l'Aula de música - una finestra oberta al món - Ajuntament de Terrassa

32 AVALUACIÓ.
Valoro molt positivament aquest treball realitzat a l’escola per la seva
part d’interdisciplinarietat. Ha estat magnífic veure com s’han relacionat
els/les alumnes entre ells/es, i com s’interessaven per les cançons
d’altres persones que fins aquell moment ni les coneixien ni s’hi havien
fixat mai.
Crec que ha estat un bon aprenentatge pel que fa a veure en persones
diferents l’oportunitat de conèixer moltes coses noves.
Han après que s’han de mirar amb respecte: els/les altres també són
persones que saben moltes coses interessants i curioses.
Realment penso que des de l’aula de música se’ls hi ha obert una
finestra al món. Han descobert moltes coses: països diferents,
llenguatges i escriptures diferents, sons que els poden veure
representats gràficament, cançons que poden cantar, gravar, veure’n
les ones sonores, tenir-les en un disc compacte...
Trobo molt interessant l’interès que s’ha despertat en l’alumnat, i que ha
anat creixent a mesura que el projecte també s’anava fent gran a causa
del seu propi interès. Si s’han gravat 68 cançons ha estat perquè ells
s’ho han treballat molt venint-me al darrere per aconseguir que no sols
cantessin aquells nens o nenes que eren realment d’un altre país, sinó
també els que ho eren els seus pares, o els seus avis, o...ningú, però
coneixien alguna cançó, fins que va acabar cantant tothom!
S’ha fet un bon treball de l’hàbit del silenci i també del seu propi
autocontrol. Totes les cançons van ser gravades a l’aula on hi havia
com a mínim 25 nens i nenes més. Un cop es premia el botó de “REC”
ja no es podia dir res ni fer soroll amb la cadira ni amb res fins a prémer
el botó de “STOP”.
Només en el cas que algú tingués moltíssima vergonya es va permetre
gravar la cançó a l’aula en un moment que no hi hagués ningú.
Hi va haver una anècdota molt bona:
Després de demanar a un grup de sisè molt de silenci, perquè la seva
companya de l’Uruguai comencés a gravar, just prémer el “REC” em va
venir un atac de tos. La nena que cantava no es va adonar de res
perquè estava molt concentrada, però la cançó era molt llarga i no
s’acabava mai més. M’anava aguantant com podia, però va arribar un