l'Aula de música - una finestra oberta al món - Ajuntament de Terrassa

Tots aquests problemes en els arxius gravats, amb les eines del programa
Cool edit, jo intentava pulir-los. Retallava el que sobrava, mirava d’esborrar
algun soroll brusc, però per a mi era molt nou i no ho dominava gaire, així
que vaig arreglar el que vaig poder i el que no... s’hi va quedar.
De totes maneres es tractava d’un treball d’aula, no es buscava la perfecció,
sinó que amb les eines a l’abast i els meus coneixements quedés el millor
possible.
*Hi havia coses que no es podien arreglar:
Sobretot els que cantaven cançons llargues: cap al final començaven a
córrer i semblava que recitessin en comptes de cantar.
Alumnes que eren molt petits i els pares els van ensenyar una cançó molt
difícil –sobretot pel text-.
Alumnes que estaven molt constipats i feines tenien per cantar.
22 Creació d’un CD
Un cop preparats els arxius, els vaig gravar en un CD. Quan els nens i
nenes van poder començar a sentir les seves veus a través de l’equip de
úsica en un CD com els que ells compren, es van emocionar!
L’alumnat de 6è va dissenyar la caràtula, la contracaràtula i el propi disc
fent dibuixos sense pintar, és a dir, només fets en llapis.
Vam triar els més adients, i un petit grup els va escannejar i els va pintar
amb el programa PaintshopPro.
Per la tapa de darrera, amb la finalitat que es poguessin llegir els títols de
les cançons, al dibuix pintat se li va aplicar una marca d’aigua, perquè
quedés molt aclarit.
Vam fer un estudi entre les famílies a veure qui volia una copia del disc, i
després vam buscar uns estudis de gravació que ens fessin les còpies. En
vam fer unes tres centes cinquanta. Cada família va pagar les unitats que
havia demanat.
Quan van arribar a l’escola i els vam repartir, la canalla se’ls va emportar
amb molta il·lusió. Allà tothom s’hi podia trobar a sí mateix i als
companys/es.