l'Aula de música - una finestra oberta al món - Ajuntament de Terrassa

També hi ha els fills/es de dues famílies –que són cosins entre ells- que
acabaven d’arribar quan es va realitzar aquest treball –en el primer
trimestre del curs-, i en aquells moments encara no comprenien gairebé res.
L’Ayman i l’Amal em van ajudar molt fent d’intèrprets per explicar-els-hi el
que havien de fer.
En el cas de l’Amèrica llatina va ser més fàcil, encara que em va tocar parlar
amb mares, pares i avis per demanar que ensenyessin una cançó als nens
/es. Els països eren diversos: Uruguai, Equador, Colòmbia, República
Dominicana, Argentina i Mèxic
9 LA CARPETA “CANÇONS DEL MÓN”.
De cop i volta vam tenir tantes cançons gravades a l’ordinador, que vam
haver de crear una carpeta per guardar-les i li vam posar el nom de:
“Cançons del món”. Teníem cançons d’Àsia, d’Àfrica i d’Amèrica.
A alguns els havia agradat tant l’experiència, que la setmana següent ja
n’havien après una altra i també la van cantar i gravar.
10 CANÇONS SOL·LICITADES.
Com que ja teníem tantes cançons era impossible escoltar-les totes a cada
sessió de música de cada grup, però l’interès era encara més gran que al
principi. Ara, la frase més corrent era: - “Que ja ha gravat el nen de....?
Els deixava escoltar les cançons noves, però ells em demanaven les que
més els hi agradaven o les que havien sentit menys vegades, o les d’aquells
alumnes que coneixien més, depenent de cada grup.
11 ONES SONORES DIFERENTS: LLENGÜES DIFERENTS.
Per fer les audicions, les cançons les escoltàvem a través de l’ordinador i
amb el programa Cool edit obert –que és amb el que les havíem gravat-, i
per tant, en començar cada cançó apareixia a la pantalla l’ona sonora .