ECONOMIÌ•A Unidad 11 ok.indd - McGraw-Hill

More documents

Recommendations

Info

228 LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL 11 Textos de suport 1. La pressió fiscal a Espanya La pressió fiscal és el resultat de dividir els ingressos que obté l’Estat en forma d’impostos i cotitzacions socials entre el PIB, és a dir, la relació que existeix entre el que un país paga per a mantenir l’Estat i el que produeix o guanya. Ingressos per impostos i cotitzacions dels treballadors Pressió fiscal = PIB Per exemple, el 2004, la pressió fiscal va ser del 36 %, la qual cosa vol dir que, de cada 100 € que guanya un espanyol, paga 36 € d’impostos de mitjana. Si preguntem als nostres pares o amics, segurament estaran d’acord que es paguen molts impostos. Però si comparem les xifres amb la resta d’Europa, potser és un tòpic dir que és així. També el 2004 la mitjana europea de pressió fiscal va ascendir al 42 %, un 6 % més que a Espanya. En teoria, hauríem d’estar contents de pagar bastants menys impostos que els nostres col·legues europeus. És cert que una pressió fiscal menor contribueix a augmentar el consum i la inversió privada (política fiscal expansiva), però d’altra banda l’efecte redistribuïdor de la renda perd efecte al detreure menys impostos de les capes socials més afavorides (a causa de la progressivitat dels impostos directes). EL PES DELS IMPOSTOS Percentatge del sou destinat a IRPF i cotitzacions socials País/ Situació Alemanya Espanya França Parella amb dos fills amb un únic sou del 100 % del salari mitjà del país Solter que cobra el 100 % del salari mitjà del país 35,7 51,8 33,4 39,0 41,7 50,1 Itàlia 35,2 45,4 Portugal 26,6 36,2 Regne Unit 27,1 33,5 OCDE 27,7 37,3 Mitjana UE 31,6 42,1 Fig. 11.7. Les càrregues fiscals augmenten a Espanya. La tendència és inversa a la que registra la mitjana de la Unió Europea i l’OCDE. És especialment costosa la pressió fiscal sobre la família típica, una parella amb dos fills i un únic salari. Lògicament, si paguem menys impostos que altres països europeus no podem esperar que els serveis públics estiguin al mateix nivell. Les carreteres, la seguretat pública, l’educació... són exemples de serveis públics que es poden degradar si es descuida la política fiscal. Estadísticament, la diferència més important respecte a la mitjana europea rau precisament en els impostos directes, els quals tenen un pes més gran en la majoria dels països de la Unió Europea. És difícil dir si Espanya desenvolupa una política fiscal adequada, perquè cada país té una cultura i unes característiques econòmiques diferents. Per exemple, els països nòrdics tenen una tradició molt fiscalitzadora i uns impostos directes molt elevats, la qual cosa genera una gran varietat de serveis públics addicionals (per exemple, universitat gratuïta o un any de baixa per maternitat). Un altre factor important a l’hora de dissenyar l’estil fiscal i econòmic dels governs és la fase del cicle econòmic que toca viure. Una fase de recessió pot exigir mesures fiscals expansives (reduir els impostos o incrementar la despesa pública) per a estimular la demanda agregada. En canvi, en una fase d’expansió les mesures restrictives (apujar els impostos o disminuir la despesa pública) poden ser el més pertinent. En aquest sentit, és convenient recordar que l’economia espanyola ha continuat creixent els darrers anys quan la d’altres països europeus, tradicionalment més rics, està estancada o en recessió. No obstant això, en una situació que les economies dels països de la zona euro es relacionen amb una moneda comuna, és d’esperar que, els anys vinents, aquests països tractin de consensuar les polítiques fiscals més enllà del que actualment estableix el Pacte d’estabilitat i creixement. 1> Si diem que un país té una pressió fiscal del 40 %, què significa? 2> Els darrers anys s’ha incrementat el preu que els espanyols paguem pel tabac o l’alcohol. Quina classe d’impostos són els que han propiciat aquest augment? Explica com afecten aquestes pujades la pressió fiscal. 3> En qüestions de política fiscal, raona per què és important la fase del cicle econòmic en què es troba un país.
Creixement econòmic sostenible Segons la seva naturalesa... Discrecionals Obres públiques Ocupació i formació Transferències Modificació de tipus impositius Estabilitzadors automàtics Impostos Cotitzacions Emissió de deute públic Finançament Increment dels impostos LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL 11 LA POLÍTICA ECONÒMICA Augment dels diners en circulació Dèficit I < G Mapa conceptual Objectius Tipus de política econòmica Plena ocupació Tipus de política fiscal Segons els seus efectes sobre l’economia... Estabilitat dels preus Expansiva Contractora Fiscal La política fiscal s’expressa mitjançant els... Pressupostos Generals de l’Estat Despeses Ingressos Corrents Monetària Inversió (infraestructures) Transferències i subvencions Saldo Equilibri I = G Tipus Exterior Cotitzacions socials Tributs Altres ingressos Superàvit I > G Cíclic Estructural Rendes 229
Page 1 and 2: LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA PO
Page 3 and 4: B. Mitjans LES POLÍTIQUES ECONÒMI
Page 5 and 6: LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA PO
Page 7 and 8: 1> «El creixement econòmic d’av
Page 9 and 10: Política fiscal: la finalitat dels
Page 11: LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA PO
Page 15 and 16: Els riscos del dèficit zero Brusse
Page 17 and 18: 17> Relaciona els titulars següent

ECONOMIÌ•A Unidad 11 ok.indd - McGraw-Hill

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?