica a Aiguaviva i l’empresa va arribar<br />

a tenir disset botigues entre <strong>Girona</strong> ciutat i<br />

altres localitats <strong>de</strong> les comarques gironines.<br />

En aquells temps la producció era enorme i<br />

l’any 2003 va sorgir la possibilitat <strong>de</strong> vendre<br />

l’empresa a una societat, cosa que Pere Bellsolà<br />

i Fonalleres i la seva dona, Mercè Saborido<br />

i Guday, no van <strong>de</strong>saprofitar, tot i que van<br />

mantenir dues botigues <strong>de</strong> la ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU<br />

que amb el temps cedirien al seu fill, Robert<br />

Bellsolà i Saborido. Aquest, però, no es <strong>de</strong>dica<br />

a l’elaboració <strong>de</strong> pa, sinó al món audiovisual,<br />

i ha estat la seva esposa, Mireia Oliveras<br />

i Viñas, que va estudiar per farmacèutica, qui<br />

ha agafat el relleu <strong>de</strong> la familia Bellsolà.<br />

Mireia Oliveras gestiona, per tant, un nego-<br />

<strong>Girona</strong><br />

ci que torna a fabricar pa <strong>de</strong> manera artesanal,<br />

amb productes naturals i ecològics. La casa té<br />

ara quatre botigues amb 30 treballadors a la<br />

ciutat <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i està a punt d’obrir-ne una altra,<br />

a la zona <strong>de</strong> la plaça <strong>de</strong>ls Països Catalans.<br />

Rebatejada com a Antiga Casa Bellsolà, complirà<br />

aviat cent vint anys d’existència.


U n<br />

<strong>de</strong>ls plats catalans que sempre té èxit<br />

als resturants –i a les cases que encara<br />

cuinen– són les faves ofega<strong>de</strong>s, estofa<strong>de</strong>s<br />

o a la catalana. Com <strong>de</strong>ia Josep Pla, i jo<br />

també ho crec, aquesta és la millor i més reeixida<br />

recepta <strong>de</strong> faves <strong>de</strong> tota la Mediterrània<br />

occi<strong>de</strong>ntal (a l’oriental i africana també es mengen<br />

faves, però sense porc ni embotits)<br />

Les faves constitueixen un vegetal típicament<br />

mediterrani, tot i que també se’n troben<br />

als països atlàntics, com Anglaterra. La més comuna,<br />

la que coneixem a Catalunya, o fava <strong>de</strong><br />

mi<strong>de</strong>s grans, sembla que proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong>l nor<strong>de</strong>st<br />

africà. N’hi ha una altra mena, més petita,<br />

que procediria <strong>de</strong> l’Afganistan o <strong>de</strong> Pèrsia. A<br />

Anglaterra n’hi ha <strong>de</strong> granes quasi rodones.<br />

La fava (Faba vulgaris, varietat grossa major)<br />

ofereix dos rècords: primer, és un <strong>de</strong>ls aliments<br />

més antics <strong>de</strong>ls quals es té notícia, ja<br />

que els nostres avantpassats neolítics ja en<br />

feien un consum important; segonament, és el<br />

vegetal cultivat que arriba a més altures: es troba<br />

al Pamir, a uns 2.400 metres d’altura!<br />

La seva àrea <strong>de</strong> cultiu ateny extenses regions<br />

<strong>de</strong>l planeta: Europa, Àsia –incloent la Xina–,<br />

Àfrica, Amèrica... La seva història, altrament,<br />

és ben il·lustre: és citada per la Bíblia –el rei<br />

David ja en menjava!–, era apreciada pels antics<br />

babilonis, els egipcis, els grecs, els romans...<br />

El famós falafel egipci –una mena <strong>de</strong><br />

croqueta o «raola» vegetal feta <strong>de</strong> farina <strong>de</strong> faves,<br />

que encara avui es menja arreu <strong>de</strong>l país–,<br />

ja era, segurament, una menja <strong>de</strong> l’època <strong>de</strong>ls<br />

faraons.<br />

Actualment, sobretot és apreciada a Catalunya,<br />

a Anglaterra, al Magrib en general i a<br />

Egipte, entre d’altres països.<br />

UN AFRODISÍAC?<br />

Les faves admeten una cuina rica i variada, un<br />

cop superat l’antic ús exclusiu com a fava seca<br />

per a farinetes, causant –si no es consumia gaire<br />

res més– d’anèmia, així com el favisme, una<br />

malaltia acompanyada <strong>de</strong> manifestacions<br />

d’he mòlisi. I també un cop superats diversos<br />

prejudicis als quals s’han hagut d’enfrontar: les<br />

classes altes <strong>de</strong>l món antic creien que enterbolien<br />

la visió; també es creia que produïen<br />

l’esterilitat, i que les seves flors blanques i negres<br />

eren malèvoles. A l’Edat Mitjana, el seu<br />

consum era prohibit en certs convents, ja que<br />

tenien reputació d’afrodisíaques! No <strong>de</strong>u ser<br />

per això que al nostre país «la fava» té un doble<br />

sentit ben popular?<br />

A més, alguns francesos, <strong>de</strong>sconeixedors <strong>de</strong><br />

les seves bondats gastronòmiques i odiant alguns<br />

aliments que ells anomenen féculents,<br />

les han estigmatitzat amb la frase «les fèves pour<br />

les cochons». Alguns gastrònoms, discutint el<br />

sexe <strong>de</strong>ls àngels, es barallen sobre si cal pelar<br />

les faves petites i tendres: en realitat <strong>de</strong>mostren<br />

un clar <strong>de</strong>sconeixement <strong>de</strong> la matèria. Les<br />

Kesksou b’l foul és el nom d’aquest plat<br />

en àrab en transcripció francesa. L’he<br />

après a fer a Algèria, a casa <strong>de</strong>l meu<br />

amic Ka<strong>de</strong>r. Amb la diferència, és clar, que<br />

a la seva família el cuscús encara s’elabora<br />

a mà, i es fa en una cuscussonera. Per cert,<br />

encara que atribuïm el cuscús al Marroc, els<br />

algerians –àrabs i kabils o berbers– en reclamen<br />

la paternitat.<br />

Elaboració<br />

Prepareu el cuscús segons les instruccions<br />

<strong>de</strong>l paquet. Tradicionalment, es fa coure al<br />

vapor en un recipient especial (a França anomenat<br />

couscoussière; en català antic, cuscussonera;<br />

es ven, també aquí, a les botigues<br />

<strong>de</strong> productes àrabs). És una olla amb<br />

un colador, que se segella amb un drap humit.<br />

La sèmola es posa al colador i es cou al<br />

vapor <strong>de</strong>l brou; cal mullar-la amb aigua salada<br />

o brou <strong>de</strong> cocció i untar-la amb oli o<br />

mantega, sobretot abans <strong>de</strong> servir-la.<br />

– Poseu una cassola o olla al foc amb un fons<br />

d’oli (o mantega) la ceba pelada i trinxada,<br />

pebre, canyella, pebre vermell, safrà o cúrcuma<br />

i sal. Feu-ho sofregir, fins que tot hagi<br />

Les faves<br />

Gastronomia<br />

13 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Són un producte típicament mediterrani, tot i que n’hi ha per<br />

tot el món; cita<strong>de</strong>s a la Bíblia, els antics egipcis ja en menjaven<br />

faves just acaba<strong>de</strong>s <strong>de</strong> collir no neces siten <strong>de</strong><br />

més manipulacions: fins i tot es mengen crues,<br />

com un agradable entrant cruixent.<br />

I si bé és cert que porcs i cavalls també mengen<br />

faves, no per això ens privarem <strong>de</strong> consumir-ne.<br />

Admeten diverses possibilitats. En<br />

forma <strong>de</strong> xiulet, <strong>de</strong> tavella just nascuda, una<br />

<strong>de</strong>liciosa i poc coneguda verdura. Faves petites,<br />

que varen fer la fama <strong>de</strong> Josep Merca<strong>de</strong>r,<br />

amb la seva famosa Amanida <strong>de</strong> faves. Faves<br />

més grana<strong>de</strong>s, per fer a l’estil <strong>de</strong>ls Països Catalans,<br />

estofa<strong>de</strong>s o sacsa<strong>de</strong>s. Faves per a les<br />

escu<strong>de</strong>lles balears, o per a les paelles negres<br />

<strong>de</strong> València o <strong>de</strong> l’Horta. Faves seques, que repela<strong>de</strong>s<br />

i reduï<strong>de</strong>s a puré donen un gust inigualable<br />

a l’escu<strong>de</strong>lla (pràctica que he vist <strong>de</strong><br />

Cuscús <strong>de</strong> faves<br />

Ingredients<br />

● Un paquet <strong>de</strong><br />

cuscús (mig quilo<br />

o una mica més).<br />

● Brou.<br />

● Mig quilo <strong>de</strong> xai<br />

(sense ossos).<br />

● Mig quilo (o<br />

més) <strong>de</strong> faves<br />

amb tavella.<br />

● Una ceba grossa.<br />

La recepta<br />

● Mig cullerot d’oli<br />

vegetal o bé mantega<br />

(smen).<br />

● Sal.<br />

– Espècies: Pe -<br />

bre negre, gingebre,<br />

safrà o cúrcuma,<br />

canyella en<br />

pols i mitja cullera<strong>de</strong>ta<br />

<strong>de</strong> pebre<br />

vermell (pot ser<br />

picant) o mig<br />

bitxo.<br />

canviat <strong>de</strong> color i evitant que el pebre vermell<br />

es cremi. Un cop llest, hi afegiu mig litre<br />

d’aigua (o una mica menys). Quan bulli,<br />

tireu-hi el xai fet a trossos no molt petits i les<br />

faves. La seva cocció és d’una hora.<br />

– Si elaboreu el cuscús <strong>de</strong> la forma tradicional,<br />

és el moment <strong>de</strong> posar-hi ja el colador<br />

superior: quan surt el vapor, es treuen al cap<br />

d’uns 20 minuts i es remenen i es refresquen<br />

amb aigua salada els grans <strong>de</strong> sèmola; o si<br />

no, tapeu l’olla. Abans <strong>de</strong> servir-lo, es barreja<br />

molt bé amb mantega (o bé oli) i l’ajut <strong>de</strong><br />

petit). Els anglesos les congelen i enllaunen. I<br />

els egipcis, particularment <strong>de</strong> la varietat petita,<br />

assecada, en fan un enorme consum, ja que<br />

formen part <strong>de</strong> l’alimentació diària, <strong>de</strong> l’esmor -<br />

zar al sopar, <strong>de</strong> diverses formes: en puré, sopa,<br />

estofa<strong>de</strong>s i també crues. Al Magrib formen part<br />

<strong>de</strong>ls cuscussos, i a Espanya i el País Basc, <strong>de</strong><br />

la minestra <strong>de</strong> verdures, si bé, en aquest cas,<br />

tracta<strong>de</strong>s subsidiàriament. Això no és estrany,<br />

tenint en compte que les faves seques són molt<br />

alimentoses: posseeixen unes 250 calories i un<br />

munt <strong>de</strong> proteïnes vegetals.<br />

Les faves s’anomenen fava bean o broad<br />

bean en anglès, fève en francès, haba en castellà,<br />

fava en italià, occità i portuguès, puffbohne<br />

en alemany i ful en àrab.<br />

suc <strong>de</strong> cocció, amb una forquilla. Els grans<br />

han <strong>de</strong> quedar separats però no pas secs.<br />

– A mitja cocció (al cap d’una hora), si n’hi<br />

poseu, afegiu-hi les verdures més dures netes,<br />

pela<strong>de</strong>s i a trossos, o senceres i amb un<br />

tall. Poseu-hi també el bitxo.<br />

– Serviu el plat posant en una plata la sèmola<br />

en forma <strong>de</strong> volcà, guarnida amb les carns<br />

i les verdures. En un bol a part, serviu brou,<br />

a fi d’afegir-ne al cuscús, a gust <strong>de</strong> cadascú.<br />

Notes<br />

El mateix plat es pot fer amb ve<strong>de</strong>lla o pollastre,<br />

o bé combinant ambdues carn , i fins<br />

i tot merguez (salsitxes <strong>de</strong> xai).<br />

– A Algèria les faves se solen fer a part, cuites<br />

al vapor, i <strong>de</strong>sprés s’afegeixen al plat. En<br />

comptes <strong>de</strong> mantega (smen) s’hi pot fer servir<br />

oli d’oliva, sobretot si es fa a l’estil jueu.<br />

– Igualment es po<strong>de</strong>n fer servir faves amb tavella<br />

(xiulets). En aquest cas, combina<strong>de</strong>s<br />

amb tirabecs (pèsols amb tavella) o pèsols,<br />

fan un cuscús vegetal, sense salsa, molt<br />

apreciat, que es menja amb llet fermentada<br />

o pétit lait.<br />

Jaume<br />

Fàbrega<br />

«Bona Vida»<br />

http://blocs.mes -<br />

vilaweb.cat/jau -<br />

mefabrega<br />

http://jaumefabre<br />

ga.blogspot.com


14 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2010<br />

Agustí<br />

Ensesa<br />

Bonet<br />

Escola <strong>de</strong><br />

Tastavins<br />

És un vi negre <strong>de</strong> Costers <strong>de</strong>l Segre amb<br />

molt bona relació qualitat-preu. Elaborat<br />

amb les varietats Ull <strong>de</strong> Llebre, Syrah i Merlot,<br />

amb bona maceració i fermentació durant<br />

uns trenta dies. Criança <strong>de</strong> sis mesos en bótes<br />

<strong>de</strong> roure americà, francès i hongarès.<br />

Aquesta curta criança en fusta <strong>de</strong> bona qualitat<br />

fa que sigui fàcil <strong>de</strong> beure i gens pesat. Color<br />

robí amb tocs d’albergínia i voraviu ver-<br />

<strong>de</strong>l Gironès Col·leccionisme<br />

Xavier<br />

Romero<br />

A mb<br />

El vi<br />

Bru <strong>de</strong> Verdú<br />

2008<br />

l’obtenció fa unes<br />

setmanes, per part<br />

d’una empre sa surera<br />

gironina, <strong>de</strong>l reconeixement<br />

<strong>de</strong>l Pan European Forest Certifications<br />

(PEFC), el món <strong>de</strong>l<br />

suro continua d’actualitat en<br />

representar una <strong>de</strong> les indústries<br />

autòctones <strong>de</strong> la <strong>de</strong>marcació,<br />

i amb ple na vigència.<br />

L’empresa en qüestió<br />

és Corcho <strong>de</strong>l País, radicada<br />

a Cassà <strong>de</strong> la Selva, la qual<br />

ha estat pionera a tot l’Estat<br />

espanyol en assolir una certificació<br />

tan prestigiosa.<br />

Pràcticament cada dia els<br />

mitjans es fan ressò <strong>de</strong> totes<br />

aquelles notícies que genera<br />

la indústria <strong>de</strong>l suro, <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

les mateixes plantes productores,<br />

les alzines, fins a l’última<br />

manufacturació i comercialització,<br />

tant en forma <strong>de</strong><br />

taps per a vins i caves, com<br />

per a ornamentació, aïllaments<br />

i altres objectes <strong>de</strong>coratius<br />

i <strong>de</strong> record. A les comarques<br />

gironines hi ha<br />

unes 60.000 hectàrees d’alzines<br />

sureres, el que ve a representar<br />

gairebé el 90 per<br />

cent <strong>de</strong> les que hi ha en el<br />

conjunt <strong>de</strong> Catalunya.<br />

Tot i això, no hauríem <strong>de</strong><br />

tancar els ulls davant <strong>de</strong> la<br />

crisi generalitzada, que també<br />

ha arribat a aquest sector<br />

econòmic, en èpoques no<br />

gaire remotes convertit en<br />

punter a bon nombre <strong>de</strong> poblacions <strong>de</strong> les comarques<br />

gironines. Per intentar pal·liar parcialment<br />

la situació, el mateix Estat acaba <strong>de</strong> crear<br />

un programa d’ajuts que, amb mig milió d’euros,<br />

revertirà tant en les esmenta<strong>de</strong>s localitats<br />

com en d’altres situa<strong>de</strong>s a comunitats que igualment<br />

puguin tenir a veure amb el suro, com ara<br />

Andalusia, País Valencià, Castella-la Manxa i Extremadura.<br />

A casa nostra la referència és la xarxa<br />

Retecork, entitat que amb la col·laboració <strong>de</strong><br />

diversos municipis representa i <strong>de</strong>fensa els interessos<br />

<strong>de</strong>l col·lectiu.<br />

Els col·leccionistes aporten igualment el seu<br />

gra <strong>de</strong> sorra a la vitalitat <strong>de</strong>l món surer en atendre<br />

diverses temàtiques relaciona<strong>de</strong>s, com ara<br />

les xapes <strong>de</strong> cava, les etiquetes <strong>de</strong> vins i licors,<br />

elaboracions <strong>de</strong>coratives, pessebres, i tota aquella<br />

documentació al·lusiva com po<strong>de</strong>n ser llibres,<br />

fotografies, postals, gravats, etc.<br />

En tractar-se, d’altra banda, d’una activitat ben<br />

tradicional i arrelada al poble, amb unes localitats<br />

que en altres temps pràcticament en vivien,<br />

com ara Cassà <strong>de</strong> la Selva, Llagostera, Sant Fe-<br />

mellós. Aroma primària que recorda al raïm<br />

madur, el cassis i els gerds. Notes balàmiques<br />

molt atractives. En boca es troba avellutat,<br />

amb tanins suaus i molt equilibrat. Etiqueta<br />

mo<strong>de</strong>rna i seriosa. Preu aproximat: 8 euros.<br />

A<strong>de</strong>quat per a carns no gaire fortes. Fa un bon<br />

maridatge amb un conil trossejat amb múrgules.<br />

El celler elaborador: Celler Cercavins, situat<br />

El suro<br />

Aquesta autòctona indústria gironina continua d’actualitat<br />

liu <strong>de</strong> Guíxols, Palamós, Palafrugell, Agullana o<br />

Darnius, entre d’altres, la curiositat pel suro en<br />

tota la seva extensió transcen<strong>de</strong>ix fins al terreny<br />

etnològic i costumista. Diverses col·leccions <strong>de</strong><br />

postals mostren fàbriques com R.Tauler, <strong>de</strong> Palamós;<br />

Miquel, Vincke & Meyer, <strong>de</strong> Palafrugell;<br />

o Baunach Glassner y Cia., R. Pecher, i José Batet,<br />

aquestes <strong>de</strong> Sant Feliu <strong>de</strong> Guíxols; estampes<br />

que servien bàsicament com a publicitat. El<br />

gran retratista Ama<strong>de</strong>u Mauri edità una làmina<br />

i una sèrie <strong>de</strong> targetes <strong>de</strong>dica<strong>de</strong>s a la Indústria<br />

surotapera. Altres exemplars mostren primers<br />

plans <strong>de</strong> tapers en plena feina; triadors <strong>de</strong> taps<br />

als interiors <strong>de</strong> les fàbriques i al carrer; sure<strong>de</strong>s<br />

emblemàtiques; mitjans <strong>de</strong> transport com els<br />

vaixells <strong>de</strong>ls ports <strong>de</strong> Sant Feliu i <strong>de</strong> Palamós i<br />

els seus corresponents trens <strong>de</strong> via estreta, una<br />

imatge ben familiar <strong>de</strong>l paisatge gironí...<br />

La il·lustració que reproduïm correspon a una<br />

sèrie sobre les diferents províncies espanyoles:<br />

per a aquesta targeta, <strong>de</strong>dicada a <strong>Girona</strong>,veiem<br />

que es va elegir precisament la imatge d’uns peladors<br />

<strong>de</strong> suro<br />

a Verdú (Lleida),<br />

està emparat per la<br />

DO Costers <strong>de</strong>l Segre.<br />

va ser fundat<br />

l’any 2003 i té un<br />

conreu <strong>de</strong> vinya d’unes<br />

cinquanta hectàrees<br />

d’extensió.<br />

Elabora també vins<br />

blancs. Ha obtingut<br />

diferents premis, entre<br />

ells al Concurs <strong>de</strong><br />

Vins i Caves <strong>de</strong> Catalunya,<br />

Girovi. Per<br />

a més informació:<br />

www.cellercercavins.<br />

i www.girovi.cat.<br />

Gironins <strong>de</strong>l segle XIX<br />

Martí<br />

Gimeno<br />

Massaguer<br />

ada vegada que coneixia algú i es pre-<br />

Csentava dient el seu cognom passava el<br />

mateix. De fet, sovint quan parlaven d’ell<br />

simplement <strong>de</strong>ien «és el fill d’en Gimeno». I<br />

si l’escena es produïa mentre estava pintant,<br />

<strong>de</strong> seguida aquells ulls impertinents que l’escrutaven<br />

saltaven a la tela, com buscant-hi<br />

rastres d’influència paterna.<br />

Martí Gimeno Massaguer, nascut a Torroella<br />

<strong>de</strong> Montgrí el 1889, va ser el primogènit<br />

<strong>de</strong>l famós pintor Francesc Gimeno i <strong>de</strong><br />

Caterina Massaguer, filla <strong>de</strong>ls propietaris <strong>de</strong><br />

la fonda on l’artista s’hostatjava quan visitava<br />

aquella vila empordanesa per pintar. Després<br />

<strong>de</strong> passar tota la infantesa a casa <strong>de</strong>ls<br />

avis materns, als catorze anys Martí va marxar<br />

a Barcelona perquè el seu pare l’ense -<br />

nyés a pintar. Més endavant també va assistir<br />

a classes a l’Ateneu Obrer Barceloní i el<br />

1906 ja va participar en una exposició<br />

col·lectiva. Va ser llavors que va abandonar<br />

la capital catalana per traslladar-se a <strong>Girona</strong>,<br />

on <strong>de</strong> seguida va connectar amb alguns <strong>de</strong>ls<br />

millors artistes <strong>de</strong>l moment, com l’escriptor<br />

Miquel <strong>de</strong> Palol, el ceramista Joan Baptista<br />

Coromina i sobretot l’arquitecte Rafael Masó,<br />

amb qui col·laborà en diversos projectes,<br />

com el disseny d’una font per als jardins <strong>de</strong><br />

la casa Coll <strong>de</strong> Borrassà. Segons sembla, el<br />

1910 Gimeno Massaguer també va realitzar<br />

una escultura <strong>de</strong>dicada al Manelic <strong>de</strong> Terra<br />

Baixa, d’Àngel Guimerà.<br />

Això passava quan Espanya estava immer -<br />

sa en una duríssima guerra colonial al nord<br />

<strong>de</strong> l’Àfrica. Segurament per això, Gimeno va<br />

preferir emigrar a l’Argentina abans <strong>de</strong> ser<br />

quitant per fer el servei militar. A partir d’aleshores,<br />

va donar a conèixer la seva producció<br />

tant a l’Argentina com a Catalunya,<br />

amb mostres a les Galeries Dalmau <strong>de</strong> Barcelona<br />

i Athenea <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. També es va <strong>de</strong>dicar<br />

a la crítica artística a la premsa signant<br />

com a M.G. Massaguer. Els seus textos van<br />

publicar-se a La Razón i La República <strong>de</strong><br />

Buenos Aires, així com a Catalunya, una revista<br />

impulsada per<br />

compatriotes també<br />

emigrats al país americà.<br />

Així mateix, va escriure<br />

per a la revista<br />

Emporion, editada a la<br />

seva vila natal.<br />

Arran <strong>de</strong> la Guerra<br />

Civil i la imposició <strong>de</strong><br />

la dictadura franquista,<br />

els contactes amb Catalunya<br />

no van ser tan<br />

sovintejats i Martí Gimeno<br />

Massaguer va<br />

seguir la seva carrera<br />

artística a l’Argentina.<br />

Va morir a Buenos Aires,<br />

el 1971, quan tenia<br />

82 anys.<br />

Xavier<br />

Carmaniu<br />

Mainadé<br />

Historiador<br />

i periodista


SÓC JOVE<br />

La caputxa vesteix<br />

Eastpak proposa roba juvenil i còmoda per anar amb texans. Es porten els anoracs <strong>de</strong> plomes<br />

brillants i els quadres com a estampat i, en aquesta mena <strong>de</strong> peces, sempre amb caputxa.<br />

L’originalitat: l’armilla d’hivern.<br />

QUATRE MANERES DE CAMINAR<br />

De botes n’hi ha enguany per triar i remenar<br />

Aquest hivern es po<strong>de</strong>n trobar a les botigues un mo<strong>de</strong>l diferent <strong>de</strong> bota per a cada preferència.<br />

Es porten amb taló o planes; amb taló <strong>de</strong> falca o ben prim; folra<strong>de</strong>s o <strong>de</strong> napa ajustada al<br />

tou <strong>de</strong> la cama; <strong>de</strong> pell girada o brillants... Les botes semblen que siguin el calçat exclusiu d’aquest<br />

hivern, però no hi ha cap estil que sigui el predominant. Aquests quatre mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> Mango<br />

il·lustren les tendències que es veuen més.<br />

DIVERSITAT TEXANA<br />

Caçadores per escollir la que s’adiu més a cada estil<br />

Hi ha moltes possibilitats <strong>de</strong> portar roba texana, i Lee en mostra tres en aquesta fotografia:<br />

blau marí immaculat, blau <strong>de</strong>sgastat, i gris. Es porten també d’altres colors i acabats, encara<br />

que aquests són els que agra<strong>de</strong>n més. Com es pot veure, les tres caçadores són idèntiques<br />

quant a estructura i repunts a la vista. En la gris, els botons són <strong>de</strong>l mateix to.<br />

ALEGRIA<br />

Pedres brillants i colors variats<br />

Malgrat que la tendència majoritària<br />

en bijuteria s’avé amb la <strong>de</strong> la roba (tons<br />

negres i grisos), hi ha firmes que aposten<br />

per portar la contrària. Aïta prefereix<br />

arraca<strong>de</strong>s i braçalets alegres, <strong>de</strong> colors<br />

variats i pedreria muntada sobre suports<br />

daurats amb un acabat envellit, que li<br />

dóna un aspecte artesanal i antic.<br />

DOS ESTILS<br />

Cuiro o llana?<br />

Sota l’abric, un jersei <strong>de</strong> llana cenyit o una caçadora <strong>de</strong> cuiro.<br />

Les dues propostes <strong>de</strong> Mango es complementen amb uns pantalons<br />

<strong>de</strong> llana amb volta i sabates mocassins brillants, en el primer<br />

cas, i uns pantalons <strong>de</strong> pana amb botes militars per fora, en el segon.<br />

El color no és fosc.<br />

ZEBRA<br />

TÈXTIL<br />

Bosses teixi<strong>de</strong>s<br />

amb llana<br />

Aquests dos<br />

mo<strong>de</strong>ls pertanyen<br />

a la col·lecció<br />

Zebra, <strong>de</strong><br />

Braccialini, i tenen<br />

aquest nom<br />

per les ratlles<br />

que travessen el<br />

cos <strong>de</strong> la bossa,<br />

ratlles semblants<br />

a les d’aquests<br />

ungulats<br />

africans. La particularitat<br />

és<br />

que són teixi<strong>de</strong>s<br />

amb llana sobre<br />

una base també<br />

tèxtil.<br />

EN PUNT<br />

Càrdigans per a ell<br />

<br />

Els jerseis han donat pas enguany a les jaquetes, que es porten<br />

<strong>de</strong> llana teixida amb galga gruixuda, llargues i corda<strong>de</strong>s amb<br />

botons. Aquesta peça, anomenada tècnicament càrdigan, és <strong>de</strong><br />

Bershka per a ell.<br />

Tendències<br />

15 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011


Cinema<br />

16 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Perseguit<br />

pel número 4<br />

Steven Spielberg manté com a productor la seva col·laboració<br />

amb el director D.J. Caruso, que ara s’ha traduït en una mena<br />

<strong>de</strong> «thriller» fantàstic i sobrenatural titulat «I am number four»<br />

D .J.Caruso<br />

era un nom bàsicament associat<br />

a la televisió i al veterà director John<br />

Badham, al qual va produir bona part<br />

<strong>de</strong>ls seus films <strong>de</strong>ls 90. Però l’any 2002 es va<br />

<strong>de</strong>cidir a fer el salt a la realització amb The<br />

Salton Sea, notable thriller protagonitzat per<br />

Val Kilmer que va aixecar certes expectatives<br />

sobre la seva carrera. Aquestes, però, van quedar<br />

força damnifica<strong>de</strong>s amb el seu següent<br />

treball, Vidas ajenas, una intriga més voluntariosa<br />

que brillant al servei d’Angelina Jolie.<br />

Quan semblava que <strong>de</strong>sapareixeria <strong>de</strong>l mapa,<br />

apareix Steven Spielberg i li ofereix dirigir Disturbia,<br />

divertidíssima posada al dia <strong>de</strong> La finestra<br />

indiscreta que revelava Caruso com<br />

un cineasta amb pols narratiu, sentit visual i,<br />

sobretot, un alè <strong>de</strong> sèrie B <strong>de</strong> categoria que<br />

segurament ha<br />

après <strong>de</strong>l seu<br />

mentor Badham.<br />

Els bons resultats<br />

comercials <strong>de</strong> La<br />

conspiración <strong>de</strong>l<br />

pánico, també<br />

produïda per<br />

Spielberg, han fet<br />

que productor i director segueixin col·laborant<br />

a I am number four, adaptació <strong>de</strong> la novel·la<br />

homònima <strong>de</strong> Jobie Hughes i James<br />

Frey que, <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> com es miri, pot ser llegida<br />

com un híbrid entre Scanners i Los inmortales.<br />

El número 4 <strong>de</strong>l títol és un jove, John Smith,<br />

que canvia <strong>de</strong> ciutat i d’i<strong>de</strong>ntitat amb més periodicitat<br />

<strong>de</strong> la que voldria. El motiu? És l’hereu<br />

d’una llarga nissaga <strong>de</strong> persones amb superpo<strong>de</strong>rs<br />

i hi ha un misteriós exèrcit d’indi-<br />

TEXT: PEP PRIETO<br />

vidus que el busquen per treure’n profit. Ja<br />

n’han atrapat tres, per això John ostenta el número<br />

4. El cas és que al poble d’Ohio on viu<br />

ara hi ha un al·licient inesperat: el seu primer<br />

amor, Sarah. Convençut que la utilitzaran per<br />

arribar a ell, John es disposa a fugir. Però fa<br />

tard, perquè els seus perseguidors ja han arribat<br />

al poble amb tota l’artilleria <strong>de</strong> què disposen.<br />

I am number four també recorda perillosa -<br />

ment les premisses <strong>de</strong> la fallida Jumper, però<br />

els tràilers apunten que Caruso haurà obviat<br />

la ximpleria romàntica adolescent en benefici<br />

<strong>de</strong>l potencial visual <strong>de</strong> la història. D’entrada,<br />

que un altre <strong>de</strong>ls productors sigui Michael<br />

Bay garanteix un mínim <strong>de</strong> pirotècnia.<br />

D’altra banda, la cinta <strong>de</strong> Caruso disposa d’un<br />

Referents<br />

La història d’un jove amb superpo<strong>de</strong>rs<br />

centra l’acció d’un film que pot ser llegit com<br />

un híbrid entre «Scanners» i «Los inmortales»<br />

interessant repartiment encapçalat per Alex<br />

Pettyfer (<strong>de</strong>scobert a Alex Ri<strong>de</strong>r: Operación<br />

Stormbreaker), Dianna Agron, Teresa Palmer<br />

(el més aprofitable, i amb diferència, d’El<br />

aprendiz <strong>de</strong> brujo), Judith Hoag, Callan<br />

McAuliffe i Timothy Olyphant, en un paper<br />

que recorda, precisament, al <strong>de</strong> Sean Connery<br />

a Los inmortales.<br />

I am number four inicia el proper mes <strong>de</strong><br />

febrer la seva trajectòria comercial a tot el<br />

món.<br />

La red social<br />

DVD<br />

Director: David Fincher.<br />

Intèrprets: Jesse Eisenberg,<br />

Justin Timberlake.<br />

Distribuïdora: Sony.<br />

Durada: 120 minuts.<br />

És obvi que l’etiqueta <strong>de</strong><br />

«la pel·lícula sobre Facebook»<br />

la pot fer funcionar d’una<br />

<strong>de</strong>terminada manera,<br />

però aquesta autèntica meravella<br />

cinematogràfica és<br />

una reflexió molt més àmplia i àcida sobre les conseqüències<br />

que pot tenir renunciar a la comunicació<br />

directa en la vida en comunitat. Una tragicomèdia<br />

dura, aclaparadora, dialogada amb mestria<br />

per Aaron Sorkin, que furga en els clarobscurs <strong>de</strong><br />

la privacitat a partir <strong>de</strong> personatges que entronquen<br />

amb una sorprenent facilitat amb els d’anteriors<br />

treballs <strong>de</strong> David Fincher. És, amb Origen, la<br />

millor pel·lícula <strong>de</strong>l 2010. P. P.<br />

Rumores y mentiras<br />

Director: Will Gluck.<br />

Intèrprets: Emma Stone,<br />

Amanda Bynes.<br />

Distribuïdora: Sony.<br />

Durada: 92 minuts.<br />

No ens trobem davant d’una<br />

comèdia juvenil a l’ús: a<br />

partir <strong>de</strong> referents tan il·lustres<br />

com La lletra escarlata,<br />

aquesta magnífic retrat <strong>de</strong><br />

la vida d’institut es pot extrapolar com una radiografia<br />

gens convencional <strong>de</strong>l salt a la maduresa.<br />

Té un ritme frenètic, <strong>de</strong>scobreix una esplèndida<br />

actriu (Emma Stone, que ja brillava a Zombieland) i<br />

fa pinta <strong>de</strong> tenir tots els números per convertir-se<br />

en un clàssic immediat <strong>de</strong>l gènere. Pel tema que<br />

tracta, gairebé es podria veure en programa doble<br />

amb La red social. P. P.<br />

Híncame el diente<br />

Director: J. Friedberg, A.<br />

Seltzer.<br />

Intèrprets: Matt Lanter,<br />

Jenn Proske, Chris Riggi.<br />

Distribuïdora: Fox.<br />

Durada: 76 minuts.<br />

Els nefastos autors <strong>de</strong> Date<br />

Movie i similars se’n riuen<br />

ara <strong>de</strong> la saga Crepúsculo i<br />

altres èxits <strong>de</strong>l cinema juvenil.<br />

És cert que s’hi <strong>de</strong>tecta una millora formal i un<br />

mínim <strong>de</strong> cohesió narrativa, però per cada gag<br />

funcional n’hi ha un centenar que atempten contra<br />

el bon gust <strong>de</strong> l’espectador. A més, els directors<br />

obli<strong>de</strong>n un factor essencial: els films que parodien,<br />

vistos per algú major <strong>de</strong> quinze anys, ja són<br />

comèdies memorables que <strong>de</strong>sencaixen la mandíbula<br />

a cada línia <strong>de</strong> diàleg. P.P.<br />

Gru. Mi villano favorito<br />

Director: P. Coffin, C. Renaud.<br />

Intèrprets: Steve Carell, Jason<br />

Segel.<br />

Distribuïdora: Universal.<br />

Durada: 95 minuts.<br />

Acaba sucumbint a allò que<br />

pretén satiritzar (el motllo<br />

Disney <strong>de</strong> reivindicació <strong>de</strong><br />

la família), i tècnicament és<br />

més esforçada que brillant, però es tracta d’una<br />

cinta d’animació divertida i molt recomanable sobre<br />

un dolent d’opereta que es redimeix <strong>de</strong> les seves<br />

malifetes quan es converteix en pare forçat<br />

d’unes òrfenes. El millor són els impagables servents<br />

<strong>de</strong> Gru, el seu homenatge al «slapstick» i algun<br />

acudit amb força mala bava. P.P.<br />

Aquest hivern <strong>de</strong>ixa’t atrapar i seduir <strong>de</strong> nou per la màgia,<br />

l’elegància i el «savoir faire» <strong>de</strong> la MOSCA DE GIRONA<br />

No esperis més i FES-LA VOLAR tu també! I volaràs amb ella en total llibertat aquest any 2011<br />

PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22<br />

Recor<strong>de</strong>u que ara també po<strong>de</strong>u aconseguir l’Auca <strong>de</strong> Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa


Novetats<br />

Bryan Ferry: «Olympia»<br />

El cantant britànic Bryan Ferry ha reunit al seu<br />

últim disc, Olympia, vuit noves cançons i dues<br />

versions amb les quals recupera els ritmes <strong>de</strong>ls<br />

vuitanta que el van llançar a la fama com a cantant<br />

<strong>de</strong>ls llegendaris Roxy Music. Ferry, l’home<br />

que als setanta i vuitanta va posar el seu segell<br />

inconfusible a emblemàtiques cançons <strong>de</strong>l glam<br />

rock com More than this, ha complert ja els 65,<br />

té alguns cabells blancs i reconeix que li costa<br />

més compondre que quan era jove.<br />

Camilo Lara: «Soy sauce»<br />

«Quan vaig enviar la meva primera maqueta a<br />

la discogràfica em van respondre que era horrible»,<br />

diu Camilo Lara, que va publicar el 2006 el<br />

seu primer àlbum, Méjico Máxico, una obra amb<br />

la qual el seu grup, Instituto Mexicano <strong>de</strong>l Sonido<br />

(IMS), ha conquistat les pistes <strong>de</strong> ball <strong>de</strong> tot<br />

el món. Lara va treure a la venda el 2007 Piñata,<br />

el segon àlbum d’estudi d’IMS, que ha completat<br />

amb Soy sauce una trilogia inspirada en la<br />

música popular mexicana i l’electrònica.<br />

Chucho Valdés: «Chucho’s...»<br />

L’incombustible pianista <strong>de</strong> jazz cubà Chucho<br />

Valdés ha presentat nou treball, Chucho’s steps.<br />

«És un disc ambiciós i molt treballat. Trenquem<br />

les combinacions típiques <strong>de</strong> la música afrocubana<br />

i el jazz per renovar i crear <strong>de</strong> nou», diu.<br />

L’artista cubà, fill <strong>de</strong>l gran Bebo Valdés, ha explicat<br />

que la complexitat d’aquest treball, una<br />

seqüència <strong>de</strong> cinquanta compassos que no es<br />

repeteixen, neix amb la finalitat <strong>de</strong> transportar<br />

«la música folklòrica a un estat d’ingravi<strong>de</strong>sa».<br />

Zuri: «Can<strong>de</strong>la»<br />

El cantant malagueny Juan Antonio Parra Zurita<br />

Zuri s’alça amb el seu tercer àlbum, Can<strong>de</strong>la,<br />

com el pare <strong>de</strong>l reggae aflamencat: duen<strong>de</strong> flamenc<br />

i flow jamaicà. «En els meus altres treballs<br />

estava més pròxim al mestissatge, perdut entre<br />

diversos estils. Can<strong>de</strong>la pot clas sificar-se, és la<br />

suma <strong>de</strong> reggae i veu flamen ca», explica el cantant,<br />

que presenta aquest àlbum <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> més<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys treballant en la música amb artistes<br />

<strong>de</strong> la talla d’Ojos <strong>de</strong> Brujo.<br />

Hedonisme<br />

salvatge<br />

Keith Moon, el <strong>de</strong>saparegut component <strong>de</strong>ls mítics The Who, ha<br />

estat elegit el millor bateria <strong>de</strong> la història per una revista musical<br />

K eith<br />

Moon, el <strong>de</strong>saparegut<br />

component <strong>de</strong>ls mítics<br />

The Who, és el millor<br />

bateria <strong>de</strong> la història, segons<br />

la llista <strong>de</strong>ls «10 més <strong>de</strong>stacats»<br />

elaborada per la revista<br />

musical Q. Moon, mort als 32<br />

anys a causa <strong>de</strong>ls seus excessos<br />

amb l’alcohol, va ser el millor,<br />

segons aquesta revista,<br />

perquè va canviar el paper <strong>de</strong>ls<br />

bateries com a mers comparses<br />

<strong>de</strong>ls grups <strong>de</strong> música. «Ell va<br />

posar fi a aquesta convenció<br />

amb una combinació <strong>de</strong> sentit<br />

salvatge <strong>de</strong> la teatralitat, un hedonisme<br />

<strong>de</strong>senfrenat i l’estil<br />

d’un ritme incontenible que va<br />

impulsar My Generation» (l’àlbum<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>but <strong>de</strong> la banda britànica,<br />

gravat i publicat en<br />

1965), assenyala Q. Malgrat la<br />

seva prematura mort, la revista<br />

musical afirma que la llegenda<br />

<strong>de</strong> Moon «continua viva, gràcies<br />

a inci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> l’estil <strong>de</strong><br />

quan va <strong>de</strong>tonar focs artificials<br />

a la seva bateria en un programa<br />

<strong>de</strong> televisió que s’emetia en<br />

directe als Estats Units»<br />

El «top ten» <strong>de</strong>ls bateries el<br />

completen, per aquest ordre,<br />

Stewart Copeland (The Police),<br />

Neil Peart (Rush), Lowell «Sly» Dunbar (Peter<br />

Tosh i The Mighty Diamonds), Joey Jordison<br />

(Slipknot), John Bonham (Led Zeppelin), Moe<br />

Tucker (The Velvet Un<strong>de</strong>rground), Ahmir<br />

Thompson (The Roots), Matt Hel<strong>de</strong>rs (Arctic<br />

Monkeys) i Reni (The Stone Roses).<br />

De Copeland se’n <strong>de</strong>staca que «encara que<br />

semblava un entrenador <strong>de</strong> tennis en el seu<br />

temps d’oci», va tenir molt a veure amb el fet<br />

que The Police passés «el circuit <strong>de</strong>l punk a Londres<br />

a la ubiqüitat global». «Encara que les cintes<br />

que portava al cap eren <strong>de</strong> dubtós gust, no<br />

hi ha dubtes sobre la seva tècnica i el seu entusiasme<br />

contagiós», afegeix la publicació.<br />

A Peart se li reconeix el seu paper com a principal<br />

autor <strong>de</strong> les cançons <strong>de</strong> Rush, contradient<br />

un acudit habitual en les ban<strong>de</strong>s <strong>de</strong> música que<br />

diu així: «Què és l’últim que vol sentir un grup<br />

<strong>de</strong>l seu bateria?: “Voleu que assagem una <strong>de</strong> les<br />

meves cançons?”». Dunbar és inclòs per «haver<br />

reinventat el reggae jamaicà», Jordison per «haver<br />

portat els solos <strong>de</strong> bateria a llocs no pro-<br />

L’ART DEL DESCANS<br />

TEXT: DdG<br />

Música<br />

17 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Els 5 més<br />

venuts<br />

ESPANYA<br />

1 = Vía Dalma<br />

Sergio Dalma<br />

2 ▲ Pequeño<br />

Dani Martín<br />

3 = My worlds<br />

Justin Bieber<br />

4 ▼ Michael<br />

Michael Jackson<br />

4 = Sale el sol<br />

Shakira<br />

REGNE UNIT<br />

1 = Loud<br />

Rihanna<br />

2 ▲ The <strong>de</strong>famation<br />

of<br />

Strickland<br />

Banks Plan B<br />

3 ▼ Progress<br />

Take That<br />

4 ▲ The lady<br />

killer Cee Lo<br />

Green<br />

5 ▲ Sigh no<br />

more Mumford &<br />

Sons<br />

ESTATS<br />

UNITS<br />

1 = Speak now<br />

Taylor Swift<br />

2 ▲ Recovery<br />

Eminem<br />

3 ▲ Loud<br />

Rihanna<br />

4 ▲ Pink friday<br />

Nicki Minaj<br />

5 ▲ My beautiful<br />

dark twisted fantasy<br />

Kanye West<br />

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT<br />

315 €<br />

vats prèviament», Bonham «pels seus intensos<br />

solos <strong>de</strong> 15 minuts» i Tucker, no només per ser<br />

l’única dona <strong>de</strong> la llista, sinó per posseir «un estil<br />

tan poc convencional com la seva aparença<br />

andrògina». De Thompson se’n <strong>de</strong>staca que<br />

«ofereix el millor <strong>de</strong>l hip-hop» i <strong>de</strong> Hel<strong>de</strong>rs, que<br />

«té una energia autodidacte», mentre que <strong>de</strong><br />

Reni s’afirma que «podria tocar qualsevol cosa,<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la música pop <strong>de</strong> garatge <strong>de</strong>ls 60, fins al<br />

rock més psicodèlic».<br />

Entre tants elogis, Q també introdueix una<br />

àcida crítica al que qualifica com «el pitjor bateria»<br />

<strong>de</strong> la Història, «reconeixement» que recau<br />

en Tommy Lee, el mediàtic membre <strong>de</strong>ls Mötley<br />

Crüe. «Més conegut per les seves entremaliadures<br />

fora <strong>de</strong> l’escenari, Tommy Lee emmas -<br />

carava les seves evi<strong>de</strong>nts limitacions amb carisma,<br />

caos i ridículs solos <strong>de</strong> bateria que tocava<br />

cap per avall dins d’una gàbia hidràulica. Almenys,<br />

ara pot riure d’ell mateix. Un recent clip<br />

d’Internet el mostra “tocant” als pits d’una troupe<br />

<strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls en biquini», indica la revista.


SUMARI<br />

16 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Dues ro<strong>de</strong>s<br />

Escúter amb distinció<br />

El superven<strong>de</strong>s Suzuki Burgman <strong>de</strong><br />

125 i 200 cc llueix una imatge més<br />

refinada amb la sèrie Executive<br />

El premi<br />

Desè Cotxe <strong>de</strong> l’Any<br />

El guardó d’Editorial Prensa Ibérica, «La<br />

Vanguardia» i «Autofácil» comença<br />

aquest mes la seva <strong>de</strong>sena edició<br />

Celrà<br />

Vilamalla<br />

Palamós<br />

SUPLEMENT<br />

Blanes<br />

Olot<br />

Ripoll<br />

MOTOR<br />

Vic<br />

GIRONA<br />

Suplement <strong>de</strong> <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.<br />

Coordinador: Àlex Chenoix.<br />

Disseny: Joan Montaner.<br />

Redacció, Distribució i Publicitat:<br />

Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002<br />

<strong>Girona</strong>.<br />

Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:<br />

motor.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />

Fax 972 20 20 05<br />

MILLORES DE<br />

TEMPORADA<br />

Els mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> dues portes <strong>de</strong> la<br />

compacta Sèrie 1 <strong>de</strong> BMW aquest<br />

any 2011 sumen al seu esportiu i<br />

elegant atractiu algunes modificacions<br />

en el diseny acuradament<br />

escolli<strong>de</strong>s, una aerodinàmica optimitzada<br />

i interessants elements d'equipament.<br />

El faldó davanter modificat mostra ara <strong>de</strong><br />

manera encara més efectiva la típica personalitat<br />

<strong>de</strong> BMW.<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

CUPÈ<br />

L'entrada central d'aire per sota <strong>de</strong>l<br />

para-xocs es millora <strong>de</strong> manera cridanera<br />

amb una línia embellidora negra, i els<br />

elements esportius segueixen amb les<br />

llums antiboira integra<strong>de</strong>s al faldó i les<br />

noves entra<strong>de</strong>s d'aire verticals, ubica<strong>de</strong>s<br />

a la zona més exterior <strong>de</strong>l vehicle.<br />

Solucions eficients<br />

Les ranures verticals <strong>de</strong> ventilació <strong>de</strong><br />

nova mida en el faldó frontal canalitzen<br />

l'aire cap als passos <strong>de</strong> roda per crear<br />

una espècie <strong>de</strong> cortina d’aire o efecte<br />

d’aïllament aerodinàmic per a les ro<strong>de</strong>s<br />

davanteres, fet que redueix significativament<br />

la resistència aerodinàmica en<br />

aquesta àrea a més d’evitar turbulències.<br />

La cortina d'aire és un pas més en el pioner<br />

programa EfficientDynamics <strong>de</strong><br />

BMW. Juntament amb la Regeneració


BMW SÈRIE 1 2011<br />

d'Energia <strong>de</strong> Frenat, la funció Start&Stop,<br />

l'indicador <strong>de</strong> canvi <strong>de</strong> marxa i l'activació<br />

<strong>de</strong>ls accessoris en funció <strong>de</strong> les necessitats,<br />

tenen un impacte molt positiu en les<br />

xifres <strong>de</strong> consum <strong>de</strong> carburant i d’emissions.<br />

Noves unitats d’enllumenat<br />

Tant el Cupè com el Càbrio mostren retocs<br />

en el seu disseny, que ara resulta fins i tot<br />

més atractiu. El curós redisseny <strong>de</strong>ls fars<br />

es millora encara més amb la línia d'accentuació<br />

que recorre la part superior <strong>de</strong>ls<br />

llums dobles. El conjunt lluminós <strong>de</strong>ls pilots<br />

<strong>de</strong>l darrere, en forma <strong>de</strong> «L», que ara<br />

inclou una carcassa nova completament<br />

vermella fa que la seva presència sigui particularment<br />

potent, mentre que els fars <strong>de</strong><br />

xenó amb llums d'accentuació LED integra<strong>de</strong>s<br />

(llums diürnes) i les línies <strong>de</strong> LED<br />

VOTA I GUANYA<br />

Tria el Cotxe <strong>de</strong> l’Any 2012<br />

Participa i podràs<br />

guanyar una targeta<br />

BP ULTIMATE*<br />

carregada amb 200 euros<br />

<strong>de</strong> carburant cada mes<br />

–13 tagetes per sortejar cada mes–<br />

Un val<br />

BOSCH CAR SERVICE<br />

per valor <strong>de</strong> 200 € per usar en<br />

qualsevol <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong> 600 tallers<br />

Bosch Car Service d’Espanya<br />

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors <strong>de</strong>l Grupo Prensa Ibérica<br />

–4 vals per sortejar cada mes–<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

DESCAPOTABLE<br />

en els pilots <strong>de</strong>l darrere creen el típic aspecte<br />

nocturn <strong>de</strong> la resta <strong>de</strong> la gamma<br />

BMW.<br />

Noves llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 17 polza<strong>de</strong>s<br />

amb un disseny <strong>de</strong> ràdis en estrella i Streamline,<br />

i llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 18 polza<strong>de</strong>s<br />

amb radios en «V» i pneumàtics <strong>de</strong> diferent<br />

mida al davant i al darrere, subratllen el caràcter<br />

distintiu d'aquests dos mo<strong>de</strong>ls, que<br />

també són els únics automòbils en el seg-<br />

La marca<br />

alemanya BMW<br />

actualitza les<br />

versions més<br />

esportives <strong>de</strong> la<br />

compacta Sèrie<br />

1, amb diverses<br />

novetats<br />

estètiques<br />

i d’equipament<br />

ment <strong>de</strong>ls compactes amb tracció <strong>de</strong>l<br />

darrere. Fins i tot l’118i bàsic ara inclou <strong>de</strong><br />

sèrie llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 16 polza<strong>de</strong>s amb<br />

ràdios en «V».<br />

En tots els mo<strong>de</strong>ls, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong><br />

l'acabat, BMW ara ha millorat el símbol <strong>de</strong>l<br />

DSC en el panell d'instruments, reemplaçant<br />

les sigles DSC (Dynamic Stability control,<br />

Control Dinàmic d'Estabilitat) amb un<br />

nou símbol internacional. DdG<br />

ENTRA A LA PÀGINA WEB<br />

I PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA<br />

Motor<br />

19 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes <strong>de</strong> gener són:


Motor<br />

20 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

El premi Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls Lectors d'Editorial<br />

Prensa Ibérica, Autofàcil i La Vanguardia,<br />

ja ha posat en marxa una nova<br />

edició. Una nova temporada que dóna<br />

continuïtat a una iniciativa que feia els seus<br />

primers passos l’any 2002 i que d’aquesta manera<br />

arriba a la seva primera dècada d’existència.<br />

L’aparició <strong>de</strong>l premi al millor Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls<br />

Lectors neixia amb l'objectiu <strong>de</strong> convertir-se en una<br />

nova referència dins <strong>de</strong>l panorama <strong>de</strong> l’automòbil<br />

nacional, cedint el protagonisme tant als usuaris<br />

com a les marques, <strong>de</strong>ixant als mitjans <strong>de</strong> comunicació<br />

i periodistes especialitzats <strong>de</strong>l món <strong>de</strong>l<br />

motor, únicament com a transmissors <strong>de</strong> l'incessant<br />

actualitat que envolta aquest trepidant sector.<br />

I el resultat d’aquesta iniciativa no ha pogut ser mi-<br />

El premi Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls Lectors<br />

posa en marxa la seva <strong>de</strong>sena edició<br />

www.autostoni.com<br />

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET<br />

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS<br />

Audi 90 2.2 - AA. DA. CC. ABS Any 92 1.500 €<br />

Citröen Xantia 1.8i AA. DA. CC Any 93 950 €<br />

Citröen Xsara 1.6 VTS. AA. DA. CC Any 01 2.800 €<br />

Mini 1000 Any 89 6.000 €<br />

Nissan Micra 1.3 AA. DA. CC. Any 99 2.500 €<br />

Renault Clio 1.6 16v. AA. DA. CC. ABS Any 99 2.000 €<br />

Seat Ibiza 1.2. 75cv. AA. DA. CC. Any 03 5.300 €<br />

Renault Clio 1.2 Aa. DA. 40.000km. Any 03 4.200 €<br />

Hyundai Lantra 1.9 D. AA. DA. CC Any 99 1.800 €<br />

Opel AStra 1.7 CDT DI 100cv. AA. DA. CC. ABS Any 03 5.500 €<br />

llor.<br />

Èxit <strong>de</strong> participació<br />

Milers <strong>de</strong> lectors d'aquests tres grups editorials acce<strong>de</strong>ixen<br />

cada mes a la pàgina web www.mejorcoche.epi.es<br />

per prendre part en aquest concurs<br />

en el qual es veuen reflecti<strong>de</strong>s les principals<br />

novetats que apareixen al llarg <strong>de</strong> l’any al mercat<br />

espanyol. D'aquesta manera, mensualment els<br />

lectors po<strong>de</strong>n conèixer a través <strong>de</strong>ls diversos<br />

suplements <strong>de</strong> motor <strong>de</strong>ls diaris que componen el<br />

grup Editorial Prensa Ibérica (editora <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong> <strong>de</strong><br />

<strong>Girona</strong>) i <strong>de</strong> la citada web, els últims mo<strong>de</strong>ls que<br />

han arribat al sector, i a la vegada, entrar en el sorteig<br />

d'atractius premis a participar en les diferents<br />

votacions. Però és en els mesos <strong>de</strong> novembre i<br />

3 4<br />

6 7<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

.<br />

<strong>de</strong>sembre quan es <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixi el vencedor. D'entre<br />

tots els mo<strong>de</strong>ls nous apareguts durant el curs, els<br />

diferents responsables <strong>de</strong>ls suplements <strong>de</strong> motor<br />

d'Editorial Prensa Ibérica, «Autofácil» i «La Vanguadia»<br />

<strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixen amb els seus vots quins<br />

vehicles acce<strong>de</strong>ixen a la final. Una llista d'aspirants<br />

sobre la qual hauran <strong>de</strong> votar els usuaris per elegir<br />

al <strong>de</strong>finitiu Millor «Cotxe <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>ls Lectors».<br />

Ja activa la primera votació mensual <strong>de</strong> l’any,<br />

BMW X3, Peugeot 508 i Lexus CT200h es perfilen<br />

com els primers aspirants a aquesta <strong>de</strong>sena<br />

edició <strong>de</strong>l premi. Una sèrie <strong>de</strong> novetats que, juntament<br />

al complet llistat <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls que anirà apareixent<br />

al llarg <strong>de</strong> 2011, mostrarà la seva<br />

candidatura a incorporar-se al quadre d'honor compost<br />

per vehicles com els Audi A8 (2003) i Q7<br />

9 10<br />

(2007), BMW Sèrie 5 (2004), Citroën C4 (2005),<br />

Alfa Romeo 159 (2006), Ford Mon<strong>de</strong>o (2008),<br />

SEAT Ibiza (2009), i els Opel Astra (2010) i Meriva<br />

(2011).<br />

BP Ultimate i Bosch Car Service<br />

Un any més, el premi Cotxe <strong>de</strong> l’Any <strong>de</strong>ls Lectors<br />

torna a tenir el suport <strong>de</strong> <strong>de</strong>staca<strong>de</strong>s firmes relaciona<strong>de</strong>s<br />

amb el món <strong>de</strong> l’automòbil com BP Ultimate<br />

i Bosch Car Service. La petroliera continuarà<br />

amb el sorteig mensual d'un total <strong>de</strong> 13 targetes<br />

carrega<strong>de</strong>s amb 200 euros <strong>de</strong> combustible <strong>de</strong>l<br />

seu producte BP Ultimate. D'altra banda, Bosch<br />

també es manté en aquesta iniciativa amb l’aportació<br />

<strong>de</strong> quatre vals amb un valor <strong>de</strong> 200 euros per<br />

a la seva xarxa <strong>de</strong> servei Bosch Car Service.<br />

Peugeot 306 1.9 D 5p. DA. CC. Any 99 2.300 €<br />

Peugeot 306 1.9 D Break AA. DA. CC. ABS. Any 00 2.700 €<br />

Seat Cordoba 1.9 Diesel DA.CC Any 99 1.800 €<br />

SEat Ibiza TDI. AA. DA. CC. ABS Any 01 4.500 €<br />

Skoda Octabia TDI 110 Any 99 2.600 €<br />

Nissan Terrano II 2.7 TD. AA. DA. CC Any 95 5.500 €<br />

Renault Scenic RX4. Clima. DA. CC. ABS Any 00 6.000 €<br />

Toyota RAV 4.2. AA. DA. ABS Any 96 5.600 €<br />

Peugeot Patner 1.9 D. AA. DA Any 06 5.900 € consultar<br />

Quad Kawasaki KFX 450 R. Any 08 4.900 €<br />

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLA<br />

Tel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: toni@autostoni.com<br />

5<br />

8<br />

11


Un toc d'exclusivitat per a la Burgman més popular<br />

Suzuki incorpora la sèrie Executive en les cilindra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 125 i 200 cc <strong>de</strong>l seu escúter<br />

<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />

L<br />

Motor<br />

21 Dominical<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

es superven<strong>de</strong>s Burgman <strong>de</strong> 125 i<br />

200 cc s’acaben <strong>de</strong> superar en imatge<br />

i distinció. El motiu és l’arribada<br />

d’una sèrie especial anomenada Executive,<br />

un mo<strong>de</strong>l que manté totes les qualitats<br />

que han fet d'aquestes Burgman les<br />

autèntiques referències <strong>de</strong>l sector <strong>de</strong>ls escúters<br />

<strong>de</strong> mitja cilindrada, a les quals s’afegeix<br />

un toc molt més exclusiu.<br />

Les novetats respecte a la versió tradicional<br />

se centren en el nou seient amb doble<br />

cosit <strong>de</strong> color blanc i la seva nova <strong>de</strong>coració.<br />

Detalls estètics que s'amplien a<br />

altres parts <strong>de</strong> la moto com l’ús <strong>de</strong>l color<br />

blau per al vidre <strong>de</strong>l far i <strong>de</strong>l negre en la<br />

forquilla i les llan<strong>de</strong>s, així com l'acabat en<br />

gris titani <strong>de</strong>l protector <strong>de</strong> l'escapament<br />

i els nous intermitents amb carcasses<br />

blaves al davant i vermelles al<br />

darrere. Finalment, el frontal es caracteritza<br />

per muntar una pantalla tintada<br />

per <strong>de</strong>sviar el vent<br />

El catàleg <strong>de</strong> la Burgman 125 cc<br />

es completarà amb una altra versió<br />

Racing amb equipament i <strong>de</strong>coració<br />

específics. DdG


22 Publicitat<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011


VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS<br />

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom<br />

Chevrolet Captiva<br />

2.0 CRDI - 150cv<br />

Any 08<br />

Opel Zafira Enjoy<br />

1.9 CDTI + DVD<br />

Any 07<br />

Opel Vectra 5 portes<br />

Elegance 1.9 CDTI<br />

Any 07<br />

Opel Astra Enjoy<br />

5 portes 1.6 Gasolina<br />

Any 10<br />

Opel Corsa C’Mon<br />

1.3 CDTI Ecoflex<br />

Any 10<br />

Opel Zafira 1.0 CDTI<br />

Any 06<br />

Peugeot 107<br />

1.4 HDI Urban<br />

Any 08<br />

Toyota Corolla<br />

2.0 TD<br />

Any 05<br />

21.400 €<br />

14.500 €<br />

10.500 €<br />

15.300 €<br />

10.200 €<br />

11.500 €<br />

7.600 €<br />

8.600 €<br />

Opel Zafira<br />

1.9 CDTI 120cv<br />

Any 06<br />

Ford Focus<br />

1.6 gasolina<br />

Any 04<br />

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES<br />

Citroën C-4 3 portes<br />

1.6 HDI Collection<br />

Any 07<br />

Renaut Clio 1.5 DCI<br />

5 portes<br />

Any 05<br />

Citroën C-2<br />

1.1 gasolina Furio<br />

Any 07<br />

Kia Cerato 2.0 CRDI<br />

Any 06<br />

Opel Agila Cosmo<br />

5 portes 1.3 CDTI<br />

Any 06<br />

8.800 €<br />

Opel Astra Energy 1.7 CDTI<br />

Any 09<br />

Publicitat 23<br />

Diumenge 16<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />

10.200 €<br />

6.400 €<br />

13.900 €<br />

6.750 €<br />

5.600 €<br />

8.200 €<br />

6.000 €

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!