1973 - Arxiu Municipal de Llagostera

por una
SANDERS
ganadería mejor
Depositario:
Joaquín
Rissech
Calle Generalísimo, 17
Teléfono 22
LLAGOSTERA
xiit de records
Quantes vegadas la mort
m'havia assenyaiat Tavinentesa
d'un demá pie de recanga
sense cap mena d'esperan^a
sense por, sense alegría...
només amb la foscor
d'aquella nit de metralla
de fam... de guerra...
de nit desesperada... d'una matinada incógnita...1 grisal
El record d'un infant
que ciar que ho veig encara!,
nu, esparracat, desemparat
passant pels carrers...
uns carrers oberts...
destrocáis... amagats...
peí crit de la venjan^a
d'una societat Inestable
plena d'angoixa, de tribulació, d'anhel de pau i de victoria!
El sol es posava en el capvespre
amb les seves darreres llums de Ilibertat!
Quants humans esperaven la matinada...!,
quants altres jeien per sempre en la soledat!,
trossos d'ésser, escampats pels camins
amb la senyal inequívoca d'una drecera falsa
o potser veritable?,
que portava a una Iluita sencera
a un maí parar, a un personatge foll
que amb la páHIda llum d'un quinquer
volia iHuminar una societat i una térra que s'acabaven...!
Pensava de debo aquell missatger
el que hi havia darrera la porta tancada
per on només entrava per l'escletxa
una llum que marcia en rhoritzó
on també la mar amb la seva pau
oblidava el seu transitar de dolpor melangiosa
per tornar-se freda, aspra i trista
amb roblit de les mes lleugeres hores,..
de tranquiHitat, soledat i iHusió que assenyalaven tota la
[seva vida blava?
El sol es posava en el capvespre...
amb les seves darreres llums de Ilibertatl
Calía imaginar aquell demá
per copsar el sentít figuratíu d'aquesta nit
amb el cel pie d'estels foscos í tristes
que volien gaudir de llum
malgrat el poc espai de firmament
ciar...! just...! Iliure...!
que el so tríomfant?, de la trompeta
ofegava el crlt que llengaven...
des de qualsevol racó per amagat, petlt i desconegut que
[fora.
L'aigua de pluja anava caient...
mentre pensava amb la íHusió marcida
altra volta... sense poder oblldar
aquell míssatge foll que ens parlava...
de qué?,
de coses nobles, d'anheis, de possibilítats
que vélem clarament que no podien realitzar^se
peí personatge... peí viatger que tots coneixíem
sense complicacíons, sense esperanza, sense íHusló.
El sol es posava en el capvespre
amb les seves darreres llums de Ilibertatl
josep m.^